El referèndum d’autodeterminació està previst que se celebri el 9 de novembre de 2014. La data i pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya el 12 de desembre de 2013 amb el suport dels grups parlamentaris de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra
Sebastià Barrufet és periodista
Unida i Alternativa i la Candidatura d’Unitat Popular, que sumen 87 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya.
El 30 de setembre del 2005, es va sotmetre a votació al Parlament de Catalunya un text de proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia. En compliment de l’Estatut del 1979, la proposta requeria una majoria qualificada, de dues terceres parts del Parlament, per a prosperar. El text va recollir 120 vots favorables (89% del Parlament).
La proposta de reforma de l’Estatut aprovada al Parlament va ésser presentada al Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005, per tres ponents del Parlament de Catalunya. Els ponents, Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), van explicar per què consideraven necessària la reforma del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, redactat a Sau i aprovat l’any 1979.
Fet aquest pas, es constituí una Comissió Mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut. En el marc d’aquesta comissió, el govern espanyol, del PSOE, presentà una proposta de redactat alternatiu de la llei, que en modificava la majoria d’articles. Les principals argumentacions del govern espanyol van ésser en la línia de garantir la constitucionalitat de l’Estatut. Alguns exemples de punts que el govern central considerà que havia de modificar en aquest sentit, van ésser la definició de Catalunya com a “nació” dins l’articulat del text, i els articles referents al finançament.
El 21 de gener de 2006 es produí una reunió a la Moncloa entre el líder de CiU Artur Mas i el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, arribant a un acord, conegut com a Pacte de la Moncloa (o també com a Pacte Mas-Zapatero), sobre el redactat final de l’estatut que modificava notablement l’aprovat al Parlament de Catalunya, deixant un nou redactat que el feia bastant més semblant al del 1979 que el que fou aprovat al parlament. Després d’una llarga i complexa negociació d’esmenes entre els partits amb representació al Congrés de Diputats, es van retocar més del 50% dels articles.
El març de 2006, la proposta d’Estatut va ésser aprovada a les Corts Generals. Al maig de 2006, la proposta d’Estatut va ésser aprovada al Senat. El 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional, davant el recurs d’inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular, va dictar sentència. Va deixar clara la “ineficàcia jurídica” del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya), va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més.
El 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 no votaren la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, on afirma que «el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà». Es va basar en els següents principis: sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, paper principal del Parlament de Catalunya i participació.
La data i pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 a les dues del migdia, en una compareixença al Palau de la Generalitat conjunta amb els líders dels partits que li donaven suport. També es va decidir reclamar al Congrés de Diputats d’Espanya el traspàs de la competència per convocar un «referèndum consultiu».
Mariano Rajoy, president del Govern d’Espanya, va respondre afirmant que «aquesta consulta no se celebrarà» perquè era «anticonstitucional». Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol i cap de l’oposició, va assegurar que coincidia amb el president espanyol en la manera com ha d’actuar l’Estat i va dir: «El referèndum que planteja Mas està portant Catalunya a un carreró sense sortida».
Després del no del Congrés dels Diputats, el full de ruta segueix endavant amb el treball sobre la llei de consultes, emparada per l’Estatut d’Autonomia. Si això tampoc funciona, només restaran les eleccions autonòmiques, on els partits manifestin el seu projecte.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Oriol Junqueras (ERC) va revelar que té un pla B si Madrid no permet la consulta. De totes maneres, el líder republicà va defensar la discreció i no explicar-ne els detalls perquè sigui eficaç.
Sebastià Barrufet Rialp, periodista
