.

Un exemple del rastreig que fa Google Maps dels seus usuaris

Un exemple del rastreig que fa Google Maps dels seus usuaris

Els auguris de George Orwell fa temps que s’estan complint i, ara, Google es presenta com el darrer Gran Germà. Ho fa i ho reconeix a través d’aquest enllaç, on qualsevol persona amb un compte de Google associat al seu smartphone –ja sigui de Gmail o de qualsevol altra aplicació– i l’opció de geolocalitzador activada quedarà retratada.

Si és el vostre cas i ja heu clicat a l’enllaç veureu com unes línies vermelles sobre el mapa us ‘recorda’ els llocs on heu estat les darreres 24 hores, dies, setmanes… I els darrers mesos. No només us subratlla els recorreguts que heu fet, sinó que també marca amb punts els llocs on us heu aturat: el passat dimecres quan vau quedar amb els amics per anar a veure una pel·lícula i el cap de setmana que vau passar en família. Tot hi és.

Un professor comentava una vegada que els tòpics tenen un 99% cert i per això “són populars, es repeteixen i se sostenen en el temps”. Cert o no, tots sabem que d’alguna manera o altra les nostres dades (DNI, assegurança de vida, targeta bancària, compres a Internet, lloguer/hipoteca, declaració de la renda…) estan allà. Això no és, aparentment un problema. El conflicte apareix amb la utilització que es pugui fer d’aquestes dades.

Malgrat les cinquanta caselles que cliquem de privacitat a Facebook, tots sabem que les nostres fotografies ‘festives’ apareixeran al mur d’un altre usuari a Austràlia. I, malgrat això, seguim jugant al joc.

Sembla que Google ha decidit fer un pas més i la pregunta que suscita és clara: què en fareu d’aquesta informació? La informació té preu i la publicitat personalitzada que ens apareix a Facebook per ‘rastreig’ n’és un clar exemple. Quin preu té la nostra informació? I, més important encara, estem disposats a pagar el cost de renunciar a una tecnologia que ens té ‘fitxats’ però ens fa la vida més fàcil?

Reusdigital/Grup de Diaris Digitals de Catalunya