Pere Huguet liderará la lista del PP de Tarragona para el 12-M

Pere Lluís Huguet será el candidato del PP al Parlament el 12-M. Foto: Cedida

El Partido Popular de Tarragona ha anunciado este jueves a su número 1 en la lista para las elecciones autonómicas al Parlament de Catalunya del próximo 12 de mayo, el abogado y actual diputado en el Congreso, Pere Huguet.

El Partido Popular, con su candidato por Tarragona Pere Huguet, asegura que quiere “liderar el constitucionalismo en Tarragona y convertirla en la provincia más próspera y vanguardista de Catalunya”.

Pere Huguet manifiesta el “orgullo” que siente con el hecho que el presidente Núñez Feijoo cuente con él para representar a Tarragona en el parlamento catalán donde él pondrá en valor todos sus conocimientos y experiencia como jurista para evitar “las barbaridades que de nuevo pretenden poner en marcha los independentistas con el Partido Socialista de la mano”.

Huguet ha asegurado que la lista que encabeza está formada por personas con valiosa y reconocida experiencia tanto en el mundo parlamentario como en el territorio.

 

ERC aposta per revalidar Raquel Sans com a candidata pel 12-M

Sans repeteix com a cap de llista després dels comicis del 2021. Foto: Cedida

Raquel Sans Guerra, avalada àmpliament per la militància, revalida la seva posició com a cap de llista després dels comicis del 2021. Un cop acabat el termini per realitzar els congressos comarcals ja s’han fet públics els noms que l’acompanyaran als comicis electorals que tindran lloc d’aquí a un mes i mig. Han estat dues votacions diferenciades on s’han escollit les primeres persones candidates de cada comarca i la resta de persones que també formaran part de la llista.

A l’Alt Camp Jordi Cartanyà Benet, extinent d’alcalde a l’Ajuntament de Valls, és la primera persona escollida, acompanyat per Isabel Torres Carnicé, militant d’Alcover.

L’actual diputada al Parlament, Irene Aragonès Gràcia, ho farà pel Baix Camp juntament amb Enric Roberto Duran, regidor i futur alcalde de l’Ajuntament de la Selva del Camp, i Enric Fogàs Puig, president de la secció local de Reus.

A la Conca de Barberà, Oriol Pallissó Balanyà, alcalde de Montblanc i diputat al Parlament, és la persona elegida, així com també ho és, en segona instància, la presidenta comarcal d’Esquerra i directora general de Difusió de la Generalitat de Catalunya, Eva Pomares Latorre.


Altres notícies:


L’alcalde de Falset i president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Carles Brull Fornt és candidat pel Priotat.

Pel que fa al Tarragonès, és Mons Romans Turiño, secretària d’Organització de la secció local de Tarragona, al costat de Núria Buira Clua, secretària d’Imatge i Comunicació de la comarcal; Joan Andreu Torres Sabaté, membre fundador del col·lectiu independentista la Tercera Joventut de Tarragona i Sergi Moncunill Hurtado, membre de la sectorial d’Esquerra de Drets Socials.

A partir del 2 d’abril es donarà a conèixer l’ordre definitiu de les persones que conformen la llista d’Esquerra a la demarcació de Tarragona, comptant amb els candidats i candidates de les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.

 

Junts dóna suport als regants del Baix Priorat, amb 30 milions de pèrdues per la sequera

Cruset, Sales i Negre han visitat el pantà dels Guiamets. Foto: Cedida

El portaveu adjunt del grup parlamentari de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, acompanyat per la cap de llista de Junts per Catalunya en les eleccions del 12M, portaveu de Junts al Parlament i diputada, Mònica Sales, la diputada i tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de l’Aldea, Irene Negre, i una representació del grup municipal de l’Ajuntament de Móra la Nova, encapçalada per Xènia Ripoll; han visitat la seu de la Comunitat de regants del Baix Priorat, al pantà dels Guiamets,  on han mantingut una reunió de treball amb membres de la junta, representada pel seu president, Miquel Escoda, i el responsable tècnic, Eugeni Vecino.

En la trobada han pogut copsar de primera mà el greu problema que viuen per culpa de la sequera i que ha fet que els pagesos dels municipis de la Ribera d’Ebre i del Priorat que abasta la comunitat (Móra la Nova, Garcia, Tivissa, Guiamets, el Masroig, Capçanes i Marçà), on unes 600 famílies conreen unes 2.000 hectàrees, no hagin pogut regar els seus cultius durant l’any 2023 i és molt probable que, de continuar la sequera, no puguin fer-ho tampoc aquest 2024. Davant d’aquesta situació, alguns pagesos de la zona no tenen altra opció que abandonar els seus conreus. La comunitat estima que les pèrdues econòmiques directes són superiors als 29 milions d’euros només durant el 2023.

La delegació de Junts, amb els responsables de la comunitat de regants. Foto: Cedida

La comunitat reclama que l’Estat destini 6 milions d’euros per obres d’emergència i que estengui una canonada des del riu Ebre, on tenen una concessió vigent, fins a un punt de la xarxa d’abastament que permeti aportar aigua al reg de suport dels camps dels pagesos. Aquesta actuació d’emergència podria dur-se a terme en un període de 2 mesos des que estigui disponible el projecte tècnic que hauria de realitzar la CHE. Es dona la circumstància que la comunitat ja va realitzar obres de modernització de la xarxa aconseguint un índex d’eficiència proper al 95% que ha permès que el reg de suport sigui de 863 m3 per hectàrea enlloc de l’estàndard de 1.250 m3. Per altra banda, i de forma complementària, la comunitat demana que es continuï amb el segellament de l’embassament dels Guiamets per eliminar fuites.

El diputat a Madrid Josep Maria Cruset, s’ha compromès amb els regants a portar la seva demanda a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, en primer terme, i a la Secretaria d’Estat de Medio Ambiente, com a màxims responsables de l’execució de l’actuació.

Per la seva banda, Mònica Sales, ha adoptat el compromís de defensar des del Parlament de Catalunya els acords necessaris per garantir la continuïtat dels pagesos d’aquestes dues comarques, que a més representen el pal de paller de  la seva economia.

 

Yolanda López, cap de llista dels Comuns, fent tàndem amb Mario Téllez

Yolanda López, durant el seu pas pel Parlament. Foto: ECP

Yolanda López encapçalarà la llista dels Comuns per la circumscripció de Tarragona a les eleccions autonòmiques del 12M, segons ha sabut Tots21. López fou diputada al Parlament de Catalunya els anys 2018-20 i havia tornat a l’hemicicle com a nova diputada de Catalunya En Comú el juliol de 2023 en substitució de Jordi Jordan, que fou elegit alcalde de Tortosa.

En segon lloc de la llista se situa Mario Téllez i tercera, Antonia García, de Constantí. Yolanda López deixarà l’escó al cap de dos anys en favor del vilasecà Mario Téllez, que havia manifestat la voluntat d’encapçalar la llista, per la qual cosa es dibuixa una mena de tàndem.

El Consell Nacional dels Comuns ha donat llum verda aquesta tarda al seu nomenament, segons ha sabut aquest digital. Al gener d’enguany, López es va donar de baixa de Podem en el cas de la fricció amb Sumar, en ser sancionada, junt a altres 121 militants, per donar suport a una aliança amb Sumar. Queda ara per veure si Podem concorrerà a les eleccions amb els Comuns. Yolanda López és militant dels Comuns i membre del Consell Nacional.

Tot i néixer a Barcelona l’any 1966, fa molts anys que està arrelada al Vendrell, municipi del qual és regidora des de les passades eleccions municipals del 28 de maig. Administrativa comptable de professió, ha desenvolupat la seva activitat associativa en l’àmbit del voluntariat a l’educació infantil. Implicada en política des del 2014, amb el naixement de Podemos, López fou secretària d’acció institucional del partit a nivell català. A la seva primera etapa al Parlament va participar en comissions com Treball, Medi ambient, Agricultura i Justícia. Va ser impulsora de les Comissions d’Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica i d’Estudi de les Polítiques per al Millorament de la Qualitat de Vida de la Gent Gran.

 

Alejandro Fernández resisteix i serà el candidat del PP

El líder del PPC, Alejandro Fernández, al Parlament. Foto: Nico Tomás

El polític de Sant Pere i Sant Pau Alejandro Fernández no es rendeix mai. Ja ho va anunciar quan Núñez Feijóo va intentar traslladar-lo a Madrid com a portaveu popular del Congrés i deixar així expedit el terreny català, d’on és president regional.

Amb la inesperada arribada del 12M, que deixava el PP descol.locat pendent de celebrar un congrés a Catalunya, Alejandro i Feijóo han tancat la candidatura del tarragoní després d’insinuar-se des de Madrid que Fernández podria no repetir justament quan les enquestes (La Vanguàrdia de diumenge era contundent, atribuint-li al PP un ascens espectacular de 3 a 15 diputats) donen un resultat històric als populars a Catalunya. La relació mútua Feijoó-Fernández semblava millorar i ara es tractava de confirmar si Madrid apostava pel polític tarragoní. Així ha estat: ha rebut l’aval de pesos pesats del partit, com abans ho havia rebut de les entitats constitucionalistes catalanes. Se li destaca la feina feta a Catalunya, responsable en bona mesura de l’increment en les enquestes.

Així, el PP ha escollit Alejandro Fernández com a candidat en les eleccions del 12-M. Segons han confirmat fonts del partit a ACN, el diputat ha rebut l’aval del Comitè Electoral Autonòmic popular després d’haver obtingut el suport dels principals “actius polítics” del PP català.

La designació de Fernández, que ja va ser candidat a les eleccions al Parlament de 2021, se sotmetrà ara a la consideració d’una Junta Directiva Autonòmica que se celebrarà demà a Barcelona i a la qual està previst que hi assisteixi el president del partit, Alberto Núñez Feijóo.

“Aclarit el nom del candidat i l’equip de campanya, el PP també procedirà a designar com més aviat millor la resta d’integrants de les candidatures a les quatre províncies. Tot això serà ratificat pel Comitè Electoral Nacional“, apunten fonts del PP. Des del partit apunten que es proposarà l’eurodiputada Dolors Montserrat, que va sonar com a possible candidata a Catalunya, per ocupar el rol de presidenta del Comitè de campanya.


Altres notícies:


“El Partit Popular es marca com a objectiu armar una candidatura forta que permeti la recuperació del PP com a formació de referència del constitucionalisme, atès que el PSC ha abandonat aquest marc en convertir-se en crossa imprescindible de l’independentisme”, conclouen des del PP.

Minuts després de comunicar-se l’elecció de Fernández el popular ha fet un missatge a les xarxes socials on agraït el suport del partit. “Avui és un dia per donar les gràcies de tot cor: al meu partit, al meu president i a totes les persones que m’heu recolzat amb tant d’afecte”, ha ressaltat.

Reunió amb Feijóo

Alejandro Fernández va mantenir ahir al vespre una reunió amb el president del partit on va oferir-se per encapçalar la candidatura del PP a les eleccions. La cita, que va tenir lloc a Madrid, es va produir en plena recta final del procés obert en el si dels populars per elegir el cap de per les eleccions anticipades per Pere Aragonès després de no poder tirar endavant els seus pressupostos.

Després de la reunió Fernández ha fet una entrada a la xarxa social X en què va recordar que, un cop acabada la negociació amb Ciutadans, s’oferia a Feijóo que “com a candidat a la Generalitat o com a afiliat de base” disposat a ajudar “sempre” a què el PP de Catalunya “obtingui el millor resultat possible”.

El PP era l’únic partit amb representació al Parlament que encara no havia assenyalat al seu candidat pels comicis del 12 de maig. L’elecció de Fernández arriba després de dies de debat intern en el si de partit i d’unes infructuoses negociacions amb Ciutadans, que anirà en solitari a les eleccions.

Les enquestes anticipen un bon resultat pels populars, que a les anteriors catalanes van aconseguir tres escons. Ara, en canvi, enquestes com el CEO pronostiquen una pujada important i permetrien als d’Alejandro Fernández fer-se amb bona part del vot de Cs i acostar-se o superar Vox.

 

 

EXCLUSIVA: Mònica Sales serà la número 1 de Junts per Tarragona i Albert Batet anirà per Barcelona

Mònica Sales. Foto: ACN

Canvi notable en el tiquet electoral de Junts a Tarragona. La tortosina Mònica Sales serà la cap de llista a les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya si no hi ha cap sorpresa inesperada, mentre que el vallenc Albert Batet -antic cap de llista per Tarragona– anirà a les llistes per Barcelona, en un lloc destacat d’una llista que encapçala Carles Puigdemont, segons ha sabut Tots21. Altrament, Batet s’encarregarà de dirigir la campanya electoral a tot Catalunya. Amb aquest canvi de lloc i nous papers per Batet es reforça també el paper de les comarques de Tarragona a nivell nacional.


Altres notícies:


Sales confirma així la seva estrella ascendent. En les anteriors eleccions se situà de número 2, justament darrere Albert Batet. Eusebi Campdepadrós i Teresa Pallarès van conformar els quatre diputats elegits per Junts a Tarragona en l’arrencada de la legislatura.

Sales és portaveu del grup parlamentari de Junts, dona de total confiança de Puigdemont -aquest dijous era a Elna en l’anunci fet per Puigdemont que es presentarà a les eleccions-, on ja rebia felicitacions.

 

 

Carles Puigdemont anuncia que es presenta a les eleccions del 12 de maig

Carles Puigdemont, durant el seu anunci d’ahir a l’Ajuntament d’Elna. Foto: Jordi Borràs/ACN

Carles Puigdemont estarà a la cursa de les eleccions del 12-M com “el candidat de la restitució”. En una conferència a Elna, a la Catalunya del Nord, l’expresident ha anunciat que serà el cap de cartell de Junts als comicis amb l’objectiu de “fer possible la restitució de la presidència il·legalment destituïda pel 155″. Ho ha fet renunciant expressament a formar part de les llistes als comicis al Parlament Europeu del pròxim 9 de juny, i prometent que “deixarà definitivament l’exili” i tornarà a Catalunya si té una majoria parlamentària per a ser investit, encara que els jutges “es neguin a complir la llei”. En aquest context, ha reclamat que la candidatura del 12 maig vagi “més enllà” de les sigles de Junts per Catalunya.

Puigdemont ha anunciat la seva candidatura en un acte a l’auditori de l’Ajuntament d’Elna, davant 1.400 assistents i 70 periodistes acreditats, segons Junts. També l’ha acompanyat de tota la plana major de Junts, des de Laura Borràs i Jordi Turull, fins a Xavier Trias, Josep Rius, Mònica Sales, Albert Batet o Lluís Puig. La benvinguda ha anat a càrrec de l’alcalde d’Elna, el comunista Nicolas Garcia.

L’expresident ha justificat la seva decisió de presentar-se perquè “no podria explicar que, després de sis anys i mig defensant la presidència l’exili, ara que s’obre l’oportunitat de fer possible la restitució, defugís aquesta responsabilitat”.

En aquest sentit, i “per no deixar dubtes al respecte” ni deixar marge a “especulacions interessades”, Carles Puigdemont també ha anunciat que “renuncia” a formar part de la llista a les eleccions europees, com era el seu pla inicial, per “sumar els màxims esforços a l’objectiu principal”. Aquest objectiu, ha continuat, és “culminar amb èxit el procés d’independència que vam engegar l’octubre del 2017”.

Puigdemont ha rebut el suport de la seva esposa, de la plana major de Junts i de 1.400 seguidors, segons el partit. Foto: J.Borràs/ACN

Si bé ha defensat que la seva aposta seria per una “llista unitària” com la de Junts pel Sí, Puigdemont ha admès les “resistències” d’ERC. Per això, ha assegurat que la seva candidatura “ha d’anar més enllà” de Junts per Catalunya i “incorporar perfils i suports provinents d’altres sectors”.

Puigdemont també ha afirmat que el seu “compromís” si és candidat a la investidura és “deixar definitivament l’exili per assistir al ple al Parlament”. Ha dit que llavors ja hauria d’estar en vigor la llei d’amnistia. No obstant això, ha deixat clar que tornarà encara que els jutges maniobrin en contra: “Assistiré igualment al ple del Parlament”. El seu advocat, Gonzalo Boye, va assegurar la seva passada que estava disposat a ser detingut per a assistir al debat d’investidura.

Proposarà un referèndum a l’Estat

En la seva conferència, Carles Puigdemont ha volgut diferenciar la seva estratègia de negociació amb el PSOE de la que ha seguit ERC. “No sé les vegades que s’ha reunit la taula de diàleg; sí que sé les vegades que s’ha reunit a Suïssa”, ha etzibat. I ha fet un símil futbolístic: “No és el mateix reunir-se a la Moncloa, que és com jugar al Bernabeu amb l’àrbitre i el VAR a favor dels locals, que fer-ho a Suïssa amb mediació internacional, que és com jugar a Wembley amb àrbitres neutrals”.

Dit això, si és investit president, el candidat de Junts s’ha compromès a proposar a l’Estat un nou referèndum d’autodeterminació, “en un context políticament més favorable del que teníem el 2017 i amb uns aprenentatges adquirits”. Però també ha advertit que si la via de la negociació “no dona fruits i s’allarga estèrilment”, ell “no renunciarà de cap manera a assolir la plena independència si aquesta és la voluntat dels catalans”.

La “tria” el 12-M

Davant d’un “calendari electoral imprevist i sobtat”, l’expresident ha defensat que el 12-M caldrà fer una “tria” entre “els qui volen acabar la feina d’enfonsar la nació com una comunitat autònoma més” o “els qui volem acabar la feina perquè Catalunya sigui reconegut en el concert de nacions independents del món”.

El candidat de Junts ha dit ser “conscient” del “desànim, desmobilització i pèrdua de confiança per una part de la població” perquè “vam deixar la feina a mitges”. No obstant això, ha reclamat a l’independentisme que deixi de “flagel·lar-se” i “demostri el que ja hem demostrat que som capaços de fer”.

El lloc escollit per a la conferència, l’Ajuntament d’Elna, està carregat de simbolisme. El municipi del Rosselló no només és especial per l’exili republicà, sinó pel seu paper durant el referèndum de l’1-O. A Elna s’hi van amagar les paperetes i les urnes de la consulta.

El Govern incentivarà els professionals sanitaris perquè treballin en zones rurals

Ho farà tant amb incentius econòmics com amb mesures per afavorir el projecte personal i professional

El conseller de Salut, durant la seva visita institucional al CAP Flix. Foto: Departament de Salut

El 20% d’equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya és considerat de difícil cobertura en l’àmbit rural. Són places que habitualment metges i metgesses, infermers i infermeres i treballadors i treballadores socials no escullen per treballar-hi. En total, són 73 EAP dels 378 que hi ha a tot el país.

Per revertir aquesta situació i afavorir l’equitat en l’accés als serveis públics de salut en tot el territori català, el Govern de la Generalitat, per mitjà del Departament de Salut, ha posat en marxa el Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària. Es tracta d’un pla que promourà incentius econòmics i mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal dels professionals que ja treballen o optin per treballar en aquestes zones rurals.

“És tota una aposta, importantíssima, perquè aquests llocs de difícil cobertura rural puguin ser més atractius per als professionals”, va remarcar el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, durant la presentació del pla que va tenir lloc al CAP de Flix (Ribera d’Ebre). “És també un esforç per prioritzar aquests 73 equips perquè tinguin un increment, a més dels ja previstos en els convenis respectius, tant en el de l’ICS com el del SISCAT”, va afegir.

El conseller de Salut reunit amb professionals del CAP Flix. Foto: Departament de Salut

De 2.000 a 3.500 € més a l’any

El Pla preveu uns incentius econòmics que complementen el de muntanya actual. L’impacte global per Salut serà d’11,5 milions d’euros anuals. En aquest sentit, els metges i metgesses de Medicina Familiar i Comunitària i els i les pediatries d’aquests centres de difícil cobertura rebran un increment anual d’uns 3.500 € i els infermers i infermeres, llevadors i llevadores, i els i les treballadores socials, 2.000.
D’altra banda, el Pla també preveu un conjunt de mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal. Així, en l’àmbit professional es desplegaran mesures com la de facilitar la investigació i la docència, la formació continuada, la connexió amb professionals del sistema de salut i la priorització d’interconsultes, el lideratge, i la flexibilització de la jornada, garantint el servei, entre d’altres.
I en l’àmbit personal, el Pla preveu, amb col·laboració amb les entitats municipalistes, mesures per afavorir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació de la unitat familiar o subvencions per a formació, entre d’altres. Per aquestes mesures, Salut establirà acords de col·laboració amb diferents entitats municipalistes.

EAP de difícil cobertura

Per tal d’identificar els EAP de difícil cobertura de l’àmbit rural, Salut va tenir en compte sis indicadors ponderats: la distància de l’equip de primària a l’hospital, l’alta ruralitat, la sobrecàrrega estacional, les guàrdies, la distància al consultori local i l’envelliment de la població. Aquests indicadors permeten determinar diferents nivells de llocs de difícil cobertura, categoritzats en nivell alt, mig i baix.

El conseller de Salut durant l’atenció als mitjans a Flix. Foto: Departament de Salut

Es tracta d’un mètode robust, que permet actualitzar-se periòdicament i discriminar adequadament els llocs de difícil cobertura estructural. Aquest indicador sintètic és el que ha permès identificar d’entre els 378 EAP de Catalunya, els 73 equips de difícil cobertura, la gran majoria de l’Institut Català de la Salut (ICS). I és que l’ICS gestiona aproximadament el 80% dels EAP del país. Concretament, l’estudi de Salut ha identificat 61 EAP de l’ICS de difícil cobertura: 36 de nivell alt i 25, de mig. De la resta d’EAP del sistema de salut, 6 són considerats de nivell alt i, 6 més, de nivell mitjà.

 

 

El PSC del Camp de Tarragona surt reforçat del congrés nacional del partit

Els tarragonins de la nova executiva nacional: Rubén Viñuales, Rosa Maria Ibarra, Kenneth Martínez, Sandra Guaita i Javier Villamayor. Foto: Cedida

La federació del PSC del Camp de Tarragona ha sortit reforçat del Congrés nacional del partit que s’ha dut a terme aquest cap de setmana a Barcelona. En concret, sis militants de les comarques tarragonines (5 del Camp de Tarragona i una de les Terres de l’Ebre) han estat elegits per ser membres de la comissió executiva del partit.

Així, Rosa Maria Ibarra és la nova secretaria de món agrari, pesca, ramaderia i agricultura, Sandra Guaita és la titular de la secretaria de defensa animal, Javier Villamayor és el secretari de programes i els alcaldes de Tarragona, Rubén Viñuales i del Vendrell, Kenneth Martínez, també passen a formar part de la executiva del PSC. A més, l’ebrenca Bibiana Porres, es la nova secretaria d’implantació territorial.

En relació tant al Congrés del partit com a la nova comissió executiva entrant, el primer secretari del PSC del Camp de TarragonaKenneth Martínez, ha afirmat que “des de les comarques tarragonines estem molt satisfets. Realment tenir cinc representants directes del Camp de Tarragona al màxim òrgan de decisió del partit entre Congressos significa que tindrem veu pròpia, i forta, a l’hora de defensar els interessos d’aquestes comarques en el conjunt nacional. I tots els ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona se’n veuran beneficiats, no tan sols els socialistes”. Martínez ha afegit que de cara a aquestes properes eleccions “no ens conformem amb guanyar, sinó que volem assolir una majoria sòlida que ens permeti governar per a tothom i recuperar aquesta Catalunya social, sense divisions ni fronts excloents, de la que estàvem tan orgullosos. I ningú millor que Salvador Illa per fer-ho possible des de la presidència.”

El primer secretari dels socialistes tarragonins ha afirmat que “el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre seran essencials per assolir aquesta majoria necessària per tornar a situar Catalunya en rumb de progrés. Estem convençuts que una gran majoria vol una Generalitat que torni a servir a tots els catalans i catalanes i que prioritzi els serveis socials. Una Catalunya, respectuosa de la seva diversitat i del seu pluralisme, i que torni a ser respectada i admirada, no tan sols al conjunt d’Espanya sinó també a les institucions europees. Si tots i totes anem a votar ho aconseguirem. Aquest és el repte que tenim per endavant aquestes propers setmanes”, ha conclòs.

 

Pere Aragonès convoca eleccions el 12 de maig davant el veto als pressupostos

Compareixença del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat. Foto: Mariona Puig

Eleccions el 12 de maig. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat comicis anticipats després que el Parlament hagi tombat els pressupostos, aquest dimecres.

El cap del Govern ha comparegut en una breu declaració institucional a la Galeria Gòtica, amb tot el seu Govern assegut davant seu, a primera fila, per anunciar la seva decisió.

Aragonès ha afirmat que les “línies vermelles” i els “vetos creuats” avui pels grups del Parlament han estat contra la ciutadania, i no contra el seu executiu. El president ha afirmat que Catalunya es mereixia acabar la legislatura, però que no ha estat possible pel veto d’avui als pressupostos.

Justament, el veto dels Comuns a Hard Rock ha tombat els pressupostos, tot i que als pressupostos no hi havia partida alguna pel proecte d’oci, però sí depenia de la Generalitat que el projecte tiri o no endavant i el Govern, a partir d’informes tècnics, s’encaminava a donar-li llum verda.

“Per no dependre de la irresponsabilitat dels que posen per davant del país els interessos del partit, he decidit convocar eleccions pel 12 de maig, amb l’objectiu de dotar-nos d’un Govern amb molta més força per fer avançar el país i accelerar les transformacions, sense dependència dels immobilistes”.

Així ha argumentat Aragonès la seva decisió, tan sols dues hores després que el Parlament hagi tombat la tramitació dels pressupostos. Tal com va avançar l’ACN dimarts al matí, l’escenari d’avançament electoral ha anat creixent els últims dies, després que a Palau i a Calàbria augmentés la pressió per donar per finalitzada la legislatura.

“Les línies vermelles i el bloqueig entre uns i altres ha comportat que el pressupost amb més recursos de la història hagi estat rebutjat”, ha constatat el president, que ha estat dur contra els grups que han votat avui a favor de les esmenes a la totalitat.

El cap de l’executiu ha reiterat que han tingut la “irresponsabilitat” de rebutjar uns pressupostos “bons”. I que, per tant, no es vol “ni imaginar” quina responsabilitat es podria esperar davant d’uns comptes “diferents”.

“Davant la irresponsabilitat dels grups, cal una responsabilitat de país. I jo com a president assumeixo la responsabilitat davant del bloqueig”, ha reiterat.

Aragonès, a qui la direcció d’ERC ja va proposar com a candidat, ha argumentat que el seu “compromís” ha estat sempre el de posar solucions allà on hi havia problemes. I ha situat les eleccions de 12 de maig com una tria entre la “responsabilitat o la irresponsabilitat”.

En aquest sentit, el president de la Generalitat visualitza el 12-M com una elecció entre els qui defensen “sempre i arreu” Catalunya perquè miri cap al futur, o els qui aposten per un “model del passat”.

La votació

El Parlament havia rebutjat aquest dimecres tramitar els pressupostos de la Generalitat per al 2024. La cambra ha aprovat les esmenes a la totalitat, i el pacte entre el Govern i el PSC ha estat insuficient per tirar endavant els comptes. El veto dels comuns al Hard Rock ha estat decisiu, tot i els intents d’última hora de l’executiu per convèncer el grup de Jéssica Albiach. El resultat de les votacions ha estat de 68 a 67. El que ha fet el ple ha estat rebutjar el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2024, ja que ha aprovat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat JxCat, Vox, la CUP, ECP, Cs i el PPC, amb 68 vots a favor, d’aquests grups i el diputat no adscrit, Antonio Gallego, i 67 en contra, d’ERC, el PSC-Units i la diputada no adscrita, Cristina Casol. Fins ara el Parlament només havia rebutjat un cop els pressupostos de la Generalitat, l’any 2016.

Redacció – ACN

 

Junts per Reus demana que no es tanquin línies educatives

Els rgidors Joan Cares Gavaldà, Mariluz Caballero i Josep Cuerba

Junts per Reus presentarà en el ple de divendres una moció que defensa la necessitat de mantenir totes les línies educatives actives a la ciutat, tant a les escoles públiques com concertades, després que el Departament d’Educació ratifiqués el tancament d’una línia de l’escola la Vitxeta, que posa en risc el seu funcionament, i també per la preocupació que diverses associacions de mares i pares han traslladat al grup municipal davant el
possible tancament d’altres línies en altres centres de la ciutat.

Per això, la regidora Mariluz Caballero ha explicat que Junts per Reus demana a l’Ajuntament i al Departament d’Educació que adoptin “les mesures necessàries per assegurar la continuïtat i el bon funcionament de totes les línies educatives que hi ha a la ciutat”. “No es poden escatimar esforços en matèria educativa i cal destinar-hi tots els recursos possibles, sobretot tenint en compte els nefastos resultats de l’informe PISA que hem conegut fa uns mesos, l’alt índex d’abandonament escolar o la debilitada situació del català en el conjunt del país”, ha assenyalat.

Per això, el grup municipal també exigeix una reducció de la ràtio alumne/docent, tant a les escoles públiques com concertades de Reus, amb l’objectiu de mantenir totes les línies educatives actuals, de millorar la qualitat de l’ensenyament i de proporcionar una atenció més personalitzada a l’alumnat.

Estructurar la zonificació escolar de la ciutat

A més, la regidora ha detallat que Junts per Reus vol que la Regidoria d’Educació creï una comissió docent que articuli una proposta per estructurar la zonificació escolar de la ciutat, a partir de les estadístiques de l’alumnat de matrícula viva i de les dades de què disposa la regidoria, de manera que “cada família aposti pel projecte educatiu de l’escola que cregui més adient”. Així mateix, el grup municipal busca un compromís més clar de l’Ajuntament amb el Pacte Nacional contra la segregació escolar per promoure la inclusió, la diversitat i l’equitat en l’accés a l’educació.

 

El Govern diu ara que creu que Hard Rock ‘no s’acabarà fent’

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix. Foto: ACN

La pressió dels Comuns en anunciar el seu no als pressupostos de la Generalitat està sortint els seus efectes i el Govern de la Generalitat, a través de la consellera d’Economia, ha afirmat avui que creu que el projecte de Hard Rock no es farà quan setmanes abans, el president de la Genelalitat, Pere Aragonès, afirmava el contrari.

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha comentat aquest dimecres que creu que el Hard Rock no s’acabarà fent. “Apostaria més per què no que per què sí”, preguntada pel futur del projecte que per ara obstaculitza el suport dels comuns als pressupostos.

En una entrevista a La 2 i Ràdio 4, ha reclamat desvincular el Hard Rock de la negociació dels pressupostos i ha reiterat que el Govern no hi destina cap quantitat. Així mateix, considera que el complex “no encaixa” en la Catalunya del 2024. Sobre la retirada del projecte, Mas Guix ha dit que no depèn d’una decisió política. “Hi ha alguns elements i passos que s’han de fer i que estan reglats per llei i no fer-los tindria conseqüències”, ha argumentat.

En l’entrevista, la consellera insisteix que el Hard Rock “no té res a veure amb les partides pressupostàries” i que en el debat a la totalitat dels comptes no es tractarà aquest tema. “La ciutadania no pot entendre com és que aquesta qüestió monopolitza tant el debat”, ha comentat la consellera.

‘No vol dir que tiri endavant’

Mas Guix ha recordat que el projecte es va començar a gestar fa dotze anys i que la Catalunya d’ara “no és la mateixa que el 2012” i ha pronosticat que al llarg dels dels anys el procés va agafant “complexitat”. “El Govern hi té a veure en una petita part molt reglada i no podem fer altra cosa que seguir els passos de la part reglada. No vol dir que tiri endavant”, ha continuat la consellera.

Amb tot, Mas ha tornat a fer una crida als comuns i ha admès que sinó pot ser “dificíl” torbar els dos vots que falten per aprovar els pressupostos. “Ens hem poder de entendre. El que hi ha en joc és important, és tangible per a la ciutadania, el projecte del Hard Rock no és tangible. Fa 12 anys que no s’ha mogut i potser en 12 anys més no s’haurà mogut”, ha assenyalat la consellera, que ha afegir que aquest tipus de projectes “es dilaten molt en el temps i acaben en un procés enverinat”.

 

Els Comuns frenen els pressupostos del Govern per carregar-se Hard Rock

La líder dels comuns, Jéssica Albiach, en roda de premsa al Parlament aquest dimarts. Foto: Nico Tomás

En Comú Podem presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat i a la llei d’acompanyament. Segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l’ACN, els Comuns han decidit presentar l’esmena tot just una setmana més tard que el Govern aprovés els pressupostos.

En una roda de premsa la presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha explicat la decisió i ha remarcat que si l’executiu “descarta públicament” el Hard Rock ells retiraran l’esmena. Tot i que el moviment dels comuns afegeixi pressió per a l’acord Albiach ha afirmat que no s’han “aixecat de la taula de negociació” i continuaran en converses amb el Govern. Està previst que el ple per al debat de totalitat dels pressupostos se celebri la setmana que ve, el 13 i 14 de març.

Encara que els comptes de l’executiu ja tenen el suport del PSC continuen sense comptar amb els vots necessaris per tirar endavant i caldria o els vots favorables o l’abstenció d’un altre grup.

Tot i que les negociacions amb els comuns eren les que estaven més avançades, el Hard Rock ha estat una de les qüestions que més ha encallat els converses, ja que En Comú Podem reclama el compromís del Govern per no aprovar el pla director urbanístic del macroprojecte. Precisament per això Albiach ha posat com a condició per retirar l’esmena a la totalitat que el Govern “descarti públicament” el macroprojecte. De fet, ha assegurat que es tracta d’una obra “tòxica, nociva i del passat”.

En aquesta línia, ha interpel·lat directament al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’ha instat a “respondre clarament si està disposat a fer les transformacions que va anunciar durant el seu debat d’investidura”. “O es quedarà atrapat en un macroprojecte vell que van decidir fa 10 anys CiU, el PSC i el PPC?”, ha demanat.

A més, Albiach ha subratllat que qui ha posat al centre de la negociació el Hard Rock “ha estat el PSC” i ha reclamat a Aragonès que “posi límits” als socialistes i “demostri quin és el seu model per a Catalunya”.

La presidenta del grup parlamentari també ha exigit “més lideratge i menys xantatge” del Govern. “No sé com funcionen les relacions entre el Govern i les altres forces polítiques però a nosaltres se’ns fa propostes, es dialoga i es negocia, però ni se’ns pressiona ni se’ns fa xantatge”, ha advertit.

El Hard Rock, una decisió “política”

A banda, la líder dels comuns ha rebutjat que el PDU sigui una qüestió tècnica i ha dit que “depèn de la Comissió de Territori i exclusivament del Govern”. Albiach ha apuntat que el Govern no hauria de pagar indemnitzacions si decidís retirar el PDU perquè, segons ha dit, la llicència va quedar caducada després d’una sentència del TSJC.

Albiach també s’ha referit a la proposició de llei que han plantejat els comuns per garantir que si el Hard Rock tira endavant es mantindrà l’impost màxim del 55% als casinos. La presidenta del grup parlamentari no ha volgut aclarir si la seva posició envers els pressupostos canviaria en funció d’un hipotètic suport d’ERC a la llei i ha apuntat que probablement la proposició no es debatrà en un ple proper. “Dubto molt que la llei arribi al ple abans de 15 dies, no arribem a temps”, ha explicat.

Sense reunions amb Aragonès

Albiach ha explicat que de moment no tenen cap reunió prevista amb Aragonès, tot i que ha apuntat que podrien veure’s al llarg d’aquesta tarda o dels propers dies, ja que hi ha ple del Parlament. “El telèfon està obert”, ha dit la líder dels comuns, que ha afegit que ella està “més que disposada a reunir-se en qualsevol moment que Aragonès vulgui”.

ACN

 

Els Comuns volen una clatellada impositiva a Hard Rock

La presidenta d’ECP al Parlament, Jéssica Albiach, i el diputat Joan Carles Gallego en roda de premsa. Foto: ACN

La partida d’escacs entre el Govern de la Generalitat (ERC), els Comuns i el PSC sobre Hard Rock continua viva. Avui s’ha conegut un nou capítol de la mateixa. Els Comuns han dissenyat una llei per garantir que si el Hard Rock arriba a ser una realitat tingui uns impostos del 55%.

Segons ha avançat l’Ara i ha pogut confirmar l’ACN, En Comú Podem registrarà aquest matí al Parlament la iniciativa, que arriba en plenes negociacions amb el Govern per als pressupostos.

A Catalunya els casinos paguen uns impostos entre el 20% i el 55%, en funció de la facturació que tinguin. Però el 2014 el Parlament va aprovar una llei –pactada entre CiU i el PSC- per fer una rebaixa a aquests impostos i passar a un tipus únic del 10% un cop es posés en funcionament el complex BCN World, que ha acabat sent el Hard Rock. La baixada dràstica era un incentiu per garantir que el projecte s’instal·lés a Barcelona.

Amb la proposició de llei actual els comuns volen garantir que aquesta baixada no es farà efectiva si s’acaba tirant endavant el Hard Rock.

Concretament, els comuns volen que es mantingui els percentatges actuals, amb impostos del 20% dels ingressos en beneficis fins a 1,2 MEUR; un segon tram del 25% en beneficis fins als 2,2 MEUR; un tercer fins als 4,5 MEUR, amb un impost del 45%; i finalment el darrer tram, que és el que previsiblement afectaria al Hard Rock, amb un impost del 55% si se supera els 4,5 MEUR de facturació.

La proposició de llei es registrarà aquest divendres al matí al Parlament, mentre hi segueix havent negociacions entre comuns i Govern per mirar d’arribar a un acord. Una de les qüestions que encalla el pacte és, precisament, el Hard Rock. Els comuns exigeixen que no s’aprovi el pla director urbanístic del projecte mentre que l’executiu argumenta que es tracta d’un tràmit tècnic i no polític.

 

Fernández: ‘El candidat de Sánchez a Catalunya serà Pere Aragonès’

Alejandro Fernández, durant la conferència feta a Tarragona. Foto: Mar Rovira

El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha vaticinat des de Tarragona que el candidat de Pedro Sánchez en les pròximes eleccions catalanes serà el president Pere Aragonès. “Malgrat que Salvador Illa va guanyar les passades, està sotmès i no és alternativa sinó la crossa de Sánchez”, ha asseverat Fernández aquest dijous al vespre durant una conferència a Tarragona.

El líder dels populars ha assegurat que el president del govern espanyol no fa campanya pels seus candidats sinó pels dels partits independentistes catalans i bascos i ha lamentat que el PSOE de Felip González i Alfonso Guerra “no tornarà”. El popular també ha dit que la llei d’amnistia s’aprovarà aviat i que l’antídot contra el nacionalisme és “l’enfortiment del constitucionalisme”.

Fernández ha afirmat que Pedro Sánchez no lidera el PSOE sinó que és el líder d’un “nou front popular“, ja que, sosté, que el partit socialista de González i Guerra “ja no existeix”. “Aquest nou front popular significa que Sánchez ja no fa campanya pels seus companys i l’exemple és que la seva candidata en les eleccions gallegues era la del bloc nacionalista gallec i en les pròximes basques ho serà el del PNB o Bildu, en funció de qui guanyi”, ha assegurat. Així mateix, ho ha vaticinat en el cas dels comicis catalans, en els quals ha dit que el candidat de Sánchez seria Aragonès.

En paral·lel, el líder del PP ha afirmat que el cas Koldo “pot emportar-se” a Pedro Sánchez i, que per aquest motiu, la tramitació de la llei d’amnistia “s’accelerarà i s’aprovarà aviat”. “En conseqüència, s’iniciaran els treballs per culminar tot el procés, amb l’últim punt que és l’autodeterminació”, ha lamentat. En aquesta línia, ha considerat que els partits impulsors de la investidura del president espanyol difereixen en l’objectiu final: “l’extrema esquerra, Sumar i Podem, aspiren a una república confederal espanyola, el PSOE vol una Espanya confederal asimètrica i Junts i PNB volen referèndums d’autodeterminació”.

Els tribunals tombaran la llei d’amnistia

En la seva intervenció, el president dels populars ha avisat que els tribunals anul·laran la llei d’amnistia un cop s’hagi aprovat i activat. “Una cosa tan flagrantment il·legal tindrà resistència en els tribunals”, ha etzibat. Alhora, ha defensat que el constitucionalisme s’ha d’enfortir i que s’ha de recuperar “l’esperit del 8 d’octubre”. “S’ha permès el buidatge de l’estat a Catalunya, amb jutges que se’n van, professors que se senten assetjats, seus de ministeris degradades, això s’ha de revertir; des dels poders polítics més rellevants d’Espanya s’ha prioritzat fer massatges als nacionalistes, enlloc, de potenciar als constitucionalistes catalans, oblidant que els nacionalistes són insaciables”, ha argumentat.

ACN

 

Junts s’encamina a forçar l’estat a preservar el Delta

Operaris i maquinària treballant en el moviment de sorres a la Marquesa. Foto: Anna Ferràs

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous una moció de Junts que, entre altres mesures, demana incloure la Taula de Consens del Delta a l’espai de treball sobre aquest espai que reuneix al govern espanyol i la Generalitat.

La iniciativa ha tirat endavant amb 314 vots a favor (PP, PSOE, Sumar i totes les altres formacions nacionalistes i sobiranistes) i 33 abstencions (Vox). Des de Junts destaquen que aquest pas servirà per forçar l’Estat a concretar actuacions per preservar el Delta de l’Ebre i per obligar al Ministeri de Transició Ecològica a prioritzar les inversions per a la gestió i protecció d’aquest paratge natural protegit.

“Estem satisfets que en aquests primers mesos de mandat ja s’hagi pogut resoldre aquesta llarga reivindicació del Delta de l’Ebre. L’acord significa un pas endavant important davant del risc de desaparició del Delta si no s’adoptaven urgentment mesures per protegir-lo i preservar-lo”, ha valorat el diputat de Junts Josep Maria Cruset.

Segons Junts, la moció servirà per fer que les decisions sobre el Delta no es prenguin “des de 500 quilòmetres de distància”. Així mateix, s’espera que la votació del Congrés forci al govern espanyol a donar compliment integral als compromisos anunciats per la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en la seva visita al Delta del 10 de febrer de l’any passat.

Pel que fa a la posada en marxa de la Taula de treball pel Delta, que substitueix la Comissió Mixta Estat-Generalitat, destaquen que inclourà una representació de la Taula de Consens del Delta de l’Ebre, òrgan “reconegut i legitimat” per tots els actors territorials. Aquest òrgan, destaquen, es reunirà com a mínim dos cops l’any, una de les quals en el Delta. La primera reunió s’espera pel primer semestre de 2024.

El text també recull la necessitat d’estudiar els efectes de suspensió de la tramitació de tots els expedients de delimitació del Delta de l’Ebre fins que s’aprovi el Pla de Protecció del Delta, i que es mantinguin com a prioritàries les inversions que siguin necessàries per a la protecció i gestió del Delta.

En el debat de la moció, celebrat aquest dimecres, Cruset va alertar que cal actuar al Delta de manera “immediata”. “Cada dia que no s’actua se l’empeny una mica més cap a l’abisme”, va avisar. Entre d’altres, el juntaire va reclamar ajuda per conservar la terra guanyada al mar o que el pla de protecció que elabora el govern estatal encaixi amb el que ja s’ha fet al territori.

 

Altafulla no es fa enrere i manté l’envit territorial amb TGN

El ple d’Altafulla, aprovant inicialment el procés per determinar l’alteració del terme municipal. Foto: Ariadna Escoda

El ple de l’Ajuntament d’Altafulla ha aprovat inicialment el procés per determinar l’alteració del terme municipal respecte Tarragona, amb què el municipi podria guanyar 70 hectàrees.

En la sessió extraordinària d’aquest dijous, la proposta només ha rebut el suport de l’equip de govern, mentre que el PSC i Alternativa Altafulla s’han abstingut. L’oposició ha coincidit en recriminar a l’alcalde Jordi Molinera les formes per tractar la qüestió envers l’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales, però també li han criticat “manca de transparència”.

Per la seva part, Molinera ha insistit que s’obrirà un procés participatiu tant de la ciutadania com d’administracions i que serà la Generalitat qui acabi determinant la delimitació final del terme municipal.

ACN

 

Pere Aragonès diu que el Govern tramitarà el projecte Hard Rock

El president del Govern, Pere Aragonès, durant el ple del Parlament. Foto: Bernat Vilaró

Ha acabat el calvari de Hard Rock? Això sembla, segons les paraules del president de la Generalitat avui al Parlament.

El Hard Rock ha centrat la sessió de control al president, aquest dimecres al ple. Els grups de Junts, CUP i Comuns han collat Pere Aragonès perquè es decideixi sobre el projecte al Camp de Tarragona si vol el suport d’aquests grups per aprovar els pressupostos. Junts i PSC hi estan a favor, i CUP i comuns en contra.

Aragonès ha argumentat que l’executiu tramitarà el projecte d’acord amb la normativa urbanística garantint la sostenibilitat de qualsevol iniciativa, i ha recordat que una majoria del Parlament està a favor del Hard Rock. El president de Junts, Albert Batet, ha proposat reduir l’impost de successions, i Aragonès li ha recordat que el mateix Batet fa votar a favor el 2020 de la normativa actual d’aquest impost.

El portaveu d’ECP, David Cid, ha mostrat la “disposició” dels comuns a parlar dels comptes del 2024, si bé ha deixat clares les “prioritats” del seu grup: climatització de les escoles, extraescolars gratuïtes, parlar de la sisena hora, millorar les partides a Atenció Primària i salut mental, negociar la regulació de lloguers de temporada, i accelerar les inversions en energies renovables.

Cid ha subratllat que En Comú Podem s’obre a pactar els pressupostos amb l’executiu, però ha alertat que no ho farà si el Govern “no es planta” en contra del Hard Rock: “Ja li dic que no hi serem”, ha avisat el portaveu, en aquest escenari.

A la rèplica, Aragonès ha preguntat si “de debò” que els Comuns permetran descarrilar els pressupostos només pel projecte de Hard Rock, que ha recordat que ja té uns “mecanismes” de tramitació pròpia, i que compta amb una majoria parlamentària a favor: “Sacrificarem tot això per un sol projecte? És moment de la responsabilitat”, ha conclòs el president.

Acords de claredat

De la seva banda, Batet ha etzibat a Aragonès que el seu Govern necessita un “acord de claredat sobre què farà amb el Hard Rock“. I li ha preguntat si incomplirà amb el PSC o bé amb els comuns, de cara als pressupostos. Els socialistes exigeixen tirar endavant el projecte, i En Comú Podem reclama tot el contrari, i el Govern necessita tots dos socis per tirar endavant els comptes -si no hi pot sumar Junts.

Batet ha culpat el Govern d’estar “desorientat”, i ha aprofitat per repetir la proposta de Junts de rebaixar l’impost de successions: “No considera que és un impost just?”. A la rèplica, Aragonès ha recordat que el mateix Batet va votar a favor de l’actual normativa de l’impost de successions fa 4 anys: “L’acord de claredat l’ha de tenir vostè. A qui ens hem de creure, al Batet del 2020 o al del 2024?”.

En aquesta línia, el president ha rematat que la proposta de Junts ha d’incloure d’on es poden restar els 1.200 MEUR que suposarien rebaixar tant l’impost de successions: “Si no, la proposta és un brindis al sol per quedar bé amb els de casa. Si no, és fer volar coloms, i aquí no ens hi trobaran”, ha reblat Aragonès.

Redacció – ACN

 

Alcaldes i regidors de Junts al Baix Camp critiquen ‘la manca d’inversió’ del Govern

Imatge de la trobada celebrada a Cambrils. Foto: Cedida

Junts per Catalunya va congregar una seixantena de càrrecs electes del Baix Camp en una jornada de treball a la ciutat de Cambrils.

En la sessió de treball, els dirigents de Junts van reclamar un model país que garanteixi la igualtat d’oportunitats i que tothom pugui desenvolupar el seu projecte vital visqui on visqui. En aquest sentit, van assenyalar que la manca d’inversió del Govern de la Generalitat, especialment en serveis bàsics, està accentuant el desequilibri territorial.

Els alcaldes i regidors de Junts feien referència a les dificultats per oferir serveis d’atenció domiciliària a totes les persones que ho necessiten, una problemàtica cabdal en una zona amb una mitjana d’edat avançada. També van criticar la falta de metges en alguns municipis, com Capafonts, o de transport escolar, en municipis com Prades. Finalment, els dirigents comarcals van constatar que hi ha una falta d’habitatge, que ve marcada per la rigidesa de la Llei d’urbanisme, i van demanar canvis en aquest sentit. Aquests fets, asseguren, llastren les oportunitats dels ciutadans del Baix Camp.

Aquesta jornada de treball forma part d’una sèrie de 43 sessions estratègiques planificades, amb l’objectiu de coordinar l’acció política dels càrrecs electes i abordar els reptes més importants del país, abordant les necessitats tant generals del Baix Camp com específiques de cada municipi. Durant les jornades s’estableixen mecanismes de coordinació entre les diferents institucions per impulsar iniciatives polítiques que responguin a aquestes prioritats.

A la reunió hi van participar alcaldes, regidors i caps de llista d’una seixantena municipis de la comarca del Baix Camp. La jornada ha comptat també amb la presència del secretari general de Junts, Jordi Turull; el responsable de política municipal, David Saldoni; el president del grup al Parlament, Albert Batet; el diputat al Congrés, Josep Maria Cruset; la senadora, Teresa Pallarès; la diputada a la Diputació de Tarragona, Assumpció Castellví; i els presidents de vegueria i comarcal, Quim Calatayud i José Rodríguez.

 

La Pobla de Montornès demana un col.legi electoral per cobrir el Castell i Flor de l’Ametller

L’Ajuntament vol facilitar el vot a les urbanitzacions Castell i Flor de l’Ametller. Foto: Cedida

L’Ajuntament de la Pobla de Montornès ha sol·licitat a l’oficina del cens electoral poder disposar d’un col·legi electoral a Mas Soler per tal que els veïns i veïnes del Castell de Montornès i Flor de l’Ametller puguin exercir el seu dret a vot d’una forma més còmode i d’aquesta manera fomentar-ne la participació.

L’alcalde, Francesc Larios, ha afirmat a TotsTarragona21 que “actualment només disposem d’un col.legi electoral i això limita la participació en les conteses electorals. El que volem és que els ciutadans de La Pobla de Montornès tinguin més facilitats a l’hora d’exercir el vot”.

J. Garcia