La Junta de Seguretat es va comprometre a millorar la col·laboració entre cossos policials. Foto: Cedida-J.C.Borrachero
La Junta Local de Seguretat de Tarragona s’ha reunit aquest dimecres, 17 d’abril, al Palau de Congressos de la ciutat. En la reunió, presidida per l’alcalde Rubén Viñuales, ha comptat amb la presència del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Ignasi Elena; el subdelegat del Govern a Tarragona, Santi Castellà, i els comandaments de les forces i cossos de seguretat actius a la ciutat: Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Policia Portuària. En la trobada s’ha constatat un repunt dels fets delictius, en consonància amb les dades del conjunt de Catalunya, si bé aquestes se situen per sota de les de l’any 2019, abans de la pandèmia.
En els últims dotze mesos, d’abril de 2023 a març de 2024, s’han registrat a la ciutat de Tarragona un total de 10.543 fets delictius, xifra que representa un increment del 8 % respecte els dotze mesos anteriors.
L’esforç i l’entesa dels cossos policials també ha comportat un augment significatiu del 23 % de les detencions: 1.971 respecte les 1.600 del període anterior. En la mateixa línia, també ha pujat el percentatge de resolució de fets delictius, que se situa en un 35,5 %, dos punts més que en el període anterior.
Per tipologia, els delictes contra el patrimoni són els més nombrosos: 8.459, que augmenten un 8 %. En aquest àmbit, s’ha constatat l’increment del 20,8 % dels robatoris amb força a l’interior de vehicle. En contrast amb aquestes dades, s’ha valorat positivament la disminució del 34 % dels incidents i denúncies en l’àmbit de la convivència i civisme, fins arribar a les 2.429. D’aquestes, un 32 % han estat per la tinença o consum d’estupefaents.
En aquest sentit, en l’atenció als mitjans de comunicació l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha destacat l’excel·lent col·laboració entre els cossos policials: “La seguretat no només s’aconsegueix mitjançant l’actuació policial, però aquesta actuació és imprescindible. Que la Guàrdia Urbana i la resta de cossos siguin més visibles contribuirà a que baixin les xifres. La ciutadania ha de veure més la seva policia i interactuar-hi”.
Per la seva banda, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha remarcat: “La percepció de seguretat es combat abaixant les xifres de fets delictius però també sent més visibles. Els Mossos d’Esquadra han experimentat un creixement d’efectius important en els darrers tres anys i encara es creixerà serà més en un futur; i un major nombre d’agents permetrà més proximitat amb la ciutadania”. Elena també ha destacat la recent posada en marxa de la comissaria dels Mossos a Torredembarra com un fet important pel territori, i ha explicat que les dues administracions continuen els treballs per posar en marxa la comissaria conjunta entre Guàrdia Urbana i Mossos a la plaça Imperial Tàrraco i reobrir l’antiga comissaria dels Mossos a les Gavarres.
Trànsit i seguretat vial
A la Junta Local de Seguretat també s’ha analitzat les actuacions de la Guàrdia Urbana en l’àmbit del trànsit i la Seguretat vial. Han estat 2.470 proves d’alcoholèmia i drogues a conductors, amb 359 positius (15 %); 16.637 vehicles controlats per radar, amb un total de 1.841 denúncies (11 % del total de vehicles controlats) i 1.099 accidents de trànsit.
Les xifres en matèria de sinistralitat a les vies urbanes han deixat dades ambivalents. Si bé s’ha produït una reducció del nombre d’accidents (1.099, un 3 % menys), s’han lamentat dues víctimes mortals i un repunt del 9 % del nombre de persones ferides 332 ferits (dels quals, 295 lleus).
D’altra banda, s’ha produït una reducció significativa de les denúncies per infraccions en matèria de trànsit. D’aquesta manera, en el període d’abril 2023 a març 2024 s’han emès 15.890 denúncies, xifra que suposa una reducció del 4,6 % respecte els dotze mesos anteriors).
L’APT vol ser “coimpulsora” de la reforma del Barri del Port integrant la plaça amb el Parc del Port. Foto: Cedida
El Port de Tarragona avança les idees que està estudiant per a una eventual reforma de la plaça dels Carros un cop arribi l’acord definitiu amb l’Ajuntament de Tarragona per gestionar aquest espai que, actualment, és de titularitat municipal. L’Autoritat Portuària de Tarragona vol convertir la històrica plaça en la porta d’entrada al Port de Tarragona amb una àmplia reforma del pas soterrat i de tot l’entorn, connectant-lo amb el futur Parc del Port.
“La plaça dels Carros és clau per connectar la ciutat i el barri del port amb el propi port”, explica Saül Garreta, president del Port de Tarragona, que situa la proposta de reforma d’aquest espai urbà dins del compromís històric que el Port ha mantingut amb la ciutat de Tarragona. En els darrers anys ha impulsat multitud d’espais per la ciutadania a la “frontera” entre port i ciutat, com per exemple la passarel·la, el passeig marítim del Miracle, el Km0, el port esportiu i la Marina Port Tàrraco; i una oferta cultural al Moll de Costa, Museu i Arxiu que complementa la pròpia de la ciutat. Per al president del Port, es tracta que “l’APT sigui ‘coimpulsora’ de la reforma del Barri del Port integrant la plaça amb el Parc del Port”.
El projecte del Port per a la plaça dels Carros integra el pas del tramvia, un carril bici, un amfiteatre i un pas soterrat de fàcil accés cap el Moll de Costa i el futur Parc del Port. Pel que fa a la plaça, el Port proposa combinacions de paviment, zones enjardinades i terra tou en zona de jocs, diferenciant i respectant els fluxos preferencials de pas. També preveu fer un espai de terrasses en el tram paral·lel a carrer Reial i una nova guingueta a la cantonada oposada. Al centre, proposa una petita zona en forma d’amfiteatre per activitats culturals, estada i descans, així com una zona de jocs infantil renovada, mantenint l’escultura de Mercuri observant l’espai. El projecte també preveu la supressió dels trams de carrer c/del Mar i edifici de capitania marítima, ja que –amb l’objectiu de generar més activitat al barri del Port– l’APT proposa la construcció d’un segon nivell a l’edifici de capitania marítima, traslladant les oficines a la nova planta i habilitant espais de la planta Baixa per a entitats del barri.
La plaça també actuaria com a refugi climàtic en període estival amb la incorporació d’arbrat i pèrgoles per oferir ombra, i de generador d’energies renovables amb la col·locació de plaques solars al segon pis de l’edifici de Capitania i a les pèrgoles. I finalment, tindrà en compte la separació de la mobilitat amb un espai propi per la plaça diferenciat per als vehicles i el carril bici, i fer passar el tramvia en paral·lel a les vies de tren des de carrer del Mar fins l’estació de ferrocarril.
El projecte del Port preveu millorar el pas soterrat i que el tramvia vagi paral·lel al carrer del Mar. Foto: Cedida
En conjunt, la proposta del Port de Tarragona es basa en els següents objectius. En primer lloc, minimitzar el pas de vehicles, només permetent connectar carrer del Mar amb carrer Reial, passant per davant d’un edifici d’apartaments turístics i l’edifici de duanes. En segon lloc, establir uns fluxos preferencials pel pas de persones. I en tercer lloc, en els espais resultants, crear espais pel gaudi (amfiteatre, zona infantil, zona de terrasses i zones de descans). I en paral·lel, la creació de nous locals destinats a entitats del barri, desplaçant les oficines de capitania marítima a una segona planta de nova construcció.
La porta d’entrada al Port
Una de les finalitats de la proposta de reforma de la plaça dels Carros és la millora en la connexió entre aquest espai i el port amb una àmplia escalinata amb un pendent suau per facilitar i fer més atractiu l’accés dels vianants al Moll de Costa i el futur Parc del Port.
El Parc del Port és el nom del projecte de remodelació de l’entorn de les seus administrativa i institucional de l’APT. El projecte que es va presentar al mes de maig de l’any passat després d’un concurs d’idees al qual s’hi van presentar fins a 21 equips d’arquitectes d’arreu del país, és un ambiciós procés de transformació de l’entorn urbà al voltant dels edificis de l’APT.
Es tracta d’un nou espai verd obert a la ciutadania que l’Autoritat Portuària de Tarragona confia en poder iniciar en breu el procés de licitació de les obres. L’execució d’aquestes obres per valor de 3,9 milions d’euros servirà per realitzar una àmplia renovació de l’espai dins la zona del Port proper a la plaça dels Carros amb l’objectiu de renaturalitzar-lo, fomentar la mobilitat sostenible i contribuir a la recuperació del barri del Port.
El president de l’Audiència demana més magistrats, crear una nova secció penal i poder fer judicis a les tardes. Foto: ACN/N-Bertola
Els homicidis a la demarcació de Tarragona han incrementat de nou casos el 2022 fins a quinze el 2023. Aquesta és una de les dades que recull la memòria judicial anual presentada aquest dilluns. El president de l’Audiència, Joan Perarnau, ha lamentat que l’augment d’aquests delictes està tensant encara més la ja col·lapsada Audiència. “Estem funcionant malament a nivell d’enjudiciament penal”, ha denunciat Perarnau, qui ha afirmat que, actualment, hi ha un temps d’espera d’entre tres i quatre anys i que això els porta a aplicar “de manera sistemàtica, atenuants de dilacions indegudes”. Davant d’això han demanat la incorporació de més magistrats, la creació d’una nova secció penal i poder fer judicis a les tardes.
Perarnau ha subratllat que l’increment d’homicidis registrats durant l’últim any no afecta només la demarcació de Tarragona, sinó que és una problemàtica “generalitzada” que afecta dins i fora de Catalunya. Pel que fa a la tipologia, el responsable de l’òrgan judicial ha assegurat que “és molt variada” i que no es pot atribuir a un determinat factor.
Tot i això, Perarnau ha lamentat que l’increment d’aquests delictes tensin, encara més, la “ja col·lapsada” Audiència Provincial, ja que dels quinze homicidis registrats, tretze han estat resolts i, per tant, s’hauran de fer “tretze judicis de jurat”. Segons Perarnau, tenint en compte que la mitjana d’aquests judicis és de quinze dies, hi haurà feina per a una única secció durant més de mig any.
En aquest sentit, ha recordat que tot i que la capacitat d’enjudiciament penal a l’Audiència de Tarragona és de 250 assumptes anuals, actualment, hi ha 900 casos pendents. “Això vol dir feina per a tres anys”, ha afegit. De fet, la matèria penal representa pràcticament la meitat de tots els assumptes judicials entrats. Per la seva banda, la matèria civil representa el 43%, la social el 6% i la contenciosa administrativa el 2%.
Davant d’aquesta situació, el president de l’ens judicial ha anunciat que ja han demanat un seguit de mesures correctores, entre les quals es troba la creació d’una nova secció penal per a l’Audiència de Tarragona, incrementar fins a sis els magistrats a les seccions segona i quarta, així com poder celebrar judicis a les tardes.
Un 9% més de fets delictius
En conjunt, la demarcació de Tarragona ha registrat 61.300 fets delictius durant el 2023, el que significa un increment del 9,33% respecte a l’exercici anterior. A banda dels quinze homicidis consumats, també s’han registrat 44 temptatives d’homicidi. Els delictes contra el patrimoni continuen sent els més freqüents amb 47.687 casos. De fet, representen el 78% de tots els delictes comesos. Els delictes de lesions són els segons en nombre, amb 3.555 casos (un 5% del total), i els delictes contra la seguretat del trànsit els tercers amb 3.298 casos.
D’altra banda, els delictes contra la llibertat sexual s’han xifrat en 454 casos, un 3% més que l’any anterior. En aquest sentit, Perarnau ha anunciat que la voluntat és ampliar la jurisdicció dels tres jutjats de violència sobre la dona (VIDO) que hi ha, actualment, a la demarcació (Reus, Tarragona i el Vendrell) i ampliar la seva càrrega de treball per donar un millor servei a les víctimes.
D’aquesta manera, aquests tres jutjats especialitzats podrien agafar assumptes VIDO d’altres partits judicials del territori i destensar la seva càrrega. Perarnau ha posat com exemple el jutjat número 1 de Valls, que, segons ha afirmat, “està absolutament col·lapsat” i, per tant, “el servei que pot donar en matèria de VIDO és deficient”.
Finalment, Perarnau ha afegit que es manté la problemàtica al voltant de les plantacions de cànnabis, tot i que s’hagin decomissat menys plantes que l’any passat (144.773 plantes decomissades el 2023 envers les 180.748 plantes el 2022). Paral·lalement, s’ha registrat un augment del tràfic d’haixix -amb 4,8 tones decomissades-, de l’ús creixent d’armes de foc i de la implantació d’organitzacions criminals.
D’altra banda, Perarnau ha criticat la lentitud de certes causes judicials i ha afirmat que, segons el seu parer, “les instruccions llargues, són instruccions fracassades”. En aquest sentit, ha afirmat que el cas d’IQOXE “està ben encarrilat” pel que fa a la finalització de la instrucció. Tot i això, ha subratllat que la causa encara “no està per portar-la a judici”.
Una altra causa històrica és la del Parc Central de Tarragona. Perarnau ha afirmat que la previsió és portar-la a judici al setembre, quan es preveu que “una de les dues seccions penals de l’Audiència es dediqui durant dos mesos a fer només aquest judici”.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Foto: Tjerk Van der Meulen
Rubén Viñuales afronta el tram final del seu primer any com a alcalde de Tarragona amb moltes carpetes obertes i algunes de les claus del mandat en vies de solució. En aquesta entrevista condedida al DiariTots21 desglossa les prioritats de l’any 2024 i del mandat.
La seguretat i la neteja de la via pública són les prioritats de l’equip de govern?
Seguretat, neteja i via pública, en general, ho són, però també ens preocupa molt l’execució dels Fons Next Generation. Es tracta d’una oportunitat molt gran per a la ciutat que ha de servir per transformar-la i perquè sigui socialment més justa. És el que reclama la gent.
En seguretat hem aplicat elements tecnològics com l’App, hem dissenyat i posat en marxa el nou organigrama de la Guàrdia Urbana, amb el nou sistema de patrullatge a peu, que és la policia de proximitat, una demanda que ens reclamava la ciutadania.
Què notarà la ciutadania amb la nova contracta de la brossa i la neteja?
Moltes coses, de fet, de tot: per primer cop hi haurà un control per part d’una empresa externa de l’execució de la feina. Cobraran pel que netejaran. A més a més disposarem de nova maquinària, s’actuarà per primer cop als polígons industrials -una absència que no s’entenia-, també actuaran en carrers nous, on fins ara no entraven. Hi ha moltes novetats en la contracta i la gent notarà que per fi Tarragona estarà més neta.
Especialment important serà el control que es faci del servei?
No només el control, també totes les millores tecnològiques que proposa l’empresa o les rutes, o el fet de crear illes emergents a la Part Alta. També acabarem amb els contenidors soterrats,… Són incontables les novetats i millores que contempla i s’hi suma el fet que l’empresa té ganes de fer-ho i té experiència en altres ciutats de Catalunya. Confiem que faran una bona feina.
Parlava de l’oportunitat que suposen els Fons Next Generation. Quin calendari hi ha?
La majoria de projectes són d’execució fins al 31 de desembre de 2025 com a data límit, tot i que alguns poden tenir una pròrroga de sis mesos. Tenim el Fòrum de la Colònia, el Francolí, la plataforma del Miracle, el que ja s’ha comentat, però també la construcció de 192 habitatges socials al PP-10, una de les coses de les que més orgullós em sento com a alcalde. Destaquen també inversions com la humanització de l’N-340, la construció de pantalles acústiques a l’autovia, la reforma de l’entrada de Tarragona davant del tanatori, i finalment, com a tema estratègic, el POUM.
Quan es concediran els 192 habitatges socials?
La seva entrega haurà de ser com a data límit l’octubre de 2026, segons marquen els Fons Next Generation. Es tracta de lloguer social, amb una reserva del 25% per a joves i del 25% per a persones grans vulnerables. Davant l’absència de la Generalitat en un tema que és de la seva competència, serem nosaltres els que construirem els habitatges.
Com afecta a Tarragona que la Generalitat hagi prorrogat els pressupostos, i de retruc també el Govern central els hagi prorrogat?
No hauria d’afectar a la Ciutat de la Justícia perquè ja es trobava en un paquet d’infraestructures aliè als pressupostos. A l’Hospital Joan XXIII podria afectar-li en alguna de les fases, no en la primera. Però que la Generalitat no tingui aprovats els pressupostos ens provoca inseguretat i fa que no podem planificar. I això és el pitjor que ens pot passar. A l’administració pública, planifiques avui i executes al cap de bastant de temps degut als tràmits que et marca la llei. I ara aquesta situació implica una manca de confiança del ciutadà envers l’administració. Llàstima que En Comú Podem no ha estat a l’alçada (va rebutjar els pressupostos de la Generalitat). De vegades, els arguments d’En Comú Podem són molt febles.
Parlem del POUM. Què estan fent ara i quan creuen que podria entrar en vigor?
La nostra intenció és presentar-lo al plenari a finals d’any o a principis de l’any que ve. Hem fet l’avanç, ara ens trobem amb els informes de valoració econòmica i d’altres informes. Estem funcionant amb les Normes Subsidiàries, que acaben el 2025, i la intenció és presentar el POUM abans que finalitzin. Sempre hi ha l’opció, però, de demanar una pròrroga. Quan abans ho tinguem, millor; és necessari per seguretat jurídica, per planificació, perquè és l’últim POUM de creixement de Tarragona. Per què? Per un concepte de com ha de ser l’urbanisme: cada cop cal compactar més la ciutat per fer més eficient la gestió dels serveis públics. Tarragona ha de créixer per no decréixer, però de manera sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment. Si una d’aquestes peces fallà, no és sostenible. Els següents POUMs ja seran de transformació o reconversió.
Per on creixerà Tarragona?
Tarragona creixerà per tot arreu: per la zona de Ponent, pel Francolí, per l’Horta gran, al sud, a la zona de Llevant, a Terres Cavades, a una part de La Budellera, al PEMU-14, al PP-1 -l’entrada per l’avinguda d’Andorra-, i mantindrem el parc tecnològic a la zona entre Sescelades i La Salle. El creixement de la ciutat ha de ser homogeni. L’únic dispers és Mas d’en Sordé, que té tot el sentit perquè és un continuum de zona ja edificada, i a mes salva l’edifici de Mas d’en Sordé.
Com quedarà la Tabacalera? És un equipament de 60.000 metres quadrats i no és possible que una ciutat com Tarragona el pugui omplir amb una sola proposta. Què hi haurà finalment?
Serà un continuum d’oferta formativa, cultural i tecnològica. Hi ha una frase que diu: ‘He construït castells a l’aire tan macos que em conformo amb les seves ruïnes’. És el que ens passaria si volguéssim donar un únic ús a la Tabacalera. Vam optar per tenir un relat clar, que no fos un totum revolutum. Ha de ser un espai formatiu, cultural i tecnològic. Amb el formatiu, arribarà la implantació d’estudis universitaris d’un centre adscrit a la URV, que a més podrà ampliar estudis en el camp tecnològic; també en el formatiu, amb la idea que vagi a la Tabacalera el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, que porta molts anys buscant una finca alternativa, i amb el tecnològic, amb el treball de l’artífex del 22@Barcelona, Miquel Barceló, que ja està fent tota la feina necessària per fer l’informe científic del què, el com i l’on respecte a aquest districte digital que ha de ser Tabacalera.
Què vol ser aquest districte digital?
Un barri amb una mixtura d’usos residencials i empreses tecnològiques, que generi un ecosistema d’empreses d’aquest sector que es retroalimenten entre sí. Això és el que estem treballant i ho vam encarregar al millor professional que hi ha en aquest camp.
Com està el cas de la CLH, el seu trasllat als terrenys de la Universitat Laboral?
Vaig mantenir una reunió a tres bandes amb l’empresa i el Port. És una actuació a tres bandes: per un costat CLH marxa del lloc, el compensem en part, segons la sentència judicial, perquè pugui construir a l’altra banda del riu. CLH marxaria als actuals terrenys de la Laboral, que estan molt a prop de la zona portuària, i la Laboral aniria a Campclar, on nosaltres cediríem els terrenys. Aquesta combinació és la que la Universitat es mereix.
I es potencia els barris de Ponent
Així és, amb l’Anella Medierrània, la zona del vial Tarradellas, on es podria edificar, i no oblidem que per allí discorrerà el tramvia del Camp de Tarragona. I hi tindríem una estació del tramvia, que a més donaria servei a la Universitat Laboral.
Què passarà amb Ca l’Ardiaca. Es convertirà en un parador nacional?
Reconec que quan una cosa se’m posa al cap sóc intens. He parlat amb el ministre de Turisme i amb la directora de Paradores. Tarragona ha de tenir un parador nacional i el tindrà. Hem fet propostes de diferents ubicacions. Una podria ser a Ca l’Ardiaca i l’altra, si acaba marxant el Conservatori de Música del carrer Cavallers a la Tabacalera, es disposaria d’un edifici de 2.300 metres quadrats, que podria ser una possibilitat. Però crec que Ca l’Ardiaca és el lloc ideal. S’hi faria un hotel boutique, amb unes 40 habitacions grans o 50 menys grans, suficient per un hotel boutique d’un parador nacional, i a més a més, en quin lloc més atractiu!: al pla de la Seu, al costat de la façana de la Catedral de Tarragona, on hi havia el Temple d’August.
Ho diu amb molta rotunditat. Té una certa via oberta amb el ministeri perquè sigui així?
Sí, però tambe li dic una cosa: o és ara o mai. La directora de Paradores, Raquel Sánchez, és companya i amiga, i el ministre Jordi Hereu, també. Però no és per amistat, ho és per dret. De les 15 ciutats Patrimoni de la Humanitat gairebé som l’única que no té res a la vista semblant a un parador nacional. Ja hem enviat cartes al ministre i a la directora demanant formalment el parador.
Van aprovar els pressupostos municipals amb un molt ampli suport, 20 vots a favor de 27 regidors, però el PSC governa en solitari i necessiten ampliar al govern. Passades les eleccions autonòmiques, podria haver algun pacte?
El que volem és donar estabilitat a la ciutat. Som un partit de govern, de gestió i d’estabilitat, i un govern de 14 regidors podria atorgar aquesta estabilitat. Sense el govern de coalició hem aconseguit aprovar les ordenances fiscals i la major aprovació d’un pressupost des de fa dècades. Si no hi ha manera de poder sumar, seguirem treballant i fent partícep a l’oposició de totes les decisions i fer-los veure la realitat: són essencials per aquesta ciutat. Jo sóc generós de mena i compartir sempre és un bon negoci.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament?
Per sort, estem bé perquè enguany, per primera vegada, és molt probable que poguem sortir de la tutela financera de la Generalitat: baixarem del 75% del deute. No oblidem que vam arribar a estar al 165%, una barbaritat. L’alcalde Ballesteros va començar el camí de la feina ingent de reduir-lo sense perdre de vista la prestació de serveis i la inversió. Hem aconseguit aprovar un pressupost d’inversions de 21 milions d’euros, que és el major de la història de Tarragona, sense oblidar els prop de 30 que vindran dels Fons Next Generation i sense comptar els que s’han aconseguit via altres d’administracions, com la Ciutat de la Justícia o l’Hospital Joan XXIII. Vénen bons temps per Tarragona i a això li hem de sumar l’ajuda del Govern d’Espanya com és ara la inversió per humanitzar l’N-340.
El problema és la despesa corrent. Fa cinc anys, l’Empresa Municipal de Transports tenia un dèficit de 9 milions d’euros. Enguany és de 15 milions. Hauré de presentar aviat un modificatiu de crèdit de prop d’un milió d’euros per dotar l’EMT. Això és insostenible.
Es pot convertir en un servei una mica sostenible amb la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona, de manera que es gestioni conjuntament el transport públic?
No hi ha altre camí. Els alcaldes anem en aquesta línia. Un dels camps que modestament he liderat és la creació de l’àrea metropolitana de Tarragona. Hem de mancomunar serveis per a l’eficiència dels municipis grans i per a benefici dels més petits. On hi ha més consens és en el transport. És el principal problema i el 2028 finalitza la concessió administrativa de Transports de la Generalitat. Hem de gestionar-ho nosaltres com a àrea metropolitana.
Camp de Tarragona vol dir també residus i energia
L’energia és molt important, fins i tot l’habitatge i la seguretat. En seguretat hem fet la primera passa, amb la creació d’una aplicació compartida amb els municipis. Nosaltres hem anat al davant com a ajuntament més gran. El concepte de seguretat és molt metropolità: en quants municipis del Camp de Tarragona pot estar vostè en un sol dia?
Ens uns quants, i de fet hi estic sovint
Amb l’aplicació, les càmeres es connectaran de seguida quan hi hagi un delicte, o en el cas d’una dona víctima de violència masclista, ja que podrà apretar el botó del pànic al seu mòbil i es connectarà la càmara i l’àudio del mòbil a la comisaria. O bé es podrà fer seguiment amb càmeres segons el seu trajecte i fins i tot la policia et podrà trucar si no arribes a una hora acordada. També la podran usar familiars o tutors per ajudar les persones afectades de demència senil, per exemple. Evidentment, respectant el permís dels usuaris o tutors. I a més a més, presenta un preu raonable.
Parlant de territori: què passarà amb Hard Rock amb les eleccions enmig?
En Comú Podem s’ha passat de frenada. El projecte de Hard Rock és un casino i la resta són tendes i hotels. És molt més semblant a la Roca Village -són els mateixos propietaris, de fet- que no pas a Las Vegas. Ni molt menys. A més a més ha superat tots els filtres. I evidentment respectarà les condicions mediambientals. Ningú no se les pot saltar. Ja veurà com després de les eleccions s’aprovarà el Pla Director. Guanyi qui guanyi, tot i que qui guanyarà serà Salvador Illa. Fins i tot si guanya la CUP es farà Hard Rock.
Per què està tan segur?
Perquè quan tot és correcte ho has d’aprovar. Si amb tots els requisits aprovats dius que no, això té un nom…
…Prevaricació. O sigui, veurem Hard Rock realitzat
Jo no sóc l’inversor, ni els conec, però li dic que estic convençut que en no massa temps, es resoldrà favorablement el Pla Director Urbanístic.
Marc Fernández controla una pilota davant el capità, Joan Oriol, i Marc Montalvo, en la primera part. Foto: X/Nàstic
El Nàstic no ha sortit ben parat de la seva visita al camp municipal de Tarazona. L’equip saragossà es plantava davant els tarragonins amb la targeta de presentació de ser un dels equips que menys gols encaixa de la categoria (sumava 17 partits sense rebre cap gol, i ara ja en són 18), de manera que els granes (aquest diumenge jugaven de blanc) temien una tarda complicada.
Els 300 aficionats tarragonins que acompanyaven l’equip sabien que no resultaria un desplaçament fàcil i els 30 graus de temperatura tampoc ajudaven gaire a refredar els ànims. Tot i això, la primera part ha estat marcada per la igualtat, amb els dos equips controlant el rival al mig del camp.
El joc de control i de veure-la venir que s’han trobat tant el Nàstic com els locals ha fet que només s’hagin vist detalls puntuals per part d’alguns jugadors, com el que ha protagonitzat al minut 5 de partit Andreu Guiu. El jugador prioratí de la Sociedad Deportiva Tarazona ha tingut una bona opció de cap que ha obligat a fer una aturada de mèrit al porter grana Varo. Guiu ha estat el jugador més incisiu dels saragossans durant els primers 45 minuts, fet que ha motivat que Pablo Trigueros veiés una targeta groga al minut 15 en un intent d’aturar-lo quan s’escapava al mig del camp.
La primera ocasió de perill grana ha arribat poc després, de la combinació entre el capità Joan Oriol, Jaume Jardí i Àlex Mula, però ha acabat en no res. Tota la primera part ha estat molt travada, sense cometre grans errades per part de cap dels equips, amb el joc centrat en les contres per les bandes, però sense iniciatives clares. Enmig de tota la seva activitat atacant, Guiu també ha estat el primer jugador local en veure una cartolina groga, en aquest cas després deixar anar el colze al minut 21 sobre Àlex Lea. Mentrestant, el Nàstic ho provava el contracop, amb Joan Oriol penjant pilotes amunt i Mula i Jardí intentant rematar-les.
La tàctica dels dos equips s’ha basat a esperar l’error del rival i, de fet, el primer córner del partit no ha arribat fins al minut 29, després d’un xut de Guiu que superava a Trigueros. Malgrat que el Tarazona destaca per la seva efectivitat en les jugades a pilota parada i les jugades tàctiques –sobretot per alt–, el Nàstic ha sabut evitar-les i tallar el perill a temps.
L’últim quart de la primera part ha estat el més interessant del joc grana. Després d’una passada de Tirlea per Pablo, aquest ha protagonitzat el primer xut a porteria del Nàstic. Era al minut 34 i, tot i que els locals han replicat i protagonitzat tres atacs perillosos en els següents minuts, els tarragonins s’han animat amb Tirlea i Jardí com a principals protagonistes i entre el minut 35 i 40 el partit guanya en intensitat. L’ocasió més clara de tot el partit pels granes arribava al minut 41, amb una intervenció de Jaume Jardí quan, després d’una jugada lluitada al mig del camp, ha vist el porter avançat i ho ha provat de lluny. El xut ha sortit, però, per sobre de la porteria. Així s’ha arribat pràcticament al descans, amb el Nàstic amb més del 60% possessió de la pilota.
El Tarazona, amb una marxa més
El retorn a la gespa després de la mitja part no ha estat el revulsiu que s’esperava, almenys per al Nàstic… però sí pel Tarazona, que ha sortit amb una marxa més. Varo ha hagut de tornar a salvar l’equip des del primer moment, amb una intervenció a boca de canó al minut 1. A partir d’aquí s’han succeït dues opcions dels locals per la banda dreta del Nàstic amb Liberto com a protagonista, fins que en el minut 52 de partit, en una jugada d’estratègia, el local San Emeterio li ha guanyat l’esquena a Joan Oriol, l’ha enviat per Liberto Beltrán i aquest ha rematat sol per avançar el Tarazona. Era el 19è gol en contra que rebia el Nàstic i s’ha convertit en una llosa en un partit contra un rival que treballa especialment bé la virtut de l’ordre (i el desordre).
A partir d’aquest moment, el Tarazona ha ordenat tot el seu joc per defensar el gol d’avantatge i ha utilitzat les seves cartes a la perfecció, convertint de nou el partit en una estratègia de control al mig del camp. No ha estat fins poc després que s’ha vist el primer córner per als tarragonins. Era el minut 65 i l’ocasió ha estat rebutjada sense dificultats per les torres saragossanes. Les coses no resultaven fàcils per un Nàstic que anava perdent pilotes en camp propi i sense gaires idees per recuperar la iniciativa i el ritme, cosa que dificultava el Tarazona amb interrupcions constants i canvis de jugador.
Després d’un primer canvi després de marcar el seu gol, al minut 78 els locals substituïen Alex Gil i Andreu Guiu per Areso i Fernando Cano, dos centrals més per assegurar el mur, fet que ha intentat contrarrestar el Nàstic al minut 81 quan Dani Vidal ha tret tota la pólvora disponible i ha fet seure Montalvo i Tirlea per donar pas a Mario Rodríguez i Alan Godoy. L’aposta ha servit de poc perquè el Tarazona s’ha dedicat a tallar el joc amb protestes, targetes, i pèrdues de temps que han acabat descentrant més al Nàstic i impedint una remuntada que cada vegada semblava més difícil.
Uns 300 aficionats granes han viatjat a Tarazona per donar suport a l’equip. Foto: X/Nàstic
Tot plegat s’ha traduït en cinc minuts de temps afegit, en un possible penal a favor del Nàstic que l’àrbitre no ha volgut veure, més pèrdues de temps i un últim canvi local al minut 91 per fer seure a l’exgrana Marc Trilles i fer entrar Kortazar. Els últims minuts no han donat per més.
Setena derrota de la temporada
El Nàstic no ha sabut jugar el joc ben posicionat del Tarazona i el canvi de ritme de la mitja part ha estat un revulsiu per al Tarazona i una condemna per al Nàstic. Aquesta és la setena derrota de la temporada i la tercera de la segona volta. De fet, des del partit del mes de desembre contra l’Unionistas de Salamanca no es perdia fora de casa, però la veritat és que resulta difícil guanyar si pràcticament no s’ha xutat entre els tres pals en 95 minuts.
La primera posició de l’ascens directe s’escapa a 7 punts i amb 18 punts en joc resultarà molt complicat remuntar al Deportivo. El Nàstic tanca aquesta jornada 32 desaprofitant la derrota del Barça Atlètic a Salamanca i continua tercer empatat a punts amb els blaugranes, de manera que l’ascens directe al qual dóna dret el títol de campió queda, cada vegada més, com una quimera.
Quan falten sis jornades pel final de la lliga, les opcions d’ascens dependran de jugar i guanyar el play-off entre el segon, el tercer, el quart i el cinquè classificat del grup 1 de la Primera Federació. Diumenge vinent contra el Celta de Vigo Fortuna al Nou Estadi Costa Daurada s’escriurà el següent capítol que ho ha de fer possible.
D’esquerra a dreta, Esteve Giralt, Quim Barriach, Ignasi Servià i Oriol Ponti. Foto: DiariTots21
“Enguany perdré tota la producció d’avellaners: deu hectàrees, el que suposa una inversió de 300.000 euros”. Qui així s’expressava era Quim Barriach, enginyer i regant del Pantà de Riudecanyes que aquest 2024 portarà dos anys sense poder regar els seus camps per la sequera continuada. “El primer any els avellaners van poder aguantar sense aigua, però enguany moriran tots”, afirmava en un debat sobre el riu Siurana que arrencava el cicle dedicat a l’aigua que se celebrarà fins al 5 de maig del Port de Tarragona.
El riu Siurana i el seu intens conflicte al Priorat centrà la primera de les quatre jornades dedicades als rius més cabdalosos de les comarques de Tarragona. La taula rodona, celebrada la tarda de divendres al Tinglado 1, portava per títol ‘El riu Siurana. Aigua i agricultura: un conflicte local en un problema global’.
Fou conduït pel periodista Esteve Giralt i a més de Quim Barriach, comptà amb la presència d’Ignasi Servià, consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius i secretari de la Comissió de l’Aigua del COEA de Catalunya, i Oriol Ponti, de la Plataforma pel riu Siurana. Excusà la seva assistència Miquel Àngel Prats, secretari i administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i president de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR).
Les posicions radicalment allunyades mostraren la cruesa d’un debat que es viu amb una gran tensió al Priorat, amb denúncies judicials i petició de penes de presó incloses, i on la Plataforma reclama aigua per als pagesos de la comarca, que aquesta no discorri riu avall per abastir l’embassament de Riudecanyes i especialment, posa en dubte el model d’ús de l’aigua reivindicant una postura política que va més enllà de superar l’actual sequera.
Els regants, ben al contrari, demanen que es respecti les concessions legals que van obtenir al seu moment i reclamen solucions com el transvasament d’aigua del riu Ebre cap al riu Siurana, però també als pantans de Margalef i Els Guiaments. L’enginyer Servià i el regant Barriach ho exemplificaven afirmant que entre els tres embassaments sumen 24 hectòmetres cúbics, una xifra molt reduïda per un cabal com el del riu Ebre, “que sol baixar amb mil hectòmetres, de vegades 2.000, i en el pitjor dels casos, amb 200”, afirmava Barriach.
Si la sequera continua amb aquest ritme es passarà d’un territori de regadiu a un de secà -el sistema Siurana-Riudecanyes beneficia 4.000 hectàrees del Camp de Tarragona, que corresponen a les comarques de l’Alt i Baix Camp i el Tarragonès-. El fet suposarà una gran pèrdua del valor econòmic de les terres, afimava Barriach: “Una hectàrea de regadiu es paga a 35.000 euros, mentre que una de secà, a 7.000”.
Oriol Ponti, en canvi, no vol sentir a parlar de transvasaments: “Portar aigua de l’Ebre al pantà de Siurana mentre se segueixen transvasant 6 hectòmetres a Riudecanyes és un sense sentit”, responia. I plantejava objectius de llarg recorregut i opcions com regar amb l’aigua de l’Estació depuradora de Reus. Al respecte acusava l’Ajuntament de Reus, titular d’accions de l’embassament de Riudecanyes, de ser un dels responsables del conflicte per quant “ja se serveix del Consorci d’Aigües de Tarragona“, una aigua que és més cara que la de Riudecanyes, mentre gaudeix de 2,5 hectòmetres cúbics del sistema Siurana-Riudecanyes, que li surt més barat.
Ponti jutjava escandalós que la societat municipal Aigües de Reus “hagués tingut un cash flow d’1,5 milions d’euros”. “El canvi de model ha de ser molt més profund -reclamava-, de paradigma, un canvi en la gestió dels drets de la concessió d’aigua, prioritzant les necessitats, que han de ser decidides socialment i no en funció d’uns drets de concessió privats”. També fou motiu de debat si cal mantenir el cabal ecològic del riu Siurana en l’estat actual de sequera.
Sí hi hagué un cert consens en dos fets: la necessitat d’usar més aigua regenerada i que la Generalitat es posi mans a l’obra per frontar amb celeritat el problema de la sequera que és l’episodi actual d’un canvi climàtic més profund.
Cartell d’una agència oficial de loteries. Foto: Loterías y Apuestas
La ciutat de Tarragona té des d’avui un nou (o nous) milionaris després que s’hagi sabut que una sola butlleta validada al barri de Sant Salvador s’hagi endut el pot de 32,1 milions d’euros de la loteria Primitiva, segons informa Diari de Tarragona. L’elevada quantitat del premi el converteix en el segon més gran que individualment ha deixat mai un joc d’atzar a la demarcació tarragonina.
La butlleta es va segellar a l’agència que hi ha al número 78 de l’avinguda Sant Salvador, concretament una llibreria que disposa d’un terminal de LoteríasyApuestas del Estado.
El guanyador o guanyadors del premi i del pot de la Primitiva van comprar una butlleta que contenia tots els números de la categoria especial que, segons les normes del joc, implica encertar els sis números escollits aleatòriament, a més del reintegrament. La combinació guanyadora del sorteig de dijous la van formar els números 04-18-38-09-47-41 i el 3 com a reintegrament.
Segons ha informat Diari de Tarragona, el premi més gran que ha caigut mai sobre un sol guanyador a Tarragona va ser l’any 2018, amb una butlleta de l’Euromillones premiat amb més de 37 milions d’euros, de manera que el premi d’aquest dijous seria el segon més gran caigut a la demarcació.
Fabio Balanzoni, autor del cartell, amb l’alcaldessa, el regidors i les responsables de la fira. Foto:Cedida
Reus es torna a convertir en el centre neuràlgic del món del circ amb l’arribada d’una nova edició del Trapezi. Enguany la Fira Internacional de Circ de Catalunya, Trapezi, es tornarà a retrobar amb el públic a la capital del Baix Camp del 8 a l’11 de maig celebrant la seva 28a edició.
Sota una codirecció bicèfala i femenina de la mà de Cristina Cazorla i Alba Sarraute, l’objectiu principal d’enguany és seguir posicionant la fira entre les millors cites de professionals del circ europeu amb una fidelització del públic. A més a més, també volen fer del Trapezi una fira oberta a tots els formats i disciplines de circ en la qual es posarà especial cura en crear espais que permetin escoltar les necessitats del sector.
La nova edició de la Fira Trapezi oferirà una programació per a tots els públics que vol ser un reflex del talent del circ contemporani actual i que inclou una setantena de representacions a diferents punts de la ciutat de Reus, i on hi participaran companyies nacionals, estatals i internacionals sense oblidar un suport especial al talent local. El cartell d’aquesta 28 a edició ha estat creat pel cartellista italià afincat a Reus Fabio Balanzoni.
La nova edició de la Fira Trapezi comptarà amb gairebé quaranta propostes artístiques buscant així el màxim de formules per ampliar la possibilitat d’exhibició. La inauguració de la Fira es durà a terme dimecres 8 de maig, a les 17:30h, al Centre Cultural Castell del Cambrer i anirà a càrrec de les directores i els diferents representants de les institucions, acompanyats d’un espectacle molt especial de la mà de Martí Soler.
D’altra banda, l’edició d’enguany ha volgut donar veu a temes crucials com la conciliació i la maternitat programant espectacles com “MAMA XTREME in Wonderland” de la Cia. Marta Renyer així com a l’empoderament femení de la mà de “Charlas de azucarillo” de la Las Couchers o “B.O.B.A.S” de la companyia aragonesa Cia. Jimena Cavalletti, sempre des d’un punt de vista humorístic.
La programació tampoc passa per alt una qüestió tant rellevant com és el gènere, amb espectacles de dona i territori, com “It’s Happens” de La Campistany, espectacles que parlen de transició en el gènere, com “Foradada” d’Àfrica Llorens, o espectacles que pretenen no tenir gènere com “DESproVISTO” d’UpArte.
A més a més, també es parlarà del suïcidi, amb “Borderline” del Cirque Entre Nous; de la salut mental, amb “Llenguatges” de la Cia. Impulsos; de la depressió i la pèrdua “M.A.R o como sobrevivir a un tsunami” de la Cia. Rebe al Rebés així com de l’enfrontament amb la mort amb “Duelo” de Jean-Philippe Kikolas.
En la programació d’aquesta edició hi haurà un equilibri de grans caps de cartell internacionals com la Cia. Colectif Malunés et Mouvedbymatters amb “Bitbybit”, Marcel et ses drôles de femmes amb “Masacrade”, Cirque Inextrémiste amb “Extrêmités” o Wes Peden amb “Rollercoaster”; i propostes joves com la Cia. Oriol Borràs i el seu espectacle d’astrofísica “Pròxima centauri” o “Disculpa si te presento como que no te conozco” de Miquel Barreto y la Pequeña Victoria Cen.
Referents sèniors del circ de casa
Enguany la Fira Trapezi també comptarà amb referents sèniors del circ català que acumulen una gran trajectòria i que han contribuït a entendre el circ com l’entenem avui dia. És el cas de la Escarlata, formada per Bet Miralta i en Jordi Aspa, que seran els encarregats de representar el primer espectacle de l’edició amb “La grUtesca” o LocoBrusca que representarà “The train… is gone!”, un espectacle de clown que es podrà veure dissabte 11 de maig en dues sessions a La Palma.
Tortell Poltrona, un dels artistes de circ més reconeguts del país, presentarà un número en un dels espectacles més especials de Trapezi, “el Cabaret”. Aquest any, presentat per Ricky, el professor de tenis i sota la mirada externa de Jordi Mas. Dins la carpa del Parc Sant Jordi es viurà tota l’energia de les joves generacions preparades en les millors escoles superiors de circ europees. Enguany es podrà gaudir de l’espectacle la nit de dijous, divendres i dissabte.
Entre les propostes familiars es podrà gaudir d’espectacles com el solo de Iara Gueler amb “99cm”. Foto: Cedida
Aquesta edició s’ha tingut especial cura en els artistes catalans que plantegen les seves peces en site specifics i que treballen nous llenguatges escènics entrant en una avançada contemporaneïtat plàstica, és el cas de Joan Català amb la seva “Idiòfona”, de Maria Palma i el seu espectacle aquàtic “La veu submergida”, Marilen Ribot amb “Cuirassa Oberta”, Manel Rosés amb “Ákri”, “Hidràtica” de Cia. El Cruce o “La Piedra de Madera” de la Companyia de Circ “eia”. També hi ha espai pel gaudi de les famílies i els infants amb espectacles que omplen els carrers de Reus d’humor i de propostes sorprenents com el solo de Iara Gueler amb “99cm”, Ganso&cia i el seu “Welcome&Sorry”, Cia. Balusca amb “Rar” o “Big Fish” de Cie. Cirque au Carré.
Jornades Trapezi Pro Catalan Arts
Com cada any, Trapezi organitza les Jornades Trapezi Pro Catalan Arts, un punt de trobada del sector per tal d’afavorir vincles i complicitats entre professionals i entitats del món del circ, promoure el treball artístic, presentar creacions actuals i proposar possibles col·laboracions. D’aquesta manera, en el marc de l’Àrea Professional s’han organitzat diverses sessions que es desenvoluparan en format exclusivament presencial els dies 8, 9 i 10 de maig al matí.
Destacables són les activitats de trobada entre programadors i artistes en taules de presentació de projectes i converses i el showcase on es mostren fragments de peces que estan en creació per tal de despertar l’interès de les persones programadores en espectacles futurs. Per dur a terme aquestes jornades es col·labora estretament amb APCC, CircoRed i COFAE .
Durant els propers anys Trapezi esdevindrà cap de la mesura de Municipis del Pla d’Impuls (2023-2026) liderat per l’APCC. Aquesta mesura pretén sensibilitzar als responsables de programació de diversos municipis de Catalunya perquè incrementin la programació de circ dins les seves programacions estables o siguin capaços de generar nous circuits d’exhibició.
Les entrades pel Trapezi es podran adquirir al web de la Fira a partir del 23 d’abril: www.trapezi.cat
Paperetes dels diversos partits, preparades per ser repartides entre els col·legis electorals del 23-J. Foto: Guifré Jordan
Una vintena de partits es presenten a les pròximes eleccions al Parlament del 12 de maig. 7 de les quals són independentistes. A la demarcació de Tarragona es presenten 19 candidatures. Es tracta de la segona província catalana amb més concurrència, darrera de la de Barcelona.
A banda de les tres forces que tenen representació a la cambra catalana (ERC, Junts i la CUP) també concorren als comicis Alhora, la formació liderada per l’exconsellera Clara Ponsatí; Aliança Catalana, el partit d’extrema dreta de Sílvia Orriols; el Front Nacional de Catalunya; i Convergents, el partit de l’exconseller Germà Gordó, que es presenta només a la demarcació de Tarragona. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica aquest dimecres totes les llistes que han aconseguit les signatures que necessiten per presentar-se al 12-M.
Al marge dels 8 partits que actualment tenen representació al Parlament (PSC, ERC, Junts, Vox, CUP, comuns, Cs i PPC), n’hi ha una dotzena més que es presenten a les eleccions del 12 de maig. Són Frente Obrero, Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA), Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, Partit Univers Català, Reinicio Político, Família y Vida, Izquierda por España, Per un món més just, Aliança Catalana, Alhora, Recortes Zero, Front Nacional de Catalunya i Convergents.
Alguns dels partits amb representació al Parlament han canviat la marca sota la qual es presenten. En el cas de Junts, aquestes eleccions incorporen el nom del seu candidat i es presenten amb la marca de Junts+Carles Puigdemont per Catalunya. Una estratègia similar a la que va fer Xavier Trias a les últimes eleccions municipals.
També és el cas dels comuns que aquesta vegada concorren amb el nom Comuns Sumar sense una aliança amb Podem. I la CUP s’han registrat a les eleccions amb la marca CUP-Defensem la Terra.
72 candidatures a les quatre demarcacions
Concretament, a Barcelona es presenten 20 candidatures; 16 a Girona; 17 a Lleida; i 19 a Tarragona. Així doncs, sumen 72 candidatures a les quatre demarcacions. El nombre de llistes s’ha reduït lleugerament respecte a les últimes eleccions al Parlament del 2021, quan se n’hi van inscriure 83, però continua sent molt superior a les 50 de les eleccions del 2017.
Les formacions polítiques podran corregir les irregularitats que detectin les Juntes Electorals Provincials fins al 14 d’abril i les candidatures definitives es publicaran al DOGC el 16 d’abril.
Consulta les candidatures provisionals per Tarragona aquí:
El director general de BASF a Espanya i Portugal, Carles Navarro
BASF Espanya està pendent de la decisió que els propers mesos prendrà el seu Consell Directiu, situat a Alemanya, que aprovarà o desestimarà que La Canonja tingui la fàbrica de reciclatge de bateries per a cotxes.
Es tractaria d’una inversió molt substancial, de centenars de milions d’euros, que aniria incrementant la seva activitat i que aconseguiria el seu màxim en 2028-30, segons ha anunciat avui el director general de BASF per a Espanya i Portugal, Carles Navarro, en una roda de premsa virtual on ha analizat les dades de 2023.
La planta de BASF a La Canonja suma punts molt positius, com el seu entorn industrial, estar tocant al mar -de cara al transport marítim- o el subministrament elèctric amb les xarxes tancades. Molt positiu també és el creixement econòmic que està vivint Espanya i la seva dinàmica productiva: “Espanya és una excepció en aquest camp”, ha afirmat Navarro. Un altre factor positiu és la facilitat d’obtenció d’aigua gràcies als recursos del riu Ebre (80% de la captació per a la indústria química de Tarragona) i al 20% dels recursos propis per la reutilització que fa la química, una xifra que es vol fer arribar al 40% quan l’empresa AITASA acometi noves inversions.
Es tractaria d’una planta d’impacte europeu i que compta ja amb ajuts aprovats de 126 milions d’euros entre la Comissió Europea (100 milions), el Ministeri d’Indústria (15) i la Generalitat (11,2).
La fàbrica de Tarragona és l’únic projecte existent a la companyia i no competeix amb altres centres de BASF. Contempla ubicar-se a l’interior de site de La Canonja, en un recinte de 22 hectàrees. Comportaria la creació de 200 llocs de treball directes i 200 més indirectes.
La fàbrica reciclaria bateries de vehicles amb “una tecnologia novedosa”, partint d’una massa negra, desmuntant les bateries i triturant els seus càtodes amb un procés de piròlisi per recuperar els metalls, com magnesi, liti o cobalt, per passar-ho a sals per crear nous càtodes per a noves bateries. “Això és molt novedós i suposa reemplaçar els metalls preciosos per altres metalls que no tenim a Europa, amb l’estalvi econòmic que suposa, inclòs l’estalvi en emissions de CO2, emissions que es produeixen en les mines extractives de fora d’Europa”, ha subratllat Navarro.
Altrament, el hub d’enginyeria de Tarragona de la companyia, iniciat a meitats de 2023, ha doblat el seu personal, passant de 10 a 20 empleats i es troba buscant més talent.
BASF ha tancat l’any 2023 amb una reducció de vendes del 13 per cent pel descens de la demanda del mercat. La xifra se situa en 1.358 milions d’euros. En 2024 no s’espera una recuperació dinàmica econòmica a Europa, però sí als darrers mesos de l’any. “Estem vivint temps complexos i desafiants”, ha recalcat Navarro. En 2023 s’han fet inversions per valor de 45 milions d’euros, de les que destaca el centre de producció de Guadalajara (7 MEU). I per 2024 s’espera que sumin 40 milions.
Aquest descens és el resultat de l’efecte negatiu dels preus (-7%), que l’any anterior havien crescut significativament, i d’una demanda més feble (-6%). Els resultats, en línia amb les previsions del sector, permeten observar com el Grup ha sabut mantenir la dinàmica al país, amb un comportament més positiu que el que van tenir en el mateix període les vendes de BASF a nivell global, on es van situar en un -21% respecte a l’any anterior.
En aquest ambient, amb una situació complexa a Alemanya, els centres d’Espanya i Tarragona destaquen per la seva bona dinàmica, “el s eu bon nivell d’activitat i ocupació”.
L’operatiu conjunt ha realitzat, de moment, dues detencions a Torredembarra. Foto: ACN
La Guàrdia Civil i la Policia Nacional han detingut almenys dues persones en una operació contra una suposada trama organitzada per explotar treballadors estrangers. Des d’aquest dilluns a la matinada, agents dels dos cossos estan practicant una desena d’escorcolls en establiments del sector de la restauració de la població costanera, majoritàriament, però també a Tarragona.
Una dona ha estat detinguda a primera hora a Torredembarra arran de l’operatiu conjunt. Agents dels dos cossos han detingut posteriorment a un home, mentre continuen les pesquises i els d’escorcolls entre Torredembarra i la ciutat de Tarragona.
La primera arrestada és una dona que estaria relacionada amb la gestió de tres restaurants, situats al passeig marítim de Torredembarra, en els quals els agents han fet entrades i s’han emportat documentació. El segon detingut seria un home.
Fonts pròximes al cas preveuen més arrestos durant l’operatiu que continua en marxa. La investigació està sota secret d’actuació..
Els grana, celebrant el gol de Jaume Jardí. Foto: Nàstic
El Nàstic ha tornat a guanyar a casa quatre partits després i s’ha endut els tres punts davant el Fuenlabrada gràcies a un solitari gol de Jaume Jardí al minut 32 de la primera part. El reusenc ha engaltat un centre des de lluny que ha acabat entrant per l’escaire.
Tot i que patint més del compte, el dia que homentjava una llegenda com Santi Coch, el Nàstic se’n sortia per seguir a la zona noble, amenaçant el Depor i el Barça B, pendents aquests dels seus partits quan ja havia acabat el matx al Nou Estadi Costa Daurada.
D’entrada, Dani Vidal sorprenia deixant a la banqueta un referent tan potent a dalt com és Pablo Fernández, mentre al mig del camp, sortia d’inici el riudomenc Montalvo, acompanyat de Borja i Gorstidi. Al darrera, Varo recuperava la porteria, recuperat de la lesió.
El Fuenla tenia la lliçó apresa: havia d’impedir com fos el joc continuat dels grana a casa seva, sempre letals. Als 17 minuts l’àrbitre, molt condescendent amb el rival, anul.lava un gol al Nàstic per una falta en atac subtosa. Però després d’un avís amb una centrada perillosa a Joan Oriol, Jaume Jardí faria un dels gols de l’any amb una centrada que acabaria tancant-se per col.lar-se per l’escaire, mentre el porter visitant, Belman, feia vista i se l’empassava.
Amb l’1-0 els grana afrontarien la segona part donant, ara sí, entrada a Pablo Fernández i també a Andy, però els locals no estaven encertats i mostraven símptomes de nerviosisme i de patir massa. Tirant de minuts com podien, ja al descompte arribaria la ja -clàssica?- acció salvadora de Varo, que refusaria un remat a gol de Benítez per assegurar per fi el retrobament amb la victòria a Tarragona.
El conseller d’Interior creu que és un equipament “molt necessari” al territori després d’una dècada reclamant-lo. Foto: ACN/M.Rovira
Els Mossos d’Esquadra han estrenat comissaria a Torredembarra després de gairebé una dècada reclamant-la. En el nou equipament, hi treballaran una cinquantena d’efectius policials que donaran servei a nou municipis del Baix Gaià. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha visitat aquest divendres les instal·lacions que estan actives des d’aquest dijous.
El titulat d’interior ha afirmat que es tracta d’un equipament “molt necessari” per al territori i ha assegurat que la plantilla creixerà en els pròxims anys en el marc de l’ampliació d’agents prevista del cos arreu del país. La construcció de la comissaria ha tingut cost de 5,7 milions d’euros i ha patit retards arran de la covid, entre altres condicionants.
La nova comissaria de districte de Torredembarra dona servei a nou municipis del Baix Gaià, dels quals cinc estan ubicats a l’interior i els quatre restants a la costa. Es tracta d’Altafulla, Roda de Berà, Creixell, la Riera de Gaià, la Nou de Gaià, Vespella de Gaià, Salomó, la Pobla de Montornès, a banda del mateix municipi de Torredembarra . D’aquesta manera, es dona cobertura a una àrea de prop de 100 quilòmetres quadrats.
“Era molt necessari cobrir aquest espai entre tres àrees bàsiques del territori; estic segur que els ciutadans tindran molta més atenció dels Mossos d’Esquadra amb el nou equipament”, ha asseverat Elena. Segons les últimes dades estadístiques, en aquest territori hi viuen al voltant de 42.000 persones, una xifra que s’incrementa “considerablement” durant els mesos d’estiu per l’atractiu turístic de la zona.
La nova comissaria depèn de l’Àrea Bàsica Policial del Tarragonès i està formada per una cinquantena d’agents, comandats per un sotsinspector com a cap de la comissaria. En aquestes dependències policials, els Mossos donen servei de seguretat ciutadana, proximitat, oficina de denúncies i també compten amb Àrea de custòdia de detinguts.
La nova comissaria està formada per una cinquantena d’agents, que s’incrementaran en els pròxims anys. Foto: ACN/M.Rovira
Durant la seva visita a les instal·lacions, el titular d’interior ha destacat que la plantilla creixerà en els pròxims anys en el marc de l’ampliació del cos previst en el conjunt de Catalunya. “La previsió és ampliar aquí i arreu, el cos està creixent, de 17.000 a 22.000 agents, i ara a l’agost entraran 850 agents més, i el juny vinent 850 més i, per tant, el creixement serà generalitzat”, ha indicat.
En paral·lel, des d’Interior han assenyalat que la ubicació de les noves dependències permet millorar el servei al ciutadà basat en la proximitat i la coordinació policial. En aquest sentit, han subratllat que en la seva àrea d’influència també hi ha les policies locals de Torredembarra, Altafulla, Roda de Berà i el Creixell, amb les quals el cos ja col·labora per donar la “millor resposta” de seguretat.
Les noves instal·lacions es va començar a construir el setembre del 2022 i han tingut un cost de 5,7 milions d’euros. Es tracta d’un edifici amb materials més sostenibles i eficients. A més, s’ha situat a l’N-340a per facilitar la “ràpida” resposta policial. “Té unes característiques arquitectòniques diferents, molta fusta, molt confortable pels treballadors i per a les persones que siguin ateses pel cos”, ha comentat el conseller.
Per la seva banda, l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, ha celebrat la posada en marxa de la nova comissaria i ha recordat que es tracta d’un equipament llargament reivindicat. “Finalment, ho hem aconseguit, malgrat moltes circumstàncies al llarg dels dos últims mandats, entre elles, la Covid i la variació de preus que tantes obres han perjudicat”, ha afirmat el batlle. Així mateix, Rovira ha assegurat que a partir d’ara la Policia Local es podrà dedicar a fer tasques més “pròpies”, ja que la seguretat ciutadana serà “plenament” competència de la policia catalana.
Repunt dels fets delictius
Preguntat pel nombre de fets delictius en aquesta àrea, el conseller Elena ha indicat que a Torredembarra han crescut al voltant d’un 5-6%, tal com va passar l’any passat, segons les dades de la darrera Junta de Seguretat Local. Amb tot, l’alcalde del municipi ha remarcat que aquest “repunt” es deu al creixement dels delictes cibernètics, els quals són els que “creixen més i desvien les estadístiques”. De fet, ha dit que quan aquestes dades es tractin des de la regió policial virtual, es “recuperaran” les xifres de “poc creixement que ens ha caracteritzat” en els últims anys.
El ciclista navarrès, amb els agents que li van lliurar la bicicleta recuperada a la Pineda. Foto: Cedida/CME
Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra del Grup de Delinqüència Urbana de la comissaria de Salou van detenir els dies 27 i 28 de març dos homes de 18 anys i un menor d’edat respectivament, com a presumptes autors dels delictes de robatori amb força a interior de vehicle, danys i resistència als agents de l’autoritat.
Els fets es remunten a la matinada del 18 de març a la Pineda (Vila-seca) on es van produir dos robatoris amb força a interior de vehicle i danys a dos vehicles més. Tots es trobaven estacionats correctament a la mateixa zona.
Segons van poder comprovar els agents, tres individus van trencar un vidre de cada vehicle per buscar a l’interior objectes de valor. En un dels casos, una furgoneta, els detinguts van sostreure una bicicleta valorada en 6.500 euros.
Gràcies a les gestions policials i la recollida d’informació, els mossos van poder identificar els presumptes autors, un d’ells amb diversos antecedents per fets similars. Una vegada identificats, els agents del Grup de Delinqüència Urbana de la comissaria de Salou van detenir-los durant un dispositiu de prevenció a la zona de platja de la Pineda. Pels volts de les 22.30h del passat 27 de març els agents de paisà van veure dos homes que, amb actitud vigilant, portaven una bicicleta pel carrer Amadeu Vives.
Ràpidament, els mossos es van identificar com a policies i, tot i que els dos individus van intentar fugir i van mostrar resistència, els agents els van interceptar i detenir. La bicicleta era la que havien sostret 10 dies abans. A més, en l’escorcoll els van intervenir una navalla.
L’endemà de la detenció dels dos homes, els agents van fer la tercera detenció, en aquest cas d’un menor d’edat, que també va participar en els robatoris.
Aquest divendres, els mossos han lliurat la bicicleta sostreta al seu propietari, el ciclista Miguel Induráin. La data del robatori, Induráin es trobava a la Pineda amb el seu equip per preparar la cursa Titan Desert Morocco 2024 que es disputarà entre el 28 d’abril i el 3 de maig.
El dos detinguts majors d’edat van passar el 28 de març a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona mentre que el menor va ser posat a disposició de la Fiscalia de Menors.
El CD de l’Oli ha guardonat les cooperatives de Godall, Bot i a Identitat Extra Virgin Olive Oil d’Horta. Foto: Cedida
La qualitat dels olis d’oliva verge extra de les denominacions d’origen protegides (DOP) de la demarcació tarragonina s’ha vist recompensada, un any més, amb els Premis CDO que atorga el Centre de Desenvolupament de l’Oli, gestionat per la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus.
Enguany s’enduen premi les tres DOP presents a la demarcació. En concret, en la categoria d’afruitat madur el premi se l’ha endut l’Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall (DOP Baix Ebre-Montsià) i l’accèssit per al Centre Oleícola del Penedès (DOP Siurana); en la categoria d’afruitat verd dolç, el premi ha estat per a Identitat Extra Virgin Olive Oil d’Horta de Sant Joan (DOP Terra Alta) i l’accèssit per a la Cooperativa de Falset-Marçà (DOP Siurana); i en la categoria d’afruitat verd amarg, el premi és per a l’Agrícola i secció de Crèdit Sant Josep SCCL de Bot (DOP Terra Alta) i l’accèssit per a l’Agrícola i Secció de Crèdit de la Bisbal de Falset (DOP Siurana).
Els guardons arriben enguany a la seva 17a edició i s’hi han presentat un total de 23 almàsseres de les Denominacions d’Origen Protegides presents al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.
L’acte, en format presencial i també telemàtic a través del canal de Youtube de la Diputació, s’ha dut a terme aquest dijous, 4 d’abril al vespre al Palau Bofarull de la Diputació a Reus. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, han presidit l’acte, al qual també hi han assistit la diputada de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona, Carme Ferrer; el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio; la directora dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat a Tarragona, Glòria Tibau i els presidents de les DOP Oli de Terra Alta, Josep Pere Colat; Oli del Baix Ebre-Montsià, Josep Lluís Cardona, i Siurana, Antoni Galcerán.
Durant l’acte, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha destacat l’aposta del consistori reusenc “per donar suport al sector agroalimentari i promoure les oportunitats en l’àmbit rural” i ha reconegut la capacitat d’aquests premis “de vertebrar un espai de trobada i de diàleg permanent amb el sector, amb la voluntat de reforçar la presència dels nostres olis al món, el reconeixement de les seves qualitats d’excepció i la seva capacitat d’expressar el territori”.
De la seva part, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat la “importància d’aquests premis per posar en valor la feina dels pagesos i pageses”, i també el suport de la Diputació al sector agroalimentari com a motor econòmic, ‘accions com aquestes no només incideixen en l’aspecte econòmic, sinó també en el social i mediambiental, evitem l’abandonament dels conreus, frenem el despoblament de les zones rurals’.
Totes dues han donat l’enhorabona a totes i tots els participants als premis i han destacat que els guardons volen valorar l’esforç i la vocació de tots els productors d’oli d’oliva verge extra de la demarcació.
L’acte es va dur a terme al Palau Bofarull de la Diputació a Reus. Foto: Cedida
El Centre de Desenvolupament de l’Oli (www.reus.cat/cdo), gestionat per l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus i per la unitat de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona, treballa per al coneixement, promoció i revalorització de la cultura de l’olivera, mitjançant diferents iniciatives al llarg de l’any. Els Premis CDO n’és una de les més destacades. Consisteixen en la compra, per part del Centre de Desenvolupament de l’Oli, dels olis embotellats guanyadors, en ampolles de 250ml, per un import de 1.500 euros a cadascuna de les categories. D’aquesta manera, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus poden promocionar-los a través de diferents accions. Al mateix temps, les almàsseres guanyadores poden fer menció del premi a l’etiqueta dels envasos de l’oli d’oliva verge extra, a la web i a les xarxes socials.
Altres accions de suport vinculades als premis són la creació d’una capsa promocional amb les tres mostres guanyadores, que va acompanyada d’un fullet explicatiu amb les característiques organolèptiques dels olis guanyadors i una breu explicació de la proposta de tast dels olis.
Els Mossos han estat requerits pels volts de les 4 de la matinada al trobar-se el cos a l’interior d’un habitatge. Foto: ACN/Eloi Tost
Agents de la Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) del Camp de Tarragona investiguen la mort violenta d’un home a Torredembarra.
Pels volts de les 04.00 hores d’aquesta matinada els Mossos d’Esquadra han estat requerits arran de la troballa del cos d’un home a l’interior d’un habitatge d’aquest municipi del Tarragonès. En arribar els primers indicatius policials han confirmat l’existència del cos amb indicis de criminalitat i han activat els investigadors i la comitiva judicial.
La DIC de la Regió Policial del Camp de Tarragona s’encarrega de la investigació per esclarir els fets i les circumstàncies de la mort. L’autoritat judicial ha decretat el secret d’actuacions.
El jutjat d’instrucció 9 d’El Vendrell, en funcions de guàrdia, s’ha fet càrrec de la investigació de la mort de l’home un cop finalitzat el tràmit d’aixecament de cadàver realitzat per la comissió judicial.
El Ministeri confia que retorni part de l’arena desplaçada i té previst fer reposicions a partir del pròxim mes. Foto: ACN/M.Rovira
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic està avaluant els danys provocats pel darrer temporal a la costa tarragonina. Des de Calafell a Cambrils s’ha perdut de forma generalitzada sorra, segons expliquen fonts del Ministeri. Amb tot, l’episodi de pluges no ha ocasionat danys estructurals. La tempesta de “component sud” ha desplaçat bona part de l’arena a les zones nord i es preveu que retorni cap al sud en unes setmanes.
Aquest dimarts, inspectors de la Direcció General de Costes i Medi Marí han estat visitant les platges afectades per determinar el volum de sorra que caldrà posar de nou. El Ministeri té previst fer reposicions a partir del pròxim mes. A Cambrils, per exemple, la brigada municipal ja treballava aquest dimarts per recuperar les platges afectades.
Des de Costes han assenyalat que començaran les actuacions de reposició d’arena “com més aviat millor” i remarquen que a partir del pròxim mes s’iniciaran els tràmits per dur a terme els moviments de sorra. Tot i això, destaquen, encara han de concretar quines són les zones del litoral tarragoní que necessitaran un major volum, ja que els tècnics estan avaluant els efectes del darrer temporal.
Fonts del Ministeri han detallat que la tempesta ha afectat principalment les platges llargues, d’entre dos i tres quilòmetres, del litoral tarragoní. En el cas de Tarragona, la platja Llarga, del Miracle o la de Tamarit són algunes de les que han perdut sorra. Les mateixes fonts han subratllat que des de setembre es produeixen temporals de component sud, un fet bastant “inusual” i que castiga les àrees sud de les platges.
Amb tot, preveuen que part de la sorra desplaçada cap a les zones nord de les platges retorni cap a les del sud, si no es torna a produir un altre episodi de pluges fortes. A Cambrils, fonts municipals han explicat que totes les platges de la localitat han patit amb diferent grau d’afectació els efectes de dos dies de garbinada. A més, el temporal també es va endur una guingueta.
Els magistrats, advocats de la defensa i de l’acusació particular i els dos acusats d’esquena a l’inici del judici. Foto: Mar Rovira
L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 31 anys i 6 mesos de presó l’home acusat de violar la seva fillastra durant divuit anys i d’agredir sexualment dos menors, amics d’una de les seves filles petites. El tribunal ha absolt l’investigat d’un delicte continuat d’agressió sexual amb accés carnal, d’un altre contra la integritat moral i de dos delictes de lesions.
Els magistrats de la secció quarta també han absolt la mare de la víctima principal, que estava acusada de ser cooperadora “necessària” per omissió del delicte d’agressió sexual continuat a menor de 16 anys. El condemnat haurà d’indemnitzar les tres víctimes amb un total de 120.000 euros. Els fets es van cometre entre els anys 2001 i 2019 en diversos municipis de la demarcació.
En la sentència que ha tingut accés l’ACN, el president del tribunal de la secció quarta de l’Audiència de Tarragona ha imposat una pena de quinze anys de presó per un delicte d‘agressió sexual continuat a menor de 16 anys a l’home d’agredir sexualment la seva fillastra des que tenia 6 o 7 anys. Es tracta de la pena màxima imposable. Pel mateix delicte, però en aquest cas, per agredir un altre menor- un dels dos germans amics d’una de les seves filles petites-, el jutge ha dictat 10 anys i 6 mesos de presó. També ha ordenat 6 anys més de presó per un delicte d’agressió sexual -per l’agressió que va patir l’altre germà, també menor.
Alhora, li imposa la prohibició d’aproximar-se a menys de 500 metres de la seva fillastra i de comunicar-s’hi durant un període de 20 anys. Alhora, li imposa 10 anys més de llibertat vigilada i l’inhabilita per qualsevol professió, ofici o activitat que comporti contacte amb menors durant un període de 6 anys. Pel que fa als altres dos menors, li prohibeix acostar-se al primer i comunicar-s’hi durant 15 anys i li imposa 8 anys de llibertat vigilada. Per al segon, dicta una pena de 7 i 6 anys, respectivament. Respecte a la inhabilitació per qualsevol professió, ofici o qualsevol activitat relacionada amb menors, també li imposa 6 i 5 anys més.
L’home també estava acusat d’un delicte continuat d’agressió sexual amb accés carnal i prevalença de parentesc, d’un altre contra la integritat moral i dos més de lesions. Amb tot, el tribunal l’ha absolt de tots ells.
120.000 euros de responsabilitat civil
En paral·lel, la sala el condemna a pagar una indemnització de 80.000 euros a la víctima principal i la quantitat de 30.000 euros i 10.000 euros als altres dos menors. En global, el condemnat ha de pagar 120.000 euros de responsabilitat civil. Així mateix, els jutges el condemnen a pagar la meitat dels costos processals.
La mare de la víctima, absolta
El tribunal ha decidit absoldre l’altra acusada en la causa, la mare de la menor agredida sexualment pel seu padrastre, la qual estava acusada de ser cooperadora “necessària” per omissió del delicte d’agressió sexual continuat a menor de 16 anys. En la sentència, el president del tribunal argumenta que la prova practicada durant el judici “no és suficient per enervar el dret a la presumpció d’innocència” de l’acusada, i per tant “és procedent absoldre-la del delicte pel qual era acusada”.
Entre alguns dels arguments per justificar la decisió, assenyala que la menor va assegurar amb “total rotunditat” durant la seva declaració que la seva mare no sabia res del que passava i que ella no li havia explicat cap de les agressions. A la vegada, considera que la declaració de l’acusat contra la seva exparella és “insuficient”. Per un costat, argumenta, que existeix ressentiment i animadversió entre tots dos; i per l’altre costat, perquè no poden “obviar” que l’home ha estat condemnat per maltractar la seva exdona. A més, sosté, que tot el que el condemnat ha afirmat “no s’ha corroborat amb cap mitjà probatori practicat durant el judici”.
Agredida sexualment des de ben petita
En la sentència, el tribunal ha considerat provat que el condemnat i la dona absolta van mantenir una relació sentimental durant 18 anys, de la qual van néixer dues filles. La víctima principal és només filla de l’acusada, fruit d’una relació anterior. També ha quedat provat que el padrastre va començar a abusar, amb tocaments i sexe oral, quan la menor tenia tan sols 6 o 7 anys.
Així mateix, els jutges asseguren que ha quedat acreditat que quan la menor tenia entre 8 i 9 anys, l’home l’obligava a fer-li fel·lacions, tocaments i a masturbar-lo, així com asseure’s sense roba damunt seu mentre ejaculava sobre ella. A l’edat de 14 anys, segons acrediten els magistrats, van començar les penetracions, uns fets que es produïen de forma diària. A més, sostenen, que les agressions sexuals van continuar durant els següents anys.
Segons recull la resolució judicial, la menor va intentar posar fi a les agressions sexuals d’ençà que va ser conscient que eren actes “incorrectes”, però el padrastre la va amenaçar en què es divorciarien de la seva mare, que la continuaria violant o que li faria el mateix a la seva germana petita. “Això li va causar un gran desassossec i va adoptar una posició d’acceptació i resignació fins que va denunciar els fets el 31 d’octubre de 2019”, indica el tribunal en la sentència. I afegeix: “tots aquests fets li van causar una greu afectació psicològica pels actes vexatoris als quals va ser sotmesa”.
Agressió a dos menors més
A banda, el condemnat també va agredir sexualment a dos amics d’una de les seves filles menors, els quals tenien dotze i vuit anys quan van passar els fets. Ambdós es van quedar a dormir a casa de l’home després d’una festa de final de curs de l’escola i, llavors, va ser quan van patir els abusos. En el cas del més gran també el va agredir en un descampat, on el va intentar penetra analment mentre que el més patit va patir tocaments. El judici es va celebrar a porta tancada l’any passat i el tribunal va emetre la sentència a l’octubre.
La Policia Local d’Amposta ha detingut aquest dilluns al migdia un home de 47 anys com a presumpte autor de la mort de la seva exparella, una dona de 34 anys, en un habitatge del municipi.
Fonts properes a la investigació han explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que el cadàver de la víctima ha aparegut esquarterat, amb unes parts a l’interior del pis, situat al carrer Xile, i altres en contenidors que els Mossos d’Esquadra han precintat i estan custodiant. Es creu que la dona hauria pogut morir fa dies, fins i tot una setmana. El detingut tenia una ordre d’allunyament de la víctima.
Segons les mateixes fonts, ha estat un amic del suposat autor qui ha avisat del que havia passat la Policia Local, que ha localitzat l’home deambulant per la ciutat. Ell ja tenia un historial d’agressions cap a la dona, que en una ocasió s’havia intentat defensar de l’ara detingut amb un ganivet amb el qual l’hauria arribat a apunyalar. Va ser arran d’aquesta baralla que se li va imposar l’ordre d’allunyament. Ambdós tenien una relació tòxica i des dels cossos policials s’havia ofert ajuda a l’agredida.
Els Mossos han informat que la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial de Terres de l’Ebre s’ha fet càrrec de la investigació i que l’autoritat judicial n’ha decretat el secret d’actuacions. L’Ajuntament d’Amposta podria decretar tres dies de dol i convocar un minut de silenci si es confirma la naturalesa del crim.
Constantí s’ha superat Diumenge de Resurrecció portant de nou als carrers de la vila la Passió de Jesús, amb la participció de més de 80 persones, comandades per l’associació teatral Les Forques, dirigida per Marc Cardó.
Jesús, d’infant, amb Maria i Josep. Foto: Tots21
Vuit han estat els escenaris de la representació única, arrencant des de l’antic centre parroquial del carrer Major, davant l’Ajuntament, on un grup de recreadors han aparegut amb rams d’oliveres a les mans i cridant ‘Hosanna!’, mentre saludaven l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, en una escena molt viva, rica i plena d’entusiasme, que ha contagiat al públic, un inici potent d’una Passió que s’ha allargat durant gairebé tres hores i que ha acabat amb l’escena culminant de la Crucifixió de Jesús, envoltat del lladre bo i el lladre dolent, i la baixada de la Creu.
Cada escena tenia lloc en un espai diferent de la vila. La segona ha estat la infantesa i joventut de Jesús i la tria dels seus apòstols, escenes situades a les escales de la plaça de l’església, per passar al miracle de la resurrecció de Llàtzer, en un racó on s’ha simulat com Llàtzer tornava a la vida sortint de la tomba.
L’escena del Sant Sopar. Foto: Tots21
Uns metres més avall, al recinte ajardinat de la muralla, es representava la traïció de Judes, el Sant Sopar i el prendiment de Jesús, per encabat seguir l’escenar de Jesús a casa d’Herodes, el judici de Pilats i finalment, les escenes culminants, el Via Crucis, la Crucifixió i la baixada de la Creu, que ha tingut lloc a la Pista d’Estiu.
Prop d’una vuitantena de persones han mostrat el seu entusiasme per donar forma a aquest projecte des del repartiment d’actors i actrius, decorats i vestuari. Una de les grans novetats d’aquest any ha estat la introducció de diversos passatges musicals cantats. La Passió ha comptat un any més amb la col·laboració dels Armats de Constantí.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
