He quedat sorprès per la crida de la coalició ICV-EuiA realitzada aquesta setmana a construir “Guanyem Tarragona”. No tant pel contingut, que tampoc és gens explícit contra les polítiques socialdemòcrates ni en la necessitat de construir una alternativa des de l’esquerra transformadora, sinó per les formes.
Jordi Navarro Lliberato
Qualsevol que tingui ganes que una cosa unitària i plural funcioni, sigui la que sigui, no fa una crida des dels mitjans de comunicació o des de les xarxes socials, d’una manera unilateral, des d’una declaració pública o formal que sembla més aviat una estratègia de tacticisme sinó que ho fa des de la construcció i des de noves formes de fer, i obrint-se a processos de diàleg i confluència amb persones, organitzacions i col·lectius que puguin defensar plantejaments més o menys similars i especialment participant-hi activament.
És evident que a Tarragona tothom es coneix, i justament per això, coneixem, lamentablement, dinàmiques polítiques enquistades, les inèrcies històriques dels diferents partits d’esquerra i fins i tot algunes rancúnies personals, actituds sectàries i certs personalismes. Tot plegat sabem que tot això fa difícil i complex, que no impossible, un procés unitari i plural i ens obliga, i molt, a posar les bases perquè aquesta pluralitat deixi de ser una dificultat i passi a ser una oportunitat i és per això, s’han de cuidar les formes, per no ferir susceptibilitats, per evitar malentesos i perquè ningú aparegui com a protagonista ni pal de paller d’una cosa, quan no ho és …
És des d’aquesta perspectiva que no vaig acabar d’entendre aquesta crida, i més veient com la mateixa coalició que cada cop va avançant amb més fermesa del jo al nosaltres o del pal de paller al entre tots i totes, ho està fent i treballant a Barcelona fins arribar a posicionar-se amb Guanyem Barcelona.
Avui hi ha qui inclou a aquesta coalició, especialment a ICV, en la vella política, però el debat no és si és nou o vell, sinó qui està i qui no a l’esquerra de la socialdemocràcia i qui vol fer les coses des de la radicalitat democràtica, una nova forma de veure i viure la política i des d’uns principis ideològics i ètics clars. La diferència no pot ser marcada per ser nou o vell, entre d’altres coses perquè aquells que van fer aparèixer com a vella a la coalició, les CUP, ara semblen, que no són, velles a mans del Procés Constituent i, sobretot, de Podem. El veritable debat sobre nou o vell no pot afectar a les formacions, sinó que ha d’afectar a les formes de fer.
I les formes de fer han de passar per abandonar certa liquiditat política propera a la socialdemocràcia i marcar clarament les línies ideològiques i uns principis ètics irrenunciables, per cercar i generar espais de confluència amplis i diferents, flexibles i profundament participatius que adoptin formes de moviment plural i que vagin més enllà de la suma de partits i on hi puguin participar també, imprescindiblement, persones anònimes que no tenen per què identificar-se amb una organització política però sí amb un projecte polític, noves formes d’organització i presa de decisions més properes a les dels moviments socials i a la democràcia directa.
Ja sabem que l’assemblea per l’assemblea, potser no ens porta gaire lluny, però menys les decisions unilaterals preses per determinades direccions polítiques allunyades de les persones a les que diuen representar. No és només una crítica a qui ho ha fet, sinó també ho és a qui ho fa sota l’empara de l’assemblea i més quan es parla de transformació política.
Penso que és positiu i necessari que ICV i EUiA estiguin en la construcció d’una alternativa ja sigui a Tarragona, a Barcelona o a Catalunya. Però també és cert que cal trobar més gent, cal incorporar les CUP, el Procés Constituent, Podem, moviments socials i entitats i a persones que contesa electoral darrera contesa electoral s’han quedat a casa ja que senten que ningú els representa, ni ningú els ha ofert prou confiança o s’han sentit decebudes. Cal que aquestes persones passin de l’abstenció o el vot en blanc com a forma de protesta a la mobilització social, si és que no hi són, i a la mobilització política i electoral.
Que podem és veritat, que guanyem és un anhel que en gran part depèn de creure-hi en el fons i en la cura en les formes.
Jordi Navarro Lliberato
