Bon dia,
tornem-hi que no hem fotut res. A veure com es presenta el dissabte els ànims del personal per tirar endavant aquest carro que cada cop pesa més.
Voldria dir una cosa sobre una frase feta del futbol tant nostre:
“ARA VENEN ELS PARTITS DE LA NOSTRA LLIGA”
com l’any de primera igualet…. 4-0 Espanyol i ens menjavem el món.
Ara 5-0 al Sabadell i …… la mateixa història.
LA NOSTRA LLIGA la formen TOOOOOOTS els equips que hi han si fem els 54 punts amb els 9 primers classificats (18 partits) tant em fa perdre amb els dotze següents, però a TOTS TOTS i TOTS els hi volem guanyar els punts o es que els punts dels 10 primers els donem per perduts??
Sort i força nàstic…..a per la salvació
El partit d’ahir amb el Valladolid va ser molt decepcionant, però esperat. El Valladolid és segurament el millor equip de la Segona Divisió i lo normal és que ens guanyés amb claredat. No és la nostre lliga.
El partit va començar amb un bon Nàstic, molt compromès i sense complexes i un Valladolid una mica adormit, esperant que en un moment o altre arribarien les seves oportunitats. Però van arribar les dues ocasions de gol fallides de Powel i Bargas i van despertar i esperonar als del Pisuerga. En aquells moments, sí es va veure la verdadera diferència entre uns i altres. Abismal !!. Si quelcom han de fer els equips modestos enfront els poderosos, és no fallar en les poques ocasions que pots crear. Si falles ja estas llest.
Això ho van entendre ràpidament els jugadors del Nàstic quan van errar les dues ocasions de gol i que a les primeres de canvi el equip local els hi etzibava el primer gol a la primera ocasió que van tindre. Aquí va radicar la diferència entre uns i els altres.
Dintre la decepció, entenc que el partit estava ja decidit i que més val reservar forces pels propers partits que ens esperen i que realment seran de la nostra lliga. Així i tot se’ns van lesionar en Powel i Morán, que és lo pitjor que ens podia passar, molt pitjor que el resultat.
Ara sí que hem de donar-ho tot a partir del proper partit amb el Numància i els següents, aquesta sí és la nostra lliga. Aquí no podem fallar i crec que no fallarem. En cas contrari, sí que direm adéu.
Visca el Nàstic i visca Tarragona.
Coincideixo amb tu en què era un partit que podíem esperar perdre, però discrepo en que no és la nostra lliga; SÍ QUE HO ÉS, i més que mai. Si volem mantenir-nos un altre any a Segona A, no ens queda més remei que jugar a guanyar tots els partits. No es poden perdre les poques ocasions (i clares que van ser, i amb 0-0!!) que tens davant un rival tant fort com el Valladolid…
Si vols tenir bona sort, i sumar de tres en tres, has de sortir al camp convençut de la victòria, i tens més probabilitats, des d’aquest convenciment, d’encertar de cara a barraca. Si ja surts amb el cap cot (el mateix D’Alessandro va reconéixer que havia estat el pitjor partit de l’equip des que va arribar, a part de parlar de què era una derrota esperable), te les endinyen per totes bandes, que és el que al final va passar.
El psicòleg-entrenador (el gran motivador, l’anomenaven en alguna premsa) té molta feina pel davant, i passa per guanyar dissabte al Numància, i després guanyar a Las Palmas, i després tornar a guanyar…
Recordo l’escàndol que es va armar des de la premsa amb la derrota a Copa al Nuevo Zorrilla contra J.C. Oliva, en una situació totalment diferent (5 candidats a titulars indiscutibles lesionats, una plantilla curta d’efectius, on era millor reservar els titulars sans -l’únic que va jugar, en Sergi Juste, es va lesionar-,…). No he vist el mateix rebombori de la premsa esportiva després del 4-0…. El que fa el “poder mediàtic”…. I ja fa diverses setmanes que ho dic: l’efecte D’Alessandro s’ha acabat.
Tot i amb això, Força Nàstic!!
Salut!
Bon dia i malgrat tot… FORÇA NÀSTIC
Les imatges parlen, i del partit contra el Valladolid sense comentaris, el passat es passat, a partir d’ara tenim 19 finals per jugar i ser positius…….o no. Cadascú on vulgui, recordo l’escalada del Salamanca l’any passat, per tant pot passar de tot… sóc positiu.
PARTITS QUE S’HAN DE GUANYAR:
A casa; Numancia, Xerez, Villarreal B, Barça B, Alcorcon, Alcoià, Còrdova i Girona (24 punts)
A fora; Las Palmas, Huesca, Cartagena i Guadalajara (12 punts)
EMPATS:
A casa; Deportivo i Celta (2 punts)
A fora; Hèrcules, Sabadell i Recreativo (3 punts)
ES PODEN PERDRE:
A casa; CAP
A fora; Múrcia i Elx
L’any passat vàrem fer 29 punts a la segona volta, aquest any necessitem 34, que difícil, en molts casos ens ha mancat sort, desitjo que torni i … ànims
Ja hem tornat als maleïts minuts finals. Darrerament ja els teníem mig oblidats, dons els partits que hem perdut, molts!!!, els hem perdut durant els trams centrals del joc.
Tinc unes ganes boges del guanyar un partit al minut 94. Quan temps fa que no ens passa?.
Breument faré una pinzellada del partit contra l’Almeria:
A mi em continua agradant el Nàstic d’Alessandro, no te res a veure del de l’Oliva, però si no fem gols ho tindrem molt malament. L’equip juga, corre com mai, i tenint en compte que no és un equip planificat per la lluita, te encara més mèrit.
Espero que continuï la tradició de que el Nàstic fa bones segones voltes. Si seguim així, crec que recuperarem aquests 6 punts que ens falten pels llocs de la salvació.
Algun dia començarem a marcar gols, la sort no ens abandonarà, i fins i tot penso que en un partit proper compliré aquest somni de marcar el gol de la victòria al minut 94.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!
Companys, primer de tot desitjar que el 2012 ens vagi a tots millor que el que acaba de marxar: Salut, feina, i cobrar la nòmina cada mes!!
Del Nàstic, veurem com els han sentat les vacances, però el que va quedar clar és que l’efecte D’Alessandro va ser un bonic miratge, que ja ha acabat, i patirem molt més del que ens podíem pensar després dels seus quatre primers partits (8 punts de 12 possibles i porteria a zero). Powell no sé si jugarà (fa un parell de dies el mateix entrenador deia que no), però de cara a gol tenim un problema molt gros…
Defensivament sembla que estem millor que a l’inici de temporada, però no sé jo si Mingo tindrà ganes de jugar, o bé s’autoexpulsarà en alguna jugada inútil, d’aquelles que ha de fer 70 metres a l’sprint perquè ha marxat de la seva posició quan no tocava.
De debó, he estat molt optimista al posar el resultat, per allò de les “energies renovades” que es diu sempre després de les vacances, però crec que, un cop més, qui més s’aproparà al resultat serà en Kiko…
Salut i Nàstic, “manque pierda”!!
Bon Nadal a tots companys,
que el proper any ens porti:
1. Els jugadors que necessitem
2. Els resultats que necessitem
3. L’aportació que necessitem i
4. El PRESIDENT que necessitem
Feliç 2012 “nastiquerus”
Bona tarda,
quin dissabte de patiment, sense davanters que facin gols, no fotem res, sent possitius, (i en comparació amb els primers partits de lliga) defensem bé, controlem la pilota, però “ego i cuando llego” a tres quarts de camp a cagar pastoret, en fi.
El passat es passat que ens vindrà, necessitem crec que 52 punts (26+26), en portem 13 en falten 39 quasi res…
I ara toca
J-18. Girona; NÀSTIC (1 punt)
J-19. NÀSTIC; R. Murcia (3 punts)
J-20. RC Celta; NÀSTIC (0 punts)
J-21. NÀSTIC; Elche (3 punts)
Seria molt bó acabar la primera volta almenys amb 20 punts, per tant dels propers 12 hem de treure almenys 7 (ojala fosin més).
He llegit pels foros que el millor es baixa a segona B i fer neteja…??? El millor…no entenc res, ningú millor que “naltros” sap quan costa pujar a segona, per tant, neteja…renovació…es pot fer perfectament on estem.
Recordem demà assemblea ….
Tots tenim desitjos per Nadal, i aquest es el meu
FORÇA NASTIC…A SEGONA…I RENOVATS
Bona tarda companys,
aquest cap de setmana tornem a jugar a casa, dos partits seguidets que ens han de permetre sumar els 6 punts. Després anar a Girona fora de la zona vermella i a buscar el golaverage amb un altre equip vei de classificació. Segur que ho aconseguim.
Per cert, al calendari del nostre club he vist que la SECCIÓ DE FUTBOL es va crear el 3.12.1914, per tant aquest dissabte farem 97 anys de secció deu ni do….. FORÇA NÀSTIC I A CELEBRAR L’ANIVERSARI
De mica en mica s’omple la pica. El partit a Alcoi va tornar ha ser un partit de brega on els nostres jugadors van donar la talla en tot moment. Si be al principi és van viure uns moments incómodes degut ,sobre tot, al terreny de joc, enseguida els jugadors és van anar adaptant al futbolí alcoià deixant-se la pell en cada jugada. Al final fins i tot s’hagues pogut guanyar si arriba a entrar el xut de Borja que va anar al pal i si l’arbitre no hagues obviat el penalty de llibre a Moran.
La pica encara la tenim molt buida, però segur que l’omplirem.
Força Nàstic “pelotudos”
Feia temps que després de veure un empat del Nàstic al nou estadi, em quedava amb la sensació de veure un bon partit de futbol. El gran Barça ens té mal acostumats a gaudir del fútbol de fantasia, de dibuixos animats, (com deia un famós comentarista). Però hi ha altres tipus de futbol que també ens fan gaudir. Futbols amb connotacions mes épiques, amb mes brega, 90 mínuts de tensió.
L’equip està despert i la graderia també, l’estadi és un espectacle i els 90 mínuts és converteixen amb un instant. L’arbit pita el final, no s’ha pogut guanyar i ja tens ganes de tornar a veure aquest Nàstic.
No fa falta ser cap “SAVI” per tenir la certesa que si és juga així no és pot perdre. El millor del partit, tots els jugadors però deixeu-me dir: – Benvingut Rodri on cony estaves?.
Més o menys penso com tu, Kiko. Feia anys que no recordava marxar satisfet del camp tot i no guanyar. Lluita, entrega, ocasions de gol, tensió a la graderia quasi constant… Amb el company de seient li deia abans del descans que semblava que s’estés acabant el partit des del minut 25!!
Llàstima la lesió de Powel, però obre la porta a Viguera, que l’estona que va estar al camp, junt amb Moran i Luna, va donar molta llum a l’atac. Peragon més encertat que altres partits, però tinc la sensació de què encara necessita un temps més per a conjuntar-se millor. Chechi sembla un professional rodat.
Com els deia a alguns amics, la meva conclusió del divendres és que vam veure un equip de mitja taula en amunt (el Nàstic) contra un equip mitjanet de Segona B ( Guadalajara), amb un trio arbitral de regional.
El Guadalajara no em va agradar gens, es va limitar a perdre temps (el porter en tots els serveis de porta va trigar entre 15 i 25 segons des de la primera part), a tallar el joc fins i tot de manera brusca (crec que més d’un no havia de completar el partit), i encara van tenir una ocasió claríssima per endur-se la victòria. Per a mi són carn de Segona B, que davallarà poc a poc…
I l’arbitratge em va semblar deficient. Li va costar molt poc treure la primera groga al Nàstic, a Mingo en la seva primera falta, que tampoc era per tant, no van veure unes mans claríssimes a l’àrea del Guadalajara a la primera part (el seu capità va fer una bonica Zamorana), i en canvi li va costar molt treure la primera groga als rivals amb la seva duresa, i no va amonestar les repetides pèrdues de temps dels jugadors castellans. Però si no vam marcar no és culpa d’ells.
Encara estem a la cua, però tenim ben clar que en sortirem!
En primer lloc, felicitar al Salva Guinart, per ser el tercer dels Savis en encertar un resultat exacte, després d’en Patxi Galea i d’en Toni Teuler.
I el que interessa, aquest Nàstic ha ressuscitat!! La mà i el cervell de D’Alessandro, mà ferma i cervell reflexiu, han espabilat a l’equip, que per segon partit seguit ha trobat l’encert de cara a gol, la seguretat darrera i un mig camp molt treballador, sense donar quasi opcions d’atac al rival i creant perill a porta contrària (Longás s’ha destapat com un gran assistent de gol, i Rodri comença a demostrar perquè se li paga el que se li paga). I Mingo porta dos partits seguits sense veure targes. Són detalls que em fan pensar que tot i la bona feina del “professor” D’Alessandro, s’ajunta el factor del que no volien fer amb l’entrenador JC Oliva; m’estranya que una motivació especial i un canvi de sistema tàctic (tornant als 80, amb el 4-4-2) hagi estat tan efectiu en 10 dies.
JC Oliva ho va dir en repetides ocasions: del nerviosisme a la tranquil.litat només va una victòria. Heu notat la calma que ara hi ha a l’entorn de l’equip? I seguim a la cua! D’Alessandro ho va definir al acabar el partit contra el Sabadell: us vindran a buscar per a parlar i dir meravelles, però tingueu clar que seguiu sent una m…, que som penúltims!
Hem donat dos grans passes, però encara falta molt per a estar tranquils de debó; divendres, contra el Guadalajara, una tercera victòria consecutiva (quan fa del darrer cop d’això?) ens tornaria als llocs de permanència.
No us podeu ni imaginar la rabia que em va fer quan el meu xiquet em va dir que els del seu equip jugaven a Santa Oliva el diumenge a les 12h. Em perdria l’esmorsaret de les penyes i el debut de l’Alessandro. Així que diumenge me’n vaig anar cap a Santa Oliva acompanyat d’un ordinador per escoltar tarragona radio via internet ja que ha santa oliva la cobertura de tarragona radio és nefasta.
L’equip del xiquet va guanyar 1 a 2 sota una intensa pluja, però jo a la banda no parava de cantar els gols del nàstic, crec que em van pendre per boig.
Ara bé, despres de l’estat d’eufória cal que arribi urgentment la calma. Continuem tenint l’equip que tenim. i un bon entrenador pot treure el màxim suc dels seus jugadors però d’on no n’hi ha no pot rajar. Continuo pensant que ens fa falta un davanter efectiu al davant, seria bo que s’intentés reforçar l’equip de cara al mercat d’hivern. Tant de bo m’equivoqui.
Ja no recordava el fet de sortir del camp amb optimisme, veure tots els nastiquers amb rictus de felicitat, i sobre tot aquesta sensació de veure el futur amb quelcom més d’esperança.
D’entrada, quasi tots vam considerar un acert el canvi d’entrenador. D’un Oliva trist, que transmetia la tristesa al vestidor i al camp, hem passat a un entrenador mediàtic, el que més dels que podíem fitxar, que transmet il-lusió, coratge, i que sobre tot, penso, que els jugadors del Nàstic creuran en el seu missatge futbolístic, cosa que no passava actualment.
Tampoc podem aixecar les campanes al vol, ja ho sabem. El futbol no te lògica i pot passar qualsevol cosa, ja que depèn de molts factors propis i aliens que no es poden controlar, però sí que s’ha creat un moviment sísmic dins del equip, que com a mínim ens traurà del “tantsemanfotisme” en que estàvem ancorats.
Vareu observar els moviments d’Alessandro a la banqueta?, no parava de cridar, gesticular, comentaris profunds als suplents sobre el desenvolupament de les jugades. Era un espectacle!!!.
No m’agrada carregar sobre el bo d’Oliva, però recordo la imatge d’ell amb les mans a la butxaca, i un excés de serenó amb les desfetes tàctiques i d’actitud dels jugadors del Nàstic en els partits anteriors. Suposo que ha estat molt mal tractat pel equip directiu i això es reflexava al camp.
Tàcticament vaig veure el equip més junt, no hi havia la separació entre línies com abans i això fa que la pressió dels jugadors d’atac i mig-camp sobre l’equip contrari sigui més efectiva. Tots els jugadors van pujar dos graons en el rendiment tant col·lectiu com individual. Això és cosa del nou entrenador. Estic segur!!.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!Carles
Nois quin debut, impressionant, a les nou de la nit van vindre a treure’m el mando del marcador, perquè no volia que l’apagessin, jeje.
El llit, vaig veure jugadors que passejaven i ahir corrien, (altres Seoanes sempre han donat la talla), la gent jugava més o menys a la seva posició i també saben que si no ho fan bé, aquest entrenador no té prioritats, qui no treballa no juga i punto.
D’altra banda, el Sabadell, gran equip, va jugar sempre a buscar la nostra porteria i no a posar l’autobús i això, avui en dia, s’agraeix. Per ser sincer crec que algun golet també mereixen, però, ahir es va girar una truita rara, naltros, teniem una efectivitat del 90% i els altres una del 0%.
Algo de llit crec que hi ha, però, persones a banda (sr.Oliva) el més important és que el nostre NÀSTIC va guanyar i amb aquesta mentalitat ho tornarà a fer més d’una setmana. ENDAVANT.
Companys, ni el més optimista, o sigui, jo, preveïa un resultat tan ampli davant del Sabadell en l’estrena del “profesor” D’Alessandro. Un 5 a 0 que feia 17 anys que no véiem al nostre camp, 16 si comptem un 6-0 al Girona a segonaB.
Destacaria, no tant els dos gols de Powel, ni les assistències de Longás, ni la pujada a lo Beckenbauer d’Arzu que va significar el primer dels gols, ni les aturades de Rubén Pérez, ni el gol salvat sota pals per Mingo (per cert, que va acabar el partit sense targes ni quasi faltes!!!!); voldria destacar el paper de Rodri, fent un molt bon partit tant a l’hora de tallar el joc (fins i tot va ensombrir a Seoane, el destructor), com a l’hora de començar joc i oferir-se constantment als companys.
Una autèntica revolució, que si volem posar un però, vindria precisament pel fet d’una victòria tan àmplia: sí que va haver alguns canvis de col.locació dels jugadors (el retorn de Mingo al lateral, i Xisco al centre de la defensa, Longás per banda -se li notava que no és el seu lloc al defensar, que deixava molts espais-, Rodri a mig camp -però amb Oliva ja hi va jugar dos o tres partits, i va ratllar el deficient-), però els onze no diferien gaire dels qui posava JC Oliva. El mateix D’Alessandro comentava a la ràdio ahir tarda que no era bo una victòria tan àmplia perquè generaria dubtes en l’afició. Seria que els jugadors li estaven fent el llit? Seria que no hi posaven tanta voluntat ni ganes al camp? Jo vull pensar que no…
Ara toca repetir a Alcorcón, tot i que empatar fora ja seria un bon resultat, si s’acompanya de victòries com a locals.
Ja no som els últims!!!
La poca originalitat s’ha cobrat la destitució d’un entrenador. Un altre cop tornem a sentir els mateixos tópics del mon del futbol: que si s’han de canviar dinámiques, que si és mes fàcil canviar un entrenador que tota la plantilla.
A més resulta que al calaix no hi ha un duro per fitxar un jugador i en canvi podem fitxar un entrenador nou i mediàtic acomiadant tres homes. Aquesta setmana esta vist que ens hem adherit al festival de Màgia que és celebrava a Tarragona i hem fet apareixer i desaparèixer tècnics del no res i sense tenir un euro. Peró ara hi han uns 8 milions de déficit al fons de la xistera, que hi haurà quan acabi la funció?.
Visca el Nàstic, visca d’Alessandro i OLIVA gràcies i fins sempre.
Des d’ahir, hi ha uns quants individus que dormen tranquils després de decidir que els culpables de tot el que està passant aquesta temporada eren Josep M. Nogués (coincideixo en que com director esportiu la responsabilitat final dels fitxatges, la gran majoria amb mal resultat, és ell), i a Joan Carles Oliva, un 10 en treball, voluntat i honestedat, i un zero en bona sort en quant lesions, pals i algun que altre error arbitral.
Des de feia setmanes, jo em declaro obertament com “Olivista”, i crec que el canvi d’entrenador no era necessari. La temporada passada va agafar un equip en coma, fins a 8 punts de la salvació, i va aconseguir la permanència quasi in extremis. Aquesta temporada, JC Oliva ja avisava des del primer moment de la lentitud a l’hora de fitxar; noms com Luque, Corominas, Sanchón, passaven de llarg quan semblava que estava fet, i jugadors com Sergio Díaz marxaven amb una facilitat pasmosa durant la pretemporada. A més, la crisi provoca que es tingui una plantilla curta en la qual hi ha un jugador que l’entrenador no vol (i cap altre equip tampoc), com Juan Domínguez, i jugadors que fins fa 3 mesos no havien passat de Tercera divisió, i que tal com avançaven els dies, quedava clar que l’entrenador havia de trobar un onze tipus que no permetria modificacions.
I arriben les lesions, que per a postres, s’emporten pel davant fins a cinc probables titulars: Álex Ortiz, Álvaro Rey, Xisco, Tuni, Moran, Mairata, Ruz,…
Els primers partits no van sortir bé; derrotes, empats, i a Copa del Rei, garrotada a Valladolid amb els suplents (jo hagués actuat igual que l’entrenador: amb una plantilla curta, més retallada encara per les lesions, i en una eliminatòria perduda quasi abans de començar, no valia la pena posar en risc els possibles titulars mentre no es curaven els de primera línia; i a més, es va lesionar Chechi). Després, a mesura que tornaven els titulars, el joc millora, però com apunta l’Enric Pujol en el seu darrer article, Murphy decideix que tampoc ens vol ajudar, i seguim sense conéixer la victòria. Fem el que podem, o fem el que sabem, i Oliva, no pot fer més.
Però si tirem d’hemeroteca per a mirar a l’esdevenidor, recordem que al presentar a Arzu, el sr. Fernández anuncia que “no hi ha diners per a fitxar ni al gener”; doncs bé, si no hi ha diners, ¿com es podrà financiar la destitució de JC Oliva i Mariani, la de JM Nogués, l’entrada del nou entrenador amb el seu segon i (els més que segurs) fitxatges de jugadors per al nou míster?
Penso que el problema vé de llarg, des del moment que va entrar de president un tal Xavier Salvadó, Rastrero de segon cognom, que li va agradar molt estirar el braç molt més que la màniga, dil.lapidant el prestigi aconseguit prèviament per Josep Maria Andreu, i uns comptes que es van anar desquadrant ràpidament fins els 8,5 milions d’Euros de dèficit, on Fernández com a tresorer, no va notar res estrany i se’l va premiar amb la presidència de la nova junta…
Espero que els canvis siguin útils i donin resultat ben aviat, perquè sino, quedarà demostrat el gran error que és fer fora a JC Oliva.
Salut i Nàstic!
Ja s’ha produït la decisió que es tenia que haver pres ja fa un mes, amb l’agreujant de que tenim menys temps de reacció.
Amb els bons comentaris de Adrián Muñoz, ja s’ha dit tot, no cal tornar-ho a escriure.
Però afegiré que perquè hem d’esperar al 13 de Desembre per que dimiteixi el Sr. Fernández?, quan és el responsable del actual desgavell tècnic (i abans de la tresoreria) del club?.
Crec que aquesta espera de més d’un mes pot agreujar (encara més?) la greu situació de la institució.
En la meva opinió, té que dimitir junt a Nogués i Oliva, demà mateix. Ni un dia més!!!
Andreu President, ja!!!!!
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!!–
Carles
Avui, és un dia d’aquells en que no tinc clar com enfocar el desenvolupament del partit. Ha pogut passar de tot. Malgrat el penal (???), hem empatat amb un golarro de Morán, i malgrat el regalo de Rodri, hem pogut empatar de nou, amb un pal de Morán (el millor), que ha rebotat amb el porter i ha anat fora de gol.
Aquí s’ha acabat el nostre Nàstic. S’ha acabat la benzina, les idees i hem començat a rifar la pilota, com sempre.
Dins el pessebre del Nàstic tenim un “caganer” que és en Rodri. Patètic d’imatge, patètic d’aspecte i patètic amb la pilota. Increïble!!!. Amb un jugador així no es pot anar pel mon.
Te que ser emprenyador que quan l’equip ho dona tot per guanyar el partit, un individuu es dediqui a fer regalets al contrari i a desanimar als seus companys, com així ha passat. Fins i tot Rubén Pérez s’ha posat nerviós.
Juste, necessita d’un parell de centrals que li donin confiança, però si al seu costat hi ha un jugador patètic, malament ho té.
En fi, nastiquers, si no treiem 6 punts els propers 2 partits, malament, malament..
Lo de Oliva, ja no sé que dir, ara veig que el equip juga millor (la primera part) i els canvis obligats, han debilitat l’equip. No hi ha planter suficient per mantindre’ns a Segona Divisió i això apunta malament, si no hi ha un miracle. I jo no hi crec.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!!
Jo crec que ara estem en la fase dels imponderables. Penso que la feina de l’entrenador és molt bona, la qüestió és que tot i el penal que no ho era i la monumental cagada de Rodri en el segon gol, l’equip mantenia el tipus amb el “botepronto” de Moran i el quasi empat a 2 abans del descans amb el xut al pal de Moran (ja van 4 pals en els darrers 3 partits, dos de Luna, un de Powel i el d’ahir), el treball era més que acceptable, que Alcaraz no estava tranquil. Però de nou un altre pífia de Rubén Pérez (ja en porta dos; la primera van suposar 2 punts a Corunya) va enfonsar l’equip al regalar el 3-1.
Moran i Tuni encara no estan per a jugar un partit sencer, però sorprén que Rodri, que partit rera partit no en fa ni una de bona, ni quan juga a mig camp ni quan ho fa de central, segueixi sent titular, tenint un central com Álex Ortiz a la banqueta….
Xisco no se’l veu còmode al lateral esquerra, però sempre és lluita.
Chechi, quan jugava de central, deien que era lateral, i ara que ho fa de lateral, els “catedràtics periodístics nastiquers” diuen que és central.
Arzu compleix cada partit. Seoane més no pot fer.
Longás m’imaginava que portaria més la maneta dels partits; toca i s’ofereix constantment, però poques jugades s’acaben.
Luna, sigui titular o suplent, sembla accelerat, però és atrevit.
Tuni, cada cop que toca la pilota fa olor a perill, però només li segueix la música Moran.
Moran, res a dir; el més gran i sembla un juvenil amb les ganes que hi posa.
Powel, crec que s’arrepenja massa amb lo de què està sol a dalt, i de tant en tant en lloc d’ajudar, menja pipes amb el porter rival…
Eloi Gila quan surt sembla un gall escapçat, que corre molt i no sap cap a on.
Álvaro Rey ha d’agafar el ritme.
Galindo podria tenir més minuts…
Preguem per a què Mairata es curi el més ràpid possible.
La resta, no sé si tenen nivell.
I companys, sóc “Olivista”, no hi puc fer més…!!!!!
Salut i Nàstic!!!
Sembla que aquesta setmana som més els que coincidim en un empat a Almeria i que, per tant, veiem que l’equip comença una LENTA però clara recuperació… no?
GRAN CAP DE SETMANA, no creieu ….. sempre (massa) positivo. Crec que estem davant de la primera victoria i com no recordo l’any passat el Betis, fa un o dos anys el mateix Hèrcules i Cartagena que estaven invictes… una gran promoció d’ascens davant el Cadis, aquell partit de copa amb el Madrid….ai ai ai i com el resultat més bonic en aquestes ocasions es ………….pel que jo he apostat. Potser dilluns estaré fotut….. però això ja serà dilluns. Deixeu-me tres coses: TANCAR ELS ULLS, SOMRIURE i SOMMIAR. Només queda això ÀNIMS I ENDAVANT NÀSTIC
Bé, companys, “l’optimista” del grup, aquell que porta tot el que portem de lliga (la “friolera” de 8 partits) dient que estem fent la pretemporada en ple inici del torneig, que havíem de tenir paciència i que tornessin alguns dels lesionats que serien titulars, que l’entrenador havia de tenir tota la nostra confiança perquè feia les coses bé (casualment, coincidien els meus comentaris amb el que fa un parell de dies deia el president dels Veterans del Nàstic, Romà Cunillera), “l’optimista”, deia, estava encertant el resultat exacte fins el minut 89, en què una sortida a caçar mosques de Rubén Pérez (que fins avui estava fent molt bon paper a tots els partits), en una falta penjada “al tercer pal”, com deia un entrenador que vaig tenir a regional, ha permès l’empat del Depor.
Companys, volíem un punt d’inflexió, i tot i que no ha estat una victòria, ja el tenim!! La primera victòria caurà ben aviat, i les derrotes deixaran d’existir per un temps, ja ho veureu!
La única pega: Sembla que només va a per totes de cara a porta en Powel, i que Eloi s’ha encongit i Peragon no acaba d’enganxar el ritme…
Salut i Nàstic!!!
Amics, avui és un dia gran per Tarragona. Pel matí hem assolit els Jocs del Mediterrani pel 2017, cosa que ens posa al mapa d’Espanya, de Catalunya i del Mediterrani. Per la tarda el Nàstic a estat a punt de fer una campanada bestial a la segona divisió, però els minuts finals, sempre fatídics, hans a privat de 3 punts que ens haguèssin anat de conya.
Però avui, hem tingut un Nàstic totalment diferent del que havìem vist fins ara, jo em feia creus de lo que veia, bona disposició tàctica (Moran i Tuni han donat un aire nou). Hem vist un equip lluitador, fen control del joc (no ho havia vist mai), i sobre tot fent gols bonics (ja no ho recordava).
Logicament, ara hem de donar continuitat al equip tècnic, en contra de lo que havia opinat.
Andreu President!!!
Visca el Nàstic i visca Tarragona 2017!!!!!!!!!!!!!!!!!!
QUIN MARRON, que tenim a can nastic, el President ja va entrar amb l’esquerra quan venia d’una directiva nefasta, el Nogués que vol pescar al Francolí, i l’Oliva quan va a dinar amb aquests fot uns canvis als partits que “pa que pa que”. Però, si ara canviem a l’entrenador el que vingui serà el senyor MAFRE o sigui ho guanyarà TOT, TOT i TOT o que. Crec que hauriem de començar amb en Nogués que si son 30 mil eurets i som 4 mil socis toca a 7,5 EUROS. I a veure com començem a recuperar punts, o sigui sr. OLIVA dels propers 12 punts (DEPOR, HERCULES, ALMERIA i BARçA B) en volem 9. SI uuuuui quins rivals, sempre hem regalat els punts als “fàcils” i als grans els fotem recordo que la darrera campanya amb l’Hercules estava invicte fins que va apareixer el Nàstic i el mateix li va passar al Cartagena.
No em val lo de aquesta no es la nostra lliga, si no es la nostra ….ens borrem, i punt??
He, hehehehehehe, quan jugo, no tinc amics,…..ni el Salvi!!!!, hehehehe.
Visca el Nàstic i visca Tarragona 2017!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hem perdut una oportunitat de guanyar a un rival classificat per sota del Nàstic, (ja fa uns anys és una costum), i ens comencem a afiançar en els llocs de descens directe, que mereixem amb escreix.
Del partit d’ahir, hem millorat amb solidesa defensiva, però malgrat els dos travassers de Powel i Luna, varem fer un futbol de lo més primitiu que he vist en molts anys. És incomprensible com jugadors professionals de 2ª i algun de 1ª divisió siguin capaços d’oferir aquest impropi espectacle al que han castigat a la nostre afició i als pobres telespectadors que se’ls hi va ocorrer veure el canal Gol TV.
Si es tenia que fer algun canvi (que està cantat), era aquesta setmana passada, abans del partit del Cartagena. Era molt important guanyar aquest partit. Ha passat un partit més i hem perdut l’oportunitat de guanyar, possiblement, dos punts més.
Que hem d’esperar? una setmana més d’incertesa?, rumors d’entrenadors que poden vindre?. Ja sé que no és fàcil, soc conscient, però crec que un canvi important és necessari, i per important em refereixo a equip tècnic i presidència de la secció de futbol. Més clar no ho pic dir.
Andreu President!!!
Visca el Nàstic i visca Tarragona
Ja no sé si esperar a que el Cartagena ens guany al Camp Nou, per fer un “totum revolutum”, o començar a fer-lo aquesta mateixa setmana. I mira que os ho diu una persona moderada, que no li agraden experiències i menys amb gasosa.
Però em dona la impressió de que seguirem amb la tradició de que tot equip que està classificat sota del Nàstic, revifa quan be com visitant.
Per això la meva pressa per que el moviment es faci el més aviat possible, i poder encarar la propera batalla contra Cartago, amb ganes i il-lusió, que precisament és de lo que ara tenim carència.
Sembla que tenim moguda al Consell. Alguna coseta m’havia arribat, però pel que em van dir es volia esperar a les festes de Nadal. Pel que veig, hi ha més d’un que no es menjarà ni els panellets!!!!!.
Això no pot tenir un final feliç. El que mal comença mal acaba. El pitjor vicepresident económic de la història del nàstic, el fan president i quan la cosa trontolla a nivell esportiu la solució és campi qui pugui, Va home va!!! si això és ser i defensar el nàstic jo sóc monja.
Si a la pinya no apretem tots, fem llenya segur, i això és el que ens passa a can nàstic.
Sí, això dóna molt mal rotllo… Portem només 5 partits jugats i ja volem tallar tots els caps haguts i per haver. Que hi ha hagut mala gestió de la direcció esportiva? Probablement. Que a l’hora de fitxar s’ha perdut massa temps, i algun jugador que estava quasi fet no ha vingut? “Per supost”. Que fem mals partits a casa? Evident. Que algun membre de la Junta de la SAD volia marxar abans de començar, o esperar una mica més abans de fer-ho? Pot ser. Que deixar l’anterior vicepresident econòmic com a president de la nova junta va ser una cagada? Segur.
Per altra banda, també hi ha factors d’equip que compten negativament per als resultats, com el fet de les lesions, que han deixat fora de l’equip a titulars que segurament seran importants quan tornin; la sensació de què no acaben de fer pinya quan juguen; que sembla que fins que no ha començat a jugar Longás, ningú es vol posar el conjunt a les espatlles; que de vegades els canvis o el mateix onze inicial no l’acabem d’entendre;…
Però jo espero que tot el tema de la directiva no afectarà als jugadors ni a l’equip tècnic, i no trigaran els resultats positius. No oblidem que quasi cap de nosaltres, tot i el pressupost ajustadet, i els jugadors que havien de venir i no ho han fet, créiem que fariem una temporada sense patiments, a mitja taula. Per què no mantenim una mica més la confiança amb els nostres??
El que no veig clar és això de que a finals d’agost “ja no queden diners per a fitxar a l’hivern”, i ara es parli de que portaran a un central i un davanter que estan a l’atur i tenim dos dorsals vacants. Si no han de millorar el que tenim, jo crec que no cal…
Bon dia, amics nastiquers!!!,
Ja os vaig comentar en el meu anterior escrit, que ja fa molt de temps, sempre que el Nàstic juga a casa contra un equip que està per sota nostre a la classificació, ens guanya i sempre demostrant que son millors. Tarragona és l’ONG de la segona A, donem vida a tots els equips que venen ofegats, a entrenadors advertits, molts d’ells amb els jugadors que no cobren, etc, etc, etc, i ens donen un repàs de dalt a baix.
Sense més dilacions i referint-me al partit de dissabte, puc assegurar que és lo de sempre, no sabem a que juguem, ni defensem, ni ataquem, ni pressionem al mig del camp, ni rasquem, Fixeu-se amb l’Osca, van fer l’estratègia de provocar entrades de tarja groga, alternativament, fins que quasi ja no hi havia ningú sense sancionar, això que vol dir, vol dir quer van tallar totes les tentatives de contraatac del Nàstic, de la manera que fos, i sabent que es carregaven de targes. I que?, dons molts sancionats, però els tres punts cap a Osca.
Jo pregunto, no ho podem fer nosaltres també?. Tots els equips que venen, pugen la pilota des de la seva defensa, passen pel nostre mig camp sense oposició, i arriben a l’àrea per on volen. No s’heu fixat, que tots els equips que ens visiten fan el mateix?.
Fins que no ens carreguem de targes grogues, aquí ens guanyarà tothom, així de clar, som tous, solidaris i amics dels contraris. I no parlo de ser violents, només de ser durs, i defensar uns colors d’un equip que et paga i força be. I començo a parlar del entrenador, que és el que els te que al-leccionar i imbuir en aquest tipus de estratègia, i deixants de mans netes ni trons.
I ja no parlo ni de tàctiques, ni de lesionats, ni de la Junta, ni de President, de moment……, però com segueixin així, hi haurem de parlar.
Amics, visca el Nàstic i visca Tarragona!!!
Companys, ja no entenc res… Un equip com l’Osca, sense res de l’altre món, que ni tan sols va jugar Tariq, el seu golejador, ens guanya sense despentinar-se i amb un altíssim percentatge d’encert de cara a gol (jo li vaig comptar 5 ocasions, i en va marcar 3). En canvi, nosaltres semblava que volíem la pilota, tocàvem, però no sabem aprofitar ni una. Defensivament, vaig trobar a faltar massa a Mairata (i la seva baixa va per llarg); no vaig entendre el retorn de Sergi Juste al lateral, si de central estava bé, i Ruz per banda estava complint. Longás més no pot fer a l’hora d’intentar crear joc; Seoane va tallar moltíssim, com sempre, però les piles es gasten. Les bandes, es van fer servir més quan estava Galindo que quan va marxar. Luna segueix massa accelerat.
I no em va agradar gens el “campi-qui-pugui” de després de l’1 a 2, on tots començaven jugades individuals que es perdien a la vora de l’àrea.
De debó, em fa por la dinàmica de casa, on un grupúscul ja xiulava al minut 2, i em fa por que algun dels jugadors comenci a saltar del vaixell i s’autoelimini de l’equip; en tenim algun que en moments crítics d’altres temporades es “lesionava”, i és titular. Confio en aquest entrenador, però alguna cosa falla… En el meu cas, seguiré donant la cara pel Nàstic, i el divendres espero quelcom positiu de Vila-Real.
Salut i Nàstic!
Per a mi, el puntet de Xerès ja està bé. Un altre cop porteria a zero (els dos partits de lliga com visitants han acabat així), més minuts de Longás, i vam crear alguuuuuuuuna ocasió més. Desgràcia la lesió de Mairata, per llarga, i la prolongació de la durada de la lesió de Moran un mes més.
Estic segur que serà el punt d’inflexió que desitjàvem. Longás – Viguera – Powell poden ser un trio que ens doni moltes alegries.
El dissabte vé l’Osca, que és un dels dos que tenim per sota (va aconseguir el seu punt diumenge passat contra l’Alcoyano amb un empat a 3), i no pot guanyar per res del món a casa nostra. Xisco i Ruz als laterals, de centrals Arzu i Álex Ortiz; Longás i Seoane de pivots, un creant i l’altre tallant; bandes per a Peragón i Eloi, Viguera de segon punta i Powel a dalt, amb Rubén parant tot (o quasi) sota pals.
Veig la primera victòria, segur!!
Per cert, aprofito per a felicitar al company Patxi pel seu encert, el primer de la temporada d’entre tots els Savis.
Be, amics a veure si és veritat lo del punt d’inflexió, encara que les noticies que ens arriben de la infermeria son per posar-se a plorar. Ara de nou Morán i Mairata sembla que en tindrà per temps. Ufff!!!.
Parlem de futbol. Ara ve el Huesca, un equip rocós i lluitador, que no ens regalarà res.
Ja de fa temps, tots els equips que venen a Tarragona i que estan per sota nostre ens empaten o guanyen. Jo crec que el Nàstic darrerament està creant un estil d’equip molt difícil de definir. Ni son tècnics, ni son lluitadors. Aquí, a casa, juguem a no sé què, ni rasquem, ni lluitem, ni triangulem, ni pressionem. Per això ens costa tant guanyar a casa, sobre tot a equips que estan per sota del Nàstic.
Per això amb fa molta por el Huesca, perquè és un equip que es deixarà fins l’ànima per treure els tres punts.
Fora de casa, ja podem veure que hi ha un esquema més definit, i al menys estem aconseguint un bloc defensiu, sense gaire fissures, encara que ofensivament res de res. Així hi tot, estem aconseguint que no ens marquin gols (excepte Valladolid a la copa).
L’assignatura pendent és com se juga al Nou Estadi. O canviem o ens anem directe a segona B. I tenim el jugadors apropiats per lluitar?, jo crec que no.
Tant de bo m’equivoqui amics nastiquers!!!
Estic d’acord amb tu, Kiko, penso que Xerès serà un punt d’inflexió per al nostre Nàstic, començant per Longàs al mig camp, pel possible retorn de Morán, pels laterals coberts per Ruz i Xisco,… I perquè darrerament Xerès se’ns dóna bé!!
Confio, i el meu pronòstic el veureu…
Salut i Nàstic!
PUNT D’INFLEXIÓ
Aquest cap de setmana comencen les festes de Santa Tecla. Molts tarragonins les esperem amb candeletes durant tot l’any i experimentem dins naltrus un estat d’eufòria que res ni ningú ens el pot treure. Solsament una altre davallada del nostre Nàstic ens podria aigualir la festa. Però això aquesta setmana no passarà. Visitem el santuari de Xapin, on tenim grans “amics”, on un any els estels és van conjuntar per fer-nos viure el sommni de primera.
Dissabte el nostre “entrenador-psicòleg” agafarà als nostres xiquets i els hi farà veure el que representa tot plegat; Tarragona, santa Tecla, el Nàstic, Xapin. Després els posarà amb la millor disposició tàctica possible i sortiran a menjar-se l’herba.(que no vol dir pasturar, pel qui em vulgui fer el xiste fàcil). Ruben, Xisco, Arzu, Longas……. aquest cap de setmana PUNT D’INFLEXIÓ
Encara que dono un marge de confiança al equip i als tècnics, estic preocupat perquè, ara, durant els partits del Nàstic ja no pateixo gaire. El “tantsemenfotisme” veig que s’escampa pel camp i això és greu, molt greu. Entrem amb cara de tontos i sortim amb cara de tontos, i això minva gent al camp progresivament. No s’estranyi que el proper partit no arribarem ni als tres mil patidors.
Un veí prop d’on sec, deia, “sembla un partit d’uns professionals (Las Palmas), contra un d’aficionats (Nàstic). I vaig pensar, tens tota la raó xato!!!.
Hem vist altres temporades perdre a casa molts partits, però sempre pensava que no havíem sigut inferiors al rival. Ara en canvi, i això em dona que pensar, som clarament inferiors amb tot, tant amb el Valladolid com amb Las Palmas.
Parlant, ara sí, del partit, la primera part, poc que dir, horrible!!!, els del Nàstic corrent com tontos, i el Las Palmas corrent amb criteri i sobre tot, sobre tot, amb il-lusió i ve-lo-ci-tat. Com positiu, dons veure que poc a poc Viguera, serà el que coneixíem i que Arzu, agafarà el to i lideratge que s’espera d’ell.
Anem a la segona part, amb el 0-2 ja començava a tindre ganes de fotre el camp, així de clar, però va sortir en Longás, i ja vaig veure coses que fa temps no veia al camp del Nàstic. Un home organitzador, ràpid i amb una tècnica i lideratge del mig camp que no veia des de que va marxar en Boades.
Només que aquests tres jugadors estiguin en forma, crec i confio que podem girar la truita d’una p. vegada.
Jo al tècnic Oliva li dono un vot de confiança, encara que com psicòleg que és, el veig trist i junt amb ell, a tot l’equip.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!!
Estic molt d’acord amb el que dius Carles. Anem al camp sabent que no tenim res ha fer. Els nostres jugadors és mostren inferiors als jugadors rivals. Tenim la plantilla que tenim que és consequència dels calers que tenim. Però quan un equip técnicament inferior s’enfronta amb un altre superior, té una solució, que no és un altre que la de correr, i lluitar amb agresivitat. Si això tampoc no ho fem aleshores ja estem venuts. No podem exiguir als nostres jugadors mes qualitat si no en tenen, però si que lluitin cada minut, que hi vaguin a cada pilota dividida, que posin la cama amb contundéncia. Això tant simple encara no ho he vist, i precisament és per això que fins al moment tinc la moral per terra.
Diumenge, però, vaig veure una petita llum al final del tunel. LONGAS, en pocs minuts que va jugar, vaig veure un jugador amb criteri, qualitat, esperit de sacrifici, i amb ganes, moltes ganes. A mes amb la capacitat de poder canviar a millor , el joc de tot l’equip.
Ara, espero que el que vaig veure i percebre diumenge no hagui estat un miratge i amb poc temps puguem veure un Nàstic digne capaç de mantenir-se a segona A. Visca el Nàstic sempre.
Crec que no és moment de parlar (ni escriure) amb tanta duresa ni d’entrenadors, ni de l’equip. El partit de Copa contra el Valladolid va fer mal, cert, un 6 a 0 no agrada mai, però no oblidem d’on partíem: d’un equip amb pretemporada a mitges (9 baixes no permeten posar les coses en ordre), on les baixes obliguen a evitar el risc de perdre més membres de l’equip professional per a una eliminatòria que teníem més que perduda davant un Valladolid que sense despentinar-se ens n’havia fet tres 11 dies abans, i en un torneig que portem sis anys seguits eliminats a les primeres de canvi, tant jugant a casa com fora (Girona 2 cops i Xerez, són els darrers que recordo).
En canvi, la nostra guerra és la permanència a 2a.A, on de moment no hem començat bé. D’ahir, no em va agradar l’actitut d’algun dels jugadors (Mingo crec que fa temps que no juga concentrat, i crec que va desmarcar-se del partit d’ahir), i la poca fe que tenien en la victòria des del 0-1. En canvi, em va agradar molt que Rubén segueix en un estat de forma espectacular, Mairata compleix amb escreix, la bona voluntat de Luna (ja li sortirà, com Jordi Alba o el primer any de Walter), la visió i la velocitat a la que Longàs va fer anar la pilota (ens donarà moltes alegries, estic segur), el sacrifici de Seoane i Arzu, i que vam fer un gol.
Falten titulars per a tornar a l’equip (Moran, Tuni, Xisco i Álvaro Rey), a Viguera li falta un punt més de forma i ben aviat vindran els resultats.
Confio plenament en J.C. Oliva com un entrenador que ens farà fer una temporada digna, i potser començo a creure que Nogués i l’equip de direcció esportiva no estan del tot capacitats per a la seva tasca…
I per acabar, tampoc em va agradar gens l’actitut dels espectadors que des del 0-1 no van parar d’insultar a tècnic i jugadors, ni els qui van fer total menyspreu al seu equip marxant del camp abans del descans.
Tot i això, salut i Nàstic!!!
Ahir, un company de birres pre-partit al bar del Tennis del Nàstic, em va dir: “enguany no patirem tant, ja veuràs”.
I jo, que sempre porto el lliri a la ma li responc: “Ah, si?; perquè??”
I va i m’espatega: “perquè a la mitja volta ja serem equip de segona B!!”.
Evidentment, això no deixa de ser una opinió mig en serio mig en broma, però sobre l’ambient del Nou Estadi planejava una sensació extranya. Com de poca confiança en l’equip i en les seves possibilitats.
Un, que és optimista de mena, no veig tant malament a l’equip. Veig a un equip que fins fa dos dies DOS!, tenia 10 jugadors lesionats; al partit d’ahir, hi va haver jugadors que van jugar junts el primer partit de la seva vida perquè hi havia que ni tant sols havien fet la pre-temporada junts. A això, cal sumar-li que els deu lesionats són jugadors que estan cridats a ser els titulars d’aquest equip, o, com a mínim a portar el pes de l’equip i a ser la columna vertebral del mateix. Si a més a més, la forma física no acaba d’acompanyar; la compenetració encara està molt verda, i la gespa del Nou Estadi té el lamentable estat d’ahir, doncs la cosa es posa seriosa i preocupant. No faré cap esment de l’arbitratge d’ahir, perquè no m’agrada parlar de l’ofici més antic de la humanitat. Que aquesta és una altre…
Jo, confio plenament en la feina del míster i crec que cal donar-li un marge de confiança generós per poder encarar els partits sense nervis.
Haurem enviat els nostres comentaris quasi a l’hora, Salva… I veig que no sóc l’únic que creu que tenim un entrenador capacitat per a portar-nos a fer una temporada digna, i que la pretemporada, per culpa de les lesions, se’ns està allargant una mica més del compte.
Però senyors, tinguem present que portem 3!!!! partits de lliga, i en queden 39!!!! per a jugar, que la vaga ens va salvar de ballar amb una de les lletges d’entrada, com serà l’Almeria. A mi em sembla injust que es parli de “Oliva sí, Oliva no” a aquestes alçades de la temporada.
Tampoc parlarem del criteri targetil de l’àrbitre d’ahir…
Bon dia….o no?
Ahir una altra jornada per oblidar. Ens vam oblidar que jugavem a casa, dels laterals, de la mitja … buff. No pot ser que en Powel acabi jugant a la banda, que Peragon baixi a buscar pilotes que Mingo falli en l’entrada al jugador del segon gol…on tampoc hi havia ningú darrera d’ell per cobrir la possible escapada…i més i més … però bé seguint la meva filosofia positiva em va AGRADAR en Longas l’estona que va jugar demanant pilotes fent pasades si si pasades, l’Arzu cada cop el veig més amo de la situació, bona impressió de Bueno. Segueixo pensant que no patirem aquest any, però hi ha d’haver un marge sr. Oliva….digue’m 10 partits més (1/4 de campionat) i hem de tenir 15 punts. SOM-HI NÀSTIC, podem.
Be , direu que no mes em dona per criticar i no es el cas.
Avui si que poso , “un Cero Patatero ” als responsables dels horaris dels partits,em direu que mana la TV. , es veritat , però també els clubs o representants estan a la lluna de Valencia .
Diada de Catalunya i a la mateixa hora , tenim Futbol , Sardanes i Castells a la Rambla , apart de que els tres equips de 2ª catalans juguen al mateix tems.
Em direu que el que vol al Nastic va al Futbol , d’acord , però el que te que estar
a la Diada també . Em penso i es una personal opinió que farem bo allò que
deien ( temps passats foren millors ) per no dir una de mes grossa.
Completament d’acord Josep. A més a més, curiosament el partit d’ahir amb Las Palmas, no hi havia televisió; per tant, no sé qui coi és l’incompetent que va posar aquests horaris.
Josep Barroso, el sistema de puntuació que expliques és força curiós i elaborat, però en el cas dels Savis del Tarragona21 funciona d’una manera diferent. Es tracta d’encertar el resultat exacte, fent un pronòstic, els 11 que formem part de la classificació. Com et pots imaginar, “es un objetivo harto difícil”, especialment amb un Nàstic que porta 4 temporades fent un paper força justet a casa. Pensa que alguna web nastiquera fa “la porra” des de fa molts anys, i la temporada on va haver un encertant que filés més prim, mai ha superat els 8 encerts en tota la temporada. Els nostres pronòstics estan oberts a l’opinió de tots els qui entreu a mirar aquesta aposta del diari digital, tant quan els proposem com després del partit.
El sistema de puntuació és més senzill del que tu comentaves: La benevolència del Tarragona21 fa que sumem un punt per fer el pronòstic, 3 punts per encertar que el Nàstic guanya, empata o perd, 3 punts més per encertar el nombre de gols que fa el Nàstic, i 3 més si encertem el resultat exacte. Per tant, si claves el resultat sumes 10 punts.
El que més interessa, però, és que els nastiquers que passeu per aquí aporteu les vostres opinions, el vostre criteri, i la vostra benevolència a les nostres errades, que segurament es donaran per pensar més amb el cor que amb el cap.
Salut!
Bon dia a tothom manquen 49 punts per la tranquil·litat, dues coses:
Negatiu; no arribem a porteria ni que fotem un camp de fubol sala, cony, però, tenim sort (Sant Ruben) i no ens marquen, esperem els lesionats. Positiu: A part de Valladolid, Celta no veig els altres equips molt superiors a nosaltres, repeteixo esperem lesionats i aquest any NO patirem tant i a disfrutar de la segona que ens ho mereixem.
El concurs m’agrada, per la varietat de la puntuació, en principi sempre rasques algo… els meus vaticinis son moooolt positius les dues vegades he posat dos gols al meu nàstic i encara està demanant el mapa per saber on es la porteria… ja arribarà
La classificació està ajustada, pero “ja se sabe…..el futbol es asi” que dirien molts jugadors
Vaig comentar , de que m’agradava la idea , però no trobo la manera que puntueu correcte , me explico : Per els anys 60 a la barberia sota les voltes del carrer Merceria ho fèiem i puntuava nomes els que encertaven el resultat , per exemple amb 12 punts i a partir dels gols també rascaves algun punt . Exemple : Nastic 3 Sabadell 1.
Tots els que avien apostat per la victorià del Nastic sumaven , els que avien posat empat o derrota 0 punts ,els que avien posat guanyar 1-0 2-0 3-0 2-1 o be 7-0 per cada gol de diferencia es anava baixant un punt .Si avies posat 3-i tenias 12 punts 3-0 , 10 punts 2-1 ,10 punts 2-0 ,9 punts 1-0 , 8 punts i aixi era el sistema de puntuació.
Salva, hem coincidit en l’empat. Jo també crec que a Sòria tenim opcions de puntuar, tot i que tenim les baixes de Moran (caçun l’olla!!) i de Rodri (¿i este txico quién és?), que segurament obligaran al debut d’Arzu…
Per altra banda, confio en què s’usin les bandes aquest diumenge… Imagino Peragon de segon punta, i Galindo i Eloy Gila pels extrems.
Estic segur que farem més del que vam fer contra el Valladolid….
Aposto per l’empat perquè encara no hem recuperat a tots els lesionats, i, a banda d’això, noto a l’equip una mica descompensat i baix de forma. Aquestes coses cal anar-les corregint el més ràpid possible per no “vegetar” com l’any passat en els llocs de descens.
Tot el mes d’Agost hi estat fora de Tarragona , veig molt bona la idea vostre.
Quant vaig veure el resultat el diumenge , em van agafar tots els mals , be pensem que es el primer partit.
Ah!! i m’oblidava, quan els davanters del Nàstic pressionen als defenses rivals, per favor, que els mig campistes, passin del mig-camp i també ho facin. És absurd veure al Powel o al Eloi, corrent sols, com gallines sense coll, i en Seoane i Rodri, mirant-s’ho des de el seu camp. Això ho va veure totom menys qui ho tenia que veure. i no m’agrada criticar, ja des de el començament a l’entrenador, però crec que és elemental, querido Watson!!!
Accepto que som inferiors amb tot davant un Valladolid amb aspiracions de pujar a primera, però vaig trobar a faltar en el nostre Nàstic una falta d’il·lusió escandalosa. Un equip a casa, i sobre tot al començament de la temporada, te que saber encoratjar al públic local, pressionant al equip contrari, i si convé, rascar una mica, encara que li costi alguna targeta groga. Això ho va fer a la perfecció el Valladolid. Veig un equip molt tou, poc convençut i amb poca moral, ja només començar. Això amb un entrenador que és psicòleg, no m’ho explico. Tot això ho comento, sabent que falten molts titulars al equip, i que espero vingui algun fitxatge de cara i ulls. Però no m’agrada gens sortir del camp amb cara de tonto, i comença a ser habitual des de que varem baixar de primera. Visca el Nàstic!!!
Al Francesc lo dic que les resultats es donen mes amb el cor que el cap. O es que tu o algún dels 4 mil que hi vam amar al camp haguesin apostar pel 0-3 abans del partit? Pero mira que dos savis van veure perill de derrota i uns altres empat.
La veritat és que cap hem encertat el resultat (només dos van encertar que perdríem), i el dolorós va ser veure el trist paper que vam fer al camp.
El Valladolid és superior a nosaltres, innegable, però li vam deixar massa fàcil; poques faltes, poca pressió a mig camp (Seoane no pot fer la feina de dos), no teníem bandes (Peragón, Morán i Eloy juguen més a mitja punta que d’extrems) i Powel estava sol, quasi no li van arribar pilotes i no pot presionar als quatre defenses a l’hora.
Tot i això, faré alguna lectura positiva: per començar, pitjor no ho podrem fer. Falten per recuperar alguns jugadors que crec que seran vitals al llarg de la temporada. Chechi va fer un partit correcte. Galindo va provar de crear joc l’estona que va estar al camp.
Queden 41 partits, les coses canviaran a millor, segur! Shakespeare deia al seu “Mercader de Venècia” que “Tot està bé, si bé s’acaba”, i això desitgem.
Salut i Nàstic!
Bon dia,
tornem-hi que no hem fotut res. A veure com es presenta el dissabte els ànims del personal per tirar endavant aquest carro que cada cop pesa més.
Voldria dir una cosa sobre una frase feta del futbol tant nostre:
“ARA VENEN ELS PARTITS DE LA NOSTRA LLIGA”
com l’any de primera igualet…. 4-0 Espanyol i ens menjavem el món.
Ara 5-0 al Sabadell i …… la mateixa història.
LA NOSTRA LLIGA la formen TOOOOOOTS els equips que hi han si fem els 54 punts amb els 9 primers classificats (18 partits) tant em fa perdre amb els dotze següents, però a TOTS TOTS i TOTS els hi volem guanyar els punts o es que els punts dels 10 primers els donem per perduts??
Sort i força nàstic…..a per la salvació
El partit d’ahir amb el Valladolid va ser molt decepcionant, però esperat. El Valladolid és segurament el millor equip de la Segona Divisió i lo normal és que ens guanyés amb claredat. No és la nostre lliga.
El partit va començar amb un bon Nàstic, molt compromès i sense complexes i un Valladolid una mica adormit, esperant que en un moment o altre arribarien les seves oportunitats. Però van arribar les dues ocasions de gol fallides de Powel i Bargas i van despertar i esperonar als del Pisuerga. En aquells moments, sí es va veure la verdadera diferència entre uns i altres. Abismal !!. Si quelcom han de fer els equips modestos enfront els poderosos, és no fallar en les poques ocasions que pots crear. Si falles ja estas llest.
Això ho van entendre ràpidament els jugadors del Nàstic quan van errar les dues ocasions de gol i que a les primeres de canvi el equip local els hi etzibava el primer gol a la primera ocasió que van tindre. Aquí va radicar la diferència entre uns i els altres.
Dintre la decepció, entenc que el partit estava ja decidit i que més val reservar forces pels propers partits que ens esperen i que realment seran de la nostra lliga. Així i tot se’ns van lesionar en Powel i Morán, que és lo pitjor que ens podia passar, molt pitjor que el resultat.
Ara sí que hem de donar-ho tot a partir del proper partit amb el Numància i els següents, aquesta sí és la nostra lliga. Aquí no podem fallar i crec que no fallarem. En cas contrari, sí que direm adéu.
Visca el Nàstic i visca Tarragona.
Coincideixo amb tu en què era un partit que podíem esperar perdre, però discrepo en que no és la nostra lliga; SÍ QUE HO ÉS, i més que mai. Si volem mantenir-nos un altre any a Segona A, no ens queda més remei que jugar a guanyar tots els partits. No es poden perdre les poques ocasions (i clares que van ser, i amb 0-0!!) que tens davant un rival tant fort com el Valladolid…
Si vols tenir bona sort, i sumar de tres en tres, has de sortir al camp convençut de la victòria, i tens més probabilitats, des d’aquest convenciment, d’encertar de cara a barraca. Si ja surts amb el cap cot (el mateix D’Alessandro va reconéixer que havia estat el pitjor partit de l’equip des que va arribar, a part de parlar de què era una derrota esperable), te les endinyen per totes bandes, que és el que al final va passar.
El psicòleg-entrenador (el gran motivador, l’anomenaven en alguna premsa) té molta feina pel davant, i passa per guanyar dissabte al Numància, i després guanyar a Las Palmas, i després tornar a guanyar…
Recordo l’escàndol que es va armar des de la premsa amb la derrota a Copa al Nuevo Zorrilla contra J.C. Oliva, en una situació totalment diferent (5 candidats a titulars indiscutibles lesionats, una plantilla curta d’efectius, on era millor reservar els titulars sans -l’únic que va jugar, en Sergi Juste, es va lesionar-,…). No he vist el mateix rebombori de la premsa esportiva després del 4-0…. El que fa el “poder mediàtic”…. I ja fa diverses setmanes que ho dic: l’efecte D’Alessandro s’ha acabat.
Tot i amb això, Força Nàstic!!
Salut!
Bon dia i malgrat tot… FORÇA NÀSTIC
Les imatges parlen, i del partit contra el Valladolid sense comentaris, el passat es passat, a partir d’ara tenim 19 finals per jugar i ser positius…….o no. Cadascú on vulgui, recordo l’escalada del Salamanca l’any passat, per tant pot passar de tot… sóc positiu.
PARTITS QUE S’HAN DE GUANYAR:
A casa; Numancia, Xerez, Villarreal B, Barça B, Alcorcon, Alcoià, Còrdova i Girona (24 punts)
A fora; Las Palmas, Huesca, Cartagena i Guadalajara (12 punts)
EMPATS:
A casa; Deportivo i Celta (2 punts)
A fora; Hèrcules, Sabadell i Recreativo (3 punts)
ES PODEN PERDRE:
A casa; CAP
A fora; Múrcia i Elx
L’any passat vàrem fer 29 punts a la segona volta, aquest any necessitem 34, que difícil, en molts casos ens ha mancat sort, desitjo que torni i … ànims
Ja hem tornat als maleïts minuts finals. Darrerament ja els teníem mig oblidats, dons els partits que hem perdut, molts!!!, els hem perdut durant els trams centrals del joc.
Tinc unes ganes boges del guanyar un partit al minut 94. Quan temps fa que no ens passa?.
Breument faré una pinzellada del partit contra l’Almeria:
A mi em continua agradant el Nàstic d’Alessandro, no te res a veure del de l’Oliva, però si no fem gols ho tindrem molt malament. L’equip juga, corre com mai, i tenint en compte que no és un equip planificat per la lluita, te encara més mèrit.
Espero que continuï la tradició de que el Nàstic fa bones segones voltes. Si seguim així, crec que recuperarem aquests 6 punts que ens falten pels llocs de la salvació.
Algun dia començarem a marcar gols, la sort no ens abandonarà, i fins i tot penso que en un partit proper compliré aquest somni de marcar el gol de la victòria al minut 94.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!
Companys, primer de tot desitjar que el 2012 ens vagi a tots millor que el que acaba de marxar: Salut, feina, i cobrar la nòmina cada mes!!
Del Nàstic, veurem com els han sentat les vacances, però el que va quedar clar és que l’efecte D’Alessandro va ser un bonic miratge, que ja ha acabat, i patirem molt més del que ens podíem pensar després dels seus quatre primers partits (8 punts de 12 possibles i porteria a zero). Powell no sé si jugarà (fa un parell de dies el mateix entrenador deia que no), però de cara a gol tenim un problema molt gros…
Defensivament sembla que estem millor que a l’inici de temporada, però no sé jo si Mingo tindrà ganes de jugar, o bé s’autoexpulsarà en alguna jugada inútil, d’aquelles que ha de fer 70 metres a l’sprint perquè ha marxat de la seva posició quan no tocava.
De debó, he estat molt optimista al posar el resultat, per allò de les “energies renovades” que es diu sempre després de les vacances, però crec que, un cop més, qui més s’aproparà al resultat serà en Kiko…
Salut i Nàstic, “manque pierda”!!
Bon Nadal a tots companys,
que el proper any ens porti:
1. Els jugadors que necessitem
2. Els resultats que necessitem
3. L’aportació que necessitem i
4. El PRESIDENT que necessitem
Feliç 2012 “nastiquerus”
Bona tarda,
quin dissabte de patiment, sense davanters que facin gols, no fotem res, sent possitius, (i en comparació amb els primers partits de lliga) defensem bé, controlem la pilota, però “ego i cuando llego” a tres quarts de camp a cagar pastoret, en fi.
El passat es passat que ens vindrà, necessitem crec que 52 punts (26+26), en portem 13 en falten 39 quasi res…
I ara toca
J-18. Girona; NÀSTIC (1 punt)
J-19. NÀSTIC; R. Murcia (3 punts)
J-20. RC Celta; NÀSTIC (0 punts)
J-21. NÀSTIC; Elche (3 punts)
Seria molt bó acabar la primera volta almenys amb 20 punts, per tant dels propers 12 hem de treure almenys 7 (ojala fosin més).
He llegit pels foros que el millor es baixa a segona B i fer neteja…??? El millor…no entenc res, ningú millor que “naltros” sap quan costa pujar a segona, per tant, neteja…renovació…es pot fer perfectament on estem.
Recordem demà assemblea ….
Tots tenim desitjos per Nadal, i aquest es el meu
FORÇA NASTIC…A SEGONA…I RENOVATS
Bona tarda companys,
aquest cap de setmana tornem a jugar a casa, dos partits seguidets que ens han de permetre sumar els 6 punts. Després anar a Girona fora de la zona vermella i a buscar el golaverage amb un altre equip vei de classificació. Segur que ho aconseguim.
Per cert, al calendari del nostre club he vist que la SECCIÓ DE FUTBOL es va crear el 3.12.1914, per tant aquest dissabte farem 97 anys de secció deu ni do….. FORÇA NÀSTIC I A CELEBRAR L’ANIVERSARI
De mica en mica s’omple la pica. El partit a Alcoi va tornar ha ser un partit de brega on els nostres jugadors van donar la talla en tot moment. Si be al principi és van viure uns moments incómodes degut ,sobre tot, al terreny de joc, enseguida els jugadors és van anar adaptant al futbolí alcoià deixant-se la pell en cada jugada. Al final fins i tot s’hagues pogut guanyar si arriba a entrar el xut de Borja que va anar al pal i si l’arbitre no hagues obviat el penalty de llibre a Moran.
La pica encara la tenim molt buida, però segur que l’omplirem.
Força Nàstic “pelotudos”
Feia temps que després de veure un empat del Nàstic al nou estadi, em quedava amb la sensació de veure un bon partit de futbol. El gran Barça ens té mal acostumats a gaudir del fútbol de fantasia, de dibuixos animats, (com deia un famós comentarista). Però hi ha altres tipus de futbol que també ens fan gaudir. Futbols amb connotacions mes épiques, amb mes brega, 90 mínuts de tensió.
L’equip està despert i la graderia també, l’estadi és un espectacle i els 90 mínuts és converteixen amb un instant. L’arbit pita el final, no s’ha pogut guanyar i ja tens ganes de tornar a veure aquest Nàstic.
No fa falta ser cap “SAVI” per tenir la certesa que si és juga així no és pot perdre. El millor del partit, tots els jugadors però deixeu-me dir: – Benvingut Rodri on cony estaves?.
Més o menys penso com tu, Kiko. Feia anys que no recordava marxar satisfet del camp tot i no guanyar. Lluita, entrega, ocasions de gol, tensió a la graderia quasi constant… Amb el company de seient li deia abans del descans que semblava que s’estés acabant el partit des del minut 25!!
Llàstima la lesió de Powel, però obre la porta a Viguera, que l’estona que va estar al camp, junt amb Moran i Luna, va donar molta llum a l’atac. Peragon més encertat que altres partits, però tinc la sensació de què encara necessita un temps més per a conjuntar-se millor. Chechi sembla un professional rodat.
Com els deia a alguns amics, la meva conclusió del divendres és que vam veure un equip de mitja taula en amunt (el Nàstic) contra un equip mitjanet de Segona B ( Guadalajara), amb un trio arbitral de regional.
El Guadalajara no em va agradar gens, es va limitar a perdre temps (el porter en tots els serveis de porta va trigar entre 15 i 25 segons des de la primera part), a tallar el joc fins i tot de manera brusca (crec que més d’un no havia de completar el partit), i encara van tenir una ocasió claríssima per endur-se la victòria. Per a mi són carn de Segona B, que davallarà poc a poc…
I l’arbitratge em va semblar deficient. Li va costar molt poc treure la primera groga al Nàstic, a Mingo en la seva primera falta, que tampoc era per tant, no van veure unes mans claríssimes a l’àrea del Guadalajara a la primera part (el seu capità va fer una bonica Zamorana), i en canvi li va costar molt treure la primera groga als rivals amb la seva duresa, i no va amonestar les repetides pèrdues de temps dels jugadors castellans. Però si no vam marcar no és culpa d’ells.
Encara estem a la cua, però tenim ben clar que en sortirem!
Salut i Nàstic!
En primer lloc, felicitar al Salva Guinart, per ser el tercer dels Savis en encertar un resultat exacte, després d’en Patxi Galea i d’en Toni Teuler.
I el que interessa, aquest Nàstic ha ressuscitat!! La mà i el cervell de D’Alessandro, mà ferma i cervell reflexiu, han espabilat a l’equip, que per segon partit seguit ha trobat l’encert de cara a gol, la seguretat darrera i un mig camp molt treballador, sense donar quasi opcions d’atac al rival i creant perill a porta contrària (Longás s’ha destapat com un gran assistent de gol, i Rodri comença a demostrar perquè se li paga el que se li paga). I Mingo porta dos partits seguits sense veure targes. Són detalls que em fan pensar que tot i la bona feina del “professor” D’Alessandro, s’ajunta el factor del que no volien fer amb l’entrenador JC Oliva; m’estranya que una motivació especial i un canvi de sistema tàctic (tornant als 80, amb el 4-4-2) hagi estat tan efectiu en 10 dies.
JC Oliva ho va dir en repetides ocasions: del nerviosisme a la tranquil.litat només va una victòria. Heu notat la calma que ara hi ha a l’entorn de l’equip? I seguim a la cua! D’Alessandro ho va definir al acabar el partit contra el Sabadell: us vindran a buscar per a parlar i dir meravelles, però tingueu clar que seguiu sent una m…, que som penúltims!
Hem donat dos grans passes, però encara falta molt per a estar tranquils de debó; divendres, contra el Guadalajara, una tercera victòria consecutiva (quan fa del darrer cop d’això?) ens tornaria als llocs de permanència.
Salut i Força Nàstic!!
No us podeu ni imaginar la rabia que em va fer quan el meu xiquet em va dir que els del seu equip jugaven a Santa Oliva el diumenge a les 12h. Em perdria l’esmorsaret de les penyes i el debut de l’Alessandro. Així que diumenge me’n vaig anar cap a Santa Oliva acompanyat d’un ordinador per escoltar tarragona radio via internet ja que ha santa oliva la cobertura de tarragona radio és nefasta.
L’equip del xiquet va guanyar 1 a 2 sota una intensa pluja, però jo a la banda no parava de cantar els gols del nàstic, crec que em van pendre per boig.
Ara bé, despres de l’estat d’eufória cal que arribi urgentment la calma. Continuem tenint l’equip que tenim. i un bon entrenador pot treure el màxim suc dels seus jugadors però d’on no n’hi ha no pot rajar. Continuo pensant que ens fa falta un davanter efectiu al davant, seria bo que s’intentés reforçar l’equip de cara al mercat d’hivern. Tant de bo m’equivoqui.
Ja no recordava el fet de sortir del camp amb optimisme, veure tots els nastiquers amb rictus de felicitat, i sobre tot aquesta sensació de veure el futur amb quelcom més d’esperança.
D’entrada, quasi tots vam considerar un acert el canvi d’entrenador. D’un Oliva trist, que transmetia la tristesa al vestidor i al camp, hem passat a un entrenador mediàtic, el que més dels que podíem fitxar, que transmet il-lusió, coratge, i que sobre tot, penso, que els jugadors del Nàstic creuran en el seu missatge futbolístic, cosa que no passava actualment.
Tampoc podem aixecar les campanes al vol, ja ho sabem. El futbol no te lògica i pot passar qualsevol cosa, ja que depèn de molts factors propis i aliens que no es poden controlar, però sí que s’ha creat un moviment sísmic dins del equip, que com a mínim ens traurà del “tantsemanfotisme” en que estàvem ancorats.
Vareu observar els moviments d’Alessandro a la banqueta?, no parava de cridar, gesticular, comentaris profunds als suplents sobre el desenvolupament de les jugades. Era un espectacle!!!.
No m’agrada carregar sobre el bo d’Oliva, però recordo la imatge d’ell amb les mans a la butxaca, i un excés de serenó amb les desfetes tàctiques i d’actitud dels jugadors del Nàstic en els partits anteriors. Suposo que ha estat molt mal tractat pel equip directiu i això es reflexava al camp.
Tàcticament vaig veure el equip més junt, no hi havia la separació entre línies com abans i això fa que la pressió dels jugadors d’atac i mig-camp sobre l’equip contrari sigui més efectiva. Tots els jugadors van pujar dos graons en el rendiment tant col·lectiu com individual. Això és cosa del nou entrenador. Estic segur!!.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!Carles
Nois quin debut, impressionant, a les nou de la nit van vindre a treure’m el mando del marcador, perquè no volia que l’apagessin, jeje.
El llit, vaig veure jugadors que passejaven i ahir corrien, (altres Seoanes sempre han donat la talla), la gent jugava més o menys a la seva posició i també saben que si no ho fan bé, aquest entrenador no té prioritats, qui no treballa no juga i punto.
D’altra banda, el Sabadell, gran equip, va jugar sempre a buscar la nostra porteria i no a posar l’autobús i això, avui en dia, s’agraeix. Per ser sincer crec que algun golet també mereixen, però, ahir es va girar una truita rara, naltros, teniem una efectivitat del 90% i els altres una del 0%.
Algo de llit crec que hi ha, però, persones a banda (sr.Oliva) el més important és que el nostre NÀSTIC va guanyar i amb aquesta mentalitat ho tornarà a fer més d’una setmana. ENDAVANT.
Companys, ni el més optimista, o sigui, jo, preveïa un resultat tan ampli davant del Sabadell en l’estrena del “profesor” D’Alessandro. Un 5 a 0 que feia 17 anys que no véiem al nostre camp, 16 si comptem un 6-0 al Girona a segonaB.
Destacaria, no tant els dos gols de Powel, ni les assistències de Longás, ni la pujada a lo Beckenbauer d’Arzu que va significar el primer dels gols, ni les aturades de Rubén Pérez, ni el gol salvat sota pals per Mingo (per cert, que va acabar el partit sense targes ni quasi faltes!!!!); voldria destacar el paper de Rodri, fent un molt bon partit tant a l’hora de tallar el joc (fins i tot va ensombrir a Seoane, el destructor), com a l’hora de començar joc i oferir-se constantment als companys.
Una autèntica revolució, que si volem posar un però, vindria precisament pel fet d’una victòria tan àmplia: sí que va haver alguns canvis de col.locació dels jugadors (el retorn de Mingo al lateral, i Xisco al centre de la defensa, Longás per banda -se li notava que no és el seu lloc al defensar, que deixava molts espais-, Rodri a mig camp -però amb Oliva ja hi va jugar dos o tres partits, i va ratllar el deficient-), però els onze no diferien gaire dels qui posava JC Oliva. El mateix D’Alessandro comentava a la ràdio ahir tarda que no era bo una victòria tan àmplia perquè generaria dubtes en l’afició. Seria que els jugadors li estaven fent el llit? Seria que no hi posaven tanta voluntat ni ganes al camp? Jo vull pensar que no…
Ara toca repetir a Alcorcón, tot i que empatar fora ja seria un bon resultat, si s’acompanya de victòries com a locals.
Ja no som els últims!!!
Salut i Nàstic!!
La poca originalitat s’ha cobrat la destitució d’un entrenador. Un altre cop tornem a sentir els mateixos tópics del mon del futbol: que si s’han de canviar dinámiques, que si és mes fàcil canviar un entrenador que tota la plantilla.
A més resulta que al calaix no hi ha un duro per fitxar un jugador i en canvi podem fitxar un entrenador nou i mediàtic acomiadant tres homes. Aquesta setmana esta vist que ens hem adherit al festival de Màgia que és celebrava a Tarragona i hem fet apareixer i desaparèixer tècnics del no res i sense tenir un euro. Peró ara hi han uns 8 milions de déficit al fons de la xistera, que hi haurà quan acabi la funció?.
Visca el Nàstic, visca d’Alessandro i OLIVA gràcies i fins sempre.
Des d’ahir, hi ha uns quants individus que dormen tranquils després de decidir que els culpables de tot el que està passant aquesta temporada eren Josep M. Nogués (coincideixo en que com director esportiu la responsabilitat final dels fitxatges, la gran majoria amb mal resultat, és ell), i a Joan Carles Oliva, un 10 en treball, voluntat i honestedat, i un zero en bona sort en quant lesions, pals i algun que altre error arbitral.
Des de feia setmanes, jo em declaro obertament com “Olivista”, i crec que el canvi d’entrenador no era necessari. La temporada passada va agafar un equip en coma, fins a 8 punts de la salvació, i va aconseguir la permanència quasi in extremis. Aquesta temporada, JC Oliva ja avisava des del primer moment de la lentitud a l’hora de fitxar; noms com Luque, Corominas, Sanchón, passaven de llarg quan semblava que estava fet, i jugadors com Sergio Díaz marxaven amb una facilitat pasmosa durant la pretemporada. A més, la crisi provoca que es tingui una plantilla curta en la qual hi ha un jugador que l’entrenador no vol (i cap altre equip tampoc), com Juan Domínguez, i jugadors que fins fa 3 mesos no havien passat de Tercera divisió, i que tal com avançaven els dies, quedava clar que l’entrenador havia de trobar un onze tipus que no permetria modificacions.
I arriben les lesions, que per a postres, s’emporten pel davant fins a cinc probables titulars: Álex Ortiz, Álvaro Rey, Xisco, Tuni, Moran, Mairata, Ruz,…
Els primers partits no van sortir bé; derrotes, empats, i a Copa del Rei, garrotada a Valladolid amb els suplents (jo hagués actuat igual que l’entrenador: amb una plantilla curta, més retallada encara per les lesions, i en una eliminatòria perduda quasi abans de començar, no valia la pena posar en risc els possibles titulars mentre no es curaven els de primera línia; i a més, es va lesionar Chechi). Després, a mesura que tornaven els titulars, el joc millora, però com apunta l’Enric Pujol en el seu darrer article, Murphy decideix que tampoc ens vol ajudar, i seguim sense conéixer la victòria. Fem el que podem, o fem el que sabem, i Oliva, no pot fer més.
Però si tirem d’hemeroteca per a mirar a l’esdevenidor, recordem que al presentar a Arzu, el sr. Fernández anuncia que “no hi ha diners per a fitxar ni al gener”; doncs bé, si no hi ha diners, ¿com es podrà financiar la destitució de JC Oliva i Mariani, la de JM Nogués, l’entrada del nou entrenador amb el seu segon i (els més que segurs) fitxatges de jugadors per al nou míster?
Penso que el problema vé de llarg, des del moment que va entrar de president un tal Xavier Salvadó, Rastrero de segon cognom, que li va agradar molt estirar el braç molt més que la màniga, dil.lapidant el prestigi aconseguit prèviament per Josep Maria Andreu, i uns comptes que es van anar desquadrant ràpidament fins els 8,5 milions d’Euros de dèficit, on Fernández com a tresorer, no va notar res estrany i se’l va premiar amb la presidència de la nova junta…
Espero que els canvis siguin útils i donin resultat ben aviat, perquè sino, quedarà demostrat el gran error que és fer fora a JC Oliva.
Salut i Nàstic!
Ja s’ha produït la decisió que es tenia que haver pres ja fa un mes, amb l’agreujant de que tenim menys temps de reacció.
Amb els bons comentaris de Adrián Muñoz, ja s’ha dit tot, no cal tornar-ho a escriure.
Però afegiré que perquè hem d’esperar al 13 de Desembre per que dimiteixi el Sr. Fernández?, quan és el responsable del actual desgavell tècnic (i abans de la tresoreria) del club?.
Crec que aquesta espera de més d’un mes pot agreujar (encara més?) la greu situació de la institució.
En la meva opinió, té que dimitir junt a Nogués i Oliva, demà mateix. Ni un dia més!!!
Andreu President, ja!!!!!
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!!–
Carles
Avui, és un dia d’aquells en que no tinc clar com enfocar el desenvolupament del partit. Ha pogut passar de tot. Malgrat el penal (???), hem empatat amb un golarro de Morán, i malgrat el regalo de Rodri, hem pogut empatar de nou, amb un pal de Morán (el millor), que ha rebotat amb el porter i ha anat fora de gol.
Aquí s’ha acabat el nostre Nàstic. S’ha acabat la benzina, les idees i hem començat a rifar la pilota, com sempre.
Dins el pessebre del Nàstic tenim un “caganer” que és en Rodri. Patètic d’imatge, patètic d’aspecte i patètic amb la pilota. Increïble!!!. Amb un jugador així no es pot anar pel mon.
Te que ser emprenyador que quan l’equip ho dona tot per guanyar el partit, un individuu es dediqui a fer regalets al contrari i a desanimar als seus companys, com així ha passat. Fins i tot Rubén Pérez s’ha posat nerviós.
Juste, necessita d’un parell de centrals que li donin confiança, però si al seu costat hi ha un jugador patètic, malament ho té.
En fi, nastiquers, si no treiem 6 punts els propers 2 partits, malament, malament..
Lo de Oliva, ja no sé que dir, ara veig que el equip juga millor (la primera part) i els canvis obligats, han debilitat l’equip. No hi ha planter suficient per mantindre’ns a Segona Divisió i això apunta malament, si no hi ha un miracle. I jo no hi crec.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!!
Jo crec que ara estem en la fase dels imponderables. Penso que la feina de l’entrenador és molt bona, la qüestió és que tot i el penal que no ho era i la monumental cagada de Rodri en el segon gol, l’equip mantenia el tipus amb el “botepronto” de Moran i el quasi empat a 2 abans del descans amb el xut al pal de Moran (ja van 4 pals en els darrers 3 partits, dos de Luna, un de Powel i el d’ahir), el treball era més que acceptable, que Alcaraz no estava tranquil. Però de nou un altre pífia de Rubén Pérez (ja en porta dos; la primera van suposar 2 punts a Corunya) va enfonsar l’equip al regalar el 3-1.
Moran i Tuni encara no estan per a jugar un partit sencer, però sorprén que Rodri, que partit rera partit no en fa ni una de bona, ni quan juga a mig camp ni quan ho fa de central, segueixi sent titular, tenint un central com Álex Ortiz a la banqueta….
Xisco no se’l veu còmode al lateral esquerra, però sempre és lluita.
Chechi, quan jugava de central, deien que era lateral, i ara que ho fa de lateral, els “catedràtics periodístics nastiquers” diuen que és central.
Arzu compleix cada partit. Seoane més no pot fer.
Longás m’imaginava que portaria més la maneta dels partits; toca i s’ofereix constantment, però poques jugades s’acaben.
Luna, sigui titular o suplent, sembla accelerat, però és atrevit.
Tuni, cada cop que toca la pilota fa olor a perill, però només li segueix la música Moran.
Moran, res a dir; el més gran i sembla un juvenil amb les ganes que hi posa.
Powel, crec que s’arrepenja massa amb lo de què està sol a dalt, i de tant en tant en lloc d’ajudar, menja pipes amb el porter rival…
Eloi Gila quan surt sembla un gall escapçat, que corre molt i no sap cap a on.
Álvaro Rey ha d’agafar el ritme.
Galindo podria tenir més minuts…
Preguem per a què Mairata es curi el més ràpid possible.
La resta, no sé si tenen nivell.
I companys, sóc “Olivista”, no hi puc fer més…!!!!!
Salut i Nàstic!!!
Sembla que aquesta setmana som més els que coincidim en un empat a Almeria i que, per tant, veiem que l’equip comença una LENTA però clara recuperació… no?
GRAN CAP DE SETMANA, no creieu ….. sempre (massa) positivo. Crec que estem davant de la primera victoria i com no recordo l’any passat el Betis, fa un o dos anys el mateix Hèrcules i Cartagena que estaven invictes… una gran promoció d’ascens davant el Cadis, aquell partit de copa amb el Madrid….ai ai ai i com el resultat més bonic en aquestes ocasions es ………….pel que jo he apostat. Potser dilluns estaré fotut….. però això ja serà dilluns. Deixeu-me tres coses: TANCAR ELS ULLS, SOMRIURE i SOMMIAR. Només queda això ÀNIMS I ENDAVANT NÀSTIC
Bé, companys, “l’optimista” del grup, aquell que porta tot el que portem de lliga (la “friolera” de 8 partits) dient que estem fent la pretemporada en ple inici del torneig, que havíem de tenir paciència i que tornessin alguns dels lesionats que serien titulars, que l’entrenador havia de tenir tota la nostra confiança perquè feia les coses bé (casualment, coincidien els meus comentaris amb el que fa un parell de dies deia el president dels Veterans del Nàstic, Romà Cunillera), “l’optimista”, deia, estava encertant el resultat exacte fins el minut 89, en què una sortida a caçar mosques de Rubén Pérez (que fins avui estava fent molt bon paper a tots els partits), en una falta penjada “al tercer pal”, com deia un entrenador que vaig tenir a regional, ha permès l’empat del Depor.
Companys, volíem un punt d’inflexió, i tot i que no ha estat una victòria, ja el tenim!! La primera victòria caurà ben aviat, i les derrotes deixaran d’existir per un temps, ja ho veureu!
La única pega: Sembla que només va a per totes de cara a porta en Powel, i que Eloi s’ha encongit i Peragon no acaba d’enganxar el ritme…
Salut i Nàstic!!!
Amics, avui és un dia gran per Tarragona. Pel matí hem assolit els Jocs del Mediterrani pel 2017, cosa que ens posa al mapa d’Espanya, de Catalunya i del Mediterrani. Per la tarda el Nàstic a estat a punt de fer una campanada bestial a la segona divisió, però els minuts finals, sempre fatídics, hans a privat de 3 punts que ens haguèssin anat de conya.
Però avui, hem tingut un Nàstic totalment diferent del que havìem vist fins ara, jo em feia creus de lo que veia, bona disposició tàctica (Moran i Tuni han donat un aire nou). Hem vist un equip lluitador, fen control del joc (no ho havia vist mai), i sobre tot fent gols bonics (ja no ho recordava).
Logicament, ara hem de donar continuitat al equip tècnic, en contra de lo que havia opinat.
Andreu President!!!
Visca el Nàstic i visca Tarragona 2017!!!!!!!!!!!!!!!!!!
QUIN MARRON, que tenim a can nastic, el President ja va entrar amb l’esquerra quan venia d’una directiva nefasta, el Nogués que vol pescar al Francolí, i l’Oliva quan va a dinar amb aquests fot uns canvis als partits que “pa que pa que”. Però, si ara canviem a l’entrenador el que vingui serà el senyor MAFRE o sigui ho guanyarà TOT, TOT i TOT o que. Crec que hauriem de començar amb en Nogués que si son 30 mil eurets i som 4 mil socis toca a 7,5 EUROS. I a veure com començem a recuperar punts, o sigui sr. OLIVA dels propers 12 punts (DEPOR, HERCULES, ALMERIA i BARçA B) en volem 9. SI uuuuui quins rivals, sempre hem regalat els punts als “fàcils” i als grans els fotem recordo que la darrera campanya amb l’Hercules estava invicte fins que va apareixer el Nàstic i el mateix li va passar al Cartagena.
No em val lo de aquesta no es la nostra lliga, si no es la nostra ….ens borrem, i punt??
Una pregunta amics, com és que heu donat, quatre punts als que han pronosticat un 1 a 0?.
Gracies!!!
Un petit error tècnic que quedarà solucionat en unes hores.
Gràcies pel teu comentari Carles
Redacció Tarragona21
Au, ja està… el chivato de la classe!!!
jo que m’havia fet il·lusions… 
DD
He, hehehehehehe, quan jugo, no tinc amics,…..ni el Salvi!!!!, hehehehe.
Visca el Nàstic i visca Tarragona 2017!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hem perdut una oportunitat de guanyar a un rival classificat per sota del Nàstic, (ja fa uns anys és una costum), i ens comencem a afiançar en els llocs de descens directe, que mereixem amb escreix.
Del partit d’ahir, hem millorat amb solidesa defensiva, però malgrat els dos travassers de Powel i Luna, varem fer un futbol de lo més primitiu que he vist en molts anys. És incomprensible com jugadors professionals de 2ª i algun de 1ª divisió siguin capaços d’oferir aquest impropi espectacle al que han castigat a la nostre afició i als pobres telespectadors que se’ls hi va ocorrer veure el canal Gol TV.
Si es tenia que fer algun canvi (que està cantat), era aquesta setmana passada, abans del partit del Cartagena. Era molt important guanyar aquest partit. Ha passat un partit més i hem perdut l’oportunitat de guanyar, possiblement, dos punts més.
Que hem d’esperar? una setmana més d’incertesa?, rumors d’entrenadors que poden vindre?. Ja sé que no és fàcil, soc conscient, però crec que un canvi important és necessari, i per important em refereixo a equip tècnic i presidència de la secció de futbol. Més clar no ho pic dir.
Andreu President!!!
Visca el Nàstic i visca Tarragona
Ja no sé si esperar a que el Cartagena ens guany al Camp Nou, per fer un “totum revolutum”, o començar a fer-lo aquesta mateixa setmana. I mira que os ho diu una persona moderada, que no li agraden experiències i menys amb gasosa.
Però em dona la impressió de que seguirem amb la tradició de que tot equip que està classificat sota del Nàstic, revifa quan be com visitant.
Per això la meva pressa per que el moviment es faci el més aviat possible, i poder encarar la propera batalla contra Cartago, amb ganes i il-lusió, que precisament és de lo que ara tenim carència.
Sembla que tenim moguda al Consell. Alguna coseta m’havia arribat, però pel que em van dir es volia esperar a les festes de Nadal. Pel que veig, hi ha més d’un que no es menjarà ni els panellets!!!!!.
Això no pot tenir un final feliç. El que mal comença mal acaba. El pitjor vicepresident económic de la història del nàstic, el fan president i quan la cosa trontolla a nivell esportiu la solució és campi qui pugui, Va home va!!! si això és ser i defensar el nàstic jo sóc monja.
Si a la pinya no apretem tots, fem llenya segur, i això és el que ens passa a can nàstic.
Sí, això dóna molt mal rotllo… Portem només 5 partits jugats i ja volem tallar tots els caps haguts i per haver. Que hi ha hagut mala gestió de la direcció esportiva? Probablement. Que a l’hora de fitxar s’ha perdut massa temps, i algun jugador que estava quasi fet no ha vingut? “Per supost”. Que fem mals partits a casa? Evident. Que algun membre de la Junta de la SAD volia marxar abans de començar, o esperar una mica més abans de fer-ho? Pot ser. Que deixar l’anterior vicepresident econòmic com a president de la nova junta va ser una cagada? Segur.
Per altra banda, també hi ha factors d’equip que compten negativament per als resultats, com el fet de les lesions, que han deixat fora de l’equip a titulars que segurament seran importants quan tornin; la sensació de què no acaben de fer pinya quan juguen; que sembla que fins que no ha començat a jugar Longás, ningú es vol posar el conjunt a les espatlles; que de vegades els canvis o el mateix onze inicial no l’acabem d’entendre;…
Però jo espero que tot el tema de la directiva no afectarà als jugadors ni a l’equip tècnic, i no trigaran els resultats positius. No oblidem que quasi cap de nosaltres, tot i el pressupost ajustadet, i els jugadors que havien de venir i no ho han fet, créiem que fariem una temporada sense patiments, a mitja taula. Per què no mantenim una mica més la confiança amb els nostres??
El que no veig clar és això de que a finals d’agost “ja no queden diners per a fitxar a l’hivern”, i ara es parli de que portaran a un central i un davanter que estan a l’atur i tenim dos dorsals vacants. Si no han de millorar el que tenim, jo crec que no cal…
Salut i Nàstic!
Bon dia, amics nastiquers!!!,
Ja os vaig comentar en el meu anterior escrit, que ja fa molt de temps, sempre que el Nàstic juga a casa contra un equip que està per sota nostre a la classificació, ens guanya i sempre demostrant que son millors. Tarragona és l’ONG de la segona A, donem vida a tots els equips que venen ofegats, a entrenadors advertits, molts d’ells amb els jugadors que no cobren, etc, etc, etc, i ens donen un repàs de dalt a baix.
Sense més dilacions i referint-me al partit de dissabte, puc assegurar que és lo de sempre, no sabem a que juguem, ni defensem, ni ataquem, ni pressionem al mig del camp, ni rasquem, Fixeu-se amb l’Osca, van fer l’estratègia de provocar entrades de tarja groga, alternativament, fins que quasi ja no hi havia ningú sense sancionar, això que vol dir, vol dir quer van tallar totes les tentatives de contraatac del Nàstic, de la manera que fos, i sabent que es carregaven de targes. I que?, dons molts sancionats, però els tres punts cap a Osca.
Jo pregunto, no ho podem fer nosaltres també?. Tots els equips que venen, pugen la pilota des de la seva defensa, passen pel nostre mig camp sense oposició, i arriben a l’àrea per on volen. No s’heu fixat, que tots els equips que ens visiten fan el mateix?.
Fins que no ens carreguem de targes grogues, aquí ens guanyarà tothom, així de clar, som tous, solidaris i amics dels contraris. I no parlo de ser violents, només de ser durs, i defensar uns colors d’un equip que et paga i força be. I començo a parlar del entrenador, que és el que els te que al-leccionar i imbuir en aquest tipus de estratègia, i deixants de mans netes ni trons.
I ja no parlo ni de tàctiques, ni de lesionats, ni de la Junta, ni de President, de moment……, però com segueixin així, hi haurem de parlar.
Amics, visca el Nàstic i visca Tarragona!!!
Companys, ja no entenc res… Un equip com l’Osca, sense res de l’altre món, que ni tan sols va jugar Tariq, el seu golejador, ens guanya sense despentinar-se i amb un altíssim percentatge d’encert de cara a gol (jo li vaig comptar 5 ocasions, i en va marcar 3). En canvi, nosaltres semblava que volíem la pilota, tocàvem, però no sabem aprofitar ni una. Defensivament, vaig trobar a faltar massa a Mairata (i la seva baixa va per llarg); no vaig entendre el retorn de Sergi Juste al lateral, si de central estava bé, i Ruz per banda estava complint. Longás més no pot fer a l’hora d’intentar crear joc; Seoane va tallar moltíssim, com sempre, però les piles es gasten. Les bandes, es van fer servir més quan estava Galindo que quan va marxar. Luna segueix massa accelerat.
I no em va agradar gens el “campi-qui-pugui” de després de l’1 a 2, on tots començaven jugades individuals que es perdien a la vora de l’àrea.
De debó, em fa por la dinàmica de casa, on un grupúscul ja xiulava al minut 2, i em fa por que algun dels jugadors comenci a saltar del vaixell i s’autoelimini de l’equip; en tenim algun que en moments crítics d’altres temporades es “lesionava”, i és titular. Confio en aquest entrenador, però alguna cosa falla… En el meu cas, seguiré donant la cara pel Nàstic, i el divendres espero quelcom positiu de Vila-Real.
Salut i Nàstic!
Quin desastre de savis, colla de cagadets, espabileu l’equip i no feu tant la pilota.
Es que els hi fa falta la teva sapiènça i, sobretot, la teva gran educació. Bony!
Tarragoní desgraciat!!!
Per a mi, el puntet de Xerès ja està bé. Un altre cop porteria a zero (els dos partits de lliga com visitants han acabat així), més minuts de Longás, i vam crear alguuuuuuuuna ocasió més. Desgràcia la lesió de Mairata, per llarga, i la prolongació de la durada de la lesió de Moran un mes més.
Estic segur que serà el punt d’inflexió que desitjàvem. Longás – Viguera – Powell poden ser un trio que ens doni moltes alegries.
El dissabte vé l’Osca, que és un dels dos que tenim per sota (va aconseguir el seu punt diumenge passat contra l’Alcoyano amb un empat a 3), i no pot guanyar per res del món a casa nostra. Xisco i Ruz als laterals, de centrals Arzu i Álex Ortiz; Longás i Seoane de pivots, un creant i l’altre tallant; bandes per a Peragón i Eloi, Viguera de segon punta i Powel a dalt, amb Rubén parant tot (o quasi) sota pals.
Veig la primera victòria, segur!!
Per cert, aprofito per a felicitar al company Patxi pel seu encert, el primer de la temporada d’entre tots els Savis.
Salut i Nàstic!
Be, amics a veure si és veritat lo del punt d’inflexió, encara que les noticies que ens arriben de la infermeria son per posar-se a plorar. Ara de nou Morán i Mairata sembla que en tindrà per temps. Ufff!!!.
Parlem de futbol. Ara ve el Huesca, un equip rocós i lluitador, que no ens regalarà res.
Ja de fa temps, tots els equips que venen a Tarragona i que estan per sota nostre ens empaten o guanyen. Jo crec que el Nàstic darrerament està creant un estil d’equip molt difícil de definir. Ni son tècnics, ni son lluitadors. Aquí, a casa, juguem a no sé què, ni rasquem, ni lluitem, ni triangulem, ni pressionem. Per això ens costa tant guanyar a casa, sobre tot a equips que estan per sota del Nàstic.
Per això amb fa molta por el Huesca, perquè és un equip que es deixarà fins l’ànima per treure els tres punts.
Fora de casa, ja podem veure que hi ha un esquema més definit, i al menys estem aconseguint un bloc defensiu, sense gaire fissures, encara que ofensivament res de res. Així hi tot, estem aconseguint que no ens marquin gols (excepte Valladolid a la copa).
L’assignatura pendent és com se juga al Nou Estadi. O canviem o ens anem directe a segona B. I tenim el jugadors apropiats per lluitar?, jo crec que no.
Tant de bo m’equivoqui amics nastiquers!!!
Estic d’acord amb tu, Kiko, penso que Xerès serà un punt d’inflexió per al nostre Nàstic, començant per Longàs al mig camp, pel possible retorn de Morán, pels laterals coberts per Ruz i Xisco,… I perquè darrerament Xerès se’ns dóna bé!!
Confio, i el meu pronòstic el veureu…
Salut i Nàstic!
PUNT D’INFLEXIÓ
Aquest cap de setmana comencen les festes de Santa Tecla. Molts tarragonins les esperem amb candeletes durant tot l’any i experimentem dins naltrus un estat d’eufòria que res ni ningú ens el pot treure. Solsament una altre davallada del nostre Nàstic ens podria aigualir la festa. Però això aquesta setmana no passarà. Visitem el santuari de Xapin, on tenim grans “amics”, on un any els estels és van conjuntar per fer-nos viure el sommni de primera.
Dissabte el nostre “entrenador-psicòleg” agafarà als nostres xiquets i els hi farà veure el que representa tot plegat; Tarragona, santa Tecla, el Nàstic, Xapin. Després els posarà amb la millor disposició tàctica possible i sortiran a menjar-se l’herba.(que no vol dir pasturar, pel qui em vulgui fer el xiste fàcil). Ruben, Xisco, Arzu, Longas……. aquest cap de setmana PUNT D’INFLEXIÓ
Encara que dono un marge de confiança al equip i als tècnics, estic preocupat perquè, ara, durant els partits del Nàstic ja no pateixo gaire. El “tantsemenfotisme” veig que s’escampa pel camp i això és greu, molt greu. Entrem amb cara de tontos i sortim amb cara de tontos, i això minva gent al camp progresivament. No s’estranyi que el proper partit no arribarem ni als tres mil patidors.
Un veí prop d’on sec, deia, “sembla un partit d’uns professionals (Las Palmas), contra un d’aficionats (Nàstic). I vaig pensar, tens tota la raó xato!!!.
Hem vist altres temporades perdre a casa molts partits, però sempre pensava que no havíem sigut inferiors al rival. Ara en canvi, i això em dona que pensar, som clarament inferiors amb tot, tant amb el Valladolid com amb Las Palmas.
Parlant, ara sí, del partit, la primera part, poc que dir, horrible!!!, els del Nàstic corrent com tontos, i el Las Palmas corrent amb criteri i sobre tot, sobre tot, amb il-lusió i ve-lo-ci-tat. Com positiu, dons veure que poc a poc Viguera, serà el que coneixíem i que Arzu, agafarà el to i lideratge que s’espera d’ell.
Anem a la segona part, amb el 0-2 ja començava a tindre ganes de fotre el camp, així de clar, però va sortir en Longás, i ja vaig veure coses que fa temps no veia al camp del Nàstic. Un home organitzador, ràpid i amb una tècnica i lideratge del mig camp que no veia des de que va marxar en Boades.
Només que aquests tres jugadors estiguin en forma, crec i confio que podem girar la truita d’una p. vegada.
Jo al tècnic Oliva li dono un vot de confiança, encara que com psicòleg que és, el veig trist i junt amb ell, a tot l’equip.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!!!!
Estic molt d’acord amb el que dius Carles. Anem al camp sabent que no tenim res ha fer. Els nostres jugadors és mostren inferiors als jugadors rivals. Tenim la plantilla que tenim que és consequència dels calers que tenim. Però quan un equip técnicament inferior s’enfronta amb un altre superior, té una solució, que no és un altre que la de correr, i lluitar amb agresivitat. Si això tampoc no ho fem aleshores ja estem venuts. No podem exiguir als nostres jugadors mes qualitat si no en tenen, però si que lluitin cada minut, que hi vaguin a cada pilota dividida, que posin la cama amb contundéncia. Això tant simple encara no ho he vist, i precisament és per això que fins al moment tinc la moral per terra.
Diumenge, però, vaig veure una petita llum al final del tunel. LONGAS, en pocs minuts que va jugar, vaig veure un jugador amb criteri, qualitat, esperit de sacrifici, i amb ganes, moltes ganes. A mes amb la capacitat de poder canviar a millor , el joc de tot l’equip.
Ara, espero que el que vaig veure i percebre diumenge no hagui estat un miratge i amb poc temps puguem veure un Nàstic digne capaç de mantenir-se a segona A. Visca el Nàstic sempre.
Crec que no és moment de parlar (ni escriure) amb tanta duresa ni d’entrenadors, ni de l’equip. El partit de Copa contra el Valladolid va fer mal, cert, un 6 a 0 no agrada mai, però no oblidem d’on partíem: d’un equip amb pretemporada a mitges (9 baixes no permeten posar les coses en ordre), on les baixes obliguen a evitar el risc de perdre més membres de l’equip professional per a una eliminatòria que teníem més que perduda davant un Valladolid que sense despentinar-se ens n’havia fet tres 11 dies abans, i en un torneig que portem sis anys seguits eliminats a les primeres de canvi, tant jugant a casa com fora (Girona 2 cops i Xerez, són els darrers que recordo).
En canvi, la nostra guerra és la permanència a 2a.A, on de moment no hem començat bé. D’ahir, no em va agradar l’actitut d’algun dels jugadors (Mingo crec que fa temps que no juga concentrat, i crec que va desmarcar-se del partit d’ahir), i la poca fe que tenien en la victòria des del 0-1. En canvi, em va agradar molt que Rubén segueix en un estat de forma espectacular, Mairata compleix amb escreix, la bona voluntat de Luna (ja li sortirà, com Jordi Alba o el primer any de Walter), la visió i la velocitat a la que Longàs va fer anar la pilota (ens donarà moltes alegries, estic segur), el sacrifici de Seoane i Arzu, i que vam fer un gol.
Falten titulars per a tornar a l’equip (Moran, Tuni, Xisco i Álvaro Rey), a Viguera li falta un punt més de forma i ben aviat vindran els resultats.
Confio plenament en J.C. Oliva com un entrenador que ens farà fer una temporada digna, i potser començo a creure que Nogués i l’equip de direcció esportiva no estan del tot capacitats per a la seva tasca…
I per acabar, tampoc em va agradar gens l’actitut dels espectadors que des del 0-1 no van parar d’insultar a tècnic i jugadors, ni els qui van fer total menyspreu al seu equip marxant del camp abans del descans.
Tot i això, salut i Nàstic!!!
Ahir, un company de birres pre-partit al bar del Tennis del Nàstic, em va dir: “enguany no patirem tant, ja veuràs”.
I jo, que sempre porto el lliri a la ma li responc: “Ah, si?; perquè??”
I va i m’espatega: “perquè a la mitja volta ja serem equip de segona B!!”.
Evidentment, això no deixa de ser una opinió mig en serio mig en broma, però sobre l’ambient del Nou Estadi planejava una sensació extranya. Com de poca confiança en l’equip i en les seves possibilitats.
Un, que és optimista de mena, no veig tant malament a l’equip. Veig a un equip que fins fa dos dies DOS!, tenia 10 jugadors lesionats; al partit d’ahir, hi va haver jugadors que van jugar junts el primer partit de la seva vida perquè hi havia que ni tant sols havien fet la pre-temporada junts. A això, cal sumar-li que els deu lesionats són jugadors que estan cridats a ser els titulars d’aquest equip, o, com a mínim a portar el pes de l’equip i a ser la columna vertebral del mateix. Si a més a més, la forma física no acaba d’acompanyar; la compenetració encara està molt verda, i la gespa del Nou Estadi té el lamentable estat d’ahir, doncs la cosa es posa seriosa i preocupant. No faré cap esment de l’arbitratge d’ahir, perquè no m’agrada parlar de l’ofici més antic de la humanitat. Que aquesta és una altre…
Jo, confio plenament en la feina del míster i crec que cal donar-li un marge de confiança generós per poder encarar els partits sense nervis.
Haurem enviat els nostres comentaris quasi a l’hora, Salva… I veig que no sóc l’únic que creu que tenim un entrenador capacitat per a portar-nos a fer una temporada digna, i que la pretemporada, per culpa de les lesions, se’ns està allargant una mica més del compte.
Però senyors, tinguem present que portem 3!!!! partits de lliga, i en queden 39!!!! per a jugar, que la vaga ens va salvar de ballar amb una de les lletges d’entrada, com serà l’Almeria. A mi em sembla injust que es parli de “Oliva sí, Oliva no” a aquestes alçades de la temporada.
Tampoc parlarem del criteri targetil de l’àrbitre d’ahir…
L’arbitre d’ahir era de La Rioja-na…
Bon dia….o no?
Ahir una altra jornada per oblidar. Ens vam oblidar que jugavem a casa, dels laterals, de la mitja … buff. No pot ser que en Powel acabi jugant a la banda, que Peragon baixi a buscar pilotes que Mingo falli en l’entrada al jugador del segon gol…on tampoc hi havia ningú darrera d’ell per cobrir la possible escapada…i més i més … però bé seguint la meva filosofia positiva em va AGRADAR en Longas l’estona que va jugar demanant pilotes fent pasades si si pasades, l’Arzu cada cop el veig més amo de la situació, bona impressió de Bueno. Segueixo pensant que no patirem aquest any, però hi ha d’haver un marge sr. Oliva….digue’m 10 partits més (1/4 de campionat) i hem de tenir 15 punts. SOM-HI NÀSTIC, podem.
Be , direu que no mes em dona per criticar i no es el cas.
Avui si que poso , “un Cero Patatero ” als responsables dels horaris dels partits,em direu que mana la TV. , es veritat , però també els clubs o representants estan a la lluna de Valencia .
Diada de Catalunya i a la mateixa hora , tenim Futbol , Sardanes i Castells a la Rambla , apart de que els tres equips de 2ª catalans juguen al mateix tems.
Em direu que el que vol al Nastic va al Futbol , d’acord , però el que te que estar
a la Diada també . Em penso i es una personal opinió que farem bo allò que
deien ( temps passats foren millors ) per no dir una de mes grossa.
Josep
Completament d’acord Josep. A més a més, curiosament el partit d’ahir amb Las Palmas, no hi havia televisió; per tant, no sé qui coi és l’incompetent que va posar aquests horaris.
Josep Barroso, el sistema de puntuació que expliques és força curiós i elaborat, però en el cas dels Savis del Tarragona21 funciona d’una manera diferent. Es tracta d’encertar el resultat exacte, fent un pronòstic, els 11 que formem part de la classificació. Com et pots imaginar, “es un objetivo harto difícil”, especialment amb un Nàstic que porta 4 temporades fent un paper força justet a casa. Pensa que alguna web nastiquera fa “la porra” des de fa molts anys, i la temporada on va haver un encertant que filés més prim, mai ha superat els 8 encerts en tota la temporada. Els nostres pronòstics estan oberts a l’opinió de tots els qui entreu a mirar aquesta aposta del diari digital, tant quan els proposem com després del partit.
El sistema de puntuació és més senzill del que tu comentaves: La benevolència del Tarragona21 fa que sumem un punt per fer el pronòstic, 3 punts per encertar que el Nàstic guanya, empata o perd, 3 punts més per encertar el nombre de gols que fa el Nàstic, i 3 més si encertem el resultat exacte. Per tant, si claves el resultat sumes 10 punts.
El que més interessa, però, és que els nastiquers que passeu per aquí aporteu les vostres opinions, el vostre criteri, i la vostra benevolència a les nostres errades, que segurament es donaran per pensar més amb el cor que amb el cap.
Salut!
Bon dia a tothom manquen 49 punts per la tranquil·litat, dues coses:
Negatiu; no arribem a porteria ni que fotem un camp de fubol sala, cony, però, tenim sort (Sant Ruben) i no ens marquen, esperem els lesionats. Positiu: A part de Valladolid, Celta no veig els altres equips molt superiors a nosaltres, repeteixo esperem lesionats i aquest any NO patirem tant i a disfrutar de la segona que ens ho mereixem.
El concurs m’agrada, per la varietat de la puntuació, en principi sempre rasques algo… els meus vaticinis son moooolt positius les dues vegades he posat dos gols al meu nàstic i encara està demanant el mapa per saber on es la porteria… ja arribarà
La classificació està ajustada, pero “ja se sabe…..el futbol es asi” que dirien molts jugadors
Vaig comentar , de que m’agradava la idea , però no trobo la manera que puntueu correcte , me explico : Per els anys 60 a la barberia sota les voltes del carrer Merceria ho fèiem i puntuava nomes els que encertaven el resultat , per exemple amb 12 punts i a partir dels gols també rascaves algun punt . Exemple : Nastic 3 Sabadell 1.
Tots els que avien apostat per la victorià del Nastic sumaven , els que avien posat empat o derrota 0 punts ,els que avien posat guanyar 1-0 2-0 3-0 2-1 o be 7-0 per cada gol de diferencia es anava baixant un punt .Si avies posat 3-i tenias 12 punts 3-0 , 10 punts 2-1 ,10 punts 2-0 ,9 punts 1-0 , 8 punts i aixi era el sistema de puntuació.
Numancia – 1
Nastic – 1
No se si es aixi com posar el resultat , ja em direu……
Salva, hem coincidit en l’empat. Jo també crec que a Sòria tenim opcions de puntuar, tot i que tenim les baixes de Moran (caçun l’olla!!) i de Rodri (¿i este txico quién és?), que segurament obligaran al debut d’Arzu…
Per altra banda, confio en què s’usin les bandes aquest diumenge… Imagino Peragon de segon punta, i Galindo i Eloy Gila pels extrems.
Estic segur que farem més del que vam fer contra el Valladolid….
Salut i Nàstic!!
Aposto per l’empat perquè encara no hem recuperat a tots els lesionats, i, a banda d’això, noto a l’equip una mica descompensat i baix de forma. Aquestes coses cal anar-les corregint el més ràpid possible per no “vegetar” com l’any passat en els llocs de descens.
Tot el mes d’Agost hi estat fora de Tarragona , veig molt bona la idea vostre.
Quant vaig veure el resultat el diumenge , em van agafar tots els mals , be pensem que es el primer partit.
Buenoooo.
Es normal. El Valladolid acarició el ascenso el año pasado….
Ánimo Nàstic!!!! a buscar esa ilusión que ilusione a todo el mundo!!!!
Ah!! i m’oblidava, quan els davanters del Nàstic pressionen als defenses rivals, per favor, que els mig campistes, passin del mig-camp i també ho facin. És absurd veure al Powel o al Eloi, corrent sols, com gallines sense coll, i en Seoane i Rodri, mirant-s’ho des de el seu camp. Això ho va veure totom menys qui ho tenia que veure. i no m’agrada criticar, ja des de el començament a l’entrenador, però crec que és elemental, querido Watson!!!
Accepto que som inferiors amb tot davant un Valladolid amb aspiracions de pujar a primera, però vaig trobar a faltar en el nostre Nàstic una falta d’il·lusió escandalosa. Un equip a casa, i sobre tot al començament de la temporada, te que saber encoratjar al públic local, pressionant al equip contrari, i si convé, rascar una mica, encara que li costi alguna targeta groga. Això ho va fer a la perfecció el Valladolid. Veig un equip molt tou, poc convençut i amb poca moral, ja només començar. Això amb un entrenador que és psicòleg, no m’ho explico. Tot això ho comento, sabent que falten molts titulars al equip, i que espero vingui algun fitxatge de cara i ulls. Però no m’agrada gens sortir del camp amb cara de tonto, i comença a ser habitual des de que varem baixar de primera. Visca el Nàstic!!!
Al Francesc lo dic que les resultats es donen mes amb el cor que el cap. O es que tu o algún dels 4 mil que hi vam amar al camp haguesin apostar pel 0-3 abans del partit? Pero mira que dos savis van veure perill de derrota i uns altres empat.
La veritat és que cap hem encertat el resultat (només dos van encertar que perdríem), i el dolorós va ser veure el trist paper que vam fer al camp.
El Valladolid és superior a nosaltres, innegable, però li vam deixar massa fàcil; poques faltes, poca pressió a mig camp (Seoane no pot fer la feina de dos), no teníem bandes (Peragón, Morán i Eloy juguen més a mitja punta que d’extrems) i Powel estava sol, quasi no li van arribar pilotes i no pot presionar als quatre defenses a l’hora.
Tot i això, faré alguna lectura positiva: per començar, pitjor no ho podrem fer. Falten per recuperar alguns jugadors que crec que seran vitals al llarg de la temporada. Chechi va fer un partit correcte. Galindo va provar de crear joc l’estona que va estar al camp.
Queden 41 partits, les coses canviaran a millor, segur! Shakespeare deia al seu “Mercader de Venècia” que “Tot està bé, si bé s’acaba”, i això desitgem.
Salut i Nàstic!
No habéis dado ni una!!!