Un grup d'estudiants ha participat de les jornades dedicades al Quixot d'Avellaneda
Corria l’any 1614 quan la ‘Casa de Felipe Roberto’ va donar a conèixer el Quixot d’Avellaneda, un apòcrif de l’original signat per Miguel de Cervantes i imprès a Tarragona. La publicació va enfurismar el propi Cervantes, el qual ja s’ensumava l’autoria d’un llibre apòcrif arran de les sàtires i la paròdia recollides en el primer volum de l’obra més ressenyada de l’escriptor nascut a Alcalá de Henares, el 1547. Durant quatre-cents anys, explica la doctora Natàlia Català de la Universitat Rovira i Virgili, “els tarragonins es van sentir malament per haver fet enfadar a Cervantes” i ara es volen restituir les relacions entre el Quixot original i el d’Avellaneda.
Tal i com destaca la professora, “segurament no estaríem parlant del segon volum del Quixot sense l’apòcrif d’Avellaneda”. Algunes veus, recorda la doctora, asseguren que Cervantes va respondre a l’empipada inicial amb la publicació tarragonina escrivint la segona part d’aquesta obra universal. Quatre segles després, puntualitza Català, “és hora de la reconcil·liació i agrair el protagonisme que Tarragona ha acabat tenint en la història del Quixot de Cervantes”.
Per tot plegat, l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virigili han inaugurat les jornades dedicades als ‘400 anys del Quixot d’Avellaneda’, una cita que durant quatre jornades (19, 26 i 29 de novembre; i dimecres 3 de desembre) posarà en valor aquesta obra editada a la ciutat. Aquest dimecres, l’Aula Magna de la URV ha comptat amb la presència de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la primera tinenta d’alcalde i responsable de Cultura, Begoña Floria. Tots dos han coincidit en assenyalar el pes de la cultura i han reivindicat el paper de Tarragona en els darrers segles. Per Ballesteros, la cultura és “tot allò que ens fa sentir orgullosos d’un projecte comú i és un element de projecció i notorietat”.
Un carrer en homenatge al Quixot a Tarragona
Per posar en valor la relació entre Cervantes, el Quixot i Avellaneda, l’alcalde ha anunciat que es posarà el nom d’un carrer de la ciutat en el seu homenatge. “A Tarragona ja tenim el carrer ‘Cervantes’, però fa referència al Cardenal i no a l’escriptor; per tant, haurem de mirar com ho fem per evitar coincidències”, ha afegit el batlle.
Ballesteros també ha subratllat el context històric en què es va publicar el Quixot d’Avellaneda, el 1614: “Tant en aquesta data com en la Guerra del Francès, el 1811, Tarragona era una indústria cultural molt potent. Tant és així que a principis del segle XIX Tarragona era l’única ciutat catalana on s’imprimia”.
Per la seva banda, Begoña Floria ha justificat les sinèrgies entre la URV i el consistori per tal d’explicar “què és això del Quixot d’Avellaneda”. Les jornades també han de servir, ha detallat, “per passar de la vergonya i l’ofensa a Cervantes, cap al reconeixement de l’autor”, a l’hora que permetrà conèixer les darreres aportacions a l’obra d’Avellaneda.
Joan Marc Salvat
