'Cien años de soledad', una de les grans obres de la literatura universal, obra de 'Gabo'
Un dels grans escriptors de la literatura universal, Gabriel Garcia Márquez, ha mort aquest dijous a la seva Colòmbia natal, segons ha confirmat a través de Twitter la periodista mexicana, pròxima a la família de Gabo, Fernanda Familiar.
‘Gabo’, l’autor de novel·les com ‘Cien años de soledad’ o ‘Crónica de una muerte anunciada’ va néixer a la localitat colombiana d’Aracataca el 6 de març del 1927. Autor d’una obra prolífica, un dels membres més destacats del corrent del realisme màgic va guanyar el premi Nobel de literatura el 1982.
García Márquez va tenir una intensa relació amb Barcelona, ciutat en la qual va residir durant els anys setanta, ja mundialment famós, sota el paraigües de la potent agent literària Carme Balcells.
Grandiós escriptor, però també gran periodista, ‘Gabo’, amant de les paradoxes, mor un dia ‘oportú’ perquè la premsa de paper, la seva gran amant, no pugui informar de la seva mort perquè demà, Divendres Sant, no apareixen els diaris.
A banda de la fama literària, l’escriptor ha estat també conegut per la significació política amb règims com el de Fidel Castro a Cuba. També va ser conegut per la postura contrària a la política nord-americana, que li va valdre l’etiqueta de subversiu i li va negar el visat per entrar a la banda nord del continent americà durant diversos anys. Va ser durant el segon mandat de Bill Clinton que els EUA van fer marxa enrere en aquesta decisió.
‘Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento…’
Però més enllà de les seves postures polítiques, són les obres literàries les que han atorgat a Gabriel García Márquez la transcendència mundial i històrica que el succeiran. Malgrat que havia començat a publicar el 1947, no va ser fins vint anys més tard, quan ja en comptava quaranta, que aconseguiria escriure l’obra que li donaria relleu global. El 1967 publicava l’obra que començava amb la frase immortal: ” Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo”.
‘Cien años de soledad’ li va donar fama mundial i el va convertir en l’autor més destacat d’un dels moviments més famosos de la literatura llatino-americana, el realisme màgic. Altres obres destacades de l’autor inscrites en aquest moviment són ‘El amor en los tiempos del cólera’, publicada el 1985, o ‘Crónica de una muerte anunciada’, del 1981, obra en què el lector sap des de la primera línia que segueix un protagonista que acabarà morint.
Al llarg de la seva trajectòria, aquestes i la resta d’obres que van sortir de la seva ploma -inclosa la seva autobiografia, ‘Memorias de mis putas tristes’- han venut més de 40 milions d’exemplars arreu del món, i han estat traduïdes a 36 idiomes, inclòs el català. Va ser Avel·lí Artís Gener, Tísner, l’encarregat de traduir la que en català es diria ‘Cent anys de solitud’.
Una trajectòria que també va estar reconeguda pels premis. A banda del Nobel que va rebre el 1982, Gabriel García Márquez va rebre la Medalla de la Legió d’Honor francesa, el premi búlgar Jordi Dimitrov per la pau o la condecoració Águila Azteca a Mèxic.
A banda de l’obra literària Gabo, com se’l coneixia popularment, va cultivar el periodisme, ja fos elaborant cròniques i reportatges de temes tan diversos com el president veneçolà Hugo Chávez o com a corresponsal a París per al diari ‘El espectador’.
