Cartes al director: ‘Igualtat d’oportunitats’

Molt sovint, quan algú em pregunta de què treballo?, en què treballa la nostra entitat?…, responc que en serveis socials; poques vegades faig referència a que a l´entitat on treballo, Cerc@ sccl, fa una prestació de serveis d’inserció sociolaboral. No en faig referència per una banda per què la majoria de la població no coneix què és la inserció sociolaboral; un cop els ho expliques de manera sintètica també et porta de manera natural a fer referència al concepte d´”Igualtat d’oportunitats”.

Igualtat d’oportunitats, assenyalen, vol dir que “tots hem de ser iguals” d’alguna manera?, vol dir “ que hi ha d’haver moltes oportunitats per a tothom? Seguidament doncs, després d’aquestes afirmacions, ja hauries de fer referència a la “justícia social”, al fet que realment qualsevol ciutadà i ciutadana d’aquest país (és ben sabut per tothom que no tots naixem en la mateixa situació econòmica, en una família que protegeix,…) hauria de tenir les oportunitats de desenvolupar‐se com a persona, tant en l’àmbit personal com en l’àmbit professional (que és en el que es treballa des de la inserció sociolaboral). No estem parlant del fet de donar regalat res a ningú, si no del fet que tota persona hauria de poder tenir una oportunitat per tal de tirar endavant amb el seu projecte de vida.
Absolutament totes les persones que passen pel nostre servei, absolutament totes sigui quina sigui la seva trajectòria personal i/o laboral, tenen una borsa de potencialitats desenvolupades a mitges o per desenvolupar; el tret diferencial és l’actitud envers aquestes potencialitats i possibilitats, i l’actitud envers les limitacions i el victimisme davant la situació. El que sento realment gratificant del nostre treball, és el poder ser partícip del procés de canvi de la persona que decideix creure i treballar envers les seves possibilitats i les oportunitats.

En els moments actuals, en què tothom ha fet servir i fa servir encara la crisi econòmica com excusa per tal de fer “alguna cosa que no toca”, alguna cosa que perjudica encara més a terceres persones que ja pateixen de primera mà aquesta situació de crisi, es fa especialment difícil parlar d’aquests termes com són la justícia social, el benestar de les persones…, termes que ens eren tant propers i tant quotidians no fa encara un parell d’anys; des de l’àmbit social podíem “començar a tocar” llavors aquests termes amb la punta de dit, ja que havíem pogut començar a entreveure un avenç en les lleis d’àmbit social; ja no es fixava quasi exclusivament l’acció social en el camp de l’assistència, si no que es fixaven i es normalitzaven accions preventives, comunitàries,…

Un cop, ja fa temps, em van fer esment al fet que les crisis (tot i que és ineludible que es pateixen molt mentre es passen), poden ser i han de ser una oportunitat per plantejar possibles canvis de fons en la manera d’entendre i de fer les coses.
La crisis econòmica actual, no només no està servint per replantejar‐se i reformular qüestions socials i econòmiques de fons, si no que a més s’està utilitzant per donar passos gegants endarrere en els drets socials i s’avança en el reforç de molts dels estereotips i perjudicis davant d’alguns col∙lectius desfavorits que ja semblaven més que superats. Jo personalment hi ha moments, que davant d’alguns comentaris o actituds quotidians, tinc la sensació que hem tornat cap al segle XX pel que fa al respecte a la diferència, a la igualtat d’oportunitats,….
Vosaltres què faríeu en el meu lloc, diríeu que treballeu en serveis socials o que treballeu en inserció sociolaboral si us preguntessin? ( jo a partir d’ara respondré que en inserció sociolaboral, perquè pensar i fer pensar no fa mal, sinó que esdevé indispensable, tal com li he dit més d’un cop a algun que altre usuari, i perquè sóc una d’aquestes moltes persones que no vol que s’esvaneixin tots els avenços en la convivència, el respecte , les oportunitats justes,…. que ens han costat tant esforç d’aconseguir entre tots i totes plegats).