Javier Vilamayor al seu despatx de l’Ajuntament. Foto: Tarragona 21
Els Jocs Mediterranis s’han convertit en el gran projecte d’aquests pròxims anys per la ciutat. Uns jocs que el 30 de juny de 2017 han d’aixecar el seu teló i que ara mateix s’han situat a l’ull de l’huracà pels partits de l’oposició al consistori tarragoní.
El segon tinent d’alcalde d’Esports i Jocs Mediterranis de l’Ajuntament de Tarragona, Javier Vilamayor reconeix al Tarragona21 que confia a assolir els objectius marcats i fer els millors Jocs Mediterranis a Tarragona.
A hores d’ara es negocia amb Octagon (empresa encarregada de buscar espònsors) per saber en quin punt es troba la inversió dels patrocinadors. Quin és l’estat exacte de les negociacions?
Els patrocinis segueixen el seu curs i hem volgut explicar amb transparència en quin moment estem. Vam buscar en el sector privat una agència de patrocini perquè consideràvem que una administració pública no té ni experiència, ni mitjans per fer aquesta gestió.
El 15 maig 2014 es va fer el concurs on va sortir guanyadora Octagon. El contracte amb aquesta empresa preveu uns controls de patrocini global amb una revisió periòdica i ordinària. Aquest 30 de juny l’empresa ens ha lliurat un informe de situació. Estem encara estudiant l’informe.
En el cas que no es compleixin els acords la primera acció seria que Octagon perdi l’exclusivitat. L’empresa seria també sancionada econòmicament i l’Ajuntament obriria a altres empreses la captació de patrocinis. L’objectiu és captar 30 milions d’euros.
Si això s’acaba produint creu que és un pas enrere important pels Jocs?
No, ho veuria com un tràmit normal fent ús de les clàusules que preveu un contracte. L’Ajuntament va preveure unes accions que per si no es complia el contracte i per tant les aplicarem. Ara mateix tenim confirmats uns 9 milions d’euros, estic convençut que assolirem el patrocini pels quals vam fer tot un pla estratègic. Tenim tres tipus de patrocinadors: Socis/Patrocinador principal i Col·laboradors.
Ens plantegem també crear una direcció d’explotació comercial dins l’organigrama dels jocs i que col·labori en l’obtenció de patrocinis.
Els Jocs s’han convertit en l’ase dels cops en aquestes primeres setmanes de mandat. Entén la postura dels companys de consistori?
Nosaltres no vam concebre presentar la candidatura perquè fos un element de crispació política i inestabilitat. Es va presentar amb l’equip de govern amb ERC, octubre de 2011 per construir junts una ciutat millor
Des del 13 de juny hem fet una ronda amb tots els partits per explicar en quin moment es troben els Jocs perquè volem que sigui tot transparent.
Percebo que aquest tema ha entrat a l’agenda però nosaltres tenim voluntat de consens. Estem convençuts que hi ha molts més elements positius que riscos. Els Jocs són un objectiu d’ampli abast que és un projecte de ciutat i de país més enllà de partits polítics.
Aquests Jocs ens han de permetre superar una visió pessimista i victimista de Tarragona. Som la capital d’un gran territori i farem uns jocs perfectes.
En quin moment estem dels Jocs?
Estem en la fase definitiva. Estaríem en l’enlairament del coet o de l’avió. L’avió estaria pendent de l’enlairament definitiu. És una operació molt complexa. Hem fet un gran esforç per a la planificació i els que ens estan avaluant des de fora ens diuen que ho estem fent bé.
El Pavelló Sant Jordi és el primer pas ferm per començar a fer realitat les infraestructures?
El pavelló Sant Jordi és una bona pràctica de col·laboració institucional i d’entesa pública i privada. La Generalitat ha donat un dret de superfície de 75 anys a la Universitat Pública (URV). La seva construcció per part de l’empresa sevillana Viding, ajuda a resoldre un dèficit d’instal·lacions esportives al centre de la ciutat.
El Pavelló servirà pels Jocs però sobretot servirà després dels Jocs per donar servei al personal universitari i aquells tarragonins que el podran gaudir.
El Sant Jordi pot ser la primera peça però estic segur també que el Palau d’Esports que farà la Generalitat per 5.000 espectadors, a l’anella Mediterrània, serà una obra essencial i que ens ajudarà a cobrir un dèficit important que tenim amb altres capitals.
L’Estat encara no ha fet arribar els 15 milions d’euros aparaulats. Hi ha un pla B real?
El Govern d’Espanya és conscient d’aquesta oportunitat i mai, mai i cap dels contactes que hem tingut amb l’Estat ens fa preveure que no compleixin aquest compromís.
Evidentment que hi ha un pla B. Estem preparats per qualsevol situació. Seria temerari per part meva no preparar-me per aquest escenari en cas que no hi hagi compromís per part d’alguna de les parts acordades. Sempre m’ha agradat agafar-me a una dita “Preparat pel pitjor i espera el millor”.
Nosaltres volem seguir mantenint el màxim nivell esportiu i el màxim nombre de disciplines a Tarragona. En cas d’haver de posar en funcionament el pla B haurem de veure com poden distribuir els esports però no volem acceptar perdre aquestes disciplines.
Quines han de ser les prioritats?
Resoldre el pavelló Sant Jordi, urbanitzar una zona que és un solar entre els barris de Camp Clar i Bonavista, tancar el Pla Parcial 10 Ikea i urbanitzar una zona que és un solar. La construcció d’un pavelló de 5000 espectadors, i el fet que quatre instal·lacions com són: el pavelló del Serrallo, el pavelló de Camp Clar, el pavelló de SPiSP i el camp de futbol de Torreforta tindran millores de més de 2,7 milions d’euros millores per part de la Diputació.
Tots aquests projectes estan molt enfocats a la dinamització econòmica i crear ocupació. Qui no vulgui donar suport als jocs haurà de presentar projectes alternatius que siguin capaços de crear un llegat econòmic i social com el que nosaltres plategem.
Vilamayor al final a la dreta en la seva presa de possessió del càrrec el passat 13 de juny. Foto: Tarragona21
Més enllà dels Jocs vostè és el nou conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona. Ja ha parlat amb els clubs i han començat a negociar les subvencions?
Jo el primer que he fet ha estat adreçar una carta com a nou regidor d’esports. Em presento i faré una reunió.
Els objectius han de ser la de reforçar la forta xarxa social i esportiva a Tarragona i s’ha de fomentar l’esport base. No podem entendre uns Jocs Mediterranis sense això.
Els reptes han de ser els de potenciar el foment de l’esport base, millorar les instal·lacions esportives, millorar la pràctica esportiva i anar acollint proves i esdeveniments esportius. Una de les coses que no hem fet prou bé és explicar el retorn econòmic que té el turisme esportiu.
És sostenible el futbol dels barris a Tarragona?
S’ha d’abandonar una manera de fer política antiga i el moment econòmic que vivim ens ho ha deixat clar des de fa uns anys que no era sostenible l’antic model dels clubs territorials de la ciutat. La idea ha de ser educar a través de l’esport i fer servir l’esport com un element educatiu i pedagògic.
Ara hi ha clubs que estan fent molt bé les coses amb tasques solidàries i benèfiques amb les quals donen oportunitats als seus jugadors com pot ser el cas del Racing Club Bonavista juntament amb altres clubs. Hem de ser tots conscients del moment que vivim.
Podrà seguir el CBT a la LEB Plata?
Estem acabant de desbloquejar alguns temes pendents, haurem d’esperar els pròxims contactes per poder acabar de tancar els serrells amb el club.
He parlat amb els seus representants. El CBT és el màxim representant del bàsquet de Tarragona ara mateix i hem d’intentar que segueixi representant a l’esport de la ciutat.
En l’àmbit personal es parla de vostè com a successor de Ballesteros. Es veu encapçalant la llista del PSC d’aquí a quatre anys?
Agraeixo la confiança que té amb mi l’alcalde. Em fa feliç que pensin que estic preparat. Ara mateix l’únic que em preocupa és fer uns bons jocs i intentar que l’espot de Tarragona estigui el més amunt possible. El temps en política és enorme i tenim un alcalde fantàstic.
Pocs ens podíem pensar que el Jordi Ferré marxés als núvols, però ha estat així. Concretament a un núvol que és on viu fa uns dies. Ara, des de la seu de la Corredoria d’Assegurances de Tarragona, SA, ens interessem en saber què hi déu fer allà dalt i perquè hi ha anat. I per això l’hem contactat, per parlar-hi.
Jordi, què hi fas dalt del núvol?
Vaig rebre un whatsapp que em deia que pugés al núvol i com sempre he sigut una persona inquieta, com marca el caràcter tarragoní, doncs hi he pujat. I aquí a dalt, al núvol, m’hi he trobat moltes coses relacionades amb el món de les assegurances que és el meu món professional. Des d’aquí ja estic veient evolució del sector assegurador.
Però, què hi ha exactament?
Aquí al núvol hi veig desenvolupament assegurador per la ciutat. Hi veig noves formes d’interactuar entre les tarragonines i els tarragonins i les seves pòlisses d’assegurances. Hi veig una molt millor relació entre els ciutadans i les assegurances. I més concretament, amb la corredoria que porta el nom de la ciutat de Tarragona.
Des del núvol veig que serà encara molt més fàcil cobrir les necessitats asseguradores dels particulars o dels empresaris, que hi haurà una major relació entre la corredoria i les entitats i les corporacions de la nostra ciutat. I ho veig tot just ara que és un moment perfecte per treballar des de la coherència i responsabilitat social, mediambiental, de gènere, i per a la canalla. Estic content.
Escolta Jordi, a part de tu, hi pot pujar algú més al núvol?
Sí, i tant!. Aquí al núvol s’hi esperen tants tarragonins com els qui vulguin pujar. Hi poden venir tots aquells que ara ja són amics i clients, però també tots els altres que s’hi vulguin afegir. Veig que tothom s’hi pot sumar. Veig que com més serem, més Tarragona farem.
I quan tens previst baixar del núvol per explicar-nos molt millor tot el que hi ha?
Jo crec que la tornada la faré d’aquí a uns dies, el proper 5 de desembre. Fem una cosa, quedem sobre les set de la tarda al Balcó del Mediterrani i d’aquí podem anar baixant tot passejant per la Rambla fins la Cambra de Comerç. I allí ja us ho explicaré tot. No us ho perdeu, eh!
Caram Jordi, quin misteri… segur que el dia 5 serà gran per la ciutat de Tarragona! Ens esperarem!
Joaquín Ruiz de Arbulo és membre del comitè científic del Congrés
Amb la celebració del segon Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, Tarragona21 ha parlat amb Joaquín Ruiz de Arbulo, membre del comitè científic del Congrés i professor de la Universitat Rovira i Virgili. Ruiz de Arbulo defensa la creació d’un consorci que defensi una política unitària per lluitar i conservar el patrimoni històric de la ciutat de Tarragona.
Acaba de començar el congrés, què oferiu?
Ja hem començat, tenim de moment 160 persones i segurament arribarem al voltant de les 200, incloent estudiants que s’escapen de la universitat una estona i també tenim actes oberts, algunes ponències les desplacem a última hora del dia perquè la gent de la ciutat que tingui interès per veure i viure conferències entorn la figura d’August, hi pugui assistir.
Quins objectius teniu?
Els objectius de la reunió científica sempre són, primerament, presentar les novetats, poder discutir-les i finalment publicar-les l’any vinent. Per això ens reunim historiadors i arqueòlegs de la zona, de diferents jaciments arqueològics d’Espanya i també de Itàlia i França; i així conèixer quines són les últimes troballes o plantejaments que s’estan fent en les investigacions.
Per què fer conferències per a tothom?
Senzillament es tracta que la gent pugui participar. Normalment, els congressos són per especialistes. Però no és el mateix fer un congrés d’economistes que no fer a Tarragona un de mon romà. Els tarragonins coneixem el patrimoni de la ciutat gràcies en bona part al Tàrraco Viva, la qual veiem que desperta passions entre els ciutadans. Amb aquestes conferències es vol obrir unes de les nostres sessions perquè a tothom què li interessi, pugui veure com és un congrés des de dins.
Es podria organitzar aquest congrés de manera anual?
Realment seria molt dur. Ara el congrés funciona, consisteix en un any fer el congrés per a l’any següent fer la publicació del meu estudi. És a dir, aquestes reunions són la primera part on presento el meu estudi als col·legues. Aquests, si hi ha alguna cosa a debatre o possible modificació, ho parlem i d d’aquesta manera puc acabar de completar aspectes que no havia tingut en compte per finalment, l’any vinent poder-ho publicar.
Com es troba la protecció del patrimoni a Tarragona?
Estem treballant molt, s’està intentant fer bé però és pot fer millor. Potser encara a Tarragona ens manca una política més unitària, de la qual d’alguna manera aquest congrés pot ser un primer pas. Gràcies a Mútua Catalana és la primera vegada que totes les institucions amb responsabilitats en patrimoni a Tarragona ens unim per fer una iniciativa conjunta. Fins ara, no l’havíem fet mai, i és curiós que hagi estat un ens neutral el que ho hagi plantejat.
Què s’ha de tenir en compte en la conservació del patrimoni?
El patrimoni funciona com si fos un triangle de tres vèrtex. El primer és investigar, generar coneixement. Si no sabem com funcionava l’antiguitat, quines restes són importants i quines no, difícilment podrem anar al segon vèrtex. El segon consisteix la conservació i restauració del nostre monumental patrimoni. Dificilment si no coneixem la importància deles coses no podrem conservar-les. El tercer vèrtex és la divulgació del patrimoni, el qual una vegada conegut i conservat, s’ha de donar a conèixer a la població perquè el puguin gaudir. Això ha de funcionar sempre lligat, no té sentit que només fem investigació si no conservem ni difonem. Es tracta que aquest triangle no es trenqui.
Com podem tirar endavant i donar importància a aquesta política unitària?
A Tarragona, des de fa anys, s’està treballant en la creació d’un consorci per treballar plegats. S’ha de tenir en compte que hi ha moltes entitats que actuen per la conservació del patrimoni: URV, Entitats Municipals, Generalitat, Arquebisbat, Autoritat Portuària, Consell Comarcal, Societat Arqueològica, Museus…
En què consistirien les funcions?
Es tractaria tracta de poder establir uns mecanismes per saber quines són les responsabilitats de les diferents entitats, a què estan dedicant la seva feina concretament per poder complementar la feina i treballar plegats. És una idea que pot ser realment útil
Aquest congrés suposa un pas més per la creació d’aquest consorci?
Sí, diguem que és una mostra de que es poden fer coses plegats i que, si treballem junts, els resultats són millors. Ciutats com Mérida o Córdoba són un exemple dels bons resultats d’un consorci.
Per quan estarà llest?
No hi ha un termini establert per la creació, potser la situació política actual no és la més adient amb tants moviments. Igualment, es pot veure com una política de futur, un element del qual quan es parla a nivell polític i informal tothom hi està d’acord, factor favorable. Però hem de trobar la forma de com fer grans projectes col·laboratius i vetllar per la protecció del nostre patrimoni
Per què han de donar importància els tarragonins a aquest congrés?
Perquè tots som part de la nostra història, a la nostra epidermis està escrit el perquè de la nostra cultura i la nostra forma d’actuar. Tot el que som a Tarragona és fruit de molts segles que ens han condicionat i ens han fet com som. Tenim unes arrels que els tarragonins podem veure mentre passegem, per tant amb aquest congrés donem vida i posem cares als monuments. D’aquesta manera, és més fàcil entendre com era la societat que els va fer i perquè nosaltres som com som.
L'alcalde de Vilallonga del Camp, Francesc Xavier Armengol.
La Festa Major d’Hivern de Vilallonga del Camp ha dut amb ella el fred. L’ambient a la vila es respira mogut. Al Tarragona21 hem parlat amb l’alcalde de la vila, Francesc Xavier Armengol, perquè ens expliqui les expectatives d’aquesta Festa Major d’Hivern.
Com es presenta la Festa Major d’Hivern a Vilallonga?
En principi amb molta il·lusió i esperant que tot surti correctament perquè tothom pugui gaudir d’aquest cap de setmana.
Què destacaria de la Festa Major d’aquest any?
Cada any s’intenten fer els actes més reixits possibles perquè tothom gaudeixi però aquest any tenim com a acte novedós el bateig del primer gegant del poble, el rei Alfons I, el què ens va donar la carta de població a Vilallonga del Camp.
Com sorgeix aquest gegant?
Des de l’Ajuntament hem muntat un gegant i una colla gegantera i, en aquesta línia, hem intentat buscar dins de la història algun personatge representatiu. Ens va semblar que el aquest rei podria ser un bon personatge per tenir el primer gegant del poble.
Hi ha altres novetats aquest any?
Els balls són importants. Enguany, el ball principal de festa major amb l’Orquestra Principal de La Bisbal, una de les bones; i el diumenge a la tarda tenim un acte que és de festa major i a la vegada està enclavat dins de la celebració del Tricentenari. Així, portem la Jota Profana amb el Kico el Cèlio, el Noi i el grup de Ferreries, acte que penso serà molt interessant.
Quin és l’acte més participatiu de la Festa Major?
Sempre és complicat dir quin és l’acte més participatiu però els balls sempre són molt concorreguts. Enguany també el diumenge amb el vermut popular també s’ajuntem una bona colla i espero que, amb la Jota Profana, reunim a molta gent.
En el temps de crisi, s’ha ajustat molt el pressupost a l’hora de fer el programa de festes?
Sí, en general tota la legislatura ha estat on hem hagut de mesurar molt la despesa i en festes molt més. La partida de festes és una molt recorrent on pot augmentar molt la despesa, però bé hem seguit amb el model de legislatura amb un pressupost ben gestionat on hem aconseguit unes festes prou dignes.
Quant al poble quines són els principals actuacions per part de l’Ajuntament properament?
Ara afrontem el final de la legislatura i tenim unes obres que volem completar d’aquí al final. En total són tres actuacions molt importants que són la remodelació de la Plaça de l’Església, la remodelació del parc infantil de la Plaça de la Pau i la remodelació del parc infantil de la que diem la Plaça de la Zona de les Parades.
També cal destacar una què, tot i que no executem nosaltres, hem actuat molt perquè es pugui dur a terme que és l’inici de les obres d’ampliació del col·legi, el qual se’ns ha quedat petit degut a la crescuda d’habitants de Vilallonga.
Per acabar, vol fer una crida a la participació dels veïns i veïnes als actes de la Festa Major?
Animo i demano a tots els veïns perquè aprofitin els dies de festa perquè participin i s’ho passin el màxim de bé possible.
La Concubina Lídia Serrano i el Rei Carnestoltes, Adrià Esparza
Adrià Esparza, de la comparsa ‘Aquí hi ha marro’ i Lídia Serrano, de la comparsa ‘La Ballaruga’, són enguany el Rei Carnestoltes i la Reina Concubina del Carnaval 2014 de Tarragona.
Les seves colles fa uns 25 anys que van néixer i estan formades per gent de totes les edats, des de nens i nenes amb mesos fins a gent gran. A la comparsa ‘Aquí hi ha marro’ formen part unes 65 persones, destacant les dones, mentre que a ‘La Ballaruga’ hi ha més equitat de sexes entre el total d’uns 85 membres que en formen part.
Totes dues van guanyar en l’edició passada i és la Junta qui decideix entre els seus membres en qui recau aquest honor. Tarragona21 ha parlat amb el Rei i la Reina per conèixer les seves impressions i com viuen la festa i una tasca com la que encaren enguany.
Adrià Recasens: Què us suposa ser Rei i Reina del Carnaval?
Adrià Esparza: és la cara visible del carnaval i ser-ho tu mateix és molt gratificant.
Lídia Serrano: em fa molta il·lusió representar la meva comparsa i el Carnaval després de l’esforç de tot l’any i és tot un honor.
A.R: Quins objectius us heu marcat?
A.E: Gaudir, que tot surti bé i tal com està planejat o millor si pot ser i que la gent ho recordi
L.S: Divertir-nos i sorprendre a la gent que cada any és més difícil
El Rei i Concubina en l'acte de presentació del Carnaval
A.R: Quants anys fa que formeu part de la vostra comparsa i què us va incentivar a participar-hi?
L.S: Jo tinc 29 anys i fa 24 que en formo part a causa de la participació de la família que m’hi va introduir des de petita.
A.E: Sí, jo també. Algun germà o cosí formava part i des de petit t’hi acabes integrant. Jo tinc 27 anys i fa que estic a la comparsa 25. Després de tant de temps, sóc Rei per primer cop i fa molta il·lusió veure-ho i viure-ho en primera persona.
A.R: Quin és el tema o motiu de disfressa de la vostra comparsa enguany?
A.E: No ho acabaré de desvetllar però sí diré que temes encara no vistos.
L.S: Nosaltres de troians. Jo aniré d’Elena de Troia.
A.R: Què destacaríeu o recalcaríeu de diferent en la vostra colla respecte a la resta?
L.S: Cada colla és diferent. La Ballaruga treballa molt amb els detalls i elements reciclats.
A.E: Nosaltres com a Carnaval fa molt de fred, sempre anem amb molta roba.
A.R: Què és per vosaltres el Carnaval?
L.S: La data que esperem tot l’any, agafant les vacances del treball per poder-nos dedicar.
A.E: Totalment d’acord, una data fixada al calendari i un cop acaba, esperant novament les de l’any següent.
A.R: Alguna crítica o cosa a canviar?
L.S: Abans hi havia més diners i es podíem fer més actes…
A.E: No es pot demanar gaire però mentre l’Ajuntament faci esforços tots fem força per seguir endavant i que no acabi. A Santa Tecla fem la TeclaTapa per recaptar diners i és un altra data en que tots ens agrupem i que ens agrada.
El Rei i la Reina del Carnaval van formar part de la presentació del programa d’actes, també de la presentació del Ninot i Ninota i la Bóta, i aquest dimecres formaran part de la primera de les rues en la seva sortida des del Teatre Metropol a davant del Teatre Tarragona, a la Rambla Nova, on es farà el pregó i balls. També formaran part de la Gala de la Disfressa d’Or i de les rues del cap de setmana.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
