Article de Rafa González: ‘Barça! Barça! Barça?’

Quina farsa! -farsa escrit amb “b” de Barça. Els culers ens han donat pel… (a internet hi ha horari protegit? Millor no acabar la frase, per si de cas)-. Joan Laporta va ser un president simpàticament canalla. Recordeu: “M’estic foten com un bacó” o “al loro, que no estamos tan mal”, i no oblideu les fotos de Jan de copa i puro per un duro a Luz de Gas (sala que no us recomano perquè costa sortejar l’entrada, als cambrers els has de fer una instància per demanar una copa, l’ambient no mata i quatn a la música… sembla que el Dj estigui amb mal de queixal).

Laporta va voler acostar el Barça al territori. (Nota mental: investigar qui es va inventar la parida per definir un lloc com Tarragona, Catalunya o Los Monegros. Territori? Comanxe?). Laporta muntava reunions de la directiva fora de Barna. Fos una excusa o no per passar un cap de setmana gastronòmic lluny del caos de Can Fanga, estèticament era un detall per als blaugranes de comarques. “Sandrusco”, per la seva banda, projecta una imatge pública de peix bullit. La continuació de la peli ‘Buscando a Nemo’ podria ser ‘Buscando a Rosell’. Fan gires asiàtiques. Van a Mèxic. A Alemanya. Mai un club tan proper ha estat més lluny.

Rosell ha quedat com un mentider. Deixar tirat al Nàstic… Home! Mala jugada i (com si et multen a la carretera) hauria de perdre punts. Aconsello canviar el lema ‘Més que un club’ pel de ‘Més que un bluff’, sense posar en dubte els grandiosos èxits a la gespa. Criticant, sí, la mentida signada. Si el Barça es vol entrenar, que s’entreni. No cal que vingui a Tarraco, on hi havia lluita a l’arena i no merendoles de patates i ganchitos, com aportava Rosell per cosir el forat que ell mateix ha creat. És una falta de respecte que fa perdre simpaties (la meva no la tenia, jo demano sempre merengue de postre). Quan el Madrid va venir a Tarragona (l’any de Primera) sentia queixes a l’estadi: “No ha vingut Beckham”. Millor, pensava en aquell moment, un punt afegit a veure si guanyem. Ja que no venia ell ni la dona (buaaaaaaa!,) la Victòria (mec!, acudit dolent) ens hauria compensat.

Què dic amb això? A Tarragona és igual si ve o no el Barça. Volíem veure de prop els grans campions (del món i més) com Iniesta, Xavi… el “nostre” Jordi Alba. Que xafessin la gespa del Nou Estadi… que a la banda els nens es fotografiessin… Passar una nit amb ídols d’un club que presumeix de català. Però no, el Barça ja s’ha declarat independent. Independent del futbol català. Us envio un pam, pam, pam al cul.

Clica a " Me gusta " i tindràs tota l'actualitat al teu Facebook