La cua donava la volta a la cantonada de la Rambla Lluís Companys Foto:Tarragona21
Més de 200 persones s’han autoinculpat a favor del procés sobiranista, al jutjat de guàrdia de Tarragona.
La convocatòria de l’ANC ha aconseguit convocar a un nombre important de ciutadans que han entregat els seus formularis al jutjat de Tarragona per autoinculpar-se davant de la Fiscalia General de l’Estat.
En aproximadament mitja hora han entrat al jutjat de guàrdia els més de 200 tarragonins que s’han autoinculpat Foto: Tarragona21
A les 12 en punt la cua ja feia pràcticament la volta a la cantonada dels jutjats amb la Rambla Lluís Companys. Gent d’edats diverses i amb les instàncies a la mà han anat entrant al Jutjat de guàrdia on els han registrat el formulari per autoinculpar-se per haver votat el passat 9 de Novembre.
Un dels primers en exercir la seva autoinculpació ha estat el veterà advocat, Tomàs Gilabert i un dels últims en passar pel jutjat ha estat el multidisciplinar músic, Joan Reig. Reig ha estat clar “No hi haurà prous presons per tancar-nos a tots, potser ens hauran de ficar en camps de refugiats”. Alguns polítics com el convergent Jordi Sendra o el republicà, ex SI, Jordi Molinera també han passat pel jutjat.
Des de l’Assemblea al Tarragonès, organitzadors de l’acte, el seu portaveu, Albert Cortés, ha dit que “És un èxit de convocatòria degut a les dates en les que ens trobem”. Cortés s’ha mostrat satisfet de la resposta de la gent i del moviment que segueix generant l’ANC al Tarragonès un cop superat el 9N.
Alguna gent es preguntava encara quin era el procediment exacte per autoinculpar-se aquest matí. Diferents voluntaris de l’ANC s’han encarregat de repartir els formularis entre aquells que ho demanaven.
Joan Reig a la sortida del jutjat Foto:Tarragona21
El coordinador de l’Assemblea al Tarragonès ha destacat que des de l’ANC es seguirant fent accions per a treballar pel procés en els pròxims dies.
L’autocinculpació arriba com a mesura de suport a la imputació per part de la Fiscalia General de l’Estat del president de la Generalitat, Artur Mas, de la vice-presidenta, Joana Ortega i de la consellera Rigau i del conseller Espadaler.
L’ANC ha convocat pel proper dimarts 30 de desembre una jornada d'”autoinculpació” per haver votat a la consulta del passat 9N. La concentració està estimada per les 12 del migdia davant dels Jutjats de Tarragona.
La portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Tarragona i Diputada al Parlament de Catalunya, Victòria Forns; i el portaveu adjunt i vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé, han comparegut aquest dilluns al migdia al Jutjat d’Instrucció de Guàrdia de Tarragona per autoinculpar-se en la participació del 9-N.
Al document d’autoinculpació, els signants admeten haver participat a la consulta del 9-N sense haver-hi estat obligats per cap institució o persona i denuncien la manca de garanties democràtiques de l’estat espanyol.
Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, estarà a Salou el proper 12 de desembre
El Teatre Auditori de Salou (TAS), acollirà el proper divendres, dia 12 de desembre, un acte informatiu sobre la independència de Catalunya i el dret a decidir, que comptarà amb la destacada presència de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell.
Acompanyaran la líder independentista en les diverses ponències de l’acte en Jordi Millà del Cercle Català de Negocis, l’Antonio Baños del col·lectiu Súmate i en Francesc Marc Àlvaro d’Òmnium Cultural. Tots quatre seran presents en la segona part de l’acte en una taula rodona que donarà resposta a totes les preguntes que prèviament hauran estat formulades pel públic assistent.
L’esdeveniment serà presentat pel mediàtic bateria d’Els Pets, Joan Reig, i oferirà algunes actuacions musicals i la projecció d’un audiovisual sobre la campanya ‘Ara és l’hora’, realitzada durant els darrers mesos al voltant del passat 9N.
Acte informatiu per ajudar a decidir
Aquest acte ha estat organitzat per l’ANC i Òmnium Cultural i ha comptat a més a més amb la col·laboració de Súmate. D’aquesta manera i basant-se en el gran pes específic dels diversos ponents, es pretén fer arribar a tots els salouencs i salouenques els arguments a favor que Catalunya esdevingui un nou estat a Europa, així com les respostes racionals i documentades als missatges de la por i de la confusió que dia rere dia ens aclaparen des dels diferents mitjans controlats per l’estat espanyol.
Segons Gil Cristià, coordinador de la Territorial de l’ANC a Salou, és aquest un moment ideal perquè totes aquelles persones que encara avui es mantenen indecises sobre el procés independentista puguin veure aclarits alguns dels dubtes que s’han anat generant en els darrers anys en el nostre país i que, de ben segur, poden intranquil·litzar-les. És, diu Gil Cristià, l’hora per a tots els ciutadans de Salou, tant els independentistes, com els contraris al procés i els indecisos, de disposar d’informació de primera mà per part de les persones i entitats que estan guiant aquest històric moviment de la societat catalana.
Pau Ricomà, candidat d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona
El resultat del procés participatiu del 9N ens ha situat davant l’hora de la veritat. Hi ha un nombre molt important de ciutadans catalans que van fer una bona estona de cua per introduir un sobre en una urna, amb un vot favorable a la Independència. Tanmateix, a hores d’ara ningú està en condicions d’assegurar que el resultat d’aquest procés indiqui amb claredat que hi ha una majoria suficient a favor de la Independència. Tampoc indica que no hi sigui.
Ens podríem posar d’acord en què el doble sí del passat dia 9 era dels convençuts; sembla obvi. Podria haver convençuts que no van anar a votar perquè no consideraven aquest procés prou transcendent i perquè no n’emanava el mandat democràtic que ens havíem posat com a objectiu? És probable, no sabem però quantes persones van actuar d’aquesta manera.
També vam trobar a faltar molta gent jove als col·legis electorals. Aquesta va ser una de les notes més inesperades i negatives de la jornada, amb clar contrast amb la molta gent gran, i molt gran, que van fer mans i mànigues per dipositar el seu vot. Alguns d’aquests joves potser responien a la premissa anterior, no van votar perquè el vot no tenia conseqüències polítiques directes? Doncs no ho sabem. Si més no, jo no ho sé. Potser a hores d’ara hi hagi estudis demoscòpics que ens donin llum sobre aquest tema.
El que sembla clar és que malgrat que s’ha fet una feina extraordinària, que hem donat reiterades lliçons al món sencer d’organització, de civisme, de sentit democràtic, d’unitat institucional…encara no tenim la Independència guanyada. Crec, de veritat, que no ens queden més demostracions ni sacrificis per fer, ha arribat l’hora de caixa o faixa. Comptem-nos d’una vegada i fem prevaler el sentit democràtic per sobre les constriccions jurídiques i les actituds dilatòries.
9N
Comptem-nos de veritat. Comptem tots els que per diverses motivacions creuen que som capaços de construir una societat més justa, més respectuosa, amb més oportunitats vitals. Comptem tots els que albiren un nou país sense haver de renunciar als seus valors.
Una de les fortaleses més grans del procés català d’independència és el seu sentit inclusiu i la diversitat ideològica que és capaç d’encabir. Aquesta pluralitat ideològica és la millor garantia que la República Catalana es fonamentarà sobre el principi del respecte, no sobre la relació de poder. Continuem fins al final per aquest camí i desenvolupem, amb la màxima celeritat, el marc constitucional que ens doni instruments per fer de Catalunya una de les democràcies més avançades del món. Crec fermament que aquest és un objectiu pel qual paga la pena lluitar i que hem d’aprofitar el privilegi històric que tenim per poder plantejar aquest embat.
Les pròximes passes seran decisives i es resoldran amb èxit en la mesura que més gent consideri que pot fer sentir la seva veu en la construcció del nou país.
Una ciutadana votant el 10 de novembre a la Delegació del Govern a Tarragona. Foto: ACN
Al tancament de les urnes del procés participatiu, en els dies posteriors al 9 de novembre i fins aquest 25 de novembre, un total de 2.428 persones han votat a les delegacions del Govern de la Generalitat a la demarcació de Tarragona. A la ciutat de Tarragona han votat 1.793 persones i, a Tortosa, 635 ciutadans han aprofitat el termini de 15 dies addicionals habilitat per dipositar el seu vot.
Les urnes per participar al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya han estat a disposició dels ciutadans des de l’endemà del 9 de novembre i fins aquest dimarts a la tarda. El dia amb més afluència de votants va ser el 10 de novembre. Per exemple, a Tarragona aquell dia van acudir a la delegació un total de 306 ciutadans.
Cues a la Delegació del Govern de Tarragona el 10N. Foto: Laura Casas @laurywinslow
Fins aquest dilluns, 24 de novembre, un total de 1.714 persones han votat a la Delegació de la Generalitat a Tarragona després de la cita del 9N. Aquells tarragonins que no hagin votat i ho vulguin fer, tenen com a màxim fins dimarts. La taula de votació estarà oberta des de les nou del matí fins les cinc de la tarda. Dóna la casualitat que 1.714 és la data en què les tropes catalanes van ser derrotades per l’exèrcit de Felip V.
Tots aquells residents a Catalunya que el 9N no van poder votar ja que la seva adreça del DNI hi figurava un lloc de residència diferent a l’habitual ho han pogut fer des del 10N i ho podran fer com a màxim entre avui i demà a les delegacions del Govern català. A Tarragona, la seu es troba al carrer Sant Francesc, 3.
Jornada de votació a l'Institut Martí i Franquès de Tarragona
Les set denúncies presentades contra la celebració de la consulta alternativa del 9N al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre continuen tramitant-se als jutjats de primera instància i instrucció. De moment, cap d’elles ha estat arxivada, segons ha confirmat a l’ACN el fiscal en cap de Tarragona, Xavier Jou. El responsable del ministeri públic ha descartat pronunciar-se sobre les denúncies fins que finalitzi la investigació judicial – “seria imprudent avançar coses”, ha advertit- ni en quin sentit actuaran. “Dependrà de l’argumentació”, ha apuntat Jou, que dimarts vinent participarà en una reunió de la Junta de Fiscals en Cap que haurà d’unificar criteris al respecte en l’àmbit català.
Tal i com explica l’Agència Catalana de Notícies, les set denúncies van ser presentades per persones a títol particular i es descarta que hagin estat impulsades per cap entitat o organització política. Les denúncies en qüestió van ser presentades el mateix diumenge, 9 de novembre, dia de la consulta.
En concret, quatre de les set denúncies van ser registrades als jutjats de Tortosa; una, als de Tarragona; una altra, als del Vendrell; i una última a la mateixa Fiscalia. Jou ha explicat a l’ACN que algunes d’elles demanaven mesures cautelars com el tancament de locals de votació durant el mateix 9N, extrem que Fiscalia va descartar per considerar que “no era procedent atenent el principi de proporcionalitat”. Els jutges van seguir el mateix criteri en aquest cas.
La seu de la Fiscalia General de l'Estat, al carrer Fortuny de Madrid. Foto: ACN
La Fiscalia ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, pel 9N, segons han confirmat a l’ACN fonts judicials. El ministeri públic els acusa d’haver comès els delictes de desobediència greu, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons públics. La querella, presentada a les 12.20 h, està signada pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, tot i l’oposició que va mostrar davant del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ja que la fiscalia del TSJC no veia delicte en els actes del 9-N.
En la querella, de 30 pàgines, s’explica que la Generalitat va “planificar, patrocinar i finançar” una “consulta” convocada i articulada a través de la pàgina web www.participa2014.cat , que va servir “d’òrgan institucional de referència en el que s’animava als ciutadans a participar”.
La convocatòria, denominada “procés de participació”, havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre, en un procediment, recorda la fiscalia, en el qual la Generalitat estava personada. A més, també assegura que el Govern “coneixia les seves obligacions i va desplegar, malgrat tot, una conducta incompatible amb el contingut de la resolució del TC”. “En els actes d’impuls hi han participat de manera personal i directa els querellats”, assegura el text.
El president del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, ha afirmat aquest diumenge que respondrà en la propera setmana la carta del president de la Generalitat, Artur Mas, després de la consulta alternativa del 9N. Igualment, Rajoy ha mantingut que la seva posició “serà la mateixa”.
El líder de l’Executiu també ha anunciat que ha de venir a Catalunya “a parlar amb els catalans” per tal de poder explicar-se “millor que com ho ha fet fins ara els seus arguments contra la independència”. Malgrat aquest anunci, encara no sap quan viatjarà.
En la roda de premsa que ha ofert a Brisbane, després del G20, el president ha defensat que el Govern ha actuat amb “moderació, sensatesa i equilibri” davant el 9N i ha dit que no hi ha hagut “cap pressió” a la Fiscalia per part de l’Executiu o del Partit Popular.
Rajoy ha insistit que no vol que els catalans hagin de triar entre ser o no espanyols, quelcom al que no els ha d’obligar, i ha afegit que “l’ideal seria que la Generalitat es dediqués a una altra cosa, com a millorar l’economia de la comunitat autònoma”.
1a Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Reus, regidora de la Guardia Urbana i de Promoció Econòmica.
Davant l’anunci fet per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, de trencament unilateral per part de CIU del pacte de govern de la ciutat, el Grup Municipal del Partit Popular de Reus ha comunicat què el partit sempre “ha garantit l’estabilitat del govern en els moments més difícils de la ciutat” afegint que els sis regidors del PP “han desenvolupat amb solvència i eficàcia les funcions encomanades i signades en el pacte de gestió municipal”.
El comunicat afegeix:
“No entenem les presses de l’alcalde Pellicer en expulsar el Partit Popular del govern municipal. El Partit Popular ha demostrat sempre tenir paraula, compromís i acord amb el pacte de gestió municipal i amb la ciutat. Vam ser la garantia del canvi i ho hem complert prioritzant la gestió municipal per sobre d’interessos partidistes i canviant un model de gestió, prenent decisions difícils però encertades per tirar endavant la ciutat.
No entenem que Pellicer valori positivament la gestió feta pel Partit Popular a la ciutat de Reus a la vegada que ens expulsa del govern de la ciutat. Entenem que això només respon a que Pellicer ha prioritzat clarament la independència.
El Grup Municipal passarà a formar part de l’oposició i treballarà pel continuar un projecte integrador de ciutat, des del màxim respecte a la legalitat, defensant la singularitat de Reus, dins d’una Catalunya plural, motor d’una Espanya integradora.”
Demà el grup popular de Reus es reunirà amb els mitjans per ampliar aquest fet i valorar la seva línia d’acció a partir d’ara.
El procés sobiranista de Catalunya ha acabat, finalment, amb el pacte entre CiU i PP a l’Ajuntament de Reus. El propi alcalde, Carles Pellicer, ha convocat una roda de premsa d’urgència, a dos quarts de 9 del vespre, per confirmar aquest fet. Fonts consultades per Reusdigital.cat indiquen que la decisió ha vingut imposada des de la direcció de Convergència a Barcelona, després del 9N i de la intenció de la Fiscalia de querellar-se contra el president de la Generalitat, Artur Mas. Segons sembla, Pellicer no estava disposat a trencar el pacte, però finalment, ha cedit. Aquest, però, ha negat aquesta situació i ha comentat que ha estat una decisió consensuada. L’alcalde ha acabat defensant la tasca realitzada amb el PP durant aquests anys.
Des de la direcció nacional de CiU han admès que la decisió s’ha pres a Barcelona, a l’executiva, i que té a veure amb el 9N i l’actitud del PP ja que “s’ha de reconèixer que el pacte local anava bé”. A partir d’ara, CiU obre un període de reflexió sobre els pactes que té amb el PP al territori. “A cada lloc es prendrà la decisió que toqui, però hi ha llocs on el PP té una actitud que fa difícil el pacte”, afegeixen les mateixes fonts.
Fonts del PP indiquen que ha estat una decisió unilateral per part de Carles Pellicer. A més, asseguren que no faran una valoració fins aquest dijous, suposadament, en veu de la seva portaveu municipal i fins aquest dimarts sòcia de govern, Alícia Alegret. El govern es queda ara amb minoria, davant els 10 regidors de CiU, els 8 del PSC, els 6 del PP, els 2 d’Ara Reus i l’1 de la CUP.
Primeres paraules de l’alcalde
En la seva compareixença davant la premsa, l’alcalde, Carles Pellicer, ha justificat la ruptura del pacte amb els populars perquè l’actitud del PP català i espanyol “ha traspassat les fronteres del menyspreu”, en relació amb el 9N i la querella anunciada contra el president de la Generalitat, Artur Mas. El batlle ha assegurat que la fi del pacte ha estat una decisió de consens entre el govern local i la direcció nacional de Convergència Democràtica: “Barcelona no ha imposat res, és una decisió compartida”, ha etzibat.
No obstant, Pellicer ha reconegut que “és una decisió que em dol” i ha recordat que “s’han creuat unes línies vermelles”. A partir d’aquí, conscient de la necessitat d’arribar a consensos per tancar el mandat el proper maig de 2015, Pellicer s’ha mostrat dialogant amb totes les formacions. Els pressupostos seran el principal escull pel govern local, ara en minoria, i per això l’alcalde ha demanat a la resta de partits “actitud positiva i constructiva”. De totes formes, el batlle ha subratllat que té l’opció de prorrograr els pressupostos.
Defensa del pacte de govern
Durant la seva intervenció, Pellicer ha defensat el pacte de “gestió” signat fa tres anys i mig: “estic molt satisfet dels resultats que el pacte ha donat fins avui. Un pacte que ha propiciat un canvi necessari en la gestió i el funcionament de l’administració municipal”. “Em sento molt orgullós dels resultats positius de l’acord, especialment en el context econòmic, polític, social, i fins i tot judicial, en que hem hagut de treballar”, ha indicat.
El batlle ha dit ser conscient de les diferències ideològiques entre ambdós partits i ha reconegut que la realitat municipal “ha coincidit amb un moment transcendental com és el debat al dret a decidir”. En aquest sentit, Pellicer ha indicat que l’Ajuntament ja s’hi ha posicionat a favor en diverses ocasions i ha destacat el respecte amb què el PP ha portat aquesta qüestió a nivell local.
“Aquesta decisió que prenem és centrada, tranquil·la i respectuosa. La meva responsabilitat és la de continuar governant en benefici de la ciutat”, ha continuat Pellicer. L’alcalde ha explicat que ha parlat amb la fins ara sòcia de govern, Alícia Alegret, durant la sessió de control al Parlament d’aquest dimarts i ha confirmat que no era la primera vegada que en debatien la continuïtat del pacte. Cal recordar que és comú que tots dos vagin junts, en el mateix vehicle, als plens del Parlament.
A més de comunicar-ho a Alegret, Pellicer ha trucat els portaveus dels grups municipals del PSC, Ara Reus i la CUP i s’ha reunit amb les executives d’Unió i de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Quan ha explicat la decisió presa, s’han pogut sentir aplaudiments a la seu de CDC. En aques sentit, el batlle ha reconegut que hi havia un descontentament dels militants per seguir amb el pacte, davant l’actitud del PP amb el camí sobiranista.
Reordenació del cartipàs municipal
La decisió de Pellicer suposarà una reordenació de les sis regidories que tenia a les seves mans el PP: Promoció Econòmica, Esports, Gent Gran i Família, Medi Ambient, Convivència i Immigració, i Formació per a la Integració. L’alcalde ha trucat als serveis jurídics i el secretari municipal per comunicar-los que iniciïn la redacció d’un decret en aques sentit, però no ha volgut avançar com quedarà el nou govern. Tampoc si hi haurà una reducció del nombre de regidories, ara situat en setze. En aquest enllaç, es pot consultar com estava dividit el govern fins ara.
Jornada de votació a l'Institut Martí i Franquès de Tarragona
El portaveu de CiU a la Comissió d’Interior del Senat, Jordi Sendra, ha exigit al ministre del ram, Jorge Fernández Díaz, la seva dimissió per practicar “la guerra bruta” contra el procés sobiranista pel Dret a Decidir i la consulta a Catalunya. En aquest sentit, el senador ha acusat Fernádez Díaz de desenvolupar “una política amenaçadora, prepotent i bruta” basada en “continues filtracions, algunes falses i d’altres enganyoses” als mitjans de comunicació i de “fer alta política des del més profund i fosc de les clavegueres de l’Estat”.
El senador ha recordat fins a vuit filtracions per desestabilitzar el procés des del novembre del 2012, amb un fals informe de la UDEF publicat en un rotatiu espanyol, en plena campanya electoral al Parlament de Catalunya on s’acusava el president Mas de tenir comptes secrets a Suïssa. I ha finalitzat amb el detall de la informació falsa publicada pel mateix mitjà de comunicació el passat 27 d’octubre en què s’apuntava que l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, disposava d’un compte a Suïssa amb 12,9 milions d’euros.
Sendra ha subratllat que “una democràcia no és compatible amb un estat policial”. En aquest sentit, ha destacat que el “caos que regna al ministeri” i que “en política no tot és vàlid” i ha reclamat que “en l’acció diària s’actuï amb responsabilitat, veracitat, professionalitat i transparència”.
El director general del Cesicat de Reus i director general de Telecomunicacions Jordi Puigneró, ha explicat en una entrevista a LANOVA Ràdio que els ciberatacs que van rebre els webs de la Generalitat i altres entitats com l’ANC o Òmnium durant el cap de setmana del 9N van ser massius amb un abast superior a un dia normal “del 20.000 per cent dissabte i del 60.000 el diumenge”.
“Aquest fet pot provocar un col·lapse”, comenta Puigneró. Per sort, van prendre “les mesures apropiades” i van aconseguir controlar l’atac amb poques hores “amb un operatiu especial”. Així, el diumenge, tot i duplicar-se l’atac, aquest “no va tenir cap efecte”. En aquest sentit, indica que l’atac no el van fer “aficionats, i estem valorant si va ser un encarrec i plantejar-nos posar una denúncia”.
El director general del Cesicat ha valorat l’atac i ha expressat que ha estat l’incident “més important de l’història de Catalunya en tots els anys que portem connectats a la xarxa”. Segons els calculs de l’institució, el 90% dels ciberatacs de l’Estat espanyol durant el cap de setmana del 9N es van “produir a Catalunya”, un fet que, segons Puigneró, indica que “segurament el que s’estava fent no era només una costellada, com alguns deien”.
La Fiscalia General de l’Estat endarrereix la querella contra Más i Ortega. El Fiscal General, Eduardo Torres-Dulce, ha enviat ja la querella contra el President de la Generalitat, la vicepresidenta Ortega i dos consellers més als que acusa de delictes de desobediència a les dues resolucions del TC, de prevaricació i malversació de fons públics.
Aquesta tarda el Fiscal Superior de Catalunya, José Maria Romero, té prevista una reunió a Madrid per a tenir clar quin és el contingut de la carella que pot comportar fins i tot conseqüències de presó si acaba fent-se efectiva. El president de la Generalitat, Artur Más, ha afirmat aquest matí que si la carella acaba presentant-se l’Estat estarà ensenyant una “imatge dramàtica”.
Mas diu que està “tranquil” i que el govern de la Generalitat no ha fet res “il·legal”.
El President del govern espanyol, Mariano Rajoy, està compareixent en roda de premsa als mitjans en referència al procés sobiranista de Catalunya i en concret per parlar sobre els resultats de la consulta del 9N.
Mariano Rajoy ha afirmat que la consulta ha estat un “profund fracàs del projecte independentista” afegint que aquesta no ha estat una votació democràtica, “sinó un acte de propaganda política amb la diferencia que s’ha fet incomplint el TC, per tant ha estat un acte il·legal”. Destaca que la majoria de catalans no van participar i que això demostra que “l’independentisme ha mostrat la seva debilitat”.
Quant a l’oferta de diàleg que el president de la Generalitat, Artur Mas, li ha fet ha dit que ni hi està d’acord ja que el que proposa és un diàleg amb imposicions, però que “aquest diàleg ha d’estar dins dels límits del TC, de la constitució i de les obligacions del càrrec del president del govern espanyol”. Ha afegit que Mas vol imposar un referèndum que no és possible ja que l’únic camí legal seria si es reformés la constitució però que “qui vulgui fer una reforma constitucional que la presenti; nosaltres no ho farem” ha confirmar Rajoy.
Sobre la querella que la Fiscalia pot presentar en contra d’Artur Mas, el president del govern espanyol ha comentat que desconeix què farà el fiscal i ha afegit que “ningú li ha de dir el que ha de fer o deixa de fer a la Fiscalia”. Rajoy ha acabat dient que no vol una Catalunya dividida i ha afegit que Espanya és “la casa de tots i entre tots l’hem de cuidar i conservar”.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha enviat la carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per demanar-li obrir un “diàleg permanent” amb l’objectiu d’acordar una consulta definitiva a Catalunya.
Ara bé, Mas li recorda que hi ha “l’últim recurs” d’utilitzar unes eleccions com un plebiscit si l’Estat no accepta pactar aquest referèndum, tot i que deixa clar que prefereix fer-ho “a la britànica” .
“No es tracta d’una amenaça”, ha assegurat el mateix president en roda de premsa al Palau de la Generalitat. Mas ha reconegut que “confia molt poc en aquesta via” i ja ha avisat que no frenarà el procés si no obté resposta de Rajoy.
El líder de CiU ha avançat que encetarà aquesta setmana una ronda de contactes amb ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP per veure el “consens” que genera fer servir unes eleccions que serveixin per fer la “consulta definitiva”.
“Ara el Govern està en minoria al Parlament per complir el compromís del 9-N, i això vol dir que tenim molt clar el que hem de fer. Hem complert i no tenim la majoria que teníem. C’est la vie”, ha apuntat el líder de CiU. Mas ha volgut reiterar l’agraïment que ja va fer diumenge al vespre als voluntaris, a les entitats i als ajuntaments per “haver fet que l’operatiu” de la jornada de participació “funcionés com un rellotge” malgrat les “condicions dures” i els “impediments” que hi va posar l’Estat.
Atacs informàtics
“Els sistemes informàtics de la Generalitat han estat objectes d’atacs duríssims organitzats de tipus cibernètic fins al punt que dissabte es van multiplicar per 20.000 les peticions d’informació sobre els sistemes operatius de la Generalitat, i el diumenge es van multiplicar per 60.000. Mai s’havia patit un atac organitzat d’aquest volum. I això va posar en perill temes tan sensibles com per exemple l’accés al servei d’emergències mèdiques i els historials clínics”, ha indicat el líder de CiU, sense assenyalar l’Estat.
Pau Ricomà, candidat d'ERC per l'Ajuntament de Tarragona
22.611 és el nombre de vots a favor de la independència de Catalunya que es van registrar aquest diumenge a Tarragona. S’hi hauran d’afegir els de les persones que no van poder exercir el seu dret i que tenen fins al dia 25 per fer-ho a la Delegació de Governació.
22.611 vots són molts vots, tant fa si es mira del dret com del revés. Ja es pot intentar deslegitimar el procés que de cap contesa electoral anterior se’n podia derivar, ni tan sols intuir, un suport a l’independentisme tan gran. I és que els temps estan canviant, que diria Dylan. I ho estan fent a una velocitat enorme. La prepotència i el menys teniment del PP hi fa molt, sens dubte, com també hi fa molt l’absurditat del PSOE i les seves maniobres dilatòries.
22.611 són molts vots i ho són encara més quan no ho són contra ningú. Aquí no val allò del vot útil. Ningú va votar una opció que no era la seva preferida perquè no guanyessin els altres. Aquí no havia cap vot prestat. Hi va haver un vot de dignitat, d’afirmació.
22.611 vots pel Sí-Sí que, sumats als de les altres opcions, van fer possible una veritable gran festa de la democràcia. Segur que això ho hem sentit dir moltes vegades. Hem sentit portaveus, presidents, vicepresidents… referint-se a qualsevol contesa com “la gran festa de la democràcia”. Qui hagi viscut unes quantes jornades electorals estarà d’acord que mai s’ha vist cap festa semblant a la del 9 de novembre. Famílies senceres votant; gent que feia tres i quatre vegades cua, una per votar, una altra per acompanyar els pares, una altra per acompanyar l’àvia; persones retratant-se mentre votaven amb uns somriures que no els cabien a la cara; pares que posaven el sobre a la mà dels seus fills, alguns ben petits, perquè fossin ells els que votessin en una ocasió que sentien com a històrica; persones que dipositaven la papereta dient “voto per tu avi i per tot el que vas haver de passar”. Per cert, mai havia vist tantes cadires de rodes en un col·legi electoral. Les patètiques amenaces dels darrers dies van despertar amb molta gent gran l’esperit de rebel·ió que durant tants anys havien contingut.
22.611 persones diuen a qui ho vulgui sentir que Tarragona, la nostra estimada Tarragona, a vegades indolent i sempre magnífica, encapçalarà el gran canvi històric del nostre país. Un canvi imprescindible perquè necessitem un país amb un marc laboral humà; perquè necessitem un país que aposti per l’educació i per la igualtat d’oportunitats; perquè necessitem un país obert i tolerant; perquè necessitem un país amb oportunitats professionals pels joves i que ofereixi una vellesa digna pels grans. Qui vulgui posar-se d’esquena és lliure de fer-ho, qui vulgui negar-ho allà ell. Nosaltres, els independentistes, en prenem nota, conscients que 22.611 vots són molts vots que ens esperonen.
Cues a la Delegació del Govern de Tarragona a primera hora. Foto: Laura Casas @laurywinslow
Un total de 306 tarragonins han votat aquest dilluns a la Delegació de la Generalitat a Tarragona al carrer Sant Francesc. Tot aquells residents a Catalunya i que aquest 9N no han pogut votar ja que a la seva adreça de DNI i figurava un lloc de residència diferent a l’habitual, ho poden fer a partir d’aquest dilluns i durant quinze dies a les Delegació del Govern català.
La taula de votació estarà oberta a partir de les nou del matí i fins les cinc de la tarda fins el proper 25 de novembre. Aquest matí s’han tornat a veure cues d’aquells que han volgut votar a primera hora després de no fer-ho diumenge, 9 de novembre.
Una nena de setze anys nascuda a Rabat porta una butlleta a la mà, vota per primer cop, s’han equivocat d’Institut (no els tocava al Martí Franquès) i marxa tot i això dibuixant un somriure. Va amb la seva germana (Jaula) i els seus pares (Bessir i Khadija) a buscar on han de votar. Els quatre són residents a Tarragona des de fa deu anys i no han dubtat en anar a votar, aquest cop votaran per l’opció del Sí-Sí .
La família de l'Aya al Martí Franquès
Els pares diuen que s’estimen aquesta terra d’acollida. La Khadija ens explica que s’estima molt Espanya i la Aya, la seva filla, la rectifica a l’instant dient “Catalunya mama”. El Bessir i la Khadija, han anat a votar com una bona part de catalans celebrant un dia de festa amb tota la família.
Quan parles amb ells, riuen, et miren amb aquells ulls de felicitat de gran dia. No són d’aquí segur que no han votat ni pels pares, ni pels avis, com hem pensat molts avui, han votat per ells i pels que vindran i pel que veuen ara mateix al país. La Aya parla un català correctíssim i els seus pares en castellà, àrab i francès es fan més que entendre.
Rabat té poc a veure amb Tarragona però l’Aya i la Jaula ens diuen que els seus parents i amics del Marroc entenen la situació de Catalunya quan els hi comparen amb el Sahara Occidental “el moviment separatista català és semblant al que vol el Sahara”.
Observadores internacionals davant del local de l'ANC
No són tan brunes de pell però han vingut també aquest 9N a Tarragona diuen que per feina. La Hellen i la Shona venen des d’Escòcia, elles són observadores del procés i queden impactades dels aplaudiments amb els que són rebuts els primers votants quan s’obren les portes dels centres. Veure la comunió total entre els votants i els voluntaris quan comencen a entrar per votar és un dels moments del dia.
D’ESCÒCIA A BOB ESPONJA
La Hellen treballa amb l’SNP (Partit Nacionalista Escocès) i ve de perdre un referèndum tot i això es mostra esperançada amb el procés català que diu que admira. La Shona ens comenta, en una xerrada cordial, que tots els seus amics a escòcia porten l’estelada al Whatts App. Ens comenten les dues que el procés català es coneix molt a Escòcia i que està tenint molta repercussió internacional.
La Shona i la Hellen, amb qui compartim una xerrada agradable amb un anglès tancat, no entenen la postura del govern de l’Estat i els costa comprendre com allò que estan veient avui no es pugui fer de forma legal. Les dues ens confessen que van votar SÍ a la independència d’Escòcia tot i saber que el NO tenia tots els números de guanyar a la terra del Whisky i del llac Ness.
Tot i les dificultats van poder votar
La Hellen i la Shona no són però les úniques noies que van juntes aquest 9N pels carrers de Tarragona. A l’Institut Pons d’Icart i ha votat la dona de més edat que ho ha fet a Tarragona.
Nascuda al 1913 amb 101 anys va acompanyada, ens comenta el Patxi (voluntari), d’una joveneta de 93 anys. Al seu costat un grup de Germanes (dominiques) també han decidit anar a votar al centre del carrer Assalt.
Germanes davant del Pons d'Icart
No hi cap ni una agulla dins i fora un mar de paraigües protegeix a la gent de la pluja i complica una mica més la circulació per l’estreta vorera. Just quan acaba de marxar amb el seu llibre sota el braç un del ideòlegs de tot plegat Josep Lluís Carod Rovira.
El que ningú ha deixat de fer és la fotografia de rigor, poca gent ha votat sense voler immortalitzar el moment sense voler deixar constància que un dia van poder votar per fer constar que volien un canvi.
Segurament per alguns la votació d’aquest 9N és només una festa sense cap valor legal, per d’altres la votació més important de la seva vida com ens diu en Vicenç i per molts un grapat de sentiments difícils d’explicar s’acumulen amb les imatges i les frases de la gent més gran votant convençuda i dient molts cops “Jo no ho veuré però feu-ho per nosaltres”.
L’última fotografia la podem fer on hem començat a l’Institut Martí Franquès l’Aya i la seva família ja han marxat però ara en BOB ESPONJA ha decidit venir a votar amb forma de samarreta. Truqueu a La Razón.
A Tarragona ciutat, 22.611 persones han votat ‘Sí-Sí’, una opció que assoleix així el 77,40% del total dels vots emesos aquest 9N. D’altra banda, 3.149 persones han votat ‘Sí-No’, el que representa el 10,78%; un 9,6% han votat ‘Sí-en blanc’, 281 persones.
Han estat 2.096 les que s’han decantat pel ‘no’, el 7,17%. En blanc hi ha hagut 146 vots. I 931 persones s’han decantat per altres. Amb el 100% escrutat, 29.214 han anat aquest 9-N a votar a Tarragona ciutat.
Una dada significativa que caldrà conèixer serà situar aquestes dades sobre el tant per cent total de possibles votants del 9N, tenint present que no hi havia cens electoral i que es votava a partir de 16 anys d’edat, per saber quina participació hi ha hagut.
D’altra banda, el 81,82% dels ciutadans que han participat en el 9-N al Camp de Tarragona han votat ‘sí-sí’, amb una participació total de 159.440 persones i un 95,91% escrutat. En concret, 130.459 persones han optat per la doble resposta afirmativa. El 8,2% ha apostat pel ‘sí-no’ -12.790 persones-, i el 5,2% ha optat per votar en contra, la qual cosa equival a 8.292 participants. La resta s’han repartit entre el vot afirmatiu en la primera pregunta i el blanc en la segona, amb un 1,04% -1.660 persones-; el vot en blanc total, amb un 0,57% -910 votants-, i les altres opcions, que suposen un 3,34% -5.329 persones-.
A l’espera del recompte definitiu, al Tarragonès 40.342 de les 52.328 persones que han votat han optat pel ‘sí-sí’, un 77,09%. El ‘sí-no’ ha obtingut 5.413 vots, un 10,34%, i el ‘no’ 3.826, un 7,31%. A Torredembarra el 81,46% dels 3.932 participants ha votat pel ‘sí-sí. A Vila-seca, on han votat 3.274 persones, el ‘sí-sí’ s’ha imposat amb el 69,21% vots, el ‘sí-no’ n’ha obtingut el 12,46% i el ‘no’ ha suposat el 12,71% dels vots.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
