El fracàs del Nàstic (5): Un problema que ve de lluny…

Amb Xavier Salvadó van començar els problemes del Nàstic...

El Nàstic ha fet malament moltes coses aquesta temporada, tal i com hem repassat a Tarragona21.cat els darrers dies. Tan malament, que l’equip ha acabat baixant a la Segona Divisió B, un autèntic infern del qual és molt complicat sortir. Però la realitat és que tot el que ha passat durant els darrers mesos no ha vingut de nou. El veritable problema del Nàstic va començar fa molts anys, concretament d’ençà que va deixar la Primera Divisió. Des de llavors, s’han anat encadenant una sèrie d’errors que han acabat esclatant aquesta temporada, però perfectament podria haver succeït fa un o dos anys.

Ara sembla impossible, però el Nàstic, en el seu dia, era un club que podia tancar la campanya amb superàvit (mig milió d’euros la campanya que va jugar a Primera Divisió). A partir del descens, va començar la ruïna econòmica del club, de la mà del president Xavier Salvadó, amb fitxatges de renom (José Mari, el més clar exemple) i sous desorbitats, amb l’objectiu de tornar el més aviat possible a la divisió d’or, un repte que mai es va assolir ni de bon tros. Poc a poc, el club es va anar fent més pobre…

Què va passar amb els números? Es desconeix, fins i tot per part d’Hisenda, que té oberta una inspecció fiscal sobre els comptes de l’exercici 2007-2008 de la qual encara no se sap res. El que sí és públic i notori és que a dia d’avui el Nàstic té un deute reconegut de 8,5 milions d’euros. Amb pocs diners per gastar, no s’han pogut fer plantilles realment competitives durant les darreres temporades. I quan al terreny de joc no hi ha diners, acaba sent un handicap. Els tarragonins portaven unes quantes temporades salvant-se pels pèls. Quan jugues amb foc, t’acabes cremant…

Què pinta Fernández?

El responsable econòmic del club quan aquest es va començar a arruïnar era José María Fernandez. Per això mateix, tothom es va posar les mans al cap quan aquest va substituir Salvadó al capdavant de la Societat Anònima Esportiva del Nàstic. “He sido parte del problema, y quiero ser parte de la solución”, va ser la seva justificació. Malauradament pel Nàstic, no només no va aportar cap mena de solució, sinó que va contribuir a fer més gran el problema. Posar a Fernández de president ha estat l’equivalent a posar un piròman com a bomber: no hi ha cap justificació possible.

Un nou cicle

El descens del Nàstic pot tenir el seu punt positiu, encara que no serà fàcil tornar a Segona Divisió. I és que aquest ha de ser, sens dubte, el començament d’un nou cicle. Cal deixar d’una vegada per totes enrere l’etapa de Salvadó i Fernández. Cal començar de zero, oblidar el passat, i donar el tret d’una sortida a una nova etapa per tal d’enterrar tots els fantasmes del passat. Si la nova junta és capaç de fer-ho, aquest malson s’acabarà i tots sortirem guanyant.

A.M.