Àlvar Calvet
L’artista plàstic tarragoní i professor de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona Àlvar Calvet ha obtingut el Premi Tarragonès de Creació “Lucius Anneus Florus”. Aquest premi, concedit pel Consell Comarcal del Tarragonès, reconeix la seva trajectòria artística. L’acte de lliurament dels Premis Tarragonès va tenir lloc al Casal municipal de Creixell. L’Associació Cultural l’Embruix del Morell ha vist reconeguts els seus 35 anys de treball en el foment de la cultura popular amb el Premi Tarragonès de Difusió “Eutyches”. D’altra banda, el Premi Tarragonès Beca d’Investigació “Lucius Licinius Sura” ha estat per Eduard Juncosa, pel projecte d’estudi “La població de Tarragona de la pesta negra a la fi de l’antic règim”.
En rebre el premi, Àlvar Calvet va agrair el reconeixement, assegurant que per ell era un honor formar part del llistat de persones premiades al llarg dels anys, entre els quals hi ha alguns amics i coneguts seus com Pep Escoda, Josep Maria Rosselló, Josep Segú o Arantxa Sagardoy. Calvet va descriure el trofeu com “una fantàstica obra d’art en bronze, treball d’un gran artista que ens va deixar un important llegat”, en Rafael Bartolozzi.
Calvet va agrair concretament a l’Ajuntament de Vespella de Gaià, -institució que l’havia proposat com a candidat inicialment-, l’oportunitat que obtenia amb aquest reconeixement, que esdevé “un estímul per continuar endavant” amb el seu treball actual.
L’obra actual d’Àlvar Calvet es basa en la pintura com un mitjà per arribar als altres, com un llenguatge visual, però també com una forma de comunicar-se, no només formalment, sinó també conceptualment. En aquesta etapa, Calvet ha realitzat alguns dels seus treballs més coneguts en contacte amb diferents col·lectius que experimenten dificultats o que es troben en risc d’exclusió social com ara immigrants, invidents, persones que pateixen malalties mentals, presoners, o persones en procés de desintoxicació, entre altres.
Segons Calvet, la intenció d’aquesta etapa ha estat aconseguir el seu creixement com a individu, tot explorant certes realitats de forma directa i sense intermediaris i poder-les apropar a la societat, sense crítiques, i cercant que el propi espectador faci les possibles reflexions paral·leles.
