Cartell de la campanya pro Lluís Suñé

Ahir dimecres es va reunir la plataforma de suport al Lluís Suñé pel cas de la denúncia per un suposat “ultratge a Espanya” orquestrat per diferents mitjans de comunicació i institucions espanyoles.

La plataforma va aprovar el redactat del manifest que s’ha començat a difondre avui a través de les xarxes socials. També va donar el vist-i-plau al cartell, la instal·lació d’una pancarta a la plaça de la Font, l’obertura d’un número de compte per recollir diners (0081 0321 51 0006517362), al hastag de twitter (#lluisabsolucio) i a la creació d’una pàgina al Facebook. L’assemblea va recollir diferents propostes d’activitats solidàries i reivindicatives que s’estudiaran en les properes reunions. Entre elles destaquen la possibilitat d’organitzar un concert i un mercat d’artesania.

A la reunió es van explicar les novetats del cas i la repercussió mediàtica. La plataforma veu aquest judici com una mesura repressiva sense cap fonament jurídic ni de dret. Es tracta d’una injustícia que hauria de fer caure la cara de vergonya al sistema judicial espanyol.  Mentre l’Estat inverteix diners públics en aquest cas, tots els corruptes i partits que han saquejat les finances de les administracions són al carrer impunement.

La plataforma es referma en la seva postura i emplaça a tota la ciutadania a moure’s per l’absolució del Lluís.

Ultratge a Espanya? Judici polític! Lluís absolució!

La propera reunió de la plataforma serà el dimecres 22 de maig a les 20:30h a l’Auca Taverna.

Torredembarra, 16 de maig de 2013 / lluis.absolucio@gmail.com / @lluisabsolucio

El Manifest:

Lluís Absolució!

Un grup de persones de Torredembarra hem creat el col·lectiu “Lluís absolució!” per tal de donar suport al Lluís Suñé, veí de la vila de Torredembarra que actualment es troba immers en un procés judicial de caràcter repressiu. Els fets es remunten a l’any 2008, quan l’imputat, a través del seu blog personal, va difondre una imatge irònica en que criticava l’espoli fiscal que viu el nostre país, comparant-lo amb una comunitat autònoma espanyola. Cal recordar que aquesta és una imatge que ja corria per les xarxes socials, que no ha creat ell i que, en tot cas, va fer ús del suposat dret a la llibertat d’expressió.

El Lluís ha estat acusat “d’ultraje a la nación española” , un delicte que a l’Estat Espanyol és considerat molt greu. És per això que la cosa pot acabar amb una multa de 145 mil euros i 2 anys de presó.

Aquest procés judicial és, des del nostre punt de vista, un atac més de l’espanyolisme més ranci de l’Estat, que està impulsant la por i la criminalització per aturar els moviments socials que qüestionen l’actual sistema.

El Lluís no és un regidor corrupte, ni desnona a famílies de la seva única llar. El Lluís no rescata a bancs i caixes, ni té els seus diners als paradisos fiscals. El Lluís no envia a la presó a la gent que es manifesta per un futur millor. El Lluís forma part del teixit associatiu de Torredembarra, un company que, des de fa dècades, segueix estan al peu del canó i vinculat amb els moviments socials i veïnals de la nostra vila. És una persona reconeguda per la seva tasca i pel seu compromís i és per això, i només per això, que actualment és perseguit i probablement condemnat.

Nosaltres, des del grup de suport al Lluís, exigim la seva immediata absolució. No només això: ens afegim a la petició popular per l’amnistia per totes les persones que estan sent perseguides a Catalunya per la seva militància política. Exigim la fi de qualsevol mesura repressiva contra els anhels de llibertat dels Països Catalans. Exigim la posada en pràctica del dret a l’autodeterminació, la única sortida democràtica que pot posar fi al conflicte polític que enfronta el nostre poble amb els Estats i institucions que ens governen.

Animem al conjunt del país a mobilitzar-se i a difondre aquest cas. Només juntes i junts podrem parar els peus d’aquells que ens neguen la possibilitat de caminar i avançar.

Lluís absolució! Ultratge a Espanya? Judici Polític!

Grup de Suport LLUÍS ABSOLUCIÓ!

Torredembarra. Baix Gaià. Països Catalans.”

L'organització demana que es tingui en compte els discapacitats visuals

L’ONCE i la seva Fundació, des que es va instaurar el dia 17 de maig com a Dia d’Internet, aprofiten la jornada per apropar les persones amb discapacitat a les noves tecnologies i per reivindicar el seu dret a accedir en igualtat de condicions a la societat de la informació, la comunicació i el coneixement, cosa que en moltes ocasions no és possible.

L’organització reivindica l’accessibilitat dels serveis oferts a través d’internet, per evitar que una part de la població es quedi sense les opcions que ofereixen. Les persones amb discapacitat també volen poder accedir a la seva entitat bancària, comprar-se un bitllet, participar en la visita virtual d’un museu, utilitzar els comparadors de productes…

La Llei 26/2011 estableix l’obligatorietat que les pàgines d’Internet de les companyies amb vendes superiors als 6 milions d’euros haurien de ser plenament accessibles abans del 31 de desembre de 2012, qüestió que encara dista molt d’haver-se complert.

En una societat en la qual la tecnologia d’última generació i Internet s’han convertit en la principal via d’accés a la comunicació i a la informació, cal eliminar les barreres que encara existeixen en els entorns de pàgines web, continguts digitals, eines tecnològiques…

Dijous 30 de maig, tindrà lloc a les 18.30 h, al Saló d’Actes de la Direcció de Suport de l’ONCE a Tarragona (Rambla Vella,10 de Tarragona), la conferència Seguretat a la Xarxa, impartida pels Mossos d’Esquadra, sobre consells per a pares i mares; temps lliure i Internet; avantatges i desavantatges d’Internet; continguts inadequats i il·legals, la contrasenya, els virus; xats i missatgeria instantània, els blocs  o la càmera web, entre d’altres.

Dispositius tàctils

L’ONCE i la seva Fundació consideren que, per millorar l’accessibilitat i usabilitat d’Internet per a les persones amb discapacitat visual, és necessària la formació i conscienciació dels dissenyadors de pàgines web i altres mecanismes tecnològics en els principis i tècniques de disseny accessible, sense oblidar la formació dels usuaris i la recerca dels millors sistemes de navegació.

Davant el doble risc d’exclusió que corren les persones grans amb discapacitat l’ONCE ha centrat una bona part de les activitats programades per tot l’Estat a apropar la tecnologia a aquest col·lectiu.

Dins d’aquest especial interès cap als grans, cobra un protagonisme destacat la difusió de l’ús de la Biblioteca Digital que l’ONCE (BDO) posa a l’abast de tots els seus afiliats a través de la seva pròpia web. En l’actualitat, la BDO compta amb un fons bibliogràfic de 37.300 obres tant en format TLO (en sistema braille per reproduir a l’ordinador) i com Daisy (àudio digital).

Actes de demostració i reivindicació

L’ONCE dedica el cupó del 16 de maig al Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, que té lloc el dia 17. Cinc milions de cupons donaran suport l’adaptació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació pel seu ús per persones cegues o amb altres discapacitats.

Interior dels Jutjats de Tortosa

Ja fa uns mesos que vaig denunciar públicament la miserable actuació del jutjat nº2 de Tortosa, un jutjat que tradueix el meu nom a un altre idioma. Malgrat presentar-me personalment en aquest jutjat, fa ja uns mesos, amb el DNI a la boca per demostrar el meu nom oficial a tots els efectes i sol·licitar la modificació de l’error comès en aquest jutjat, malgrat haver de contractar a un advocat per poder retirar una simple documentació, ja que aquest jutjat es va negar rotundament a que jo mateix pogués fer-ho, malgrat que el meu advocat no va tenir altre remei que redactar un escrit sol·licitant la rectificació corresponent i passats ja uns mesos, avui em trobo amb la “sorpresa” d’un avís de certificat del mateix jutjat i amb la traducció del meu nom a un altre idioma.

Com no pot ser d’una altra manera, demà mateix em personaré a l’oficina de Correus de Tortosa per retornar aquest avís, pel simple motiu que és una persona desconeguda a l’edifici on resideixo. Hauré de, per segona vegada, personar-me en aquest jutjat, amb el DNI a la boca per demostrar la meva identitat i tinc la impressió de que tindrem més que paraules (l’anterior ocasió encara vaig intentar mantenir l’educació), sent molt probable que ja no pugui sortir del jutjat i algú m’hagi de portar tabac.

Puc entendre que un jutge – suplent, segons m’han comentat – no hagi de fer grans literatures, no hagi d’escriure novel·les, no hagi de fer grans escrits en català. No és la seva feina. El que no es pot entendre de cap de les maneres és que si està aquí, a Tortosa, vingui d’on vingui, no tingui interès per aprendre el nostre idioma i, com a mínim, no faci un esforç per poder defensar-se en aquest idioma, almenys dins del seu àmbit laboral. Crec que és el que faríem tots si haguéssim de guanyar-nos les garrofes en qualsevol lloc, però el que no té nom és que no sigui capaç d’escriure correctament un nom propi. Això va més enllà de la simple incultura, això ja és poca vergonya, mala bava, aberrant i indecent.

Ja fa molts anys, crec recordar que era un polític andalús, deia quelcom així: “En aquest país, la justícia és un ‘caxondeo’”. Es quedava molt curt.

Vull acabar amb una vella dita: “Si els rucs volessin, mai veuríem el sol”. Potser, per poder arribar a aquest jutjat, calgui agafar un avió.

Josep Mercadé

Fent jocs de paraules i intentant amagar la realitat, el gerent de la Regió sanitària de Tarragona, ex alt directiu en excedència política de Santa Tecla, ha volgut fer veure que al Centre sociosanitari Francolí i a l’empresa GiPSS no passa res, quan la pròpia empresa va anunciar acomiadament de personal i el trasllat de 15 llits. Les dades de CGT sobre la pèrdua de 123 llits a l’Hospital de Sant Joan els darrers quatre anys són eloqüents. Hi ha una operació encoberta per primar la sanitat privada davant de la pública, i sempre succeeix quan CiU governa la Generalitat.

Pedro Sánchez

Però moltes d’aquestes competències -com passa a alguns municipis nuclears fent o ficant en dubte la seguretat nuclear dels ciutadans i ciutadanes, que com podem veure des de fa 25 anys aproximadament que porta operant a la zona la central de Vandellòs, els recursos d’emergències, les carències en l’operativa de simulacres reals, etc- deixen palesa la manca de prevenció i la poca previsió d’alguns polítics i alcaldes envers el territori i el seus municipis.

Com ha passat a municipis com  Flix, on Ercros ha deixat un territori contaminat i amb una situació molt greu. Aquesta gestió dolenta per part d’alguns dirigents s’ha d’acabar, doncs avui en dia no es pot permetre que tot valgui, que es pugui contaminar o  tenir una zona o municipi insegur o amb riscos.

És per això que si mirem enrere fent una mica de memòria històrica veurem com alguns representants no han estat corosos  amb la previsió, la seguretat i la sostenibilitat del territori, deixant sense la seguretat necessària els municipis i tenint-los durant molts anys a la sort del que pugui passar.

Podem observar com alguns dels dirigents que durant anys ens han tingut així, reconeixen ara que pagaven i assumien competències que potser no eren d’ells.

Senyors responsables i polítics, ja n’hi ha prou de gestionar d’aquesta forma, ja n’hi ha prou de no fer prioritària la sostenibilitat i el futur del territori, doncs les accions i males gestions realitzades fins ara, tots veiem com ens estan deixant els municipis i territoris actualment. Senyors responsables, si creuen que no en saben més, deixin de mal gestionar i marxin cap a casa.

Pedro Sánchez

Alexandre Fuentes Sánchez és secretari de Cultura, Esports i Moviment Europeu de la JSC-Tarragona

Aquesta idea és falsa, nosaltres serem el que vulguem ser, nosaltres decidirem el nostre futur, i per això hem d’unir-nos i lluitar contra governs estafadors que estan destruint vides. Ens hem d’organitzar, hem de sortir al carrer en massa, hem de paralitzar aquestes mesures, hem de lluitar.

L’any 1968, a França, estudiants i bona part dels intel·lectuals de l’època, van aconseguir mobilitzar més de nou milions de persones a la universitat de la Sorbonne de París, van dir prou al govern de Charles de Gaulle i el van obligar a dimitir. Dos segles abans, es va acabar amb l’Antic Règim, i es van promulgar uns valors de llibertat, igualtat i fraternitat que ara són inexistents. Ara se’ns vol negar la llibertat de sortir al carrer, perquè fem “escraches”, perquè som violents, no ens confonguem, se’ns vol negar el pensament, perquè si pensem podem posar en alerta aquest sistema i aconseguir tombar-lo. Tampoc tenim igualtat, perquè si n’hi hagués no hi haurien cases buides, i per contra gent suïcidant-se perquè els desnonen, això és igualtat? No tenim igualtat d’oportunitats, molts no poden accedir a la universitat perquè no poden pagar matrícules astronòmiques, i això fa que només estudiïn els fills de pares rics a qui el sistema beneficia, i allunya de les universitats a grans lliurepensadors que potser es plantegen alternatives diferents. Tot això crea un clima de tensió i per descomptat elimina la fraternitat entre tots nosaltres.

En conclusió, Europa està en decadència, Europa s’està destruint, Europa és destruïda per una unió de països capitalistes que acabarà amb les esperances de tots nosaltres. Avui 9 de maig,  dia d’Europa, us demano que ens aturem uns minuts a pensar en el la realitat que ens envolta, i a partir d’allà decidim si ens agrada el món en què vivim. Plantegem-nos com podem intentar canviar-lo.  Des de la  Joventut Socialista de Catalunya no romandrem callats i farem el possible per canviar aquesta realitat europea i per recuperar els valors que mai hauríem d’haver perdut.

Alexandre Fuentes Sánchez

Secretari de Cultura, Esports i Moviment Europeu de la Joventut Socialista de Catalunya-Tarragona

Ricard Checa és president del Sindicat de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Tarragona

No faig demagògia ni intento provocar alarma, però estic preocupat amb les presons del nostre país. No fa gaire un intern va fugir després de ser substituït pel seu germà. Ara, tres presos intenten fugir aprofitant la confusió arran d’un suïcidi a la infermeria del centre. I resulta que el director general d’institucions penitenciàries, Xavier Martorell, es renta les mans i atribueix la responsabilitat a un funcionari per no haver activitat el protocol d’emergència. Ha optat per la via més fàcil.

El cert que és que res està clar. No se sap per què s’ha suïcidat una persona –l’acusat de matar l’exparella a Reus–  a la infermeria? Com és possible que un intern s’escapi per la teulada? I què passa realment amb la seguretat a la presó de Tarragona?

Podem, demagògicament, atribuir la culpa a les retallades en personal i seguretat, però crec que hem d’anar més enllà.

Xavier Martorell hauria de posar el seu càrrec a disposició del conseller. Des de principis d’any a Catalunya s’han donat a la fuga 9 presos i quatre continuen desapareguts. No és, òbviament,  el culpable de la fuga, però és el responsable polític i n’ha d’assumir les conseqüències.

No em serveix que ara s’alimenti el debat sobre la presó del Catllar i els motius que retarden la seva inauguració. Em preocupa, i molt, la situació de les nostres presons, la situació laboral dels seus funcionaris i dels reclusos.

Ha quedat clar que la manca de seguretat és una evidència. Com és possible que des de fora es puguin llençar coses a dins, com ara telèfons mòbils, armes… droga? I com és possible que algú pugui escapar-se? La culpa no és, òbviament, del funcionari però sí de les instal·lacions i del sistema de seguretat. L’intent de criminalitzar el funcionari és una estratègia política inacceptable i absurda. Xavier Martorell, esquitxat per l’escàndol  d’espionatge de Método 3, ha de dimitir immediatament i esbrinar amb tota mena  de detalls què està passant a les presons de Catalunya. Esperem que el conseller de Justícia doni les explicacions escaients i que, d’una vegada per totes, deixi de protegir la gent del seu partit i faci justícia, encara que això representi fer rodar caps.

Les retallades i un funcionari desbordat no poden ser l’excusa perfecta per lliurar un polític de responsabilitats. La seguretat ha d’estar per damunt de totes les estratègies polítiques i partidàries. Abans de tot, necessito saber què passa a la presó…

Ricard Checa

President del Sindicat de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Tarragona

Central de Caixabank a Barcelona

L’Audiència de Barcelona arxiva el cas CaixaBank contra 8 activistes d’Ecologistes en Acció pels quals es demanaven fins a 8 mesos de presó. El fallo contraresta l’estratègia de criminalització de la protesta social en un procés en el qual l’organització ecologista ha rebut la solidaritat de més de 200 organitzacions i de prop de 6.000 persones en sol dues setmanes.

Al desembre de 2011 membres i simpatitzants d’Ecologistes en Acció, van desplegar tres pancartes a la seu central de CaixaBank a Barcelona amb els textos “La Caixa arrasa el planeta”, “Justícia social i ambiental” i “Allibera’t de la banca”. Vuit dels participants van ser identificats i la fiscalia va demanar per a ells gens menys que vuit mesos de presó pel suposat delicte de “allanamiento de establecimiento abierto al público”.

El cas va passar a l’Audiència Provincial de Barcelona, que ha decidit estimar el recurs presentat per Ecologistes en Acció. El tribunal ha determinat el sobreseïment provisional de les actuacions. No hi haurà judici ni els activistes hauran de complir cap condemna.

Ecologistes en Acció considera que es tracta d’un èxit, que prova la desproporció amb la qual es persegueix la protesta social i les accions directes no violentes. També demostra la necessitat d’una estratègia legal efectiva i de la mobilització ciutadana per contrarestar la repressió.

I és que un total de 266 organitzacions van signar un manifest en el qual es demanava que la causa s’arxivés, exactament el que ha ocorregut finalment. Alguns d’aquests grups fins i tot van portar l’exigència a la recent Junta d’accionistes de CaixaBank. I prop de 6.000 persones es van sumar, en sol dues setmanes, a la ciberacció llançada en suport dels activistes. Ecologistes en Acció agraeix profundament el decisiu suport i la solidaritat.

Al llarg de tot el procés, Ecologistes en Acció ha defensat la legitimitat de la desobediència civil i s’ha reafirmat en les acusacions contra CaixaBank en diverses accions i declaracions davant el jutge. I ha subratllat la desproporció de les actuacions del banc i la fiscalia.

Tot això ha tingut com resultat una major visibilitat de les denúncies sobre les activitats de CaixaBank: la seva corresponsabilitat en la destrucció del patrimoni natural i en l’encariment de l’habitatge durant els anys de la bombolla immobiliària i urbanística, la recepció de generoses ajudes públiques per a la seva expansió al mateix temps que es realitza una reducció de plantilla d’al voltant del 10%, l’evasió d’impostos fent ús de paradisos fiscals, la seva responsabilitat en les activitats destructores de Repsol (canvi climàtic, destrucció de la biodiversitat, desplaçament de pobles indígenes…), Gas Natural – Fenosa (encariment del servei de la llum privatitzat, retallades a les renovables…) o Agbar (privatització de l’aigua…).

Ecologistes en Acció vol mostrar aquest exemple just ara que comença un maig calent de mobilitzacions per animar a tothom a sortir al carrer perquè sí es pot resistir enfront de la repressió.

Ecologistes en Acció

Xavier Martorell, director general de Serveis Penitenciaris

Dos presos han fugit avui de la presó de Tarragona en una peripècia pròpia de les pel·lícules, aprofitant la confusió en haver-se produït un suicidi i a resultes d’un error d’un veterà. El director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Xavier Martorell -més conegut pels episodis surrealistes amb l’empresa Método 3 i més conegut també per ser l’home que mai no dimiteix en serio-, ha donat avui la cara davant la premsa de Tarragona després d’aquest notable fiasco en matèria de seguretat. Fa temps que els sindicats denuncien i protesten per les condicions materials i laborals en què els treballadors de la presó desenvolupen la seva feina.

Activitats lúdiques per a la mainada

Ja fa 35 anys que l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona (APPC) va iniciar la seva trajectòria. Per celebrar aquesta efemèride, l’entitat ha decidit organitzar un sopar solidari, que tindrà lloc el proper 17 de maig al Tinglado 1 del Port de Tarragona, gràcies a la col·laboració de l’Autoritat Portuària.

Durant l’acte, que estarà conduït pels periodistes Raquel Sans i Ricard Lahoz, s’entregaran diversos reconeixements a les persones i institucions que han col·laborat, al llarg d’aquests anys, amb La Muntanyeta. “Amb aquest esdeveniment volem reconèixer la implicació de tota la societat civil amb el nostre centre durant aquests més de 35 anys”, comenta Jaume Marí, director general del centre.

El món de la natació, present a les activitats del centre

També s’entregaran els primers premis APPC, que tenen com a finalitat reconèixer l’aportació de la institució pública, institució privada i persona física que ha fet més per La Muntanyeta i per la paràlisi cerebral. El jurat ha decidit guardonar, en aquesta primera edició dels guardons, Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS) pels serveis que ofereix a l’entitat, Fundació PortAventura per la seva implicació amb el projecte de futur de La Muntanyeta, i Cèsar Puig, per la seva perseverança en la defensa dels drets de les persones amb paràlisi cerebral. Els premiats rebran un disseny de l’artista tarragoní Joan Blázquez. El jurat també va decidir atorgar un premi fora de les bases a Fundación Vodafone España, per tirar endavant projectes de noves tecnologies per a persones amb paràlisi cerebral en l’àmbit estatal.

Està previst que l’acte comenci a les vuit del vespre, i ja hi han confirmat la seva assistència personalitats com l’expresident Jordi Pujol, que l’any 1992 va inaugurar la residència del centre.Muntanyeta de St. Pere s/n – 43007 TARRAGONA – Tel. 977 217 604 – FAX 977 248 396. NIF G43026780 http://www.appctarragona.org – correu electrònic: appc@appctarragona.org.

Muntant a cavall

Les persones que vulguin assistir al sopar solidari, que compta amb la col·laboració  de CuinaGestió, una empresa de proximitat en el sector de la restauració social compromesa amb les economies locals i els col·lectius mes vulnerables, s’han d’inscriure a través de la pàgina web de l’entitat o bé a les oficines del centre, situades a Muntanya de Sant Pere, s/n, Tarragona. Les inscripcions per al sopar, amb un preu de 30 euros, finalitzaran cinc dies abans de l’esdeveniment, és a dir, es podran realitzar fins al 12 de maig.

Per a les persones que no puguin assistir a l’acte però que hi vulguin col·laborar, hi ha disponible una fila zero per a poder fer donatius. També ho poden fer al número de compte de la Fundació La Muntanyeta: 2100-3503-38-2200134726 (La Caixa).

L’acte estarà amenitzat per l’orquestra de La Bona Sort, encapçalada pel musicoterapeuta José Manuel Pagán.

L’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral – La Muntanyeta, és una entitat sense ànim de lucre que gestiona una Escola d’Educació Especial, un Centre Ocupacional i una Residència per a persones amb paràlisi cerebral. La finalitat de l’associació és la defensa dels drets de les persones afectades de paràlisi cerebral i/o etiologies similars, i la garantia de l’exercici d’aquests drets, a més d’oferir-los tots els serveis necessaris per la seva educació, atenció a la salut, atenció residencial, inserció social, inserció laboral, gaudiment de l’oci i temps de lleure i tot allò que permeti el seu desenvolupament i benestar de les seves famílies.

Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona