Careta promocional del documental que es podrà veure a partir de l’1 de maig a la plataforma Filmin. Foto: Cedida
El pròxim 1 de maig, dins dels actes organitzats amb motiu del 75 aniversari de la mort de l’arquitecte Josep Maria Jujol, la plataforma de streamingFilmin estrena el documental “Jujol, l’església de Vistabella”.
El documental ha estat dirigit per Luis Campo Vidal, en una producció de Sagesse SL, i té una durada de 26 minuts. Es podrà veure en versió original en català, amb subtítols en castellà i anglès. La peça està rodada en format digital HD amb preses i càmeres amb les quals fins ara no s’havia contemplat aquest monument de Vistabella (la Secuita).
El treball té com a objectiu donar a conèixer l’església de Vistabella i donar a conèixer la imatge de Josep Maria Jujol, geni de l’arquitectura catalana i gran col·laborador d’Antoni Gaudí.
La història relata com el poble de Vistabella no tenia església parroquial, i els seus habitants es veien obligats a anar a l’església de la Secuita, bastant allunyada, a través de camins de terra que, quan plovia, es transformaven en fangars. Per això en 1917 els seus habitants van encarregar a Jujol la construcció d’una església modesta, però que fos reflex del poble, i que estigués dedicada al Sagrat Cor de Jesús.
Vistabella és el gran espectacle la promoció de la pedra. En les seves obres hi ha una incorporació d’elements propis del territori. Per tant, hi ha una harmonia, una unió perfecta entre l’edifici i els terrenys del voltant.
El sopar es va desenvolupar al casal municipal dels Garidells. Foto: Cedida
Com cada any es va fer el tradicional sopar de la Societat de Caçadors l’Aliança de la Secuita i els Garidells, amb el corresponent agraïment als propietaris dels terrenys que cedeixen el dret de caça a la societat per tal de gestionar-lo. La trobada es va realitzar al casal municipal dels Garidells, donat que l’entitat gestiona terrenys en els dos municipis.
El sopar va comptar amb la presència de l’alcalde dels Garidells, Marc Bigordà, i de diversos regidors dels dos municipis representats en la societat, a més del president de la cooperativa de Vila-rodona, Adrià Rabadà, i d’altres membres de la junta. També es va tenir la presència del president i del vicepresident de la federació de caça, Joaquim Vidal i José Pérez, respectivament, així com amb el president i diferents membres de la colla del senglar el Trabuc, que dóna suport a l’Aliança.
Àngel Xifré i Glòria Tibau van rebre l’obsequi d’un llibre en agraïment al seu suport. Foto: Cedida
A més de l’alcalde dels Garidells, el sopar va estar presidit pel delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, i per la directora d’Acció Climàtica, Glòria Tibau, a qui la societat va lliurar com a obsequi del llibre Ca Eivissenc: L’Alternativa 1987-2022, en agraïment al seu suport.
En total, la reunió va aplegar al voltant de 90 persones, entre autoritats, socis i la junta de la societat l’Aliança, a més de molts propietaris de les finques forestals.
Una moment de la vista teatralitzada a l’interior de l’església del Sagrat Cor. Foto: DiariTots21
Vistabella ha protagonitzat avui un salt en la promoció de la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, autor de l’espectacular església del Sagrat Cor de la petita vila, vila que forma part de La Secuita, L’Argilaga i Les Gunyoles. Acabada l’any passat la darrera fase de la restauració del temple jujolià, ha donat inici aquest diumenge a les visites teatralitzades, que tindran lloc un diumenge al mes i que porten la firma de la companyia teatral reusenca Amelie Produccions, amb Josep Maria Pinyol, Anna Fortuny i Roser Martínez al capdavant.
D’aquesta forma, amb un format de 50 minuts i amb dues actrius caracteritzades d’època -la sagristana de l’església i una veïna del poble-la visita ha transportat el públic a l’any 1923 i ha servit per refermar l’aposta per posar en valor el temple i fer-ho en un format atractiu. El Sagrat Cor és l’única església que Jujol va veure acabada en vida. S’esdevé la fita, a més a més, en l’any del 75è aniversari de la mort de l’arquitecte.
La ‘conspiració jujoliana’ dels municipis del Camp de Tarragona, per tant, segueix fent passes endavant per tal de captar el públic interessat en l’art, el patrimoni monumental i la història al voltant d’una de les grans figures de l’arquitectura internacional, injustament oblidada.
Un moment de l’inici de la visita. Foto: DiariTots21
En aquest cas, amb un afegit emotiu: l’església de Vistabella va ser erigida per petició popular ja que no n’existia cap a la vila i els seus habitants havien de desplaçar-se a la veïna La Secuita, distant dos quilòmetres, entre camins de pols i fang, per complir amb els rituals religiosos. I a més a més, van ser els mateixos habitants els que la van construir, uns treballant-hi in situ, d’altres aportant materials i d’altres el terreny.
Aquest relat històric, més l’apassionant món que Jujol dibuixa a l’església del Sagrat Cor, formen part del corpus de la visita, que també introdueix escenes de l’època i que comença amb la sagristana rebent a l’exterior del temple unes suposades cosidores que havien de venir a fer feina per a la inauguració de l’església, cosidores que són el públic que seguirà la visita.
A dins, es viurà una segona confusió quan una veïna del poble creurà que ha arribat l’Orquestra La Principal de Valls, que en 1923 va ser la protagonista musical de la benedicció del temple.
L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, relatava que les visites formen part del conjunt d’actes del centenari de la consagració de l’església, com ara concerts, presentació de llibres o una futura exposició. “No ens hem atrevit a tocar la figura de Jujol”, deia l’alcalde en referència a l’hora d’escenificar els personatges. Aquest cicle de visites clourà a finals de desembre. Roca subratllava: “La implicació de la gent de Vistabella amb la seva església és molt gran, també avui en dia, ja que al seu moment, tots els vilatans van col.laborar en la seva construcció”.
Els visitants, situats davant l’altar amb la imatge del Sagrat Cor. Foto: DiariTots21
La visita suposarà un impactant descobriment per a moltes persones que desconeixen el Sagrat Cor, farcida de peces artístiques de mutitud d’arts, i no només d’arquitectura, sinó de pintura, escultura, fusteria, enrajolats,… és inabarcable el món jujolià que s’expressa en un recinte petit que des del carrer té forma de quadrat, però que quan un hi entra, perd de vista la forma exterior, una altra de les sorpreses arquitectòniques pròpies d’un Jujol que s’avançà com ningú en la utilització de materials reciclats que trobava pel camp o en qualsevol raconet.
El Cor de l’església, amb unes baranes que simulen una menjadora per animals, un dels molts detalls sorprenents que mostra el temple. Foto: DiariTots21
La posada en marxa de les visites teatralitzades ha comptat també amb la presència del delegat territorial de la Generalitat, Àngel Xifré; la directora dels Serveis Territorials de Cultura, Lurdes Malgrat; la diputada provincial de la Diputació, Sílvia Puerto, a més del regidor de Cultura, Josep Maria Mañé, i altres regidors del consistori. No hi ha faltat un dels grans experts en Jujol, el director de l’Escola d’Arquitectura de la URV, Roger Miralles.
La companyia de teatre Amelie Produccions estrena el 7 d’abril la seva proposta. Foto: Cedida
La companyia de teatre Amelie Produccions estrena la visita teatralitzada ‘Al cor de Vistabella’ el diumenge 7 d’abril a les 12 h. Una proposta de l’Ajuntament de la Secuita en el marc dels actes de celebració del centenari de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. L’acció teatral convida a viatjar en el temps pocs dies abans de la inauguració del temple.
Aquest 2024 es tanca la celebració del centenari de la consagració de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella i des de l’Ajuntament de la Secuita han organitzat un seguit d’activitats per donar a conèixer el valuós patrimoni modernista del municipi. En la visita teatralitzada que arrenca diumenge es fa un viatge en el temps a través del qual la sagristana del temple i una altra veïna conviden a descobrir com l’arquitecte Jujol va construir íntegrament el temple, l’únic a tot Catalunya.
Es tracta d’na església creada amb l’ajuda de tots els veïns del poble i amb infinitat de materials reciclats. Una experiència que permetrà descobrir les pintures originals i elements ornamentals fets amb materials de la vida quotidiana.
La visita teatralitzada es programarà una vegada al mes al llarg del 2024. L’entrada té un preu de 15 euros i es pot adquirir físicament el mateix dia de la visita. Els menors de 8 anys tenen entrada gratuïta.
Amelie Produccions és una companyia professional creada el 2019. Des dels seus inicis s’ha caracteritzat per produir espectacles de petit format i apostar per la proximitat amb el públic. Han creat ‘Maria Rosa‘ d’Àngel Guimerà, ‘No estem sols‘ creació col·lectiva, ‘7 de lletres, lectures dramatitzades‘ creació col·lectiva, ‘Guimerà: infant, llop i àngel‘ d’Encarna Laínez, una acció teatralitzada a la Casa Museu Àngel Guimerà i l’espectacle ‘Cecília’, versió lliure d’Aigües Encantades, de Joan Puig i Ferreter.
Roigé i Castellà, amb els alcaldes de la Secuita i Perafort, a més del cap de projectes de la Cambra. Foto: Cedida
Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, ha traslladat aquesta setmana al subdelegat del Govern de l’Estat a Tarragona, Santi Castellà, les inquietuts de l’ens que presideix té a causa de les mancances que arrastra l’estació del Camp de Tarragona del tren d’alta velocitat (AVE), entre les que destaquen els problemes dels accessos.
Acompanyada per l’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, i l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, a més del director de Projectes i Competitivitat de la Cambra, Jordi Cáceres, Laura Roigé ha volgut conèixer de primera mà els projectes que el Govern té per l’estació de l’AVE, a banda de reclamar les millores pendents que necessita aquesta infraestructura estratègica pel territori.
En aquest sentit, els alcaldes i la Cambra han demanat un millor accés a l’estació transformant l’antiga N-240, des de Sant Salvador fins a la rotonda d’accés a l’estació, en una via de dos carrils més un. A més, han proposat que aquesta inversió s’inclogui dins els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, ja que la millora no resulta especialment complicada des d’un punt de vista tècnic i es pot encaixar dins el mateix espai de servitud de la via.
Les parts també han expressat el malestar per la lentitud en els tràmits d’aprovació del pàrquing que impulsa l’Ajuntament de la Secuita, que no podrà estar operatiu fins el 2026. En aquest sentit, creuen que és necessari que la Generalitat de Catalunya construeixi amb la màxima celeritat el ramal d’accés des de la carretera del Catllar fins a l’Estació de l’AVE. Una demanda que la Cambra i els alcaldes de la Secuita i Perafort ja li van expressar a Laura Vilagrà, consellera de Presidència, l’abril de 2022 en una reunió al Palau de la Generalitat.
Detall d’un abocament d’àmfores dins el rebliment de la pedrera al jaciment de Costa de la Serra a la Secuita. Foto: Cedida ICAC-CERCA
La nova campanya arqueològica al jaciment tardorepublicà de Costa de la Serra, a La Secuita (Tarragonès) ha permès delimitar l’extensió exacta de la muralla nord i dos murs d’aterrossament a la part sud, amb indicis de funcionalitat defensiva.
Un equip d’arqueòlegs de l‘Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) -CERCA ha treballat durant quatre setmanes aquest mes de febrer en la part més alta de les restes, que és la que “amagava més incògnites”. També han identificat un mur de tanca de deu metres de longitud i diverses estructures externes que, tot i estar “força degradades” dibuixen un conjunt dins el complex constructiu.
Després d’una dècada d’estudis previs, amb què s’havia revelat l’existència d’un conjunt constructiu complex, l’equip d‘arqueòlegs de l’ICAC-CERCA ha pogut arribar a capes estratigràfiques molt profundes, les quals han resultat de “gran interès, amb abundància de ceràmica i materials que oferiran, amb les anàlisis pertinents, pistes crucials sobre l’ús i la datació del jaciment“.
A la part baixa del jaciment s’ha localitzat la trinxera de fonamentació de la muralla sud. Els arqueòlegs també han constatat la presència d’una filada més de carreus que s’adapta a l’orografia del turó. A més, la intervenció ha revelat la presència d’una pedrera annexa al jaciment, fet que indica, que la construcció del complex es va planificar “meticulosament”.
L’equip, dirigit per Joan Canela, Toni Corrales i Maria Carme Belarte, l’han format una vintena de persones, entre els quals el personal tècnic i investigador de l’ICAC, estudiants del màster en Arqueologia Clàssica (MACA) i voluntaris. La intervenció forma part del projecte de recerca quadriennal ‘El territori de Cessetània occidental al primer mil·lenni aC: del bronze final a la romanització’ i ha estat cofinançada pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de La Secuita.
Marina Esquerrà, coordinadora IMPaCT Catalunya; Olga Ochoa, directora assistencial d’atenció primària ICS Camp de Tarragona; Imma Grau, gerent de la Regió Sanitària de Tarragona, i Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira
Arrenca, al Camp de Tarragona, un macroprojecte per estudiar les causes de les malalties de la població, que durarà 20 anys
El macroprojecte Cohort IMPaCTestudiarà per què emmalalteix la població amb l’objectiu de prevenir i tractar les malalties. Durant vint anys, es farà un estudi exhaustiu que analitzarà les causes i l’evolució de la salut dels participants. La investigació, impulsada per l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació i Universitats, s’iniciarà a nou municipis del Camp de Tarragona i hi participaran 4.000 usuaris. A Catalunya, es farà seguiment de 24.000 persones i al conjunt de l’Estat de 200.000. “És el primer gran projecte a l’altura d’altres països europeus; fins ara molts dels resultats aplicats venen de cohorts estrangers sense saber si s’adapten a la nostra població”, ha dit l’investigador principal, Josep Basora.
El macroestudi Cohort IMPaCT s’ha posat en marxa aquesta setmana a l’àrea bàsica del Baix Francolí. Concretament, a les poblacions dels Pallaresos, Constantí, el Morell, Vilallonga del Camp, el Rourell, la Secuita, Perafort, la Pobla de Mafumet i els Garidells, així com al barri de Sant Ramon i Sant Salvador de Tarragona. Actualment, s’estan seleccionant aleatòriament les 4.000 persones d’aquesta àrea que hi participaran. Els impulsors del projecte han remarcat que no es tracta d’una cohort de voluntaris sinó que se seleccionaran les persones per tal que siguin representatives.
Basora ha detallat que començaran a estudiar les malalties comunes, com ara l’obesitat, però també altres com les cardiovasculars o el càncer. Les malalties mentals també seran un àmbit d’estudi prioritari. “És un estudi que vol comprendre les causes de les malalties i les condicions de salut, fem molt èmfasi en tot allò que acompanya a l’envelliment de la població, estudiant el deteriorament funcional associat a l’edat, així com influencien les desigualtats socioeconòmiques a l’estat de salut”, ha subratllat l’investigador principal del projecte.
Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira
El també director de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) ha afirmat que el macroestudi arrenca a les comarques tarragonines per “l’excel·lència” dels seus investigadors. Alhora, ha negat que estigui relacionat amb el fet de voler estudiar la possible relació de determinades malalties amb la indústria petroquímica, instal·lada al territori. “Estudiar les 4.000 persones d’aquí ens pot donar claus de malalties mediambientals, de com influeix la forma de viure i fer també estudis arrelats al territori”, ha afegit Basora.
La mostra inclou un rang ampli de població
Segons ha explicat la investigadora IDIAPJGol i coordinadora IMPaCT Catalunya, Marina Esquerrà, la mostra es fa a un ampli rang de persones, amb edats compreses entre els 16 i 79 anys. Totes elles respondran primer qüestionaris i després participaran en exploracions físiques i proves fisiològiques, així com en anàlisi de biomarcadors. Aquestes proves es duran a terme al mateix centre d’atenció primària (CAP), des d’on es coordina la investigació. Esquerrà ha fet una crida a la població més jove perquè hi participi, ja que els interessa fer un seguiment de la seva salut durant els vint anys que s’allargarà el macroestudi. Així mateix, ha dit que la voluntat és repetir les proves cada cinc anys.
Una imatge de la presentació de l’estudi. Foto: Mar Rovira
Els responsables de la Cohort IMPaCT han assegurat que l’estudi permetrà fer un “salt qualitatiu” en la investigació sobre medicina de precisió a l’Estat Espanyol. Es farà en cinquanta àrees de salut d’arreu d’Espanya, sis dels quals a Catalunya. El projecte es va iniciar el març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. Després s’ha estès per altres comunitats autònomes i es desplegarà aviat a l’Aldea (Baix Ebre), Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Manresa (Bages), Lleida (Segrià) i a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Els primers resultats, d’aquí a cinc anys
L’investigador principal del projecte ha apuntat que els primers resultats del macroestudi podrien arribar d’aquí a cinc anys. Basora sosté que la majoria de les cohorts fetes han obtingut els resultats en un període comprés entre els cinc i deu anys. Amb tot, ha indicat que les primeres conclusions dependran del tipus de malaltia que s’investigui. A banda, ha destacat que en el cas de l’Estat Espanyol és la primera vegada que es fa un macroestudi poblacional a diferència de països com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units, en els quals, diu, ja s’han fet aquests estudis.
D’esquerra a dreta, Luis Campo Vidal, Noemí Llauradó, Eudald Roca, Joan Planellas i Lourdes Malgrat. Foto: Tots21
Vistabella va donar per inaugurada la tercera i darrera fase de la restauració de l’església del Sagrat Cor, obra de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, en el centenari de la seva benedicció -1923, per part de l’aleshores cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer-, culminant així un dels actes centrals de la celebració i recuperant l’esplendor del temple.
El passi en plena església d’un documental del realitzador Luis Campo Vidal i les paraules de l’alcalde, Eudald Roca; l’arquebisbe de Tarragona i Primat, Joan Planellas, de la regidora Elvira Sauceda; de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i de la directora territorial de Cultura, Lourdes Malgrat, conformaven un acte que omplia de nou l’església jujoliana, una petita obra d’art objecte d’admiració internacional.
Alcalds i regidors de municipis jujolians i destacats arquitectes, entre el públic. Foto: Tots21
Els alcaldes de l’entorn jujolià es van conjurar per donar valor a la seva obra i hi van ser presents: el mandatari dels Pallaresos, Xavier Marcos -protagonista recent de les enlluernadores Jornades Modernistes del Camp de Tarragona-; l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili; l’alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz, i la regidora de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos, donaren suport a l’acte junt a una col.lecció de representants institucionals -el delegat de la Generalitat, Àngel Xifré; els directors territorials de Presidència i Cultura, Àngel Cortadellas i Lourdes Malgrat, respectivament, o el diputat el Congrés, Jordi Salvadó.
Des del 22 de juliol, en què l’arquebisbe de Tarragona beneïa les obres, la minúscula vila de Vistabella ha viscut un conjunt d’emocions al voltant d’un centenari que evoca la participació del poble en la celebració d’un repte, construir amb les seves mans una església en una vila que no en tenia i que havia de desplaçar-se a La Secuita per les celebracions litúrgiques del dia del Senyor.
Així ho recordava la celebració de la Primavera Musical, una aposta cultural en la que hi ha tingut mà directa el regidor de Cultura, Josep Maria Mañé, o la presentació del primer llibre que relata la història de l’església -‘Vistabella i Jujol. Cent anys (1923-2023)’, obra de Montserrat Salort– i del conte que ho resumeix -‘El petit tresor de Vistabella’-, de Salort i Ramon Vilella-. Dues fites que precedien a la inauguració oficial de la restauració, viscuda aquest divendres, 17 de novembre.
Elvira Sauceda, Eudald Roca i Josep Maria Mañé. Foto: Tots21
Els treballs havien arrencat amb l’eliminació de les humitats del subsol que afectaven l’interior de l’església, amb la construcció d’una rasa perimetral. La restauració començà en 2016, afectant el campanar i la neteja dels arcs que configuren part de la coberta de l’edifici. La segona fase es va iniciar el 2021, dirigida a les quatre façanes, a més de consolidar estructuralment el sostre de les dues sagristies. També es va procedir a la il·luminació exterior. La tercera i darrera fase, duta a terme entre 2022 i 2023, s’ha centrat en la neteja de les parets de maçoneria, afectades per l’incendi de la Guerra Civil, fet que ha proovocat que sobresurtin les pintures originals.
L’alcalde, Eudald Roca, rememorava unes paraules profètiques d’un dels protagonistes que fa més de cent anys va fer possible que s’erigís l’església, el prohom vistabellenc Pere Margalef: “Ni que no pogués ho faria; convé que sigui una obra de tots, per això vull que tots hi ajudem”, que fou la resposta que aquest va donar quan els pagesos, jornalers i menestrals de Vistabella el van anar a veure per demanar-li d’aixecar una església al poble. Una frase “que resumeix l’esperit del poble de Vistabella, que avui us acull amb els braços oberts”, començava dient l’alcalde.
Així va ser “i qui era propietari del terreny el va posar a disposició del projecte; qui tenia diners els aportava, i qui no en tenia, oferia jornals i materials”, recordava Roca. Calia algú que dissenyés l’església, i per relacions, amistat i proximitat fou Jujol l’escollit “Van dipositar la seva confiança en ell, encara que no entenien gairebé aquella maqueta feta de filferros que els va presentar per indicar-los com seria el temple a construir”, una església que no tenia una nau amb un campanar al costat, com estaven acostumats a veure. “Vull destacar que per una família de l’època, desatendre les feines del camp, que aleshores eren manuals, va suposar un gran esforç econòmic, ja que estem parlant en molts dels casos d’economies de supervivència”.
L’obra, malgrat els impediments, aniria fent-se realitat, amb uns manobres improvisats “que arrencaven les pedres del camp amb les mans, portaven els maons de la bòbila del Morell, els alabastres de Sarral, les lloses del terra de les padreres de Sant Martí de Maldà, la sorra del riu Francolí, la calç de Valls…”, amb ferrers, fusters, pintors i mestres d’obra de Vistabella, com l’Antoni Gou, el Joan i Salvador Gils, el Josep Brulles o el Ramon Farré, i amb un ús dels materials quotidians “que només fan els infants i els genis”.
L’alcalde acabava el parlament donant les gràcies a l’Isidre Brunet per les seves visites a l’Arquebisbat i al Departament de Cultura de la Generalitat per convèncer-los de fer l’obra de restauració d’un edifici que es trobava malmès pel pas del temps i l’acció de l’home, una proposta iniciada en 2008 i que ha vist un llarguíssim recorregut i ha suposat un gran sacrifici econòmic per l’Ajuntament: “Crec que vam ser capaços de transmetre el valor i l’estima per aquesta obra d’art”, subratllava Roca, que també tindria paraules d’agraïment per Josep Maria Mañé i per a “tot el poble de Vistabella”, com també recordà l’anterior rector, Josep Maria Ferrer. I dedicà paraules especialment agraïdes a l’anterior director territorial de Cultural, Jordi Agràs, present a l’acte, “que es va implicar més enllà del que demana el seu càrrec”.
“Som un poble petit, de Tercera Regional, i ara estem jugant la Champions League”, resumia gràficament l’alcalde.
Les seves paraules van ser precedides per les de la regidora Elvira Sauceda, presentadora de l’acte, les del mateix arquebisbe, Joan Planellas, les de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la intervenció de la directora territorial de Cultura, Lourdes Malgrat.
I el moment culminant es viuria amb el passi d’un documental en què desfilarien els grans experts en l’obra de Jujol, els arquitectes Josep Maria Jujol júnior, Josep Llinàs, Roger Miralles, Guillem Carabí o l’experta en patrimoni Concepció Pegi. Una idea sorgia del documental: “El passat, el present i el futur col.lapsen en el mateix edifici”.
De fons, un escenari on s’observava la recuperació de l’interior de l’església: les pintures al.legòriques de temàtiques religioses i de la natura present al Camp de Tarragona pintades per Jujol i el seu col.laborador, els vitralls perfectament estudiats i les parets de nou il.luminades.
Un operari treballa en el nou paviment asfàltic. Foto: Diputació de Tarragona
La Diputació de Tarragonaassaja l’ús d’un nou paviment asfàltic més sostenible en un tram de 400 metres de la carretera TP-2031 de la seva titularitat al municipi de la Secuita (Tarragonès). El nou material, desenvolupat per un grup de recerca de la URV, està basat amb l’ús de líquids iònics i agents fotocatalítics per millorar la durabilitat del ferm, la seva capacitat d’autoregeneració i reduir del consum energètic durant el procés de formació. Segons l’ens provincial, la seva producció i aplicació, a temperatures més baixes de l’habitual, redueix les emissions de CO2 i és més sostenible. La prova s’emmarca dins del projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT), ‘Cuidem el que ens uneix’ de la Diputació.
L’empresa Sorigué, amb qui la URV té un conveni signat en el marc d’aquest projecte de col·laboració, és l’empresa encarregada de la fabricació del betum i de la mescla d’asfalt que s’aplicarà en aquesta nova prova. Afectarà dues seccions del tram de 400 metres: una de 2.600 metres quadrats destinada com a àrea de prova del nou paviment, i una altra de 1.300 metres quadrats de paviment convencional, destinada com a control i contrast.
Pla general de l’església del Sagrat Cor, a Vistabella, obra de Josep Maria Jujol. Foto: Núria Torres
El pròxim 17 de novembre se celebrarà l’acte d’inauguració de les obres de reforma de l’esglèsia del Sagrat Cor de Vistabella, l’única que va aixecar l’arquitecte Josep Maria Jujol. Després que s’hagués de suspendre aquest acte el passat 22 de juliol per coincidir amb la jornada de reflexió de les últimes eleccions generals, ja hi ha data per inaugurar els treballs que han tornat l’esplendor a l’interior d’aquesta obra modernista.
L’acte, que està previst per les 19 hores, comptarà amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga; la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó; l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, entre d’altres autoritats.
A més de l’explicació dels treballs que s’hi han dut a terme per part de l’arquitecte director de l’obra, l’acte comptarà amb l’estrena d’un documental sobre Jujol i l’esglèsia del Sagrat Cor de Vistabella, que ha estat finançat per l’Ajuntament de la Secuita. L’alcalde del municipi, Eudald Roca, ha explicat a Tots21 que “moltes televisions estan interessades a emetre aquest documental, però s’hauran d’esperar a la seva estrena el dia 17 de novembre per poder-ho fer”.
Balconada jujoliana dins l’església del Sagrat Cor. Foto: Tots21
Les obres
L’Arquebisbat de Tarragona, titular de l’edifici, va millorar primer la torre del campanyar i la coberta i, en una segona fase, les quatre façanes. Les darreres fases, ja enllestides, afecten a l’interior de l’església. Amb aquesta inauguració, Vistabella tindrà l’obra completa l’any del centenari de la seva construcció -1923-2023-.
Una imatge nocturna de l’església jujoliana del Sagrat Cor de Vistabella. Foto: Cedida
L’església del Sagrat Cor és un Bé Catalogat d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric. Gaudeix del màxim nivell de catalogació que contempla la Llei 9/1993, de patrimoni cultural català. Es va incoar l’expedient de catalogació l’any 2010 i s’acordà definitivament la seva catalogació el 25 de març de 2011.
La Jove Capella Reial de Catalunya actuarà el pròxim dissabte. Foto: Cedida
El cicle de Primavera Musical a Vistabella està a punt d’arribar al final. Aquest pròxim dissabte 4 de novembre, es tanca el cicle amb un concert de luxe, el de la Jove Capella Reial de Catalunya, que començarà a les 20.30h.
Coneguda com una de les millors formacions de música antiga, interpretarà la Missa de Difunts de Cristóbal de Morales, considerada una de les grans obres hispàniques del segle XVI.
L’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, ha explicat que “tenim un concert excepcional per acomiadar la Primavera Musical. A més, el format, que posa la Jove Capella Reial de Catalunya al centre de l’església i el públic al seu voltant, el convertiran en un espectacle de luxe”.
Roca ha comentat que aquesta formació “tenia moltes ganes d’actuar a l’esglèsia del Sagrat Cor de Vistabella. L’edificiació en si i la seva sonoritat fan que molts dels grans vulguin venir a tocar aquí”.
Així, davant de 150 persones, l’aforament màxim de l’església, aquesta formació iniciativa de Jordi Savall i Lluís Vilamajó, posarà la cirereta del pastís d’aquesta Primaver Musical de Vistabella.
El cicle de Primavera Musical a Vistabellareprén els concerts amb l’arribada de la tardor.
El pròxim dissabte 28 d’octubre s’ha programat un concert d’Ensemble Lisboa 1740 a dos quarts de nou de la nit i, el dia següent, el diumenge 29, a les 20h arriba el torn de Vilart Ensemble.
El 4 de novembre serà la Jove Capella Reial de Catalunya qui actui a les 20.30h.
Com sempre, tots els concerts tindran lloc a l’església del Sagrat Cor de Vistabella. Les entrades es poden comprar a la web del festival: primaveramusicalvistabella.com.
El públic va omplir el recinte de l’església del Sagrat Cor de Vistabella. Foto: Tots21
Hi ha pocs exemples a l’edat contemporània on una població s’hagués bolcat en la construcció d’una església. Aquesta era una pràctica habitual a l’Edat Mitja, però no en ple any de Nostre Senyor de 1918. Això és el que va succeir aquell any en una petita vila del Tarragonès de poc més de cent habitants quan es va encaparrar a tenir sí o sí una església perquè els seus habitants no haguessin de desplaçar-se al municipi veí per celebrar els actes litúrgics.
Fou així com Vistabella -distant mitja hora a peu de La Secuita, amb la que forma municipi junt amb L’Argilaga i Les Gunyoles– ha envalentonar-se a edificar en un solar cedit per un véi l’església del Sagat Cor. I el destí va voler que fos l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol el seu autor. De Jujol s’han escrit moltes obres i de l’església de Vistabella, també, però cap no havia recollit la memòria oral dels veïns que van veure com els seus pares i els seus avis van treballar en l’obra que va marcar el poble.
Montserrat Salort, durant la seva intervenció. Foto: Tots21
S’hi ha atrevit la mestre Montserrat Salort, veïna de Vistabella -“la Montse de Cal Mallafrè”, com la coneixen- i descendent en tercera generació de l’oncle Pere Mallafrè i Gibert, impulsor i mecenes de l’obra. Dissabte es presentava a l’interior de l’església finalment restaurada -en el que suposava una inauguració no oficial dels treballs acabats- el llibre ‘Vistabella i Jujol. Cent anys (1923-2023)‘, en un dels actes centrals del centenari de la benedicció del temple. Però alhora, Salort és autora també, junt al dibuixant Ramon Vilella, del ‘Petit tresor de Vistabella. 1923-2023. Primer centenari‘, un conte il.lustrat que relata el devenir del temple i destinat principalment a la mainada.
L’acte omplí l’església a vessar, de públic i de records d’un conjunt d’històries que Salort recopila i que quedarà per sempre salvat del terrible oblit, negre sobre blanc. Records dels promotors Pere Mallafrè -d’una gran religiositat-, de Josep Gils -que donaria els terrenys per fer l’església-, i de Joan Llobet, rector de la parròquia de La Secuita i també ferm defensor d’un projecte que havia nascut de l’anhel d’en Mallafrè de “deixar un llegat per a Vistabella que li donés un distintiu especial. La necessitat de tenir una església propia al poble va fer decantar aquest desig cap a la contrucció del temple”, explicava l’autora.
Els veïns del poble també li van fer aquesta petició: “Vostè ens hauria de fer l’església”, li van dir, i ell respongué: “Ni que no pogués ho faria; convé que sigui obra de tots, per això vull que tots hi ajudem”. Frase que seria lapidària i que acabaria marcant la història del temple.
L’atreviment de Montserrat Salort, com ella mateixa ho definia, li suposà cercar força documentació en arxius com el de l’Arquebisbat de Tarragona, però també iniciar una tasca d’història oral apassionant, recopilant memòria encara viva dels vistabellencs i vistabellenques, trobant-se amb ells, com si fos una periodista o una historiadora professional, bloc de notes i bolígraf en mà, “amb les persones grans que encara surten a prendre la fresca i anotar el que m’explicaven”.
Imatge de l’altar després de la restauració. Foto: Tots21
Balconada jujoliana dins l’església del Sagrat Cor. Foto: Tots21
D’allí en sortirien pistes que acabarien configurant el llibre, en el qual es recupera la memòria dels treballadors i artistes que hi van col.laborar. “Jujol va cercar professionals de la zona, bons coneixedors de la construcció amb pedra seca”, relata Salort al llibre. Seria Josep Brulles, de La Secuita, l’escollit per fer de mestre d’obres, mentre el ferrer principal seria Antoni Gou Andreu, dels Garidells. Quant a la pintura tan característica de l’església, Jujol seria “el que va dibuixar i pintar la totalitat de les pintures que decoren l’església. No li agradaven els espais buits i en el projecte de l’església va procurar tenir parets per pintar”, explica l’autora. Tot i que rebutjava delegar en aquest camp va fer-se amb les habilitats del pintor-ajudant Ramon Ferrer, de Cal Llop, de Vallmoll. Finalment, Joan Gils, Salvador Gils o Manel Robert en serien els fusters.
S’iniciaria aleshores la tasca dels vistabellencs d’ajudar a construir l’església buscant pedres perdudes pels camps del terme, carregant-les, apilant-les, contruint un somni col.lectiu que els acabaria donant una identitat singular. Definiren la cohesió social de l’època, en diríem avui. “S’organitzaren per carrers: un dia li tocava als veïns d’un carrer treballar en l’església i l’altre dia, a un altre carrer”, recordava l’autora.
El ferrer de La Secuita
“Els maons, els feien en una bòbila del Morell, i la pedra per fer el terra i els altars, en unes pedreres a prop de Sant Martí de Maldà, a Lleida. Calien vuit carros per transportar-ho cap a Vistabella”, relata al seu torn la petita història il.lustrada. I per fer els lampadaris, baranes i reixes “van cercar ferros, llaunes, filferros i cèrcols per les cases, els magatzems i els corrals del poble. L’Anton, el ferrer de La Secuita, va ser l’encarregat de fer realitat les creacions artístiques dissenyades per en Jujol”, recorda el llibret.
Finalment, el 25 d’abril de 1923 es va beneir i inaugurar l’església, acte del qual en donà llarg testimoni el diari tarragoní La Cruz.
Des d’alehores i fins ara, la silueta triangular de l’església esdevindria un referent icònic del Camp de Tarragona. Ho explicaria durant la presentació el representant de la Fundació Mútua Catalana Francesc Roig amb la seva narrativa rica en detalls i acurada en les definicions: “Sovint constatem que el paisatge singular de la majoria dels pobles que coneixem i les ciutats que visitem està condicionat gairebé sempre per l’acció dels homes, la seva identificació visual, allò que recordem ve determinada per decisions preses en algun moment de la història. Per exemple, identifiquem París amb la Torre Eiffel, però també per Notre Damme; Nova Iork, pels gratacels de Manhattan i per l’èpica de l’estàtua de la Llibertat, o Istambul, per la mesquita blava i també per Santa Sofia. Paisatges singulars, únics, modificats per l’acció de l’home. Això configura la història. El cas de Vistabella és exactament el mateix, però en petit: un lloc que ha acabat esdevenint el referent modernista per excel.lència de les nostres comarques gràcies a la singularitat de l’església que avui ens acull”.
Detall d’una finestra. Foto: Tots21
El llibre és també un relat acurat dels principals esdeveniments i tradicions religioses i no religioses que s’han celebrat a l’església fins avui en dia, com ara el costum dels veïns d’ensenyar l’església als que vénen de fora i no la coneixen.
L’acte comptà també amb les paraules de l’alcalde, Eudald Roca; de l’editor Manuel Rivera, del mateix il.lustrador Ramon Vilella -obra del qual segueix les traces de la coneguda dibuixant Pilarín Bayés-, i del president de la Fundació Mútua Catalana -que ha fet l’aportació principal en l’edició del llibre-. Entre el públic hi fou present el vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès i alcalde de Perafort, Joan Martí Pla -el pare del qual va ser pastor a Vistabella- i el nou rector, Josep Queraltó.
L’església del Sagrat Cor de Vistabella serà l’escenari el pròxim dissabte 21 d’octubre, a les 18 hores, de la presentació de dos llibres:Vistabella i Jujol. Cent anys (1923-2003) i El petit tresor de Vistabella de Montse Salort i Ramon Vilella.
Vistabella i Jujol. Cent Anys (1923-2023), de Montserrat Salort i Volart és un llibre necessari en tant que aporta elements nous a una historiografia i una bibliografia àmplies d’aquesta església del Sagrat Cor, única en el seu estil lliure modernista, i dissenyada per Josep Maria Jujol i Gibert, un arquitecte i artista destacat d’aquest moviment artístic internacional.
El distintiu del llibre és que dóna a conèixer —d’una manera més exhaustiva que en d’altres edicions— el procés de l’obra (on s’inclouen fins i tot materials de reciclatge), una munió de noms d’artesans i fidels que van fer possibles: l’edificació, la restauració després de la cruenta Guerra Civil, les successives reformes i arranjaments, el manteniment i la protecció que han esdevingut en la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, l’any 2011.
Aquesta publicació no es queda només en els elements arquitectònics i descriu també els ritus religiosos i populars lligats a l’espiritualitat d’aquest petit poble de Vistabella, al municipi de la Secuita. Sens dubte, es tracta d’un valuós rescat documental i oral, d’una aportació col·lectiva, i, alhora, d’una història viva i molt humana. L’autora Montserrat Salort i Volart (Vistabella 1950) és mare i àvia, exercí de mestra. Descendent en tercera generació del seu oncle Pere Mallafré i Gibert, impulsor i mecenes junt amb la col·laboració del poble de la construcció de l’església del Sagrat Cor de Vistabella. Ha treballat com a docent, directora pedagògica i coordinadora de programes d’innovació en les institucions Vedruna i La Salle.
L’acte comptarà amb la participació de l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca; l’editor Manuel Rivera; el patró de la Fundació Privada Mútua CatalanaFrancesc Roig, l’il·lustrador Ramon Vilella i l’autora del llibre Montserrat Salort.
D’altra banda, El petit tresor de Vistabella és un llibre il·lustrat en la línia clàssica de Pilarín Bayés i alhora un conte amb una història molt humana sobre aquesta església del Sagrat Cort de Vistabella que, malgrat les destruccions i robatoris, constitueix una joia o un tresor del modernisme català. El públic lector pot ser des de molt petit a adult. Al conte s’explica la construcció comandada per l’arquitecte Jujol i una munió d’artistes, constructors i gent del poble, a més de la il·lusió i vicissituds diverses de fa cent anys, que per poc varen quedar anorreades per la Guerra Civil. Un tall que no va impedir la recuperació de la gent del poble, que va tenir el seu premi el 2011 declarant-se “Bé Cultural d’Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya.
Estand dels Pallaresos a la fira de Lleó. Foto: Tots21
L’arquitecte Josep Maria Jujol comença a caminar fora de Catalunya gràcies a la decidida empenta de l’Ajuntament dels Pallaresos i dels ajuntaments també jujolians de Roda de Berà, Creixell, La Secuita (Vistabella) i Montferri, que per iniciativa del primer d’ells han estat presents amb un èxit desbordant a la II Feria Modernista de Lleó, que ha organitzat la Casa Botines, una de les poques obres que Antoni Gaudí va fer fora de Catalunya.
Un grup de 14 recreadors, encapçalats pel coordindor de les Jornades de Recreació Històrica Modernista del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, Elies Torres, han estat presents a la fira, que s’ha desenvolupat des de divendres, 1 de setembre, fins diumenge, a l’entrada del popular Barrio Húmedo de Lleó i als peus de la Casa Botines.
Pràcticament tot el material cultural i turístic de promoció de les Jornades Modernistes i el que ha estat editat expressament en castellà de l’obra de Jujol als cinc municipis del Camp de Tarragona han estat repatits entre un públic molt encuriosit per la figura d’un arquitecte desconegut a la zona, però que sorprèn quan es té coneixement de la seva obra.
L’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos, ha valorat “molt positivament” l’experiència i ha destacat la “sorpresa” que ha suposat “el gran interès mostrat per la població lleonesa vers el modernisme jujolià, pels turistes que feien el Camí de Santiago o que s’acostaven a Lleó, que ha fet que esgotéssim pràcticament el material editat”.
Una altra imatge de la II Feria Modernista de Lleó. Foto: Tots21
Marcos ha agraït “l’interès de l’organització de la Feria Modernista de Lleó per les Jornades Modernistes dels Pallaresos, per posar en valor Jujol i per la voluntat dels municipis de Roda de Berà, Creixell, La Secuita (Vistabella) i Montferri de sumar-se a la iniciativa per tal de treballar conjuntamente donant impuls al Manifest Jujolià. Hem demostrat que quan una iniciativa és encertada, tant se val que la capitalitzin petits municipis”. A la Feria Modernista de Lleó s’han pogut veure estands d’institucions que capitalitzen obres consagrades de Gaudí com la mateixa Casa Botines, el Capricho de Comillas –Cantàbria– o el Palau Güell de Barcelona, que es trobaven situats al costat de l’estand dels Pallaresos.
No només això, a més de l’èxit de la resposta del públic, tant Marcos com Elies Torres han volgut destacar “els contactes que hem mantingut amb institucions de primer nivell a l’Estat que tenen obra modernista i amb grups de recreació de l’Estat espanyol, que ens han manifestat el seu interès a assistir, d’aquí a dos mesos, a les III Jornades Modernistes, que tindran lloc el primer cap de semana de noviembre als Pallaresos. Més endavant anirem concretant detalls al respecte”, han subratllat.
A més de la presència de l’estand i dels 14 recreadors, el coordinador de les Jornades Modernistes dels Pallaresos, Elies Torres, va ser convidat a pronunciar una conferència per donar a conèixer qui era Jujol al públic de la fira, també amb èxit d’assistència. “El nostre interès a donar a conèixer la figura i l’obra de Jujol és ferm, ho hem demostrat aquest cap de semana fent una aposta valenta per ser presents en una fira d’impacte estatal”, ha afirmat.
Conferència d’Elies Torrent. Foto: Tots21
El director de Fundos, José María Viejo; el president de Fundos, Jorge García, i el director del Museu Casa Botins Gaudí, Raúl Fernández, van interessar-se per l’estand dels Pallaresos i van agrair la seva presència, com també es van interessar per Jujol i les Jornades Modernistes els representants del Palau Güell, la Diputació de Barcelona i l’Asociación Nacional de Recreadores Modernistas.
Finalment, Vermuts Padró, de Bràfim, empresa col.laboradora amb les Jornades Modernistes des de la primera edició, va enviar tres caixes del seu vermut reserva, amb un disseny modernista de la botella molt característic, botelles que literalment van volar a l’hora del vermut.
Aquest cap de setmana la ciutat de Lleó viatjava des del Museu Casa Botines Gaudí al segle XIX amb la II Fira Modernista. Així, l’esdeveniment, organitzat per la Casa Botines en col·laboració amb Fundos, inundava els carrers de música, tallers, jocs i activitats d’inspiració vuitcentista.
En la jornada inaugural, després de la recepció dels assistents, l’escriptor, assagista i crític literari Andrés Amorós va ser l’encarregat d’oferir el discurs en qualitat de mantenidor.
El programa de la Festa Major de Vistabella. Foto: Cedida
Vistabella ho té tot a punt per donar el tret de sortida, la setmana que ve, a la Festa Major, que s’iniciarà el dimecres 23 i s’allargarà fins al diumenge 27 d’agost.
El programa començarà dimecres a la tarda amb jocs esportius a la Pista del Mas de la Tallada i una caminada popular que sortirà del Casal Jujol i que preveu un sopar de motxilla a mig camí.
Dijous 24, a les 19h, se celebrarà l’ofici en honor del patró Sant Bartomeu a l’església del Sagrat Cor, que anirà seguit de l’homenatge a la gent gran i el pregó de les festes a càrrec del Dr. Roger Miralles Jori, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. En acabar hi haurà una cantada d’havaneres amb el Grup Xicandra.
Entrant al cap de setmana, divendres 25, s’han programat diverses activitats, entre les que destaquen un campionat de tennis taula, un taller de drons i un de creacions jujolianes. Per la nit, el grup Hatfull posarà la música a la festa.
Al dia següent, el matí proposa una gimcana familiar i, a la tarda, inflables i festa de l’escuma. Ja entrada la nit, Mr. Highland oferirà una nit de ball.
L’últim dia, diumenge 27, hi haurà un taller de sardanes, un vermut musical, màgia, cercavila popular i una xocolatada per endolcir la festa.
La ballada de sardanes serà divendres a dos quarts de vuit del vespre. Foto: Cedida
L’èxit de participació en el curs de sardanes que es va fer a L’Argilaga ha permès poder contractar una cobla i fer una ballada de sardanes per la Festa Major, demà divendres, 4 d’agost, a 2/4 de 8 del vespre.
L’any passat, encara marcat per la pandèmia, es va poder fer un concert de sardanes amb la ballada d’un parell de cançons, però enguany no s’havia previst fer sardanes a la Festa Major. El ressò del curset de sardanes que es va fer el mes de juliol, amb més de 60 persones participants, ha fet que l’Associació Cultural de L’Argilaga faci un esforç per tal de poder incloure una ballada de sardanes a la Festa Major amb la música en directe de la Cobla Cossetània, gràcies a la col·laboració del Casal Tarragoní.
La Cobla Cossetània també té previst presentar una versió del Coti x Coti, l’èxit de l’estiu dels The Tyets que está fent revifar la sardana entre tots els públics.
Abans de la ballada de sardanes, aquest divendres també s’ha programat una exhibició de gimnàstica rítmica a la plaça de les Escoles amb Rítmica de La Pobla de Mafumet (19h). I a les 23h, concert amb Copia de seguridad i sessió de Dj Lyon a la plaça de l’Església.
Dissabte 5 d’agost, un esmorzar popular obrirà els actes festius, que continuaran amb un campionat de bitlles. A les 12h es durà a terme l’ofici solemne en honor al patró del poble, Sant Roc. I per la tarda, jocs tradicionals de fusta a les 18h a la plaça de l’Església. A dos quarts de deu s’ha programat un sopar de cistell que s’acabarà amb la música de Mano’s Rock.
La festa continuarà diumenge 6 d’agost, amb la millor música en vinil amb Hands up a les 12h, que anirà seguida d’un vermut popular. A les 17h arriba el torn dels més petits, amb inflables i el tradicional trenet, i a les 22h arribaran les havaneres de Sopa de peix. I per acabar la festa, els Diables del Catllar protagonitzaran un correfoc.
L’últim acte de la Festa Major de l’Argilaga serà el dia 16 d’agost, el dia de Sant Roc, amb l’actuació del grup Sal 150 a la sala de teatre.
La Jove Orquestra Intercomarcal, posant davant l’església del Sagrat Cor al final del concert. Foto: Tots21
Deia Hitchcock que tota pel.lícula ha de començar amb un terratrèmol i a partir d’aquí anar pujant d’intensitat. Vistabella va patir un terratrèmol musical la nit de divendres amb una excepcional actuació orquestral: 50 músics de la Jove Orquestra Intercomarcal van arrencar un concert a l’aire lliure amb el Preludi de Tannhhäuser, de Wagner, un terratrèmol magnitud 8, i van continuar amb la cinquena Simfonia de Txaikovski per acabar la jornada nocturna a peu de l’església jujoliana del Sagrat Cor amb la interpretació de la Santa Espina.
Amb motiu dels actes de la celebració del centenari de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella, obra de Josep Maria Jujol, l’Ajuntament de La Secuita havia programat un concert d’altíssim risc al mig del carrer, a la plaça de l’església jujoliana, que està enllestint la tercera fase de les seves obres de remodelació, les que afecten el seu interior.
Era arriscat portar una senyora orquestra amb 50 músics, que actuessin a l’aire lliure, que sonés bé i que res, ni el clima ni els incovenients que sempre apareixen, molestessin. Es van aliniar els astres i la nit fou plàcida, sonorament perfecta, i musicalment, una lliçó d’interpretació dels joves dirigits justament per un vistabellenc, Marcel Ortega. “La sonoritat ha estat perfecta i el públic ha respost meravellosament bé”, reconeixia el director a Tots21 en acabar el concert. “El treball tècnic ha estat molt bo i el lloc triat, ideal”, ho definia.
Escoltant Tannhäuser, un entén que durant molts anys a Barcelona destaqués un poderós cercle wagnerià. Una una explosió d’emotivitat i grandesa acompanya el Preludi de l’òpera wagneriana, una interpretació que donaria pas a una obra més íntima, basada en el destí dur que acaba concloent en un himne de victòria, una mostra de la batalla interior que conduiria Txaikovski durant tota la seva vida, anorreat per l’estigma de l’homosexualitat.
El director de l’orquestra, Marcel Ortega. Foto: Tots21
L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, presentant el concert. Foto: Tots21
El jove director d’orquestra s’estrenava amb aquesta magna actuació al seu poble, Vistabella (només havia assajat alguns cops i sense orquestra al Casal de la veïna La Secuita). Acabat el concert, tindria paraules per a aquest digital, especialment per reivindicar “la necessitat que les administracions ens donin suport fixe, particularment per part dels ajuntaments de Tarragona, Reus i la Diputació, malgrat que darrerament van arribar a un acord amb l’Ajuntament de Tarragona per la celebració de tres concerts. La Jove Orquestra Intercomarcal porta 14 anys funcionant sense subvencions, ens autogestionem. Altres projectes juvenils tenen suport econòmic o logístic. En aquest sentit, estem molt agraïts amb la tasca de les Joventuts Musicals, que ens programen regularment, o ara a l’Ajuntament de La Secuita, però ens cal suport”, reclamava. “Hem de donar oportunitats professionals als músics i crear públic”, concloïa.
L’orquestra ha viscut en aquest lapse de 14 anys un relleu generacional i s’ha anat territorialitzant: “Vam començar sent 12 músics de Tarragona, Reus i Tortosa i ara ens venen d’arreu”, recordava Ortega.
Amb la solemnitat de les notes de Wagner i de Txaikovski es donava inici a l’apartat cultural de la celebració del centenari de la benedicció de l’església de Sagrat Cor. Inevitable que finalitzat el recital, l’orquestra es fes una fotografia amb el fons de la silueta vertical, triangular, modesta i original de l’única obra religiosa que Jujol va veure acabada.
L’Arquebisbe de Tarragona, durant la benedicció. Foto: Cedida
Dissabte passat arrencaven oficialment els actes de celebració del centenari de la fi de les obres de l’esgésia Sagrat Cor de Vistabella, l’única obra religiosa iniciada i acabada per l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol i que va tenir la particularitat que va ser construïda pels habitants d’aquesta pedania de La Secuita.
Més d’un centenar de persones van omplir, aquest dissabte dia 22 de juliol, l’església modernista amb motiu de la celebració de benedicció de les obres que s’han dut a terme a l’interior del temple, corresponents a les fases 4, 5 i 6 del projecte de restauració.
En aquesta darrera etapa s’han netejat els paraments i les voltes de l’església, excepte les pintures sobre parament llis, s’han restaurat tots els elements de fusta i de ferro de l’interior del temple, i s’ha dotat d’una nova il·luminació i un nou sistema de climatització amb pous de geotèrmia que permetran mantenir una temperatura constant a l’interior per evitar malmetre les pintures de Josep Maria Jujol.
Les obres, que han comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Tarragona i de l’Ajuntament de la Secuita, arriben en l’any del centenari de la benedicció de l’edifici.
Per aquest motiu, malgrat que encara queda enllestir alguns aspectes de la instal·lació elèctrica i del paviment, el dissabte es va celebrar una missa que va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i van concelebrar Mn. Joan Maria Ferrer, capellà de l’església, i Mn. Joan Brulles, descendent del mestre d’obres d’aquest temple de Jujol. A més, va comptar amb la presència de la delegada diocesana per al patrimoni cultural, Roser Martín; l’alcalde del municipi de la Secuita, Eudald Roca; i l’alcalde pedani de Vistabella, Josep Maria Mañé, així com altres membres del consistori.
Representants del consistori, amb l’alcalde de la Secuita i l’alcalde pedani de Vistabella. Foto: Cedida
A l’inici de la celebració, els cants de la qual van sostenir el Cor Ciutat de Tarragona, l’arquebisbe Joan va pronunciar la pregària de benedicció del temple, que va aspergir mentre el poble fidel i l’agrupació coral interpretaven el cant Un sol Senyor.
Durant l’homilia, l’arquebisbe Joan va celebrar que, després del procés de restauració, «aquesta església, vestida a lloança del Sagrat Cor, torna a acollir culte i a transportar als cors i als esperits de qui hi entra aquell anhel de Déu, aquella pau interior, aquella lloança al Creador que Josep Maria Jujol va deixar escrita a les pedres i amb les pedres, amb les formes i la pintura, amb les coses i l’estil».
Per altra banda, Planellas també va fer referència a la celebració del centenari de la construcció d’aquest temple per al poble de Vistabella, «que buscava “aquell a qui jo estimo”, com deia la primera lectura. I aquell no era altre que Déu». En aquest sentit, va recordar que «les pedres vives sou comunitat a semblança de la primera de les comunitats cristianes, aquella que al voltant dels Apòstols va inaugurar el temps de compartir, el temps de viure la fe, d’ajudar-se i de testimoniar Jesús, el Senyor ressuscitat».
La celebració del centenari del temple, va afirmar l’arquebisbe Joan, «ens convida a mirar enrere i, amb cor agraït, donar gràcies per tots aquells i aquelles que “ens han precedit en la fe” i en l’entrega generosa en aquesta església». A la vegada, va expressar el desig que «sempre que entrem en aquest edifici, o en qualsevol altre temple de la diòcesi, es renovin i es desvetllin aquests fonaments, que no són altres que nostre Senyor Jesucrist».
Al final de la celebració, Mn. Joan Maria Ferrer va dedicar unes paraules per «donar gràcies a Déu per la construcció d’aquesta església i que, cent anys després, l’haguem pogut restaurar». A més, va destacar que ha estat «un moment molt important per a la gent de Vistabella» i va expressar el desig que «la fe dels de Vistabella revisqui i es transmeti de pares a fills per sempre».
Per últim, el Cor Ciutat de Tarragona va cloure amb un petit repertori de peces que va interpretar a l’interior de l’església i que van donar pas a un aperitiu popular, ja a la plaça. Properament, un cop hagin conclòs definitivament les obres de restauració, tindrà lloc l’acte d’inauguració i l’església ja restarà oberta al culte.
La Secufest arriba a la Secuita l’últim cap de setmana de juliol. Les pistes poliesportives seran l’escenari dels diferents actes que s’hi han programat.
Divendres 28 de juliol, a les 12h es farà un Vermut amb Roca. I per la tarda, torneig de pàdel a dos quarts de set i la Festa del Mojito a les 21h.
Dissabte 29, els actes començaran a les 11h, amb una cercavila, i continuaran amb una batucada i vermut musical a les 12h. A la nit, Volcano Spring (21.30h), Moira (23h) i Magari (24h) posaran la música de la festa.
El diumenge, els més petits tindran l’oportunitat de gaudir dels inflables de piscina a partir de les 11h. A les 12h, vermut amb El Cantante del Greco.
A més d’aquestes activitats, hi haurà Fira d’artesans cada dia.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
