Rafa González: ‘Morts que uneixen (i l’ambient del finde)’

Rafa González. Periodista.

L’esport no para de vestir-se de negre i d’anar d’enterramemt. L’últim el de Miqui Roqué (lleidatà, 23 anyets) La vida es puta, sobretot a partir d’ara per la família, amics i el futbol. Té collons (no trobo ara una altra paraula, perdó) que hagi de fer una maleta un esportista perque clubs que canvien de vorera ara trenquin hostilitats i s’abracin (cas Puerta, ara, malauradament serà a l’inrevès). Va haver de dedicar Iniesta el gol de la glòria del Mundial a Jarque perque Espanyol i Barça es miressin, per fi, als ulls. O que Mourinho s’humanitzès perque ens deixava Preciado. Si el futbol ha de ser així que no es mori ningú.

La Pobla, amb tres parells

Haurien dit adéu igual al cicle. I tot i amb això van ser herois fins a l’últim segon, fins a l’últim penal. Canvi de papers. Ara la Pobla farà de Nàstic. Qui farà de la Pobla? El resum de la temporada: plas, plas, plas, plas!!!

A l’Alba

El visionari que va aconseguir la cessió de Jordi Alba mereix un accèsit al costat del monumemt del Joan Blàquez. Qui no va lluitar per intentar que es quedés, foc etern. Ferrando, que el va malbaratar igual no cal que vagi al barber, que s’estiri els cabells. I el Barça, que el podria haver fitxat “a preu de bon pes” i no el va voler. Que demanin una prima de rescat per fitxar-lo ara. I home, si La Roja no pot guanyar la Euro, que ho faci Txèkia (si aneu a Praga ho entendreu). Però sobretot que no guanyi ni Itàlia ni Merkel, (que Alemanya demani un pla de rescat. Que el negociï Casillas, si us plau).

Alonso (Fernando)

Felicitar a Fernando Alonso. Però això de donar voltes com un d’aquells Scalextrix primerencs, fa que recomani anar a dinar a un lloc collonut de Sant Pere i Sant Pau (o San Pedro, que ara celebrarà el seu Sant). I home, Alonso és d’Oviedo i jo sóc més de Gijón.

I ara arribaran els Jocs de Londres. Sen’s possarà un cul? Així que ara a menjar molt d’Special K o a un càsting per fer de ninot de Michelin.