Retallades i educació

L’aposta per un millor futur passa per donar molta importància a l’educació del present. A Catalunya començavem a anar en una línia que semblava estable, els docents ens hi comencàvem a moure’ns amb certa comoditat ja. La reforma educativa que va implantar els nous plans educatius, la gran diversitat que es movia a dins i fora del país, la incorporació de nous docents, etc… feia bullir l’olla i removia les aigües en calma que durant molt de temps va tenir el nostre sistema. I com tota reforma i com tot canvi, aquest també va necessitar temps per ser paït i per assentar-se. Però no només temps, el sistema necessita estabilitat.

Les retallades afecten molt al nostre sistema educatiu, tant que aquest nou rumb que marcàvem, el perdrem. A més ens estiren de totes bandes, des de dins i des de fora, és normal que al final la barca es tombi… Les aigües han d’estar en calma, la barca ha de surar cap a un rumb marcat de bon principi i amb un concens per part de tots. Els nostres fills/es en pagaran les conseqüències d’aquesta inestabilitat i d’aquestes retallades.

Classes abarotades d’alumnes on només se salvaran els que poden (que poden a nivell intel·lectual, a nivell familiar o a nivell econòmic), els docents no podràn atendre a l’individu sinó a la massa i la lluita en molts centres quedarà en la lluita per la disciplina no pel coneixement; l’alumne no podrà rebre atencions des de diferents metodologies, s’haurà de tornar a l’antiga escola en una societat molt diferent… però no parlem només dels centres públics, els centres privats concertats tampoc se salvaran, les ràtios seran molt més altes. I els ensenyaments universitaris s’estan encarint tant, que no tothom podrà tenir-hi accés.

Penso com a docent i m’esgarrifo amb l’esgarrifança de la que ha viscut models nous i vells en tota tipologia de centres, amb 43 a l’aula o amb 8…i que sap que s’ ha ensortit d’una manera o d’altra; però penso com a mare i encara ho veig pitjor per les meves filles, l’esgarrifança és molt més gran, perquè malgrat els esforços que tu hi posis, no depèn només de tu, les oportunitats, l’enriquiment cultural i l’educació formal de qualitat cal que les doni el país, la societat. Hi ha en el nostre país un fracàs escolar molt per sobre de la Unió Europea, els nostres alumnes no segueixen els estudis després de la ESO, tot això ha de millorar i per millorar necessitem de recursos humans i econòmics.

Quan en una casa has de retallar despeses, comences a retallar en el menys important però a qui se li acudiria retallar en els estudis dels seus fills/es? O en l’assistència mèdica? Hi ha més maneres de reduir despeses i tots ho sabem, aquesta crisi s’està aprofitant amb altres intencions i no ho hem de permetre com a país, no ens podem quedar sense dir-hi la nostra, que sàpiguen que no hi estem d’acord i que no tenen el nostre suport i a més que no ens enganyen. Diem NO.

Montserrat Fortuny. Docent i Mare.

Clica a " Me gusta " i tindràs tota l'actualitat al teu Facebook