26 abr 2012
La senyera, ben alta!!!
Esquerra Republicana de Catalunya hem presentat una moció per al pròxim plenari municipal instant a què en diferents rotondes de la ciutat de Tarragona es col·loquin senyeres donant la benvinguda. Aquesta incitativa, modesta econòmicament però amb notable càrrega simbòlica, és especialment oportuna com a visualització de la capitalitat cultural catalana que ostentem durant el 2012. Més enllà però de l’oportunitat, té la virtut simbòlica d’explicar i recordar-nos la naturalesa catalana de la nostra ciutat.
Una ciutat, una societat, no es pot desenvolupar ignorant les seves arrels. I Tarragona està tan profundament arrelada a la identitat catalana que sense Tarragona Catalunya no existiria com la coneixem. Sense que a principis del segle XII no s’hagués restaurat definitivament la metròpoli de Tarragona, l’Església catalana no s’hagués alliberat de la dependència de l’arquebisbe de Narbona. Aquest pas, que havia mogut els esforços dels bisbes d’Urgell i de Vic, entre d’altres, és fonamental per passar de la Catalunya comtal a la consolidació de la nació catalana. De la Catalunya dels comtes, o dels comtes-reis, a la Catalunya dels grans reis.
És a Tarragona, en una trobada promoguda per Pere Martell, on els nobles catalans, amb el rei Jaume al davant, acorden l’expansió a Mallorca. El poder de Catalunya com a potència de la Mediterrània té, doncs, un peu posat a Tarragona.
Diu Oriol Junqueras que Barcelona, la capital, està feta a la mida de Catalunya, però si l’expansió catalana hagués consolidat una unitat administrativa més àmplia, seria lògic que la capital fos Tarragona, com passava a la Tarraconense i que “quan tries una capital, en el fons estàs determinant la mida del país”.
Els tarragonins compartim un sentiment molt arrelat i especial que es coneix com tarragonisme -com es podria dir si no?- que només serà real i ple si també és sentiment de catalanitat. La història de Tarragona no és la d’un nucli desagregat que per casualitat està ubicat en un lloc com podria estar en un altre. La nostra història és la d’una ciutat i d’una gent que han tingut un paper determinant al llarg de la història de la nostra nació. Per això, el tarragonisme o és català o no és verdader.
Pau Ricomà. President d’ERC Tarragona.

















Gràcies pels comentaris, especialment pel de “aclarim les coses” però siguem sisplau una mica rigorosos a l’esciure. Resulta que en els fatxes estan a favor de limitar la llibertat d’expressió i manifestació; estan pel desprestigi dels sindicats; en contra dels drets dels homosexuals; en contra que la dona decidiexi respecte al seu propi cos; són xenòfofs; estan a favor de privatitzar serveis públics bàsics, etc… Resulta que jo estic en les antípodes en totes aquestes qüestions i de moltes altres que els defineixen. Em sembla absolutament legítim que no comprateixis la meva opinió, més faltaria, però potser hauries de revisar quins són els conceptes que fas servir.
tanta bandera tanta bandera… sou com els fatxes pero a la catalana
ufff, quina pena fot aquesta gent, como poden pensar en draps quan la gent esta passant fam. La gent d’esquerres no defensa banderes defensa a les persones.
I perquè hi ha gent que patix gana, què hem de fer , ¿ No sortir de casa ? ¿ Portar dol ? Au que tu també ………
treballar per aquestes causes i no per draps.