Jutjats del Vendrell
Nou cop contra les preferents. Un matrimoni del Vendrell ha guanyat el judici contra Caixa Galicia-NCG Banco SA per unes preferents signades el 2009 i recuperà, així, els 124.000 euros que va dipositar en aquest valor d’alt risc pensant-se que ho feia amb un producte a termini fix. Així ho ha resolt el jutjat d’instrucció número 5 del Vendrell que, segons la sentència a la qual ha tingut accés Tarragona21, accepta la demanda de Ramon Borrell i María Pilar Carmona declarant la nul·litat sobre els contractes signats per aquest matrimoni amb l’entitat bancària el març del 2009.
La jutgessa del cas, Carmen Barrena Casamayor, ha condemnat Caixa Galicia a retornar els 124.000 euros més els interessos devinguts dels tres valors preferents (subscrits pel matrimoni els dies 24, 27 i 31 de març de 2009) per imports de 52.000, 37.000 i 35.000 euros. D’aquesta quantitat, sosté la sentència, es restarà els interessos nets percebuts per la parella mentre era vigent el contracte amb l’entitat financera.
El ‘negoci’ de les preferents
Tal i com ha explicat a Tarragona21 Lluís Badia –responsable de Badia Advocats, bufet que ha representat el matrimoni en el cas– els demandants van contractar amb Caixagalicia un compte de dipòsit i administració de valors preferents. Una acció que, assegura el matrimoni, es va realitzar sota el suggeriment dels empleats de l’entitat David Rider i Javier Barbosa. Els empleats de Caixa Galicia els van assegurar que les preferents eren un “dipòsit segur, rendible i rescatable en qualsevol moment i sense penalització”, tal i com resa l’auto de la jutgessa del Vendrell.
La sorpresa per Borrell va arribar tres anys després d’haver signat el contracte amb Caixa Galicia. El 24 d’octubre de 2012, Borrell es va adreçar a la sucursal per treure les quantitats dipositades inicialment però els mateixos empleats, Rider i Barbosa, li van respondre que degut a “la situació del mercat” no es podia cancelar la inversió. La demanda deixa constància que se’ls ha “induït a error”. Precisament, la sentència veu “vici de consentiment”. És a dir, considera que el matrimoni va donar el seu consentiment sense ser plenament conscients del què signaven.
Des de la demanda de Borrell, el passat 18 de juny de 2013, fins a la sentència del passat 9 de novembre han transcorregut un any i cinc mesos. Segons explica Lluís Badia, “és el termini mitjà d’aquestes demandes”. El passat 28 de març, la part demandada, Caixa Galicia, va oferir una compensació, però els demandants ho van refusar. A partir d’aquí, el cas va anar a judici (29 d’octubre de 2014) i aquest dijous s’ha fet pública la sentència.
“És el vuitè o novè cas que guanyem en el tema de les preferents”, destaca Badia. Des del bufet d’advocats de Tarragona s’explica que en els diferents casos de preferents que han tractat, la problemàtica sempre és la mateixa: “L’entitat bancària no informa suficientment o ho fa malament” i per això els clients les van subscriure en el seu dia. D’aquesta manera, Badia subratlla que ja han resolt casos molt similars al conjunt de la demarcació, com a Tarragona ciutat, Salou, el Vendrell i també a Vilanova.
Antecedents judicials
La mateixa Audiència Provincial de Tarragona declara, l’1 de març de 2014, que “les participacions preferents són valors complexes i d’alt risc, segons les defineix la Comissió Nacional del Mercat de Valors i estableix el Tribunal Suprem en Sentència 18-4-2013”. És per aquest motiu que, en cap cas, les preferents no poden ser ofertes com a productes a termini fix o d’estalvi.
La justícia recorda a les entitats la necessitat d’informar “convenientment” al client atesa la desproporció d’informació entre el client i el banc comercialitzador: “Aquesta informació no s’ha de limitar a una asèptica descripció del producte sinó que ha d’anar més enllà, informant al client, de manera clara, precisa i comprensible; també sobre els rsics del producte, entre els quals la possible pèrdua, total o parcial del capital invertit, i del venciment del producte (…)”.
Joan Marc Salvat
