9 jul 2012
Rafa González: ‘Cantabrón’
Si Ferran Monegal, l’afilat teleperiodista d’El Periódico llegeix això diria que és un massatge. I amb raó. Al nou consell del Nàstic hi ha gent nova? Alguns fa dies que tenen el cul com els mico. El tenen tan pelat que és hora que es posin de peu i, com cantava El Último de la Fila, “cauterizen su herida”.
Ara tindran focus que els il·luminaran més. Seran més visibles que fins ara. La primera paella popular mostrava a gent amb il·lusió i amb un capità fort i valent. De vegades un coneix “bufagaites”. En d’altres moments, penya que soó això, penya, la teva penya. Ricardo Pacheco és de la penya. No és un figurant. Ni un figurón.
Te pido disculpas, cantabrón, de pueblo de Santander, como siempre dices. Voy a explicar secretillos. Més d’una vegada has volgut plegar com a president de les penyes. Més d’una… I de dues… I de tres… Immediatament després ja estaves planejant fer busos per anar a no se on, o fer una truitada. Gran el dia de la bufanda més gran del món! La Damm s’ho va currar, igual que la federació.
Ricar no només és amic, que ho és. És del Nàstic. Ara estàs al consell (bon ull, presi). Sí, el Ricar és amic. De vermuts, paelles, truites i, per desgràcia mals moments esportius. Massatge per part meva. Si algun dia l’he de retreure alguna cosa, millor fer-ho a la cara, no? I millor que sigui a Perafort, a Ca Vidal. Tornarem, Ricar, tornarem. Perquè tu no has marxat.
Felicitats, Dolors per la presidència. Quin nom més apropiat pel que ens espera. Som-hi, collons! I si no no cal que parleu sense anar al camp. Ah! Ricar, ponte en forma ya con la bici, hombre!
Rafa González. Periodista.
















