25 jun 2012
Jesús Gellida: Sabem on són els nostres diners?
Amb els nostres diners, directa o indirectament, ajudem a desenvolupar un tipus d’economia. Per tant, hauríem de preguntar-nos on inverteix els nostres diners l’entitat financera on els tenim.
Jesús Gellida. Tècnic d'ocupació i Màster en Treball i política social per la UAB
Així, fàcilment, podem tenir els diners en una entitat que inverteixi en el negoci de la guerra, és a dir, que doni suport financer al complex militar-industrial de l’estat espanyol. I dic fàcilment ja que tan sols cal fer-li una ullada al darrer informe de l’ONG Setem i del Centre Delàs d’estudis per la Pau de Justícia i Pau per veure la implicació de la banca convencional en el sector armamentístic. En aquest informe: Inversiones que son la bomba. Negocios de la banca con empresas españolas de armamento (1) es descobreix la implicació de 42 entitats financeres en el negoci de la guerra, d’entre les quals l’informe destaca les 10 entitats amb major volum de negoci i major presència en empreses d’armes espanyoles en el període estudiat: Bankia, Liberbank, Banc Santander, CaixaBank, BBVA, Catalunya Caixa, Banc Popular, Banc Sabadell, Ibercaja i Bankinter.
Us són conegudes aquestes entitats, no?
Però això no és tot, ja que moltes d’aquestes entitats també inverteixen en tota una sèrie de projectes als països del Sud, o més ben dit de la perifèria del sistema, que comporten una destrucció social i ambiental i una vulneració dels drets humans que després intenten tapar mitjançant l’obra social i campanyes de màrqueting i publicitat. Amb aquest rentat de cara davant la societat que suposa l’obra social les entitats financeres propugnen uns valors i principis que no tenen res a veure amb la seva activitat principal, és a dir, aquestes entitats es camuflen de socials amb l’obra social mentre estan finançant i invertint en productes que, tal com demostra l’estudi de Setem: Caixes d’estalvi i desenvolupament al Sud, vulneren drets socials i laborals i impacten negativament en el medi ambient.
Però encara hi ha més. Com totes sabeu una sèrie d’entitats financeres han estat rescatades amb diners públics (les quals no seran les últimes) fent que el deute públic de l’estat augmenti (2) i que com a conseqüència s’apliquen més retallades en drets socials i laborals. Doncs bé, si no en tenim prou amb que la banca convencional inverteixi en industria armamentística, en projectes que vulneren els drets humans o en d’altres que destrueixen el medi ambient, i, a més, que algunes d’aquestes entitats siguin beneficiaries d’enormes quantitats de diners públics per a ser rescatades; alhora, també hi ha entitats que acusen penalment als i les activistes que denuncien aquestes polítiques (3) així com als que demanen que es retornin els diners dels rescats per a que s’inverteixin en serveis públics (4).
A tot això se’ls pot sumar la quantitat de persones que aquestes entitats estan deixant desnonades, és a dir, sense un sostre on viure, així com el cúmul de lligams entre representants públics i aquestes entitats, o també el fet de les escandaloses prejubilacions de directius i consellers d’entitats rescatades.
Arribats a aquest punt, quines alternatives tenim?
Per una banda, com es obvi, donar suport a totes aquelles iniciatives de boicot i denuncia cap a la banca convencional per les seves polítiques econòmiques especulatives, antisocials i destructores del medi ambient.
Per altra banda, també hem de ser conseqüents d’on tenim els nostres diners i, per tant, mentre no es recuperi i controli socialment i de forma estricta una banca pública tenim les finances ètiques com una alternativa possible.
Dins d’aquest àmbit tenim varies opcions com Coop57, Fiare, Triodos Bank, Oikocredit, entre d’altres, les quals les podríem englobar dins de dues tendències: una que es centra en l’aplicació d’una política ètica a la intermediació financera sense optar per models participatius i un altra que es centra en models cooperatius i participatius per tal de construir alternatives i que, alhora, qüestiona la mateixa estructura mercantil de la banca convencional. A més, un dels fonaments d’aquest tipus de banca és que es regeix pel principi de transparència i, per tant, els inversors poden conèixer quin tipus de projectes o activitats econòmiques financen.
Finalment, podem debatre tot el que vulgueu sobre si aquestes alternatives són més o menys profundes però el que es obvi és que millor que els nostres diners s’inverteixin en, per exemple, una associació que promocioni la inclusió social de col·lectius desfavorits que no pas s’inverteixin en la industria de la guerra, sense oblidar que en algunes d’aquestes alternatives podem participar activament en la construcció d’alternatives a la banca tradicional.
(1) Un altre informe interessant del Centre Delàs: La banca armada. Inversiones explosivas de los bancos y cajas.
(2) Veure l’article: El Govern de Rajoy menteix i ens porta cap a la ruïna per aprofundir sobre el rescat a la banca.
(3) En aquest enllaç podeu llegir la noticia de que CaixaBank acusa penalment per denunciar les seves activitats destructives a activistes d’Ecologistes en Acció
(4) En aquest enllaç podeu veure tota la informació del Boicot a Catalunya Caixa per les denuncies d’aquesta entitat als i les activistes que li reclamaven que tornes els diners del seu rescat.
