El Festival REC, primera gran víctima de la nova política cultural del consistori

La nova política cultural endegada per l’ajuntament de Tarragona, basada en subvencionar només aquells actes que tinguin un retorn econòmic per la ciutat com les festes majors o el Tarraco Viva, s’ha cobrat la seva primera víctima de pes. Es tracta del Festival de Cinema Internacional de Tarragona REC, que enguany havia de celebrar la seva dotzena edició. No serà així. En un comunicat enviat per Play Acció Cultural -organitzadors del festival- han explicat que degut a les dificultats econòmiques s’han vist obligats a tancar la paradeta. I és que davant la crisi no hi ha cap credencial que serveixi. Ni el fet d’haver crescut any rere any en nombre d’espectadors, qualitat i nombre de pel·lícules o ressò i prestigi internacional.

Per què tanca el REC? Segons el director del festival, Xavier Garcia Puerto, “en una reunió mantinguda a mitjans de gener, els representants del consistori ens comunicaven que no renovarien el conveni de col·laboració amb el Festival REC, i retirava la totalitat de la seva participació econòmica. Tot i no ser l’únic col·laborador econòmic de l’esdeveniment, la comunicació a menys de quatre mesos de les dates fixades per a l’edició 2012, i amb franques dificultats per a trobar un important patrocinador, suposava un cop molt dur”. Aquest no ha estat, però, l’únic problema: “Això, sumat al deute encara no abonat i que impedia el tancament de l’edició 2011, ha posat a l’organització en una situació límit que fa la pròxima edició totalment inviable”.

Precisament, les subvencions són un bon exemple de la importància que tenia el festival. I és que el REC era un dels pocs festivals de qualsevol àmbit cultural que se celebren a la ciutat de Tarragona que comptaven amb finançament de Madrid. I també de Barcelona. El problema rau, segons ha explicat Garcia Puerto, en el fet que ambdues subvencions depenien del fet que l’ajuntament fes la seva aportació. Un carambola a tres bandes en la qual ha fallat la principal.

Tot plegat, ha fet que Play Acció Cultural tingui clar quin és el culpable: “Creiem que la ja repetitiva cantarella de la crisi i les retallades no pot servir a les nostres institucions de parapet per a actuacions difícilment justificables, destruint un ecosistema cultural i social que ha ajudat al desenvolupament global del nostre entorn. No ens podem sumir en la inèrcia del moment i hem de creure que potser amb un altre model de gestió i actuació es podria encarar la sortida d’aquesta situació actual d’una manera més efectiva. Paralitzant sense més les activitats no aconseguirem tornar a posar-nos en moviment”. Algú se sent al·ludit?

Onze anys després, doncs, el REC acaba amb un final inesperat, doncs ningú es podia imaginar qui és el dolent de la pel·lícula. En tot cas, hi podria haver, com en les sagues exitoses, una nova part, encara que sigui a una altra localització: “PLAY Acció Cultural no es dissol en cap cas i continuarà cercant noves vies i possibilitats d’organitzar activitats i produccions culturals, a la ciutat de Tarragona o a qualsevol altre espai”. El final de la pel·lícula, doncs, deixa un bocí d’esperança. Potser el ‘The End’ s’acaba transformant en un ‘Will be continued’.

A.M.